Alt Empordà

SITUACIÓ:

Limita a l’Est amb el litoral mediterrani, al Nord amb el Rosselló i el Vallespir —límit que és frontera entre estats des de l’any 1659—, a l’Oest amb les comarques de la Garrotxa i el Pla de l’Estany, i al Sud en un petit sector amb el Gironès i la resta amb el Baix Empordà.

 

EL MARC FÍSIC

El relleu

L’Empordà és centrat morfològicament en la plana d’enfonsament litoral, la qual és emmarcada per un amfiteatre de muntanyes que s’esglaonen en una successió de replans formant els anomenats aspres. Així doncs, hom pot distingir bàsicament tres parts: la plana al·luvial, els aspres i les zones de turons marginals, i les serralades o massissos muntanyosos.

La plana al·luvial és formada pels sediments dels rius que en època postquaternària ompliren els grans estuaris pliocènics limitats pels massissos muntanyosos.

Els aspres són els terrenys formats per ondulacions que precedeixen les cadenes de muntanyes que emmarquen la plana pel Nord i Nord-Est.

Les muntanyes, hom pot distingir els Pirineus de l’Empordà, una gran unitat de relleu que limita la regió pel Nord, la serra de Sant Grau, que enllaça amb el Terraprim, i el Montgrí que s’eleva al mig de la plana, entre l’Alt i el Baix Empordà.

Els rius

La plana de l’Alt Empordà és regada principalment per dos rius, el Fluvià i la Muga.

Els recs o canals

La plana al·luvial empordanesa, entre les conques de la Muga al Nord i del Daró al Sud, és solcada per moltes sèquies velles i canals artificials que recullen l’aigua dels rius i els escòrrecs de les conques d’alguns estanys dessecats.

Les fonts

Son abundants les fonts naturals, unes expliquen l’establiment humà en les valls de les serralades, altres expliquen l’emplaçament d’alguns monestirs medievals i dels poblats que sorgiren al seu recer: N’hi ha al costat de vells santuaris muntanyencs. Moltes mantenen l’anomenada bé per la qualitat de les aigües bé pels paratges on ragen les deus. Hi ha fonts d’aigües sulfhídriques i sulfuroses on s'hi han fet balnearis o on la gent anava a prendre les aigües sulfuroses. Actualment a la comarca es comercialitzen, mitjançant plantes embotelladores, les aigües de diverses fonts.

 

EL CLIMA

El clima de la plana de l’Empordà té caràcter mediterrani subhumit de matís marítim, amb estius secs i calents, hiverns suaus i màximes plujoses força irregulars a la primavera i a la tardor.

A les muntanyes septentrionals, serres de les Salines i de l’Albera, l’altitud fa que el clima sigui més fresc i més plujós i que, en darrer terme, perdi el caràcter mediterrani per passsar a un bioclima temperat i humit de tendència atlàntica.

L’Empordà es caracteritza per l’elevada freqüència de vents fluixos, el 65% de les vegades la seva força se situa entre 0 i 3 de l’escala Beaufort, i només el 35% són vents moderats o forts.

Quant als vents provocats per la circulació general de l’atmosfera, cal destacar la tramuntana, vent del nord o del nord-oest normalment sec ique pot ser molt fort.

Altres vents bufen a l’Empordà: les provences (N-NE), de la regió de Provença, el gregal (NE), el llevant (E i E-NE), el xaloc (SE), el garbí (S, SE i SW), el llebeig (SW), el ponent (W) i el mestral (NW).

 

LA VEGETACIÓ

La plana empordanesa correspon a la zona de l’alzinar amb marfull. Actualment la terra plana és actualment, en la seva major part, dedicada al conreu, sobretot dels cereals d’hivern.

Entremig dels camps són freqüents, els claps de vegetació silvestre, principalment bosc de pi blanc, que sovint cobreix garrigues o brolles de romaní i bruc d’hivern. A les fondalades és molt típica de l’Empordà la bardissa molt espinosa d’espinavessa (Paliurus spina-christi), la qual, allà on el sòl és massa humit, cedeix el lloc a la bardissa de romeguera i roldor.

Vora la mar, algunes pinzellades meridionals caracteritzen la costa del cap de Creus: bosquines d’ullastre (Olea europaea variant silvestris) i de murtra (Myrtus communis), presència del margalló (Chamaerops humilis) i del càrritx (Ampelodesma mauritanica), espècies raríssimes a la contrada, com també de la lleteresa arbòria (Euphorbia dendroides) i de l’olivella (Cneorum tricoccon), plantes, totes dues, que dins els Països Catalans només es retroben a les Illes Balears.

Les muntanyes del nord presenten una zonació altitudinal de caràcter pirinenc. Per damunt de les suredes i de l’alzinar amb marfull, l’alzinar muntanyenc ascendeix fins a 600-700 m d’altitud. A aquesta altitud, i més avall en algunes obagues, comença l’estatge de les rouredes submediterrànies, amb roure martinenc (Quercus pubescens), roure de fulla gran (Quercus petraea) i blada (Acer opalus ssp. opalus). A la part superior de les muntanyes, de 800-1 000 m en amunt, trobem fagedes . Hi són freqüents les castanyedes, plantades antigament per l’home, i, allà on el bosc ha estat destruït, apareixen les landes atlàntiques, les quals a la primavera es fan remarcar per la florida groga de la gódua (Sarothamus scoparius), a l’estiu per la verdor de la falguera aquilina (Pteridium aquilinum) i, quan s’acosta la tardor, per l’esplenderosa coloració rosa violàcia de la bruguerola (Calluna vulgaris).

 

EL PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L'EMPORDÀ

A les planes inferiors de la Muga i el Fluvià, on les aigües dels rius vessen a la badia de Roses, trobem una sèrie de zones humides conegudes popularment com aiguamolls. Aquestes zones comprenen un conjunt d’estanys, llacunes, basses i maresmes que perfilen un paisatge saturat d’aigües.

S’estén des dels peus de la Serra de Rodes, al nord, fins a la desembocadura del Fluvià Vell, al sud

El parc es divideix en dues grans àrees que es troben respectivament al Nord i al Sud de la Muga i té una extensió total de 4 783,5 ha, de les quals 867 ha pertanyen a la Reserva Nacional Integral, i ocupa les terres de nou municipis.

L’interès de les zones marjalenques es basa en el fet que són llocs productius des del punt de vista biològic i, per tant, acullen un bon nombre d’espècies animals i vegetals.

En uns aspectes, els Aiguamolls de l’Empordà són importants per a Catalunya i, en d’altres, com en les migracions dels ocells, tenen una gran importància internacional com a refugi de moltes aus migratòries.

Les millors hores per observar els ocells són el matí i el capvespre, i les èpoques en què hi ha més espècies són les de les migracions (març/maig i agost/octubre), encara que durant tot l’any s’hi poden veure espècies interessants.

El parc Natural desposa d’un centre d’informació i documentació, d’estació meteorològica i d’un aparcament vigilat (de pagament), entre d’altres serveis, cosa que garanteix una visita cultural, agradable, interessant i completa.

 

LES COMUNICACIONS

Les característiques físiques de l’Alt Empordà i la seva situació, terra plana a tocar de mar, prop dels colls més baixos i accessibles dels Pirineus, n’han fet de sempre un territori de pas, de trànsit fàcil, gairebé obligat. La serra de l’Albera no separa ni barra el pas, és una porta oberta a les terres veïnes. Ja des de l’antiguitat més remota cal suposar que aquest país fou molt trepitjat. El primer gran camí del qual es té notícia és l’anomenat Camí d’Hèracles, que comunicava la Península Itàlica amb el Sud de la Península Ibèrica. Poc després del 118 aC els romans establiren una calçada sobre aquest antic camí, que s’anomenà Via Domitia. Pocs anys abans del canvi d’era es construí la Via Augusta, que en una bona part seguia el mateix traçat que l’anterior; travessava la serra de l’Albera pel coll de Panissars. Des de l’edat mitjana fou anomenada Camí Francès (Strata Francisca). Actualment, el traçat de la carretera general, la N-II de Barcelona a Perpinyà per la Jonquera i el coll del Pertús, encara que no deu pas ser exactament coincident amb l’antiga calçada romana, travessa l’Alt Empordà de S a N en un recorregut força semblant.

Actualment, a part de l'autopista AP-7, la N-260, comunica la capital comarcal amb Besalú, Olot i Ripoll, vers l’Oest, i amb Portbou cap al Nord-Est.

La xarxa de carreteres locals i municipals és complexa, i es pot dir que no resta cap nucli habitat mal comunicat, si bé en alguns indrets concrets s’hauria de solucionar el trànsit estiuenc.

 

LA POBLACIÓ

La distribució del poblament de l’Alt Empordà és una continuïtat dels establiments d’època medieval, malgrat les transformacions i l’evolució posterior. Es poden distingir tres sectors: la plana, la muntanya i el litoral. La plana, espai fàcilment transitable i obert als perills de la mar, amb zones humides, es caracteritza pels nuclis de població agrupada, bàsicament agraris, que sorgiren a l’entorn de la parròquia, i a voltes del castell o palau, generalment sobre pujols o petites eminències. A les zones de muntanya i de les serres marginals el poblament és dispers, amb masies escampades per valls i replans, de base principalment forestal i ramadera. La població relacionada amb la mar, excepte en alguns casos especials, vivia amagada, una mica apartada de la costa. Aquesta situació canvià al llarg del segle XVIII, en desaparèixer la pirateria, i sorgiren (reocupant de vegades indrets que ja havien estat poblats a l’antiguitat) els nuclis de pescadors de la costa.

 

L'ECONOMIA

L’agricultura

A l’Empordà l’agricultura, juntament amb la ramaderia, és un recurs econòmic fonamental, malgrat l’existència d’altres fonts de riquesa també tradicionals i, sobretot, de l’aparició del turisme.

La ramaderia

La cria de bestiar a l’Empordà ha estat durant segles un complement de l’agricultura. Però del decenni dels seixanta ençà, l’increment de la ramaderia ha estat considerable. Ja són nombroses les explotacions on l’activitat pecuària supera l’agrícola i fins i tot pot ésser primordial

La pesca

A la costa empordanesa la pesca ha estat també un dels recursos econòmics tradicionals importants.

La industria

Tradicionalment la comarca de l’Alt Empordà ha estat poc industrialitzada. Tot i tenir uns precedents artesanals i manufacturers diversificats, aquests no es concretaren en una estructura industrial moderna racional i ben distribuïda.

El comerç

L’activitat comercial a la comarca de l’Alt Empordà és força alta. La tradicional preponderància del ram de l’alimentació ha anat una mica a la baixa des de la dècada del 1970, amb l’influx del turisme. En canvi altres sectors, com l’equipament i l’oci, han pujat.

El turisme

El nom de Costa Brava bateja el litoral de la província de Girona que comprèn les comarques de la Selva, el Baix Empordà i l’Alt Empordà. A l’Alt Empordà li correspon el sector Nord de la Costa Brava. La comarca té dos trams de costa diferenciats: el llarg platjar sorrenc del golf de Roses, de costa baixa, i la costa rocosa i “brava” de la península del cap de Creus i l’Albera.

 

LA CULTURA

Els darrers temps, les activitats culturals a la comarca, preses en conjunt, han tingut una recuperació en tots els àmbits (música, cultura popular, activitats teatrals, etc.). El turisme, que en principi influí en la desaparició d’alguna entitat o activitat tradicional, amb el pas del temps ha representat una demanda cultural important que, juntament amb la població que genera la segona residència, ha contribuït a l’aparició d’una gran activitat (galeries d’art, concerts, festivals de música i sales de festa) sobretot a l’estiu.

 

EL FOLKLORE

Des de la dècada del 1970 ençà la cultura popular i les festes tradicionals han tingut una forta recuperació. Ha retornat, per exemple, la participació a les festes majors, fins i tot als pobles més petits, i en alguns s’ha reprès la tradició de celebrar les dues festes (“la grossa” i “la petita” o la d’estiu i la d’hivern, segons els casos). Una festa que s’ha recuperat en moltes poblacions és el Carnaval.

L’Empordà és el bressol de la sardana, dansa nacional de Catalunya.

 

LA GASTRONOMIA

La cuina de l'Empordà és marcada per la seva naturalesa marítima, complementada amb zones de secà i zones de bosc de muntanya, i amb els aiguamolls dels deltes dels rius Muga, Fluvià i Ter. Els elements principals són el peix, el porc, l'embotit, l'aviram i les verdures.

De la terra: Albergínia bonica, Arròs de Pals, Bitxo, Ceba de Figueres, Escarola de cabell d'àngel, Fesol de l'ull ros, Nap negre, Olivada, Poma de Girona, Salsífí, Tomata de la pera, Oli DOP Empordà.

De la mar: Anxova de l'Escala, Gamba de Palamós, Garoina, Tellerina de Roses.

Del bestiar: Botifarra blanca o negra, Botifarra de perol, Botifarra de sal i pebre, Paltruc blanc o negre, Pollastre de l'Empordà, Botifarra dolça.

Pastisseria: Brunyol de l'Empordà, Flaona, Poma de relleno, Recuit de drap, Xuixo, Pa de Tramuntana

 

LA HISTÒRIA

La prehistòria i l’antiguitat

La comarca de L’Alt Empordà, que en l’àmbit megalític és la més important de Catalunya, ja va estar habitada des de la prehistòria, època en la qual les coves situades al Massís del Montgrí, van servir de refugi per a l’home del paleolític inferior i mitjà.

És en aquesta comarca, concretament al municipi de Roses, trobem el dolmen de la Creu de Cobertella, el més gran de Catalunya.

Posteriorment, els grecs entraren per les costes d’aquest territori i establiren la colònia grega d’Empòrion, actualment coneguda com a Empúries, que fou la porta d’entrada de les civilitzacions hel·lènica i llatina a Catalunya.

Mentre que resten molts vestigis de la romanització, és difícil de copsar el pas dels visigots i els àrabs, ja que la proximitat amb el Regne Franc va fer que ràpidament es creessin uns comtats independents comandats per senyors feudals.

Empúries fou el primer lloc de Catalunya on es van encunyar monedes, les quals van rebre el nom de dracmes d’Empúries. Per les troballes d’aquestes monedes, podem deduir que es van produir des del segle V fins al III aC.

Basats en aquestes monedes, els ibers també van crear monedes d’imitació, i s’introduí per tant d’aquesta manera, l’economia monetària al nostre país.

La comarca de L’Alt Empordà va mantenir la seva essència en una dinastia pròpia i una gran vitalitat fins al segle XIV.

Edat Mitjana

Al s. VIII l’Empordà estava dividit en dos comptats, el Comptat d’Empúries i el de Besalú, i ambdós van estar vivint guerres contínues des del segle XI al segle XIII.

A mitjans del s. XV va esclatar la primera Guerra dels Remences, on l’Empordà es va convertir en camp de batalla per on passaven o s’enfrontaven els diferents bàndols de lluita. A finals del segle, va finalitzar la segona Guerra dels Remences (en la qual desapareixen els règims feudals) i la comarca va quedar força derruïda.

Història moderna

Al s. XVII esclatà la Guerra dels Segadors i l’Empordà es converteix en un camp de batalla entre francesos, catalans i espanyols.

A finals del segle XIX, l’Empordà va ser la primera regió de la península en patir la plaga de la fil•loxera que provenia de França. Moltes vinyes es van substituir per alzines sureres passant a ser la principal àrea mundial en la producció de taps de suro, indústria molt lligada a la vinícola.

La comarca de L’Alt Empordà és una de les dues comarques en què va quedar dividit L’Empordà en la divisió comarcal que es va produir l’any 1936 (junt amb el Baix Empordà).

El 1975 es va constituir la Denominació d’Origen Empordà – Costa Brava formada a l’Alt Empordà, i el 2006, es va ampliar la zona de producció al Baix Empordà i es va suprimir el terme Costa Brava.

L’any 1976 es va iniciar una llarga i intensa campanya de defensa del Parc Natural dels Aiguamolls, per a aturar un projecte d’urbanització que pretenia edificar les desembocadures dels rius Muga i Fluvià, i finalment, el 1983, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei de protecció dels Aiguamolls de l’Alt Empordà.

L’onze de desembre de 2012, la comarca de L’Alt Empordà es declara Territori Català Lliure proclamant així la seva independència sobre l’estat espanyol.

 

LLOCS D'INTERÈS

Costa Brava nord

Monuments megalítics de l'Alt Empordà

Empúries

Parcs Naturals dels Aiguamolls de l'Empordà, del Cap de Creus, del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera

Monestir de Sant Pere de Rodes

Santa Maria de Vilabertran

Teatre-Museu Dalí

Basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries

Sant Tomàs de Fluvià

Castells de Sant Ferran i de Peralada

Museu Nacional del Joguet de Catalunya

Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries

Ciutadella de Roses

Sant Llorenç de la Muga

 

FIRES I FESTES

La comarca de l’Alt Empordà està molt enfocada al turisme. També s’ha iniciat un corrent d’enoturisme (rutes de vins), ja que, conjuntament amb el Baix Empordà formen la DO Empordà.

Fires

De la comarca de l’Alt Empordà, a part de totes les festes majors dels seus pobles i les fires dedicades a l’agricultura i ramaderia, destaquen:

Fira de l'Espàrrec al Port de la Selva

Mercat de Tortells a Bàscara

Fira del Conill i l'Artesania de Vilafant

Fira Arrels del Vi a Sant Martí d'Empúries (L'Escala)

Fira de la Rosa a Roses

Fira d'Indians a Cadaqués

Festival Terra de Trobadors de Castelló d'Empúries

La Fira de l’Oli a Espolla.

La Fira de la Mongeta.

Festes

El Carnestoltes.

Els pessebres vivents.

Festa de la Candelera a diverssos municipis

Festival de Drons'n a Roses

Primavera Rock Festival a Cadaqués

Festival Internacional de Música de Cadaqués

Festa Major Istiu de Cadaqués

 

A l'Alt Empordà hi trobem els seguents municipis Agullana, Albanyà, l'Armentera, Avinyonet de Puigventós, Bàscara, Biure, Boadella d’Empordà, Borrassà, Cabanelles, Cabanes, Cadaqués, Cantallops, Capmany, Castelló d’Empúries, Cistella, Colera, Darnius, l'Escala, Espolla, el Far d’Empordà, Figueres que és la capital, Fortià, Garrigàs, Garriguella, la Jonquera, Lladó, Llançà, Llers, Maçanet de Cabrenys, Masarac, Medinyà, Mollet de Peralada ,Navata ,Ordis ,Palau de Santa Eulàlia, Palau-saverdera, Pau, Pedret i Marzà , Peralada, Pont de Molins, Pontós, el Port de la Selva, Portbou, Rabós, Riumors, Roses, Sant Climent Sescebes ,Sant Llorenç de la Muga, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori ,Sant Pere Pescador, Santa Llogaia d’Àlguema, Saus, la Selva de Mar, Siurana, Terrades, Torroella de Fluvià, la Vajol, Ventalló, Vila-sacra, Vilabertran, Viladamat ,Vilafant, Vilajuïga, Vilamacolum ,Vilamalla, Vilamaniscle, Vilanant, Vilaür.

 

Informació extreta de: http://www.enciclopedia.cat/; http://www.vegueries.com/; http://www.portaldecatalunya.cat/; http://www.festacatalunya.cat/; https://ca.wikipedia.org/

Tremp

 

Video de l'Alt Empordà de la sèrie de TV3 "Catalunya des de l'aire"

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Etimologia: del llatí Emporitanu, derivat adjectiu de Emporion (Ἐμπóριον), nom de la ciutat que fundaren els grecs en aquella comarca i que avui es diu Empúries.

Gentilici: Altempordanès, Altempordanesa

Dites:Els empordans paguen amb glans.

Si de dona vols canviar, porta-la a l'Empordà.

Malnom: Tocats de la tramuntana.

Agullana

Agullana

Bàscara

Bàscara

Cabanelles

Cabanelles

Capmany

Capmany

Darnius

Darnius

Figueres

Figueres

la Jonquera

la Jonquera

Maçanet de Cabrenys

Maçanet de Cabrenys

Navata

Navata

Pontós

Pontós

Riumors

Riumors

Sant Miquel de Fluvià

Sant Miquel de Fluvià

Saus

Saus
Torroella de Fluvià

Torroella de Fluvià

Vilabertran
Vilamacolum

Vilamacolum

Vilaür

Vilaür

Albanyà

Albanyà

Castell-Platja d'Aro

Biure

Cabanes
Castelló d’Empúries

Castelló d’Empúries

l'Escala

l'Escala

Fortià

Fortià

Lladó

Lladó

Masarac

Masarac

Ordis

Ordis

el Port de la Selva

el Port de la Selva

Roses

Roses

Sant Mori

Sant Mori

la Selva de Mar

la Selva de Mar

la Vajol

la Vajol

Viladamat

Viladamat

Vilamalla

Vilamalla
l'Armentera

l'Armentera

Boadella d’Empordà

Boadella d’Empordà

Cadaqués

Cadaqués

Cistella

Cistella
Espolla

Espolla

Garrigàs

Garrigàs

Llançà

Llançà

Medinyà

Medinyà

Palau de Santa Eulàlia

Palau de Santa Eulàlia

Portbou

Portbou
Sant Climent Sescebes

Sant Climent Sescebes

Sant Pere Pescador

Sant Pere Pescador

Siurana

Siurana

Ventalló

Ventalló

Vilafant

Vilafant

Vilamaniscle

Vilamaniscle

Avinyonet de Puigventós

Avinyonet de Puigventós

Borrassà

Borrassà

Cantallops

Cantallops

Colera

Colera

el Far d’Empordà

el Far d’Empordà

Garriguella
Llers

Llers

Mollet de Peralada

Mollet de Peralada

Palau-saverdera

Palau-saverdera

Rabós

Rabós
Sant Llorenç de la Muga

Sant Llorenç de la Muga

Santa Llogaia d’Àlguema

Santa Llogaia d’Àlguema

Terrades

Terrades

Vila-sacra

Vila-sacra
Vilajuïga

Vilajuïga

Vilanant

Vilanant

Aquesta web fa servir galetes, aquí trobaràs la nostre política de galetes Si continues navegant estàs acceptant-la
Política de cookies +