Ajust pàgina

Ribes de Freser


Comarques Gironines Pirineus


Ripollès, Comarques de Girona

INICI


Ripollès


Totes les fotografies de Ribes de Freser1 Google+ / Flickr

Totes les fotografies de Ribes de Freser2  Google+ / Flickr


Ribes de Freser


Monument al Pastor


Escola Mare de Déu de Núria


Passeig de la Caterineta


Torre Pàmies


Colònia tèxtil Can Recolons


Monument al dret a decidir


Rètol d’educació cívica


El Granòfiir de Ribes


Totes les fotografies de Ribes de Freser1 Google+ / Flickr

Totes les fotografies de Ribes de Freser2  Google+ / Flickr




Localització i dades demogràfiques

Etimologia
Compost de plural de riba i per Freser.

Gentilici

Ribetà, ribetana

Canvis de nom

Ribas de Freser Ribes de Freser  (11/02/1983)

Malnom

Capdemussols.

Dites

A Cerdanya són cerdans; a Ribes capde-mussols; a Bruguera estripa-truges; i a Campelles borratxons.

A Ribes si hi arribes, hi arribes amb unes ganes vives de jeure a l'hospital.

Arribes a Ribes, Ribes?

Subcomarca

La Vall de Ribes


Data de visita:                      25 de juliol de 2017


Limita al Nord amb el municipi de Queralbs, a llevant amb Pardines, per migdia limita amb Ogassa i Campdevànol i a ponent amb Campelles i Planoles.

Els veïnats i municipis que pertanyen administrativament a Ribes de Freser són el reflex de la seva tradició pagesa: Batet , Bruguera, Ribes Altes i Ventolà


Lentorn físic

Ribes de Freser està enclavat entre muntanyes i rius, un entorn natural idíl·lic a les portes dels Pirineus.  Cal destacar la personalitat que laigua li dona al poble mitjançant la confluència dels seus tres rius (Rigat, Freser i Segadell) i la presència de vint fonts urbanes. Com tota la riquesa paisatgística formada per boscos i prats dels quals shi arriben per diversos camins i corriols. Darrera lesglésia parroquial sentreveu el Granòfir de Ribes, antiga xemeneia dun volcà, lúnic i el més extens de Catalunya.


Història, cultura, economia

La documentació sobre la història de Ribes es remunta a lany 922, que ja es parla duna compra de terres feta per labadessa de Sant Joan, Emma, in valle Ripparum, per bé que el nom que apareix més correntment tot aquest segle i el següent és el de vall Petrariense o Petraria. A la Vall Pedrera és esmentat, però, el lloc de Ripas o Ribas els anys 966 i 982, i lesglésia de Sancta Maria Ripensi el 1035, que, com tota la vall, pertanyia a la diòcesi dUrgell. La vall o el terme del castell de Ribes, que comprenia, a més del municipi de Ribes, els de Queralbs i Pardines, es considerava des dels seus orígens històrics del comtat de Cerdanya, i era un lloc comtal, que al principi del segle XII va passar a la casa comtal i després reial de Barcelona, juntament amb tot el comtat de Cerdanya. Això explica que lany 1162 el comte Ramon Berenguer IV llegués en el seu testament els llocs de Besalú i de Ribes a la reina Peronella, per tal dassegurar-li la manutenció quan restés vídua.

Al costat de la història dels fets que testimonien les notícies documentals, n'hi ha una altra de fantasiosa, recopilada el 1751 pel rector de Ribes, Joan Martí, i copiada en un llibre de defuncions de la parròquia començat el 1717. Aquesta història diu que la vila fou fundada el 460 per Guiu Ubald, noble cavaller dInnsbruck, i que ell i altres cavallers es van establir en un castell, dalt duna muntanya; més endavant vingué gent nova, i es construí un nou castell lany 600, entre dos rius i sota invocació de sant Pere; lany 800 foren atacats pels de Cerdanya, i finalment, entorn del 900, shauria edificat lesglésia de Santa Maria amb cases i molins sota la protecció dels comtes de Catalunya. En aquesta contalla no hi ha res de segur, fora del record de lexistència de dos castells prop de la vila, fet que encara planteja problemes als historiadors, a lhora de precisar-ne lèpoca daparició i destriar-ne la història. El castell primitiu sembla haver estat el que es trobava al Nord de la vila, sobre la serra del Castell, entre les valls del Freser i del Rigat. Es trobava a 1 142 m daltitud, més amunt del collet de Can Segura i de Roquesblanques de Segura. Encara se'n veuen vestigis, en especial una cisterna oberta en la roca. El nom de castell de Segura surt molt poc en la documentació, però ja és esmentat amb aquest nom entre els anys 1207 i 1473. En canvi, el castell de Ribes surt mencionat molt freqüentment a partir de lany 1069.

La història del castell de Ribes, diu que el 1292 el guardaven 41 homes, i que tingué una activitat molt important entre la fi del segle XIII i mitjan segle XIV, quan pertanyia, amb el comtat de Cerdanya, al regne de Mallorca i era, per tant, un lloc fronterer amb els estats del rei de la corona catalano-aragonesa. Cap al 1344 el rei de Mallorca el va assetjar i, tot i que hi anà amb màquines de guerra i amb lajut dels francesos, no el pogué prendre. Posteriorment, el castell de Ribes estigué més de dos-cents anys sota la custòdia duna família de cavallers, cognominats Ribes, que tenien llur residència a lanomenat castell de Sant Pere.


Lactivitat cultural de la vila és notable; hi ha nombroses associacions esportives i culturals que organitzen diverses activitats durant tot lany.


La situació daquest municipi li atorga, pel que fa a leconomia, un gran conjunt de recursos naturals. Duna banda, la surgència daigües naturals dalt valor que són explotades des del segle XIX en diversos balnearis. Daltra banda, la muntanya proporciona extenses zones de pasturatge enfront de la reduïda superfície de terres llaurades, i importants extensions de terreny forestal, les quals són ocupades per boscos caducifolis i pinedes de pi roig.

A Ribes tingué tradicionalment una gran importància el bestiar oví i, menys, el bestiar boví, però a finals del segle XX el primer es trobà en franca regressió davant de lincrement del boví, important font de riquesa de tota la vall. També hi ha ruscs per a la producció de mel.

Lactivitat industrial té una llarga tradició històrica que arrenca de lexplotació dels meners de diversos minerals. Al terme són coneguts i nombrosos els antics meners, tant a lalta vall del Freser com a Bruguera i a Ventolà, on eren famosos els de coure i níquel, explotats, igual com els més corrents de ferro, que servien les seves antigues fargues. La indústria de la vila i del seu redós també fou afavorida per lesmentada abundància daigua, que ocasionà la instal·lació de petites i diverses centrals hidroelèctriques. També hi ha una empresa envasadora daigua que comercialitza la marca “Aigua de Ribes”. Destaca una empresa que es dedica als aprestos i acabats tèxtils dalta qualitat i és situada al peu de la carretera N-152. També hi ha una empresa de transformació de plàstics, situada a la carretera de Queralbs, una empresa lletera que recull tota la llet de la vall, i diverses empreses constructores, a més dun taller de construcció de xemeneies metàl·liques, etc.


Fills il·lustres i adoptius

Joan Triadú Font. (1921-2010), escriptor i crític literari.

Eudald Carbonell. arqueòleg, antropòleg y paleontòleg. Es codirector dels jaciments de Atapuerca (Burgos) des de 1991.

Llàtzer Escarceller (1914-2010), actor, l avi de Filiprim de TV3 y secundari a Makinavaja.

María Isabel Moreno (1981), ciclista campiona de Espanya diverses vegades.

Salvador Carrera i Comes (6 d'agost de 1935), fill predilecte, ha sigut alcalde de Ribes de Freser, president de la diputació de Girona, diputat per Girona i Senador.


Comentaris


Gastronomia

La gastronomia és rica de productes artesans com la mel, els mets, els làctics, les daines, el mató, els embotits i la carn pròpia de la zona.

Dos dolços típics de la vila: els mets i les daines. Els primers són unes postres fetes amb ametlla i cuites al forn de llenya amb forma de pastoret lliscant per un riu. I les daines són unes pastes seques amb petites quantitats dalgunes de les herbes aromàtiques de la vall de Núria. També ens podem endur a casa bons formatges, embotits i mel delaboració artesanal.


Vivències, curiositats i llegendes


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major el 15 dagost, per la Mare de Déu de dagost.

La festa major petita el 14 de febrer, per Sant Valentí.

Fira formatgera, diumenge de Pasqua.

Valldansa / Vallbirra, primer cap de setmana de juliol.

Festival de Cinema Gollut (cada any varia la data).

Concurs dhabilitat amb gos datura, el primer diumenge de setembre.

El primer diumenge dagost, a la plaça del mercat, es fa laplec de la Sardana.

El segon cap de setmana doctubre sorganitza una fira de bestiar i la Festa del Bolet.

Mercat setmanal els dissabtes.

Cada any a nivell cultural el programa pot continuar o renovar les seves activitats.


Entorn, que veure, què fer

Església de Santa Maria de Ribes.

Esglésies romàniques de Sant Feliu de Bruguera i de Sant Cristòfol de Ventolà.

Castell de Sant Pere de Ribes.

Ermita de Sant Antoni, segle XVII i paratge del voltant (miradors).

Arquitectura destètica noucentista: ledifici de les Escoles Públiques (1924), la torre Pàmies, el xalet de Can Recolons (1917) i dos edificis amb història: la Corba, un antic hotel noucentista on va fer estada Jacint Verdaguer (1845-1902), i la torre dels Alemanys.

Museu del Cremallera, dels Gegants (C/ Núria)  i Espai Cultural Joan Triadú (Biblioteca municipal)

Practicar-hi esports de muntanya.

Tastar els productes artesanals.

Pujar al tren cremallera.

Passejar pel nucli antic trobarem el carrer de la Cerdanya, que conserva les cases més antigues del poble, i el passeig dÀngel Guimerà a l'interior del poble i els passejos de la Margarideta i la Caterineta per la part exterior.

Practicar esports de muntanya, com el senderisme, lesquí, lescalada, la Via ferrada al Granòfir de Ribes, les rutes amb bicicleta de muntanya, les passejades a cavall o el tir amb arc.

Curses mes profesionals com la dels Bastions, Vall de Ribes XS.


Links dinterès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Ribes de Freser; Fonts de Ribes (1), (2), (3); Plànol de Ribes

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Google (.kml) i Google (.kmz)


Mapa interactiu



Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com. Al bloc http://www.municipiscatalans.com/bloc. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans o a Twitter: https://twitter.com/municatalans

Informació extreta de http://www.ajribesdefreser.cat/; http://www.enciclopedia.cat/; http://invarquit.cultura.gencat.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.

Amb el suport del departament de Promoció Ecónomica i Turisme de l'Ajuntament de Ribes de freser.