Ajust pàgina

Ripoll


Comarques Gironines Pirineus


Ripollès, Comarques de Girona

INICI


Ripollès


Totes les fotografies Ripoll Google+ / Flickr

Totes les fotografies del Monestir de Ripoll Google+ / Flickr


Ripoll


Farga Palau


Casa Buixó


Casa de la Vila


Sant Miquel de la Roqueta


Casa Bonada


Monestir de Ripoll


Necròpolis


Claustre


Totes les fotografies Ripoll Google+ / Flickr

Totes les fotografies del Monestir de Ripoll Google+ / Flickr




Localització i dades demogràfiques

Etimologia
El seu topònim llatí Rivipollensis ja apareix, de forma adjectival, testimoniat en textos del segle X. Sobre l'origen del nom de la població s'apunten diverses hipòtesis: una, que faria derivar aquest terme de la combinació del substantiu rivus (en llatí, "riu") i de l'adjectiu pollens ("fort, poderós, puixant"); i una altra, que apunta que el terme llatí Rivipollensis significaria "riu de pollancres", amb la qual cosa derivaria d'un llatí Rivus populorum.

Gentilici

Ripollès, ripollesa

Agermanament

Prada de Conflent (França), Capranica (Itàlia)

Malnom

Formatgers.

Dites

Ripollesos, mal entesos.

De Ripoll, ni lloca ni poll.

A Ripoll qui no és una puça és un poll.

Frases fetes

Fer com el canó de Ripoll, que tirava sense engaltar.

Lema

Ripoll Bressol de Catalunya.

Agermanament Comarcal

Ripollès - Comunitat de Municipis de Conflent

Subcomarca

El Baix Ripollès   (Baix Ripollès, Vall de Ribes i Vall de Camprodon)


Data de visita:                      25 de juliol de 2017


El municipi de Ripoll limita al Nord amb Ogassa i Campdevànol, a lEst amb Sant Joan de les Abadesses i Vallfogona de Ripollès i Vidrà (Osona), al Sud amb Santa Maria de Besora (Osona) i a lOest amb les Llosses.

Altres nuclis de població del terme són el llogaret de Rocafiguera, que actualment forma una conurbació amb la Colònia Noguera i la Colònia Sorribes, el veïnat de Rama i el llogaret dOrdina, que té un important sector de poblament disseminat. La Colònia de Santa Maria fou antigament un dels nuclis del terme. La resta del terme està format per població disseminada.


Lentorn físic

El terme és molt muntanyós, amb altituds que arriben als 1128 m a Puigbò, 1118 m al puig del Catllar, 1011 m al puig Duran o als 1057 m del turó de Sant Bartomeu. Tenint en compte que el territori és tan accidentat, la vida es concentra al voltant dels dos rius principals (el Freser i el Ter), que són els que drenen el terme i on van a parar diversos cursos daigua. Tot plegat fa que el territori sigui una zona rica en aigües.

Ripoll es caracteritza per presentar hiverns freds i estius amb temperatures suaus. La temperatura mitjana al mes dagost és duns 20ºC. A finals dagost, té lloc una davallada de les temperatures fins que, a ple hivern, les temperatures mitjanes assoleixen valors dentre 0 i 5ºC. Al mes de març sinicia un increment de la temperatura fins al juliol, mes en què, juntament amb lagost, enregistra les temperatures més elevades.


Història, cultura, economia

Els primers testimonis de presència humana a Ripoll daten de ledat del bronze (1500-600 aC.), quan sabem que un petit nucli humà de població vivia a prop dels rius Ter i Freser i a les muntanyes que donen personalitat a aquest indret. La troballa de destrals de bronze i algun dolmen així ho evidencia.

Al segle IX els habitants de la contrada començaren a aplegar-se a la intersecció dels dos rius. La causa que ho motivà fou linici de la repoblació del territori, aleshores sota domini dels francs, i un dels seus artífexs fou el comte Guifré el Pelós (840-897).

Aquest personatge dorigen franc, considerat liniciador de la nació catalana, lany 879 fundà un monestir romànic que passà a ser administrat per una comunitat de monjos de lordre de sant Benet, sota ladvocació de Santa Maria. A partir daquell moment el monestir va ser objecte de diverses obres destinades a millorar la seva capacitat; per citar les més importants, esmentarem la del 888 i la del 1032, any en què el cap de la comunitat monàstica era labat Oliba.

Els ripollesos, per buscar seguretat, vivien a prop del monestir, que al segle XIV va dur a terme laixecament duna muralla per garantir a la població el fet de poder viure en pau i refusar possibles atacs.

La reconstrucció que shi va fer al llarg del segle XV suposà ladopció de lestil gòtic a lhora daixecar arcs i voltes, però no es modificà lestructura de lesglésia olibana.

La situació sagreujà temporalment amb la implicació en conflictes bèl·lics (Guerra dels Segadors, presència continuada de lexèrcit francès a Ripoll i Guerra de Successió).

Durant els segles XVI-XVIII la societat ripollesa va viure un moment econòmic excel·lent gràcies als oficis vinculats al treball del ferro: fargaires, clavetaires -que feien claus-, serrallers, ferrers…

Aquest panorama es va mantenir fins a principis del segle XIX.

Durant la Guerra de la Independència (1808-1814) els francesos freqüentaren Ripoll i van malmetre la muralla; a més, els ripollesos, el 1812, aconseguiren independitzar-se del poder de labat, al qual estaven subjectes des del s.IX.

El cop definitiu que posà fi a la supremacia del monestir i al període desplendor econòmica es produí en el marc de la Primera Guerra Carlina (1833-1840).

La desamortització propugnada pel ministre Mendizábal suposà que els béns monàstics passessin a mans de lEstat, que labat i els monjos abandonessin el monestir i marxessin de Ripoll, però per als ripollesos el moment més dolent no arribà fins al maig de 1839, quan el comandant carlí Charles dEspagnac atacà la població i els seus homes incendiaren i aterraren cases, ponts i altres construccions. A Ripoll hi havia uns 3.200 habitants abans de 1839; en acabar la guerra només eren un miler.

Laprofitament de les aigües dels rius Ter i Freser, a la segona meitat del segle XIX, comportà lestabliment de nombroses fàbriques gràcies a lempenta dindustrials foranis, els quals, a més, es van beneficiar de les millores urbanístiques que experimentà la vila en aquell període: instal·lació de la xarxa daigua potable (1882), denllumenat elèctric (1892), i larribada del ferrocarril (1880), fruit de la necessitat de transportar a Barcelona el carbó que sextreia de les mines dOgassa.

Cap a la segona meitat de segle XIX se succeïren diverses obres de reconstrucció del Monestir, el 1886 sinicià la reconstrucció pròpiament dita, que no finalitzà fins al 1893.

La vila de Ripoll, fins a lesclat de la Guerra Civil (1936), experimentà un cert dinamisme social i comercial que es va aturar completament passats els difícils anys de la postguerra quan Ripoll tornà a gaudir duna època de progrés i expansió. En làmbit industrial es recuperà el sector tèxtil i va créixer de manera destacada el metal·lúrgic.


L'agricultura s'hi troba en franca regressió davant la pressió urbanística i industrial; s'hi conreen sense regar, cereals d'hivern i moresc, a més hi són abundants els prats per al bestiar. Ramaderia de bestiar boví (aprofitament de la llet) i oví. És una població d'antiga  Evolució de la població de Ripoll tradició industrial, gràcies a l'explotació del carbó, del ferro i de la fusta, així com a l'energia hidràulica, esdevingué, al s XIX, un important centre metal·lúrgic; ja havia assolit importància durant els s XVI-XVIII amb la indústria d'armes i de claus. Aquesta tradició industrial, malgrat el tancament de nombroses empreses, continua representada en l'actualitat amb fàbriques del sector tèxtil i metal·lúrgic. Constitueix un destacat nucli comercial i turístic, gràcies en part a la seva localització dins la ruta del romànic català i dels Pirineus.


Fills il·lustres i adoptius

Josep Morgades Gili. (FP).

Joaquim Boixés. Escritor. 1996. (FP).

Jesús Romeo Gorría. Político y empresario. Ministro de Trabajo. 1968. (FA).

Víctor Hellín Sol. Gobernador civil. 1968. (FA).


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Nacional de la Llana i Casament a Pagès, mitjans de maig.

Festa Major de Sant Eudald, 11 de maig.

Mercadal del Comte Guifré, 10, 11 i 12 dagost.

Festival Internacional de Música, Juliol i Agost.

Fira de les 40 Hores, Març.

Fira Catalana de lOvella, 15 doctubre.

La Carbassada, 1 de novembre.

Mercat setmanal, dimecres (Carrer Barcelona) i dissabtes (Centre Vila).


Entorn, que veure, què fer

Monestir de Santa Maria de Ripoll.

La Farga Palau.

El Museu Etnogràfic de Ripoll (antic Museu Folklòric Parroquial).

Edificis dinterès històric i arquitectònic

El Scriptorium de Ripoll.


Links dinterès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Ripoll.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Google (.kml) i Google (.kmz)


Mapa interactiu




Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com. Al bloc http://www.municipiscatalans.com/bloc. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans o a Twitter: https://twitter.com/municatalans

Informació extreta de http://ripoll.cat/; http://www.enciclopedia.cat/; http://www.elripolles.com; http://www.trianglegironi.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.