Fotografies Sant Pau de Segúries Google Fotos / Flickr

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia / Topònim	De Pau, nom de persona i de sant i de Seguries, que alguns donen com a procedent de I’àrab al-sukur ai-ilya, "les roques enlairades”, o d’al-sukur Ilyas, "les roques d’Elies". El topònim Segúries el trobem documentat amb diverses variants: Seguriliis (898), Segurilias (904) o Segurilies (1054).
	Gentilici	Santpauenc, santpauenca.
	Canvis de nom	El 1937 el poble canvià temporalment el seu nom pel de Seguries de Ter. San Pablo de Segurias → Sant Pau de Seguries (05/03/1980) Sant Pau de Seguries → Sant Pau de Segúries (01/08/1994)
	Dites	Per golluts Sant Pau i la Ral.
	Subcomarca	La Vall de Camprodon.

Data de visita: 28 de juliol de 2017

Els límits del terme municipal són al nord amb Camprodon, a l’est i al sud amb La Vall de Bianya (Garrotja) i a l’oest amb Sant Joan de les Abadesses.

Té agregat el nucli de La Ral i diverses grans masies i cortals.

L’entorn físic

Situat en un terreny muntanyós, accidentat pels vessants septentrionals de la serra de Capsacosta, i pel puig de Miralles, contraforts meridionals de la serra Cavallera, a la vall del Ter, al límit amb la Garrotxa. Els boscs de pins i faigs i el pasturatge ocupen gran part del territori.

Història, cultura, economia

Des de la primera meitat del segle X aquesta contrada va estar sota la jurisdicció del monestir de Sant Joan de les Abadesses; l’any 1127, l’abat Berenguer Arnau obtingué del comte Ramon Berenguer IV permís per establir un mercat setmanal a la població.

Sembla que aquesta patí els efectes del terratrèmols esdevinguts el 1152 i que l’abat Pere Soler (1203-1217), n’ordenà la reconstrucció. L’abat que el succeí, Arnau de Cursavell, concedí carta de poblament i franqueses el 1217 als que hi vivien o bé volguessin establir-s’hi, malgrat això, la població no passà mai de 30 o 35 focs, xifra que disminuí a menys de 20 degut a la pesta negra del segle XIV.

Durant aquest període, el veïnat de la Ral, adscrit al municipi de Sant Pau, va tenir més importància que aquest per motius administratius. L’explicació és que el rei Jaume I volia fundar una vegueria a Camprodon, però davant la negativa del monestir de Sant Pere de Camprodon a cedir la vila perquè passés a ser de domini reial, el monarca aconseguí, de l’abat de Sant Joan, el pla de Miralles el 1248. En aquest indret establí un nucli urbà, anomenat la Reial, en què hi situà la vegueria. L’any 1206 la jurisdicció s’estenia per Sant Joan, Sant Pau, el Riberal de Sant Joan, Surroca, Ogassa, Sant Pere Espuig, Santa Llúcia de Puigmal, Sant Salvador de Bianya, Tregurà i Salarsa.

Un altre fet que corrobora la importància de la Ral és que el 1388 s’hi construí una església dedicada a Santa Maria de Gràcia; l’actual data del 1609 quan es va refer la primitiva. La vegueria amb els anys anà perdent competències fins a la seva abolició el 1716.

L’estancament de la Ral coincidí amb el progressiu creixement urbanístic i demogràfic del nucli de Sant Pau, al segle XVII tenia 51 famílies; l’any 1787 hi vivien 379 persones, xifra que el 1860 fou de 486.

L’activitat econòmica predominant era l’agricultura, amb el conreu de cereals, patates, blat de moro i farratges, i la ramaderia amb explotacions de bestiar boví i oví. També s’establiren molins fariners al costat de cursos fluvials. No serà fins a les darreries del segle XIX i la primera meitat del segle XX quan el sector econòmic es diversificà amb una explotació de fabricació de ciment i dues centrals hidràuliques (El Mariner i Brandia) de producció d’energia elèctrica per mitjà de l’aprofitament de l’aigua del riu Ter. També s’instal·là, entre altres sectors, la fàbrica Llaudet de tintura i acabats de cotó, la fàbrica d’embotits Lapedra i una serradora.

Ha estat durant els segles XIX-XX que Sant Pau de Segúries ha modernitzat els seus equipaments per a oferir una qualitat de vida digne als que hi resideixen habitualment i als turistes esporàdics; l’església parroquial, de dissenys innovador (1971), l’escola pública “Els Pinets”, el centre d’assistència primària, el pavelló poliesportiu, bastit els anys seixanta i que fou dels primers en fer-se a la província, … transformacions que també han tingut un clar reflex en l’àmbit urbanístic, amb l’expansió del nucli urbà en les proximitats de la carretera que travessa la població, amb l’edificació d’habitatges i naus industrials. Però també hi ha hagut un creixement del teixit associatiu, essent-ne un precedent la Germandat de Sant Pau, creada el 1894, i actualment el Club Esportiu i Cultural, que té cura de l’organització dels principals actes lúdics de la població entre els que destaca la Caminada Popular per la Via Romana de Capsacosta.

Agricultura de secà (blat i patates). Ramaderia (bestiar porcí i boví). Indústria tèxtil cotonera, elèctrica, alimentària i de derivats de la fusta. Posseeix una certa infrastructura turística.

Vivències, curiositats i llegendes

A l’església de Sant Pau Vell s’hi conserva una esquellerida:

L'Esquellerida és una roda de fusta amb quatre eixos, que suporten dotze campanes petites, de dimensions i sons diferents. La roda té un suport de fusta fixat a la paret, on és agafat mitjançant un eix de ferro, acabat externament en forma helicoïdal, que li permet de girar lliurement, tot estirant una corda lligada a l'extrem de l'eix.

L'origen de l'Esquellerida es remunta a l'edat mitjana, si bé els que resten en l'actualitat corresponen generalment a l'època barroca. La funció d'aquests instruments musicals era la de sonar en diferents moments dels oficis religiosos, com ara el Glòria i la consagració, en senyal de joia. Oposat a aquest instrument, hi ha la matraca, que servia per a denotar tristor; el seu so era de fusta.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major el primer cap de setmana de setembre.

La Ral celebra la festa major el darrer diumenge d’agost.

Entorn, que veure, què fer

La via romana.

El nucli antic.

Església de Sant Pau de Segúries.

Església de Santa Maria de la Gràcia.

Església nova de Sant Pau de Segúries.

El riu Ter.

Les fonts.

Caminada popular per la Via Romana de Sant Pau de Segúries.

Mercat setmanal els dijous.

Links d’interès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps ; Que veure a Sant Pau de Segúries ; Mapa del municipi.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Google earth (.kml) i Google (.kmz).

Mapa interactiu

Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.

Data de visita: 28/07/2017 Data de publicació: 08/04/2018 Data de revisió: 29/06/2020

Etimologia / Topònim

De Pau, nom de persona i de sant i de Seguries, que alguns donen com a procedent de I’àrab al-sukur ai-ilya, "les roques enlairades”, o d’al-sukur Ilyas, "les roques d’Elies".

El topònim Segúries el trobem documentat amb diverses variants: Seguriliis (898), Segurilias (904) o Segurilies (1054).

Santpauenc, santpauenca.