Ajust pàgina

Vallfogona de Ripollès


Comarques Gironines Pirineus


Ripollès, Comarques de Girona

INICI


Ripollès


Totes les fotografies de Campdevànol Google+ / Flickr


Vallfogona de Ripollès


Portal al nucli antic


Castell de la Sala


Plaça de la Vila


Font


Plaça de la Salut


El comunidor


Totes les fotografies de Campdevànol Google+ / Flickr




Localització i dades demogràfiques

Etimologia
En la documentació Antigua Valle Fecunda (s. IX), vall fecunda, fèrtil, de Ripollès com a determinatiu del nom de la comarca.

Gentilici

Vallfogoní, vallfogonina

Canvis de nom

San Julián de Vallfoogona    Vallfogona de Ripollès (19/05/1982)

Altres noms

Vallfogona de Ripoll.

Subcomarca

El Baix Ripollès   (Baix Ripollès, Vall de Ribes i Vall de Camprodon)



Data de visita:                      26 de juliol de 2017


Limita al Nord amb Sant Joan de les Abadesses per la Serra de Puig Estela, a l'Est amb Riudaura per la Collada de Coll de Canes, al Sud amb Vidrà per les serres de Milany i de Santa Magdalena i a lOest amb Ripoll.

El principal nucli de població és el poble de Vallfogona de Ripollès, que és el cap municipal, la resta del terme és format pels veïnats del Bac d'Amunt, la Baga Amunt, la Baga Avall, la la Solana Amunt, la Solana Avall, la Taverna, les Domes i Puigsec.


Lentorn físic

És una vall tancada i pregona, encaixada entre la serra de Puig Estela (1 359 m), al Nord, i les serres de Milany (1 533 m) i de Santa Magdalena de Cambrils (1 547 m), al Sud.

La major part del terme és boscós i cobert de pasturatges. Predominen els boscs de faigs a les altures i a les parts frescals i els boscs de pins i de roures vers la vall.


Història, cultura, economia

La presència humana en aquestes terres es remunta a temps molt pretèrits. Dins el terme municipal de Vallfogona de Ripollès hi ha testimonis dhàbitats prehistòrics i foren trobades destrals neolítiques. Posteriorment, les notícies del terme daten del 896, quan el veí monestir de Sant Joan de les Abadesses posseïa alous i dominis a Vallfogona. La vall era travessada per la Via o Strata Francisca, el vell Camí Francès, que anava de la Garrotxa al Ripollès pel coll de Canes i prosseguia vers Riudaura. Els primers llocs esmentats de la vall són les viles rurals dArig, Tolosa, Bosquerons i Francó, que més tard es transformaren en importants masies, o es repartiren en més petites propietats. El domini de Sant Joan es reduïa a la percepció de tributs i drets inherents a la propietat dels seus dominis i a la tutela i la protecció de la parròquia. Per això el 960 labadessa Ranlo féu erigir i consagrar una nova església, dedicada a sant Julià, en substitució duna danterior documentada des del 919.

La jurisdicció i lalt domini del terme era dels senyors del castell de Milany, que salça a 1 533 m dalt la serra de Milany, al límit amb el terme de Vidrà (que pertanyia també a la mateixa jurisdicció). Esmentat des del 962, sembla que fou el domini inicial o principal dels vescomtes de Besalú (després dits de Bas), i així els vescomtes Bernat Isarn i Udalard Bernat sintitularen de Milany en 1050-1115. Però lallunyament daquesta família del castell féu destacar el llinatge dels cavallers cognominats Milany, castlans del castell, coneguts des de vers el 1070, amb Ponç de Milany i els seus fills Ramon i Bernat. Un descendent daquest llinatge, Ramon de Milany, cognominat també de Palou, es casà amb Eliarda de Torroja, regent del vescomtat de Bas (1222-31), i llur fill Simó de Milany o de Palou (mort el 1247) fou reconegut vescomte de Bas per Pere III de Catalunya-Aragó. La seva filla Sibil·la, casada amb el comte Hug V dEmpúries, vengué el castell de Milany i tots els béns annexos el 1280 al seu parent Dalmau de Palou.

Aquest inicià la segona dinastia dels cavallers de Milany i reedificà el castell entorn del 1295. Vers el 1330 féu construir una notable residència, dita la Sala, prop de lesglésia de Vallfogona, al centre de la vall, en un puig on ja hi havia una antiga fortalesa, base de lactual castell de Vallfogona. Completà la Sala el seu fill Ramon de Milany, que el 1335 concedí privilegis a tothom qui anés a habitar la vila o pobla que ja en temps del seu pare havia començat a crear-shi a sota. Els successors de Ramon de Milany deixaren el castell de Milany, que es mantingué com a centre jurisdiccional i simbòlic fins que els terratrèmols del segle XV larruïnaren (igual com la parròquia de Sant Pere), i passaren a residir a la Sala. Els Milany es refongueren el 1374 amb els Pinós, vescomtes dIlla i de Canet, que foren creats el 1599 comtes de Vallfogona. Al principi del segle XVII suniren a la casa ducal dHíxar, pel casament de Francesca de Pinós-Fenollet amb Joan Ferrandis dHíxar.


El conreu principal és de farratges per al bestiar, les patates -tant importants històricament- ara ja només es fan als horts i per autoconsum).

Fins a mitjan segle XIX hi hagué alguns oficis menestrals, especialment els paraires, i hi havia hagut dues petites guixeres que ja fa temps que no sexploten també hi ha restes de forns de calç i de teuleries (forns de teules i maons).

A Vallfogona funciona la Cooperativa Agropecuària de Sant Isidre Llaurador, que elabora pinsos per al bestiar.

La potenciació del sector turístic arrenca dels anys 90s  amb una petita oficina a l'estiu per preparar material basat en excursions i història i que crea un primer tríptic informatiu i un adhesiu. Després es planifica tota la zona esportiva municipal (camp de futbol 7, pista poliesportiva, pistes de tennis, piscina amb vestuaris i centre cívic) que es va anar construint en els anys posteriors per poder oferir activitats a l'aire lliure aprofitant l'entorn natural i acollir esdeveniments esportius (torneig de futbol 7, cursa de muntanya i d'orientació, duatló, ...). També es recuperen i senyalitzen antics camins a pau (GR3 i el PR C59) i es posen en valor petits entorns naturals amb encant (la Tosca, el torrent de la Masica). Es dissenyen i s'imprimeixen mapes i plànols amb promoció de les activitats que es poden fer. Les diferents entitats del poble (prop d'una desena) omplen un calendari anual d'activitats diverses de caire tradicional, cultural i festiu.


Vivències, curiositats i llegendes

El gegant Plafalgars neix el 2009 de la llegenda més popular de Vallfogona. Un pagès del poble tant gran que era capaç de portar una campana plena de gra i que menjava en un plat tant gran que ara es la pila baptismal de lesglésia.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa major el darrer cap de setmana dagost.

Festa del Roser el segon diumenge de maig.

Festa de Sant Isidre el 15 de maig.

Al castell de Milany shi celebra un aplec i una arrossada popular el segon diumenge de juliol.

El primer diumenge dagost es fa el tradicional aplec a lermita de Santa Magdalena de Cambrils.


Entorn, que veure, què fer

Campanar del Pòpul.

Castell o la Sala.

Col·lecció Josep Maria Jubells de fòssils, minerals i closques.

Comunidor o Reliquier.

Conjunt Medieval del nucli urbà.

Ermita de Santa Cecilia de Regord.

Ermita de Santa Magdalena de Cambrils.

Església de la Salut.

Església de Sant Julià.

Font de la Tosca.

Pont Medieval.

Restes del Castell de Milany.

Teuleria del Pinetar de lObra.

Torrent de Ia Masica.

Al web de l'ajuntament www.vallfogona.cat trobareu informació actualitzada del municipi i de totes les activitats que es van fent.


Links dinterès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Vallfogona del Ripollès, La Tosca, Plànol turístic.

Itineraris per a Navegadors de Vallfogona: TomTom (.ov2), Google (.kml) i Google (.kmz).

Itineraris per a Navegadors de La Tosca: TomTom (.ov2), Google (.kml) i Google (.kmz).


Mapa interactiu




Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com. Al bloc http://www.municipiscatalans.com/bloc. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans o a Twitter: https://twitter.com/municatalans

Informació extreta del llibre Topònims catalans: etimologia i pronúncia Per Josep Moran,Mar Batlle,Joan Anton Rabella i Ribas i de http://www.vallfogona.cat/; http://www.enciclopedia.cat/; http://www.elripolles.com; http://www.trianglegironi.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.