Fotografies de Ogassa Google Fotos / Flickr

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia	En la documentació antiga trobem la forma Aquacia (s. x), que probablement deriva del llati AQUA ‘aigua’, potser en el sentit de ‘lloc aigualós’.
	Gentilici	Ogassenc, ogassenca.
	Canvi de capital	Surroca d’Ogassa à Ogassa (05/02/1993)
	Subcomarca	El Baix Ripollès.

Data de visita: 27 de juliol de 2017

Limita al Nord amb Ribes de Freser, Pardines i Vilallonga de Ter, a l’Est amb Camprodon, al Sud amb Sant Joan de les Abadesses i Ripoll i a l’Oest amb Campdevànol.

Està format per 5 veïnats: Sant Martí de Surroca, Sant Martí d’Ogassa, Surroca de Baix, Sant Julià de Saltor i Santa Maria de Vidabona.

L’entorn físic

Ei municipi es creuat per nombrosos torrents i l’abundància d’aigua es fa evident amb les nombroses fonts que brollen dins el municipi.

El municipi d’Ogassa, per la seva gran extensió, té una gran diversitat de vegetació que ofereix la possibilitat de passejar per boscos de pi roig, roure, faig ¡ bedoll, així com contemplar zones de matoll ¡ àrees de pastura d’alta muntanya. Aquesta diversitat de flora contribueix a que hi visqui una fauna molt variada.

Un altre dels atractius naturals d’Ogassa. a més dels paisatgístics, és l’existència de coves i baumes, com ara les coves deis Encantats a Sant Martí de Surroca i l’existència de fòssils relacionats amb la gènesi dei carbó.

Història, cultura, economia

Ogassa fou possessió del comte Oliba Cabreta, del monestir de Sant Joan de les Abadesses, de la baronia de Sales, de Ramon de Puigpardines. Des de l’edat mitjana va prosperar la indústria de la llana i entre els anys 1654 al 1658 fou ocupada pels francesos, fet que es va repetir l’any 1689. El duc de Vilafermosa va recuperar la zona.

Durant la Guerra Gran va ser ocupada i incendiada pels francesos, anys 1793 i 1794. Arran de l’ocupació francesa s’establiren a la població forns de vidre i de calç a la primera meitat del segle XIX. Alhora, l’obrador en què es treballava el vidre donà lloc al carrer més antic de la població.

Les mines de carbó de Surroca, que es començaren a explotar des de finals del s. XVIII, foren determinants perquè el ferrocarril arribés al Ripollès l’any 1880, a fi de traslladar ràpidament el mineral cap a Barcelona. Les explotacions assoliren la seva màxima esplendor entre finals del s. XIX, i la primera meitat del s. XX. Bona prova d’aquesta prosperitat econòmica en són els 1578 habitants que tenia el municipi d’Ogassa l’any 1900. Tot i disminuir gradualment el nombre de tones extretes de carbó, les mines van restar actives fins l’any 1967 que es van tancar. Actualment, se’n poden visitar algunes.

A Ogassa es practiquen diversos balls tradicionals: el ball de Sant Ferriol (ballat pels més petits), el ball de la Maniera i el ball de la Mare de Déu del Puig de França (aquests dos darrers, ballats pels joves).

Agricultura pobra, amb conreus de cereals, patates i farratge. Ramaderia de bestiar boví i oví. Hi ha mines de carbó (a l'agregat de Surroca) que havien arribat a representar unes 40.000 tones anuals d'extracció, però actualment, ha causa de les dificultats geològiques del jaciment, han estat abandonades. S'hi fabriquen materials per a construcció (ciment).

Fills il·lustres i adoptius

Joaquim Batlle Bigas. 1981. Artista pintor i escultor.

Vivències, curiositats i llegendes

Ogassa va ser el segon poble d’Espanya, després de Madrid, en tenir llum elèctrica. Això va ser gràcies a la turbina que es va instal·lar l’any 1900 a la font gran que donava llum a les cases mineres i a la industria i que, mes endavant va arribar al poble.

L’any 1987, Ogassa va rebre la distinció de primera població classificada del guardó “Vila en flor de Catalunya”.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa del miner. Últim diumenge de maig.

Aplec de la Mare de Déu del Puig de França (Sant Martí d’Ogassa). Segon cap de setmana de juliol.

Festa de la Germandat, Festa major d'estiu. Segon cap de setmana d'agost.

Festa del bolet. Primer diumenge d'octubre.

Festa de Sant Martí de Surroca. Segon cap de setmana de novembre.

Festa Major de Santa Bàrbar, patrona dels miners. Primer cap de setmana de desembre.

Matança del porc: d’octubre fins l’abril (als masos).

Entorn, que veure, què fer

Les Fonts.

Les Esglésies Romàniques.

Els Fòssils.

Els Cims.

El patrimoni vinculat a les explotacions mineres de carbó.

Links d’interès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Ogassa.

Itineraris per a Navegadors. TomTom Ogassa (.ov2), TomTom Fonts (.ov2), Google earth (.kml) i Google (.kmz).

Mapa interactiu

Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.

Data de visita: 22/07/2017 Data de publicació: 11/02/2018 Data de revisió: 29/06/2020

Etimologia

En la documentació antiga trobem la forma Aquacia (s. x), que probablement deriva del llati AQUA ‘aigua’, potser en el sentit de ‘lloc aigualós’.

Informació extreta del llibre Topònims catalans: etimologia i pronúncia. Per Josep Moran,Mar Batlle,Joan Anton Rabella i Ribas i dels webs: http://webspobles2.ddgi.cat/ogassa/; http://www.elcami.cat/; http://www.enciclopedia.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.