|
Comarques Gironines – Pirineus Ripollès, Comarques de Girona |
|
Ajust pàgina
|
Comarques Gironines – Pirineus Ripollès, Comarques de Girona |
|
|
Totes les fotografies Queralbs Google+ / Flickr Totes les fotografies de Núria Google+ / Flickr Imatge de la Mare de Déu de Núria. Totes les fotografies Queralbs Google+ / Flickr Totes les fotografies de Núria Google+ / Flickr |
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 24 de juliol de 2017 Els límits del terme municipal són al nord amb Montlluís (França), a l’est amb Setcases i Vilallonga de Ter, al sud amb Pardines i Ribes de Freser i a l’oest amb Planoles, Tosses i Sallagosa (França). Té agregats els nuclis de Fustanyà, La Farga, Núria, Rialb, Serrat i Vilamanya. L’entorn físic Les muntanyes d’aquest municipi amaguen un seguit de comes, solanes i jaces on tradicionalment, des de la història més remota, han pasturat els ramats dels grans monestirs, dels naturals del país i de gent de les terres baixes, que enviaven els seus ramats a estiuejar a muntanya i a hivernar a la plana, a través d’antigues carrerades que anaven fins a l’Empordà per Besalú, i fins al Vallès i el Penedès per Osona. A Queralbs, com a la resta dels Pirineus, els prats dominen fins a altituds d’uns 1 800-2 000 m. Més avall hi ha els boscos, i fins als 1 300 m s’enfilen els conreus de farratge, pel bestiar, ja que la ramaderia és l’única activitat que encara perdura a la població, i la majoria dels camps es dediquen a la pastura. L’aigua és el do més notable d’aquestes muntanyes; cada raconada amaga una deu o un torrent, que es precipita avall per engruixir altres torrents o els dos rius cabdals del municipi. Història, cultura, economia Per tot el terme municipal es troben nombroses coves en les quals s'han trobat restes que demostren que l'àrea va estar habitada ja durant el paleolític inferior. La primera menció històrica del municipi es produeix en l'acta de consagració de l'església de la Seu d'Urgell al 836 (d'aquí el lema de "poble mil·lenari"). Entre els segles X i XII veiem confirmades les pastures d’aquests indrets a grans monestirs: així, el 966 el comte Oliba Cabreta concedeix les pastures de Coma de Vaca i Coma de Freser al monestir de Sant Joan de les Abadesses, i l’any 1087 el comte Guillem Ramon de Cerdanya dóna les pastures de la vall de Núria al monestir de Ripoll; al segle XIII seran concedides amb exclusivitat, almenys les del terme parroquial, als homes de Queralbs i de Fustanyà. El 22 dtabril de 1273, amb privilegi expedit a la ciutat de Perpinyà, l’infant Jaume concedeix, per 500 sous melgoresos, les pastures de les muntanyes incloses en les dites parròquies als homes de Queralbs i de Fustanyà, sota un cens anual de 50 sous, amb exclusió de tothom, sense el seu consentiment. Aquest privilegi, que indubtablement devia ésser lucratiu per als homes d’aquests llocs, fou confirmat l’any 1277 perquè s’havia fet malbé el document anterior. Durant el segle XIII les terres van canviar de mans. El 22 d'abril de 1273, les terres van ser cedides als homes de Queralbs i de Fustanyà, que havien d'abonar 50 sous anuals. Tot i que sempre va pertànyer a la corona, durant el segle XIV Queralbs tingué diversos senyors, entre ells els membres de la família Montclar. El 2 de febrer de 1428 un terratrèmol va afectar greument a la població i va produir la mort de la majoria dels seus habitants. L'església romànica de Queralbs es remunta a finals del segle X. Va ser construïda per substituir l'anterior, consagrada al 978. En l'agregat de Fustanyà es troba una altra església romànica. Erigida el segle XII, és de nau única amb absis i volta apuntada. El 1982 es van descobrir sota l'església nombroses tombes que formaven part d'un antic cementiri de l'edat mitjana. Queden encara algunes restes de l'antic castell de Queralbs. Apareix documentat en una ordre dictada per Pere III al 17 de març de 1375 en la qual es concedia un privilegi real per preservar la fortalesa. El santuari de Núria està situat en aquest municipi, al nord de la vila. En ell es troba la imatge romànica de la Mare de Déu de Núria. Gràcies a la seva situació privilegiada enmig de pastures, l'economia de Queralbs està basada en la ramaderia, destacant els ramats d'ovelles i vaques. L'agricultura és pràcticament inexistent. El 1903 es va inaugurar la primera central hidroelèctrica de les cinc que existeixen a l'àrea. Totes elles són centrals de poca potència, inferiors als 3.000 kW. La principal font d'ingressos és actualment el turisme. Fills il·lustres i adoptius Comentaris Gastronomia Plats típics de muntanya, com una bona sopa de pilotilla, carns a la brasa, una barreja de bolets o peus de porc. Vivències, curiositats i llegendes La creu, la campana i l'olla, un camí a la fertilitat Al llarg de la història, moltes parelles que no sabien per què però no aconseguien tenir fills, s'han adreçat fins aquí per demanar-ne; i amb una pregària davant la creu; i posant el cap a l'olla, alhora que tocaven la campana, han obtingut el do de la fertilitat. No hi ha una explicació lògica, tanmateix el fet és real i es repeteix assíduament. Sovint pugen parelles a Núria a donar gràcies a la Mare de Déu pel fill que han tingut, després d'haver posat el cap a l'olla. L'origen llunyà el trobem, segons el folklorista Joan Amades, en un megàlit o un menhir que antigament hi havia a la vall. Les creences paganes afirmaven que les dones que hi fregaven el cos tenien assegurada la fertilitat. Des dels inicis fins als nostres dies la simbologia de la fertilitat ha estat sempre present a Núria. Agermanament Torà - Queralbs Quan s’acostava l’hivern, els pastors de Queralbs que menaven els ramats als prats de l’entorn de Núria iniciaven la peregrinació anual cap a la plana en busca d’aliment, en una transhumància que els obligava a desplaçar-se quilòmetres fins als aiguamolls del Llobregós, on trobaven bones pastures per als animals. És en aquest indret on els pastors van bastir una capella amb la imatge de Sant Gil perquè els protegís, com ja ho feia a les muntanyes de Núria. Més endavant el poble de Torà es va construir al voltant d’aquesta capella que, amb el temps i moltes reformes i ampliacions, ha esdevingut el temple parroquial, amb la imatge gòtica del patró presidint el presbiteri. Festes, Fires, Mercats i Tradicions Festa major de Sant Jaume, el 25 de juliol. Festa de la Germandat el 24 de juny, per Sant Joan. Festa del Bestiar de Fontalba, el 26 de setembre. Fira Artesana, 1er o 2on diumenge d’agost. A Nuria: 29 de juny: Antany, en aquesta data es tornava a obrir el santuari i es pujaven de nou els ramats a les pastures de muntanya. Actualment es continua celebrant aquest dia amb la missa solemne i la benedicció de pans i farinetes. 1 de setembre: Diada de Sant Gil, en què se celebra la Festa dels Pastors. Antigament, aquest dia es donava per acabada la temporada de pasturatge d'alta muntanya. 8 de setembre: Es commemora el dia del naixement de la Mare de Déu amb un aplec on participen nombroses persones batejades amb el nom de Núria. Acabada la missa, es duu la imatge de la Mare de Déu fins a l'ermita de Sant Gil, on se li canten els goigs. Entorn, que veure, què fer Vall de Núria Serrat Fustanyà Església de Sant Sadurní de Fustanyà Església de Sant Jaume de Queralbs El Santuari de Núria El castell de Queralbs Links d’interès i documentació adjunta
Punts d'interès a Google Maps
;
Que veure a Queralbs
;
Mapa del municipi
. Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Google (.kml) i Google( (.kmz)
Mapa interactiu |
||||||||||||||||||||
|
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Informació extreta de http://www.ajqueralbs.cat/; http://queralbs.cat/; http://www.enciclopedia.cat/; http://invarquit.cultura.gencat.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic. . Data de visita: 24/07/2017 Data de publicació: 08/10/2017 Data de revisió: 26/06/2020 |
|||||||||||||||||||||
