|
Comarques Gironines – Pirineus Ripollès, Comarques de Girona |
|
Ajust pàgina
|
Comarques Gironines – Pirineus Ripollès, Comarques de Girona |
|
|
Totes les fotografies Ripoll Google+ / Flickr Totes les fotografies del Monestir de Ripoll Google+ / Flickr
Totes les fotografies Ripoll Google+ / Flickr Totes les fotografies del Monestir de Ripoll Google+ / Flickr |
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 25 de juliol de 2017 El municipi de Ripoll limita al Nord amb Ogassa i Campdevànol, a l’Est amb Sant Joan de les Abadesses i Vallfogona de Ripollès i Vidrà (Osona), al Sud amb Santa Maria de Besora (Osona) i a l’Oest amb les Llosses. Altres nuclis de població del terme són el llogaret de Rocafiguera, que actualment forma una conurbació amb la Colònia Noguera i la Colònia Sorribes, el veïnat de Rama i el llogaret d’Ordina, que té un important sector de poblament disseminat. La Colònia de Santa Maria fou antigament un dels nuclis del terme. La resta del terme està format per població disseminada. L’entorn físic El terme és molt muntanyós, amb altituds que arriben als 1128 m a Puigbò, 1118 m al puig del Catllar, 1011 m al puig Duran o als 1057 m del turó de Sant Bartomeu. Tenint en compte que el territori és tan accidentat, la vida es concentra al voltant dels dos rius principals (el Freser i el Ter), que són els que drenen el terme i on van a parar diversos cursos d’aigua. Tot plegat fa que el territori sigui una zona rica en aigües. Ripoll es caracteritza per presentar hiverns freds i estius amb temperatures suaus. La temperatura mitjana al mes d’agost és d’uns 20ºC. A finals d’agost, té lloc una davallada de les temperatures fins que, a ple hivern, les temperatures mitjanes assoleixen valors d’entre 0 i 5ºC. Al mes de març s’inicia un increment de la temperatura fins al juliol, mes en què, juntament amb l’agost, enregistra les temperatures més elevades. Història, cultura, economia Els primers testimonis de presència humana a Ripoll daten de l’edat del bronze (1500-600 aC.), quan sabem que un petit nucli humà de població vivia a prop dels rius Ter i Freser i a les muntanyes que donen personalitat a aquest indret. La troballa de destrals de bronze i algun dolmen així ho evidencia. Al segle IX els habitants de la contrada començaren a aplegar-se a la intersecció dels dos rius. La causa que ho motivà fou l’inici de la repoblació del territori, aleshores sota domini dels francs, i un dels seus artífexs fou el comte Guifré el Pelós (840-897). Aquest personatge d’origen franc, considerat l’iniciador de la nació catalana, l’any 879 fundà un monestir romànic que passà a ser administrat per una comunitat de monjos de l’ordre de sant Benet, sota l’advocació de Santa Maria. A partir d’aquell moment el monestir va ser objecte de diverses obres destinades a millorar la seva capacitat; per citar les més importants, esmentarem la del 888 i la del 1032, any en què el cap de la comunitat monàstica era l’abat Oliba. Els ripollesos, per buscar seguretat, vivien a prop del monestir, que al segle XIV va dur a terme l’aixecament d’una muralla per garantir a la població el fet de poder viure en pau i refusar possibles atacs. La reconstrucció que s’hi va fer al llarg del segle XV suposà l’adopció de l’estil gòtic a l’hora d’aixecar arcs i voltes, però no es modificà l’estructura de l’església olibana. La situació s’agreujà temporalment amb la implicació en conflictes bèl·lics (Guerra dels Segadors, presència continuada de l’exèrcit francès a Ripoll i Guerra de Successió). Durant els segles XVI-XVIII la societat ripollesa va viure un moment econòmic excel·lent gràcies als oficis vinculats al treball del ferro: fargaires, clavetaires -que feien claus-, serrallers, ferrers… Aquest panorama es va mantenir fins a principis del segle XIX. Durant la Guerra de la Independència (1808-1814) els francesos freqüentaren Ripoll i van malmetre la muralla; a més, els ripollesos, el 1812, aconseguiren independitzar-se del poder de l’abat, al qual estaven subjectes des del s.IX. El cop definitiu que posà fi a la supremacia del monestir i al període d’esplendor econòmica es produí en el marc de la Primera Guerra Carlina (1833-1840). La desamortització propugnada pel ministre Mendizábal suposà que els béns monàstics passessin a mans de l’Estat, que l’abat i els monjos abandonessin el monestir i marxessin de Ripoll, però per als ripollesos el moment més dolent no arribà fins al maig de 1839, quan el comandant carlí Charles d’Espagnac atacà la població i els seus homes incendiaren i aterraren cases, ponts i altres construccions. A Ripoll hi havia uns 3.200 habitants abans de 1839; en acabar la guerra només eren un miler. L’aprofitament de les aigües dels rius Ter i Freser, a la segona meitat del segle XIX, comportà l’establiment de nombroses fàbriques gràcies a l’empenta d’industrials foranis, els quals, a més, es van beneficiar de les millores urbanístiques que experimentà la vila en aquell període: instal·lació de la xarxa d’aigua potable (1882), d’enllumenat elèctric (1892), i l’arribada del ferrocarril (1880), fruit de la necessitat de transportar a Barcelona el carbó que s’extreia de les mines d’Ogassa. Cap a la segona meitat de segle XIX se succeïren diverses obres de reconstrucció del Monestir, el 1886 s’inicià la reconstrucció pròpiament dita, que no finalitzà fins al 1893. La vila de Ripoll, fins a l’esclat de la Guerra Civil (1936), experimentà un cert dinamisme social i comercial que es va aturar completament passats els difícils anys de la postguerra quan Ripoll tornà a gaudir d’una època de progrés i expansió. En l’àmbit industrial es recuperà el sector tèxtil i va créixer de manera destacada el metal·lúrgic. L'agricultura s'hi troba en franca regressió davant la pressió urbanística i industrial; s'hi conreen sense regar, cereals d'hivern i moresc, a més hi són abundants els prats per al bestiar. Ramaderia de bestiar boví (aprofitament de la llet) i oví. És una població d'antiga Evolució de la població de Ripoll tradició industrial, gràcies a l'explotació del carbó, del ferro i de la fusta, així com a l'energia hidràulica, esdevingué, al s XIX, un important centre metal·lúrgic; ja havia assolit importància durant els s XVI-XVIII amb la indústria d'armes i de claus. Aquesta tradició industrial, malgrat el tancament de nombroses empreses, continua representada en l'actualitat amb fàbriques del sector tèxtil i metal·lúrgic. Constitueix un destacat nucli comercial i turístic, gràcies en part a la seva localització dins la ruta del romànic català i dels Pirineus. Fills il·lustres i adoptius Josep Morgades Gili. (FP). Joaquim Boixés. Escritor. 1996. (FP). Jesús Romeo Gorría. Político y empresario. Ministro de Trabajo. 1968. (FA). Víctor Hellín Sol. Gobernador civil. 1968. (FA). Festes, Fires, Mercats i Tradicions Festa Nacional de la Llana i Casament a Pagès, mitjans de maig. Festa Major de Sant Eudald, 11 de maig. Mercadal del Comte Guifré, 10, 11 i 12 d’agost. Festival Internacional de Música, Juliol i Agost. Fira de les 40 Hores, Març. Fira Catalana de l’Ovella, 15 d’octubre. La Carbassada, 1 de novembre. Mercat setmanal, dimecres (Carrer Barcelona) i dissabtes (Centre Vila). Entorn, que veure, què fer Monestir de Santa Maria de Ripoll. La Farga Palau. El Museu Etnogràfic de Ripoll (antic Museu Folklòric Parroquial). Edificis d’interès històric i arquitectònic El Scriptorium de Ripoll. Links d’interès i documentació adjunta Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Ripoll. Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Google (.kml) i Google (.kmz) Mapa interactiu |
|||||||||||||||||||||||||||||
|
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Informació extreta de http://ripoll.cat/; http://www.enciclopedia.cat/; http://www.elripolles.com; http://www.trianglegironi.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic. Data de visita: 22-25/07/2017 Data de publicació: 10/12/2017 Data de revisió: 29/06/2020 |
||||||||||||||||||||||||||||||
