Ajust pàgina

Les Lloses


Comarques Gironines Pirineus


Ripollès, Comarques de Girona

INICI


Ripollès


Totes les fotografies de Campdevànol Google+ / Flickr


Les Llosses


Ajuntament


Santa Maria de les Llosses


Santa Maria de Matamala


El Guixè


Sant Vicens


Turó dels Escorpits


Totes les fotografies de Campdevànol Google+ / Flickr






Localització i dades demogràfiques

Etimologia
Ipsas Loças.
Uns el lliguen amb el verb llossar, “Passar pel foc de la fornal ¡ aplanar a cops de martell el tall duna eina, quan és gastat”; altres el fan venir de làrab al-jauzat:. “els camins”. Lescut, però, tira pel dret ¡ entén llossa com a “Cullera grossa. especialment quan és de fusta”, per aquest motiu en representen dues, capiculades. posades verticalment.

Gentilici

Llossenc, llossenca

Canvis de nom

Las Llosas    Les Llosses  (23/04/1980)

Subcomarca

El Baix Ripollès


Data de visita:                      26 de juliol de 2017


El municipi de Les Llosses és el de més extensió de les comarques gironines. Limita al Nord amb Gombrèn i Campdevànol, a lEst amb Ripoll, al Sud amb Santa Maria de Besora, Montesquiu, Sora i Alpens, a lOest una llesca de terreny entra al berguedà entre Sant Jaume de Frotanyà, La Pobla de Lillet, Castell de lAreny i Borredà.   I encara, envoltat completament pel terme de Borredà, Les Llosses té al sud lenclavament de la Rovira (3,31 km2, amb els masos de la Rovira de Baix, el Camp de Boatella i la Riera).

El municipi comprèn, a més de Les Llosses, els pobles de Sovelles, Matamala, Vinyoles de Portabella, Estiula, Viladonja (municipi independent fins el 1974) i Palmerola (municipi independent fins el 1991), el veïnat de Vila-seca, els antics pobles de Vallespirans i de Corrubí, les antigues quadres de Maçanes i les Planes, les masies de Portavella, Vilardell i Llentes, el santuari de Santa Margarida de Vinyoles i les antigues parròquies de Sant Julià de Palomera (amb les masies del Cosp i de Moreta).


Lentorn físic

Els seus boscos, molt humits, son coneguts arreu pels amants a la cacera de bolets.

La vall de les Llosses està situada a banda i banda de la carretera que va de Ripoll a Berga. El 66% del terme municipal és terreny forestal i ei 20% pastures. Laltitud mitjana és de 1000m.

És un terme municipal extens i muntanyós. Que està cobert despessos boscos de pins i roures. Que li donen un gran valor paisatgístic.

La riquesa hídrica del municipi és molt important, brollant del subsòl a partir de les fonts, on actualment és gairebé impossible conèixer el nombre total que hi ha. La continua despoblació del territori ha fet que es deixin de transitar molts camins i que aquest es perdin i per tant, per aquest motiu laccés a certes fonts és fa difícil i finalment es perd la seva localització.

El poblament és disseminat. L'únic nucli agrupat és la colònia de la Farga de Bebié que és compartit amb Montesquiu, a la comarca d'Osona.


Història, cultura, economia

Les primeres restes trobades en el Clot o Sot de les dones Mortes, un indret situat a prop de la parròquia de Sant Esteve de Vallespirans, es remunten a lentorn dels 2000 anys aJC i reafirmen la creença que ja en el 1500 aC la població era un tant important on la seva activitat principal era la ramaderia, seguit de lactivitat en el bosc i la agricultura.

El primer document escrit on hi figura el nom de Les Llosses (Ipsas Loças) és en la documentació del Monestir de Santa Maria de Ripoll quan Guifré I, el Pilós (840-897) i la seva muller Guinidilda dEmpúries (? - 900), van fer donació de les terres i edificis que tenien a Matamala, i que ja tenien vincles per raons désser alous del monestir.

Ja en ledat mitjana, hi havia lexistència de dos castells, el de la Guàrdia i el de Palmerola. Del primer no sen ha localitzat el punt exacta don estava situat, del castell de Palmerola, és tenen noticies de la seva existència a partir de lany 1227.

El territori en aquella època formava part de la sotsvegueria de Berga, i aquesta de la vegueria de Manresa i durant anys, va anar passat a mans de diferents personatge com Arnau, Guillem Ramon, Joan, Antic o Helena, i sempre amb lafegit de Palmerola, nom que desapareixeria quan Helena de Palmerola casà amb Jaume Alemany-Descatllar.

El castell amb el pas del temps va anar passant diverses vicissituds, despoblament, destat ruïnós i períodes de riquesa i reconstrucció; en el segle XVII era propietat del comte de Vallfogona.

A lany 1767 el rei Carles III dEspanya (Madrid,1716-1788) concedeix el títol nobiliari de “Marquès de Palmerola” a Francesc Xavier Despujol i dAlemany-Descatllar (Barcelona,1732-1809) que en seria el primer receptor daquest títol i que traspassaria als seus descendents fins lactualitat.

El conjunt del castell es troba en estat de bona conservació i format bàsicament per el propi castell, lantiga església de Sant Vicenç del segle XII, reformada en el segle XVII i la rectoria, essent actualment un centre dacollida.

Lany 1830 es creà el municipi de Viladonja que fou anomenat fins al 1860 Sant Esteve de la Riba i, finalment, a partir de 1974, com a conseqüència de la seva migradesa demogràfica, fou agregat al municipi de Les Llosses.

Lany 1895 el suïs Edmund Bebié creà la colònia tèxtil la Farga de Bebié.

Lany 1991, agregació de la Palmerola


Agricultura de secà (cereals d'hivern, farratges i patates). Ramaderia (ovins, bovins i porcí), i avicultura. Indústria tèxtil (filats de cotó) a la Farga de Bebié, situada en un meandre del Ter, aprofitant el desnivell.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa del Pi

Aplec de Santa Margarida

Festa Major de Matamala, Festa de Santa Maria

Festa Major de Sant Esteve de Vallespirans

Festa Major de Sovelles

Festa Major de Les Llosses

Festa Major de Palmerola

Festa de Santa Eulàlia de Viladonja


Entorn, que veure, què fer

Església de Santa Maria de Matamala.

Església de Sant Vicenç de Maçanós - Temple del segle XVIII.

Església de Sant Esteve de Vallespirans- Temple dorigen romànic ¡ modificat el segle XVIII.

Església de Sant Sadurní de Sovelles - Temple reedificat el segle XVIII.

Santuari de Santa Margarida - Temple del segle XIII ¡ modificat durant el XIX.

Església de Sant Martí - Temple romànic del segle XII, molt modificat durant el segle XVIII.

Església de Santa Maria de la Tremolosa - Temple romànic.

Església de Santa Eulàlia de Viladonja - Temple dorigen romànic reedificat el segle XVIII.

Església de Sant Esteve de la Riba- Temple romànic del segle XII amb campanar posterior.

Església de Sant Feliu dEstiula - Temple dorigen romànic modificat el segle XVIII.

Església de Sant Llorenç del Corrubí - Temple rectangular del segle XVII

Riera de Merlès -Paratge natural

Riera de les Llosses-Paratge natural


Links dinterès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Les Llosses.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Google (.kml) i Google (.kmz)


Mapa interactiu




Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com. Al bloc http://www.municipiscatalans.com/bloc. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans o a Twitter: https://twitter.com/municatalans

Informació extreta de http://www.lesllosses.cat/; http://www.elripolles.com; http://www.dadescat.info/; http://www.trianglegironi.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.