Pardines

Totes les fotografies Google+ / Flickr

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia	El nom de Pardines té els seus orígens, segons alguns etimologistes, en el nom de “parietinas”, que significa runes d’un edifici. Joan Coromines opina que el nom ve del llatí “paries, parietis” que significa mur, paret, marge d’un prat. És un derivat de Pardina: lloc on hi ha hagut una casa i ha quedat en ruïnes o, ruïnes d’un edifici. Altres versions el deriven del llatí “pratum”- pradina – pardina. El terme “pardina” significa lloc on s’hi fa herba. Pardina, que té per derivat pardinella, voldria dir terra de pasturatges.
	Gentilici	Pardinès, pardinesa.
	Altres noms	Vilatinyós. (Nom antic del nucli de la població, que prové del mas de Vilatinyós, documentat des del 1280)
	Canvis de nom	Pardinas à Pardines (11/02/1983)
	Dites	De pardines ni bous ni nines. A Pardines per la festa major treuen les teranyines.
	Subcomarca	Vall de Ribes

Data de visita: 23 de juliol de 2017

Els límits del terme municipal són al nord amb Queralbs i Vilallonga de Ter, a l'est amb Ogassa, al sud amb Ogassa i a l'oest amb Ribes de Freser i Queralbs.

Les entitats de població de Pardines son: Llavanera, l’Orri, Pardines, Puigsac, Pujalt i Vilaró.

L’entorn físic

Situat a la vall de Ribes, drenat pel Segadell, afluent del Freser, que travessa el terme d'est a oest (vall de Pardines), entre el puig de Cerverís, el Mont-roig i la serra de Conivella. Relleu muntanyós i molt accidentat, cobert de boscs i pasturatges.

Història, cultura, economia

El lloc ja apareix amb la grafia Pardinas en l’acta de consagració de la seu d’Urgell, de l’any 819.

Pardines es troba documentat al segle X: el testament d’una monja de Sant Joan de les Abadesses, el 18 d’abril de l’any 938. Va ser possessió dels vescomtes de Cerdanya, dels senyors de Sales, del monestir de Sant Martí de Canigó i dels comtes de Barcelona. La vall de Ribes era un lloc estratègic, de pas natural cap a la Cerdanya. Des del temps de Guifré el Pilós fou administrativament i políticament un territori del Comtat de Cerdanya.

Entre els anys 1117 i 1118, en morir el comte Bernat Guillem I, la Cerdanya i, per tant, també la vall de Ribes, va entrar a formar part dels territoris del comte de Barcelona Ramon Berenguer III. Després 1de la mort d’Alfons el Cast, l’any 1196, el seu fill Pere el Catòlic va acordar amb l’abat de Ripoll, transferir els molins de Queralbs, Pardines i Ventolà al monestir de Ripoll, i ell reservar-se el molí de sota el castell de Ribes. L’any 1276, amb el testament de Jaume I, el comtat de Cerdanya es va separar de la Corona Catalano-Aragonesa i va passar a formar part del Regne de Mallorca, sota el regnat de Jaume II de Mallorca.

El 1292 el comtat de Cerdanya es va tornar a reintegrar a la Corona Catalano-Aragonesa. Els conflictes entre aquesta i el Regne de Mallorca van fer fortificar Pardines; aprofitant l’absis romànic de l’església s’aixecà la torre de defensa i guaita i es fortificaren els voltants de l’església.”

Els habitants de Pardines tenen com a principal activitat econòmica la ramaderia. L’agricultura, secundària, produeix principalment cereals i farratge. En els darrers anys del segle XX el nombre d’hectàrees de conreu augmentà notablement, tot i que la superfície de pastures seguí essent la més extensa. Pel que fa a la ramaderia, destaca la cria del bestiar boví i oví, i en menor grau d’equí. També hi ha ruscs per a la producció de mel. Antigament hi hagué a la població meners d’antimoni, però estan en desús. D’altra banda, el municipi és propietari d’un bosc comunal de pins i faigs l’explotació del qual constitueix una bona font d’ingressos. La despoblació que patí el terme provoca que, pel que fa a serveis bàsics, com les escoles o la sanitat, calgui marxar als municipis veïns o als nuclis més grans de la comarca

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Les Farinetes (Febrer), les Pasqüetes (Abril), la Festa Major i l’Esquella (Agost) i la Fira de la Cervesa i el Rebost (Octubre)

Entorn, que veure, què fer

Es poden practicar diferents esports d’aventura com senderisme, esqui, tir amb arc, passejades a cavall, BTT i trail running.

Diversos miradors.

Església de Santa Magdalena de Puigsac o de Pardines.

Església de Sant Esteve.

Ermita del Roser.

Capella de Sant Martí.

Pou de Glaç.

Links d’interès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Pardines.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Google (.kmz), Google (.kml).

Mapa interactiu

Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta de http://www.pardines.cat/; http://www.elripolles.com/; http://www.enciclopedia.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.

Data de visita: 23/07/2017 Data de publicació: 24/09/2017 Data de revisió: 24/06/2020

Etimologia

Vall de Ribes