Ajust pàgina

Queralbs


Comarques Gironines Pirineus


Ripollès, Comarques de Girona

INICI


Ripollès


Totes les fotografies Queralbs Google+ / Flickr

Totes les fotografies de Núria  Google+ / Flickr


Queralbs


Vista de Queralbs


Font


Ajuntament


Estació del Cremallera


Pont de Mulleres


Imatge de la Mare de Déu de Núria.


Llac i Monestir de Núria


Totes les fotografies Queralbs Google+ / Flickr

Totes les fotografies de Núria  Google+ / Flickr




Localització i dades demogràfiques

Etimologia
Keros Albos.

Segons Manuel Bofarull al llibre Origen dels noms geogràfics de Catalunya: “escrit sovint Queralps o Caralps. Esmentat al s. XI com Cheros albos. Aglutinació de quer, "roca, penya", i alb, "blanc", o del seu plural "quers albs”. Així doncs, el nom de la població significa “roques blanques”.

Gentilici

Queralbí, queralbina. Queralpí, queralpina.

Canvis de nom

Caralps  à  Queralbs  (11/02/1983)

Agermanament

Torà (Segarra)

Lema

Queralbs - Poble mil.lenari !! Joia del romànic.

Subcomarca

Vall de Ribes


Data de visita:                      24 de juliol de 2017


Els límits del terme municipal són al nord amb Montlluís (França), a lest amb Setcases i Vilallonga de Ter, al sud amb Pardines i Ribes de Freser i a loest amb Planoles, Tosses i Sallagosa (França).

Té agregats els nuclis de Fustanyà, La Farga, Núria, Rialb, Serrat i Vilamanya.


Lentorn físic

Les muntanyes daquest municipi amaguen un seguit de comes, solanes i jaces on tradicionalment, des de la història més remota, han pasturat els ramats dels grans monestirs, dels naturals del país i de gent de les terres baixes, que enviaven els seus ramats a estiuejar a muntanya i a hivernar a la plana, a través dantigues carrerades que anaven fins a lEmpordà per Besalú, i fins al Vallès i el Penedès per Osona. A Queralbs, com a la resta dels Pirineus, els prats dominen fins a altituds duns 1 800-2 000 m. Més avall hi ha els boscos, i fins als 1 300 m senfilen els conreus de farratge, pel bestiar, ja que la ramaderia és lúnica activitat que encara perdura a la població, i la majoria dels camps es dediquen a la pastura.

Laigua és el do més notable daquestes muntanyes; cada raconada amaga una deu o un torrent, que es precipita avall per engruixir altres torrents o els dos rius cabdals del municipi.


Història, cultura, economia

Per tot el terme municipal es troben nombroses coves en les quals s'han trobat restes que demostren que l'àrea va estar habitada ja durant el paleolític inferior.

La primera menció històrica del municipi es produeix en l'acta de consagració de l'església de la Seu d'Urgell al 836 (d'aquí el lema de "poble mil·lenari").

Entre els segles X i XII veiem confirmades les pastures daquests indrets a grans monestirs: així, el 966 el comte Oliba Cabreta concedeix les pastures de Coma de Vaca i Coma de Freser al monestir de Sant Joan de les Abadesses, i lany 1087 el comte Guillem Ramon de Cerdanya dóna les pastures de la vall de Núria al monestir de Ripoll; al segle XIII seran concedides amb exclusivitat, almenys les del terme parroquial, als homes de Queralbs i de Fustanyà. El 22 dtabril de 1273, amb privilegi expedit a la ciutat de Perpinyà, linfant Jaume concedeix, per 500 sous melgoresos, les pastures de les muntanyes incloses en les dites parròquies als homes de Queralbs i de Fustanyà, sota un cens anual de 50 sous, amb exclusió de tothom, sense el seu consentiment. Aquest privilegi, que indubtablement devia ésser lucratiu per als homes daquests llocs, fou confirmat lany 1277 perquè shavia fet malbé el document anterior.

Durant el segle XIII les terres van canviar de mans. El 22 d'abril de 1273, les terres van ser cedides als homes de Queralbs i de Fustanyà, que havien d'abonar 50 sous anuals. Tot i que sempre va pertànyer a la corona, durant el segle XIV Queralbs tingué diversos senyors, entre ells els membres de la família Montclar.

El 2 de febrer de 1428 un terratrèmol va afectar greument a la població i va produir la mort de la majoria dels seus habitants.


L'església romànica de Queralbs es remunta a finals del segle X. Va ser construïda per substituir l'anterior, consagrada al 978.

En l'agregat de Fustanyà es troba una altra església romànica. Erigida el segle XII, és de nau única amb absis i volta apuntada. El 1982 es van descobrir sota l'església nombroses tombes que formaven part d'un antic cementiri de l'edat mitjana.

Queden encara algunes restes de l'antic castell de Queralbs. Apareix documentat en una ordre dictada per Pere III al 17 de març de 1375 en la qual es concedia un privilegi real per preservar la fortalesa.

El santuari de Núria està situat en aquest municipi, al nord de la vila. En ell es troba la imatge romànica de la Mare de Déu de Núria.


Gràcies a la seva situació privilegiada enmig de pastures, l'economia de Queralbs està basada en la ramaderia, destacant els ramats d'ovelles i vaques. L'agricultura és pràcticament inexistent.

El 1903 es va inaugurar la primera central hidroelèctrica de les cinc que existeixen a l'àrea. Totes elles són centrals de poca potència, inferiors als 3.000 kW. La principal font d'ingressos és actualment el turisme.

       

Fills il·lustres i adoptius


Comentaris


Gastronomia

Plats típics de muntanya, com una bona sopa de pilotilla, carns a la brasa, una barreja de bolets o peus de porc.


Vivències, curiositats i llegendes

La creu, la campana i l'olla, un camí a la fertilitat

Al llarg de la història, moltes parelles que no sabien per què però no aconseguien tenir fills, s'han adreçat fins aquí per demanar-ne; i amb una pregària davant la creu; i posant el cap a l'olla, alhora que tocaven la campana, han obtingut el do de la fertilitat. No hi ha una explicació lògica, tanmateix el fet és real i es repeteix assíduament. Sovint pugen parelles a Núria a donar gràcies a la Mare de Déu pel fill que han tingut, després d'haver posat el cap a l'olla.

L'origen llunyà el trobem, segons el folklorista Joan Amades, en un megàlit o un menhir que antigament hi havia a la vall. Les creences paganes afirmaven que les dones que hi fregaven el cos tenien assegurada la fertilitat. Des dels inicis fins als nostres dies la simbologia de la fertilitat ha estat sempre present a Núria.

Agermanament Torà - Queralbs

Quan sacostava lhivern, els pastors de Queralbs que menaven els ramats als prats de lentorn de Núria iniciaven la peregrinació anual cap a la plana en busca daliment, en una transhumància que els obligava a desplaçar-se quilòmetres fins als aiguamolls del Llobregós, on trobaven bones pastures per als animals.

És en aquest indret on els pastors van bastir una capella amb la imatge de Sant Gil perquè els protegís, com ja ho feia a les muntanyes de Núria. Més endavant el poble de Torà es va construir al voltant daquesta capella que, amb el temps i moltes reformes i ampliacions, ha esdevingut el temple parroquial, amb la imatge gòtica del patró presidint el presbiteri.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa major de Sant Jaume, el 25 de juliol.

Festa de la Germandat el 24 de juny, per Sant Joan.

Festa del Bestiar de Fontalba, el 26 de setembre.

Fira Artesana, 1er o 2on diumenge dagost.

A Nuria:

29 de juny: Antany, en aquesta data es tornava a obrir el santuari i es pujaven de nou els ramats a les pastures de muntanya. Actualment es continua celebrant aquest dia amb la missa solemne i la benedicció de pans i farinetes.

1 de setembre: Diada de Sant Gil, en què se celebra la Festa dels Pastors. Antigament, aquest dia es donava per acabada la temporada de pasturatge d'alta muntanya.

8 de setembre: Es commemora el dia del naixement de la Mare de Déu amb un aplec on participen nombroses persones batejades amb el nom de Núria. Acabada la missa, es duu la imatge de la Mare de Déu fins a l'ermita de Sant Gil, on se li canten els goigs.


Entorn, que veure, què fer

Vall de Núria

Serrat

Fustanyà

Església de Sant Sadurní de Fustanyà

Església de Sant Jaume de Queralbs

El Santuari de Núria

El castell de Queralbs


Links dinterès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Queralbs.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Google (.kml) i Google( (.kmz)


Mapa interactiu



Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com. Al bloc http://www.municipiscatalans.com/bloc. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans o a Twitter: https://twitter.com/municatalans

Informació extreta de http://www.ajqueralbs.cat/; http://queralbs.cat/; http://www.enciclopedia.cat/; http://invarquit.cultura.gencat.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic. .