Campelles

Totes les fotografies de Campelles Google+ / Flickr

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia	En la documentació antiga Campilias (s. X).
	Gentilici	Campellenc, campellenca.
	Canvis de nom	Campellas → Campelles (11/02/1983)
	Subcomarca	Vall de Ribes

Data de visita: 25 de juliol de 2017

Campelles limita al Nord i a l’Est amb Ribes de Freser, al Sud amb Campdevànol i Gombrèn i a l’Oest amb Planoles.

El municipi de Campelles està format per el Baell i Campelles.

L’entorn físic

El terme municipal de Campelles es localitza a la zona del Pre-Pirineu, en una comarca amb clima euro-siberià a la seva meitat sud i boreoalpí a les cotes més elevades. Com que Campelles es localitza al centre de la Vall de Ribes, l’àmbit biogeogràfic al que correspon és l’euro-siberià.

Els hiverns són freds i els estius frescos. Tot i això, cal tenir en compte que el municipi es troba encaixat a la Vall de Ribes, que presenta unes característiques pròpies diferenciades de la resta de la comarca.

Les pluges del terme municipal es concentren a la primavera, entre abril i maig amb 120 mm de mitjana, i a finals d’estiu. L’època seca és molt curta i es produeix durant l’hivern, principalment durant els mesos de gener a febrer, assolint valors molt inferiors.

Història, cultura, economia

El poble de Campelles al sector occidental del terme, es troba en uns extensos replans a la solana de la serra de la Llacuna, divisòria d’aigües del torrent de Prat de Jou amb el Rigard.

El lloc ja és esmentat el 918 en un vell document de l’arxiu comtal, en el qual apareix el lloc dit Engelats (Engelados), en els termes de la vila rural de Campelles (Campilias), a la Vall Pedrera i dintre del comtat de Cerdanya; quatre anys més tard, l’abadessa de Sant Joan, Emma, comprà un mas dins el terme de Campellicis. El topònim surt esmentat de nou al llarg dels segles XI i XII, amb les formes de Campillas i Campeyles. La seva església de Sant Martí fou cedida el 1035 pel comte Guifré de Cerdanya al seu fill Guillem, juntament amb la de Santa Maria de Ribes. Diu el testament del comte Guifré que ningú no podrà construir-hi cap castell sense el consentiment dels comtes de Cerdanya.

Campelles era un poble eminentment rural que modernament s’ha envoltat de cases de segona residència. El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Martí, edificada al final del segle XVIII sobre el solar de l’antiga, gràcies als beneficis obtinguts de l’explotació del bosc. L’antiga església ja surt esmentada el 1035 quan el comte Guifré de Cerdanya la cedeix al seu fill.

Campelles és un municipi dedicat gairebé exclusivament a l’activitat ramadera, ja que l’agricultura, sobretot durant la darrera dècada del segle XX, ha tingut una incidència mínima. El bestiar boví, és el subsector dominant. Hom també pot trobar bestiar equí i oví. També hi ha ruscs per a la producció de mel.

Darrerament s’intenta potenciar les activitats industrials a la zona mitjançant la posada en funcionament d’un polígon industrial al lloc on hi havia la Colònia Fàbregues. Aquesta colònia tenia el seu origen en una fàbrica tèxtil que va desmantellar-se a causa d’un incendi. Aleshores, en variar el traçat de la carretera N-152, es van aterrar les cases de la colònia. També hi ha una indústria alimentària i una indústria de plàstics.

Tant en la indústria com en el comerç i els serveis, Campelles és un poble força dependent de Ribes, ja que la migradesa de la població del terme fa que hi manquin molts comerços i serveis essencials. Tanmateix, el municipi disposa de diversos establiments d’allotjament, entre els quals es pot esmentar un balneari.

Fills il·lustres i adoptius

Comentaris

Gastronomia

Vivències, curiositats i llegendes

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Fira de bolets.

Festa major pel diumenge de la Segona Pasqua (Pasqua de Pentecostes).

Festa major petita per sant Martí, l’11 de novembre.

Festa Major del Baell per Sant Bartomeu, el 24 i el 25 d’agost.

Entorn, que veure, què fer

Les coves de Ribes.

Església de Sant Martí de Campelles