Ajust pàgina

Pardines


Comarques Gironines Pirineus


Ripollès, Comarques de Girona

INICI


Ripollès


Totes les fotografies Google+ / Flickr


Pardines


Rentador


Carrers del poble


Cal Ferrer


Font de Cal Ferrer


Font de Dalt


Totes les fotografies Google+ / Flickr




Localització i dades demogràfiques

Etimologia

El nom de Pardines té els seus orígens, segons alguns etimologistes, en el nom de “parietinas”, que significa runes dun edifici. Joan Coromines opina que el nom ve del llatí “paries, parietis” que significa mur, paret, marge dun prat. És un derivat de Pardina: lloc on hi ha hagut una casa i ha quedat en ruïnes o, ruïnes dun edifici. Altres versions el deriven del llatí “pratum”- pradina pardina. El terme “pardina” significa lloc on shi fa herba. Pardina, que té per derivat pardinella, voldria dir terra de pasturatges.

Gentilici

Pardinès, pardinesa.

Altres noms

Vilatinyós. (Nom antic del nucli de la població, que prové del mas de Vilatinyós, documentat des del 1280)

Canvis de nom

Pardinas  à  Pardines  (11/02/1983)

Dites

De pardines ni bous ni nines.

A Pardines per la festa major treuen les teranyines.

Subcomarca

Vall de Ribes


Data de visita:                      23 de juliol de 2017


Els límits del terme municipal són al nord amb Queralbs i Vilallonga de Ter, a l'est amb Ogassa, al sud amb Ogassa i a l'oest amb Ribes de Freser i Queralbs.

Les entitats de població de Pardines son: Llavanera, lOrri, Pardines, Puigsac, Pujalt i Vilaró.


Lentorn físic

Situat a la vall de Ribes, drenat pel Segadell, afluent del Freser, que travessa el terme d'est a oest (vall de Pardines), entre el puig de Cerverís, el Mont-roig i la serra de Conivella. Relleu muntanyós i molt accidentat, cobert de boscs i pasturatges.


Història, cultura, economia

El lloc ja apareix amb la grafia Pardinas en lacta de consagració de la seu dUrgell, de lany 819.

Pardines es troba documentat al segle X: el testament duna monja de Sant Joan de les Abadesses, el 18 dabril de lany 938. Va ser possessió dels vescomtes de Cerdanya, dels senyors de Sales, del monestir de Sant Martí de Canigó i dels comtes de Barcelona. La vall de Ribes era un lloc estratègic, de pas natural cap a la Cerdanya. Des del temps de Guifré el Pilós fou administrativament i políticament un territori del Comtat de Cerdanya.

Entre els anys 1117 i 1118, en morir el comte Bernat Guillem I, la Cerdanya i, per tant, també la vall de Ribes, va entrar a formar part dels territoris del comte de Barcelona Ramon Berenguer III. Després 1de la mort dAlfons el Cast, lany 1196, el seu fill Pere el Catòlic va acordar amb labat de Ripoll, transferir els molins de Queralbs, Pardines i Ventolà al monestir de Ripoll, i ell reservar-se el molí de sota el castell de Ribes. Lany 1276, amb el testament de Jaume I, el comtat de Cerdanya es va separar de la Corona Catalano-Aragonesa i va passar a formar part del Regne de Mallorca, sota el regnat de Jaume II de Mallorca.

El 1292 el comtat de Cerdanya es va tornar a reintegrar a la Corona Catalano-Aragonesa. Els conflictes entre aquesta i el Regne de Mallorca van fer fortificar Pardines; aprofitant labsis romànic de lesglésia saixecà la torre de defensa i guaita i es fortificaren els voltants de lesglésia.”


Els habitants de Pardines tenen com a principal activitat econòmica la ramaderia. Lagricultura, secundària, produeix principalment cereals i farratge. En els darrers anys del segle XX el nombre dhectàrees de conreu augmentà notablement, tot i que la superfície de pastures seguí essent la més extensa. Pel que fa a la ramaderia, destaca la cria del bestiar boví i oví, i en menor grau dequí. També hi ha ruscs per a la producció de mel. Antigament hi hagué a la població meners dantimoni, però estan en desús. Daltra banda, el municipi és propietari dun bosc comunal de pins i faigs lexplotació del qual constitueix una bona font dingressos. La despoblació que patí el terme provoca que, pel que fa a serveis bàsics, com les escoles o la sanitat, calgui marxar als municipis veïns o als nuclis més grans de la comarca


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Les Farinetes (Febrer), les Pasqüetes (Abril), la Festa Major i lEsquella (Agost) i la Fira de la Cervesa i el Rebost (Octubre)


Entorn, que veure, què fer

Es poden practicar diferents esports daventura com senderisme, esqui, tir amb arc, passejades a cavall, BTT i trail running.

Diversos miradors.

Església de Santa Magdalena de Puigsac o de Pardines.

Església de Sant Esteve.

Ermita del Roser.

Capella de Sant Martí.

Pou de Glaç.


Links dinterès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Pardines.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Google (.kmz), Google (.kml).


Mapa interactiu



Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com. Al bloc http://www.municipiscatalans.com/bloc. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans o a Twitter: https://twitter.com/municatalans

Informació extreta de http://www.pardines.cat/; http://www.elripolles.com/; http://www.enciclopedia.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.