Ajust pàgina

Sant Joan de les Abadesses


Comarques Gironines Pirineus


Ripollès, Comarques de Girona


INICI


Ripollès


Fotografies Sant Joan de les Abadesses Google Fotos / Flickr

Palau de lAbadia Google Fotos / Flickr

Església i Museu Google Fotos / Flickr


Sant Joan de les Abadesses


Porxos de la Plaça Major


Pont Vell


Colònia Espona


Claustre del Palau de l'Abadia


Centre d'interpretació del Comte Arnau


Monestir de Sant Joan de les Abadesses


Claustre


Galaria romànica del Claustre


Fotografies Sant Joan de les Abadesses Google Fotos / Flickr

Palau de lAbadia Google Fotos / Flickr

Església i Museu Google Fotos / Flickr




Localització i dades demogràfiques

Etimologia
El nom de la població està estretament vinculat amb el monestir, creat pel comte Guifré el Pelós al segle IX. El nom Sant Joan fa referència al titular del conjunt monàstic, Sant Joan Baptista. La segona part del nom, les abadesses, prové del fet que el monestir va ser regit per una comunitat de monges, dirigides per una abadessa. La primera menció escrita del topònim Sant Joan de les Abadesses és de lany 1098.

Gentilici

Santjoaní, santjoanina.

Agermanament

Le Palais sur Vienne, (França), San Luís Potosí, (Mèxic).

Canvis de nom

Durant la guerra civil Espanyola: “Puig-alt de Ter”.

San Juan de las Abadesas    Sant Joan de les Abadesses  (11/02/1983)

Malnom

Orelluts.

Lema

Vila Baronal.

Subcomarca

El Baix Ripollès.



Data de visita:                      27 de juliol de 2017


Limita al Nord amb Ogassa i per una petita franja amb Camprodon, al Nord-est amb Sant Pau de Segúries, a l'Est amb la Vall de Bianya (Garrotxa) i al Sud-est amb Riudaura (Garrotxa). Al Sud confronta amb Vallfogona de Ripollès i d'aquí fins al Sud-oest amb Ripoll.

El municipi comprèn els següents llocs: Baga Amunt, Baga Avall, Can Martí Toralles, Colònia Jordana, La Colònia Llaudet, La Comafreda, Sant Joan de les Abadesses, Solei Amunt, Solei Avall.


Lentorn físic

Situat a la vall del Ter; força accidentat pels vessants de la serra de Vallfogona. És una vall gerda, coberta de pastures (que ocupen gradualment les coromines dels masos que es despoblen als vessants de la vall) i de boscs de pins, roures o faigs als llocs més alts.


Història, cultura, economia

Els primers indicis de poblament de la vall es remunten al paleolític inferior, fa uns 200.000 anys. Cal suposar que des de la prehistòria fins al segle IX hi hagué una presència humana constant, formada per una societat rural. Guifré el Pelós va fundar el monestir de Sant Joan a les darreries del segle IX, en el seu esforç de repoblar les terres conquerides als àrabs. La gent que vivia escampada per la vall sinstal·là al voltant del monestir i així fou com nasqué la vila, a poc a poc, la població va anar augmentant.

El poble mantenia una estreta relació i, fins i tot, dependència amb el monestir però en època moderna i contemporània el govern del monestir i de la vila sanaren diferenciant progressivament. El segle XIX, fou una època de transformacions que modernitzaren la vila: arribà el ferrocarril gràcies a lexplotació de les mines de carbó de Surroca i la indústria guanyà terreny a lagricultura i a la ramaderia. A finals del segle XX i en lactualitat, el turisme guanya pes en leconomia de Sant Joan gràcies a latractiu cultural, patrimonial i naturalístic que la població ofereix als visitants.

Cronologia de fets rellevants

Any 887: Fundació del Monestir de Sant Joan per part del Comte Grifé el Pelós

Any 1017: Expulsió de les abadesses del monestir per una butlla papal.

Segle XII: Creixement de la vila de Sant Joan al voltant del Monestir

Segle XIII: Jaume I el Conqueridor concedeix a Sant Joan el dret a fer el mercat setmanal, al mateix temps finança lemmurallament de la vila

Any 1428: Un fort terratrèmol destrueix parcialment la població

Segles XVI- XVIII: Protoindustrialització de la població: Etapa dimportant producció fargaire.

1659 Finals segle XVII: Arran del Tractat dels Pirineus, els francesos destrueixen les muralles de la vila.

1808- 1814: Sant Joan pateix les conseqüències de la Guerra del Francès.

Finals segle XIX: Arribada del ferrocarril a la població gràcies a lexplotació minera a Ogassa i Surroca.

1936- 1939: Guerra civil. Sant Joan pateix devastacions en relació al seu patrimoni (destrucció del Pont Vell i dalgunes peces del Santíssim Misteri)

1926: organització un conjunt dactes per celebrar la commemoració dels 500 anys de la trobada de la Sagrada Forma del Santíssim Misteri.

1934: recuperació del Ball dels Pabordes

Als anys seixanta sinicien les primeres relacions entre la vila de Sant Joan de les Abadesses i lestat centreamericà de Mèxic a través de lartista mexicà Salvador Moreno.

1980 : signatura de l'acta d'agermanament amb San Luís Potosí (Mèxic)

1987: commemoració de lonzè centenari del monestir

1992: Agermanament amb el poble francès Le Palais Survienne

1993: celebració del centenari de la composició del poema La vaca cega de Joan Maragall.

1996: Inici del Cicle de Representacions del Mite del Comte Arnau

1997: Sant Joan de les Abadesses es proclamada Ciutat Pubilla de la Sardana.


Sant Joan de les Abadesses és una vila de caire industrial que encara manté una petita part de lagricultura i també un sector ramader força dinàmic. Lagricultura, produïa fonamentalment cereals (sobretot blat de moro), però la tendència general de la pagesia és anar deixant de banda aquest sector, que patí una forta davallada la darrera dècada del segle XX, per derivar cap a les activitats ramaderes, de manera que les hectàrees que resten de conreu es dediquen bàsicament a farratge pel bestiar.

Els principals sectors ramaders han estat el boví i el porcí. També hi ha bestiar oví i cabrum a les zones de muntanya, que els darrers anys del segle XX sincrementà notablement.

Però tot i la presència dun actiu sector ramader Sant Joan de les Abadesses és un municipi dedicat a la promoció de les activitats industrials, (expandint-se cap al sector dels serveis) les quals ocupen la major part de la població. La tradició industrial arrenca del final del segle XIX amb larribada del tren per tal de facilitar lexplotació de les mines de carbó de Surroca (1875-80). Posteriorment, al principi del segle XX sinstal·laren diferents empreses tèxtils, com Tèxtil Abadesses (Espona) i Filatures Llaudet (aquesta darrera tancà el 2006).

A partir del 1950 es produí una nova empenta industrial que provocà una diversificació del teixit industrial. Es crearen diverses indústries: de tripa sintètica, de làmpades, dòptica, destufes, dalimentació (fabricació dembotits), tèxtil, metal·lúrgiques, etc. Tot i la presència dempreses de sectors diversos, lexistència de fàbriques destinades a la producció tèxtil fa que aquest sector hagués estat el predominant en el panorama industrial de la vila.

Quant al turisme, el municipi promou activitats de muntanya i activitats relacionades generalment amb la difusió dels atractius turístics de la zona. Pel que fa a loferta dallotjament, el municipi disposa de diverses pensions, un càmping i residències casa de pagès.


Fills il·lustres i adoptius

Guifré el Pelós: Comte de Barcelona, fill d'Arrià (Catalunya Nord) Va ser el fundador dels monestirs de Sant Joan de les Abadesses l'any 887.

Joan Corominas. El Sord de l'Arquet. Gràcies a un viatge a Itàlia va conèixer la fabricació del ciment. Va ser l'introductor d'aquest material a la península ibèrica.

Joan Maragall: Va estiuejar a Sant Joan, a la casa núm. 11 del carrer Major. Gràcies a les seves estades va escriure els Goigs de la Mare de Déu de Núria, El Comte Arnau, i el seu cèlebre poema La Vaca Cega.

Jaume Nunó i Roca (1824-1908), conegut a Mèxic com Jaime Nunó Roca, va ser un compositor català que va compondre la música per a les estrofes de Francisco González Bocanegra, que es van convertir en l'himne nacional mexicà.


Vivències, curiositats i llegendes

La Llegenda : El naixement del riu Ter

Segons la llegenda, un estiu molt sec, un vell va trucar a la porta duna cabana de pastor per demanar-los aigua.

El pastor, en comptes de guardar-se-la per a ell, tot i que bona falta li feia, lin va donar de bon grat, tot i que li havia calgut anar-la a buscar molt lluny.

En recompensa a aquest acte altruista, el nouvingut li va donar una ampolla daigua inexhaurible.

Un dia, el pastor va perdre l'ampolla enmig duna tartera, vet aquí lorigen de les fonts on el Ter neix que no han deixat mai de rajar.


L'any 1428, un terratrèmol esfondrà el campanar i el claustre romànic del monestir, així com també el pont romànic original i diversos edificis.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Tres dies del Trial de Santigosa (Setmana Santa).

Fira de Sant Isidre (primer cap de setmana de maig).

Aplec de Sant Antoni (diumenge més proper al 13 de juny).

Festa de la Vila Vella (23 de juny).

Jornades de Salut (27 de juny).

Missa al cim del Taga (tercer diumenge de juliol).

Cicle del Comte Arnau (juliol i agost).

Festa Major (segon diumenge de setembre).

Festa del Grito de la Independència de Mèxic (tercer dissabte de setembre).

Aplec de Santa Llúcia (diumenge més proper al 13 de desembre).

Mercat de Nadal (segon o tercer dissabte de desembre).

Pessebre Vivent (25 i 26 de desembre).

Mercat setmanal el diumenge al matí al passeig del Comte Guifré.


Entorn, que veure, què fer

Monestir.

Palau de lAbadia.

Capella de Sant Miquel (s. XII).

Església de Sant Pol.

Ermita de la Mare de Déu del Prat.

Església de Santa Magdalena de Perella (segle XII).

Església de Santa Llúcia de Puigmal (segle xii).

El pont Vell, La muralla.

La Vila Vella (Carrer Major, plaça Major, ...)


Links dinterès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Sant Joan de les Abadesses; Mapa de Sant Joan de les Abadesses.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Google earth (.kml) i Google (.kmz).


Mapa interactiu




Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com. Al bloc http://www.municipiscatalans.com/bloc. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans o a Twitter: https://twitter.com/municatalans

Informació extreta del llibre Topònims catalans: etimologia i pronúncia Per Josep Moran,Mar Batlle,Joan Anton Rabella i Ribas i de https://www.santjoandelesabadesses.cat/; http://www.elcami.cat/; http://www.dadescat.info/; http://www.enciclopedia.cat/http://www.elripolles.com; http://www.trianglegironi.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.