Ajust pàgina (àèìòùáéíóú)

á Àger 


Ponent, Terres de Lleida


Comarques de Ponent, Noguera, Lleida


INICI

Noguera



Totes les fotografies Picasa i Google+


Àger


Arribant a Àger des de La Régola


Carrers del casc antic


La Colegiata


Vistes cap a la serralada del Montsec des del Port d'Àger


Corçà


Pantà de Canelles


Totes les fotografies Picasa i Google+


Localització i dades demogràfiques

Etimologia
En la documentació antiga ja apareix com a Àger (S. XI) que probablement prové del llatí Aggere 'Terraplé'. Ayera

Gentilici

Agerenc, agerenca

Subcomarca

La Vall d'Àger, Alta Noguera.

Dites

A Àger, galtes de beceroles i panxa de guitarró.

A Àger, qui no tinga feina que no hi vage.


Data de visita:                 23 de Novembre de 2013


Limita a l'Oest amb l'Aragó, al Nord amb Sant Esteve de la Sarga i Guàrdia de Tremp (Castell de Mur), a l'Est amb Vilanova de Meià i Camarasa i al Sud amb Os de Balaguer i Les Avellanes i Santa Linya.

Hi trobem les següents entitats de població: Àger, Agulló, Corçà, Font de Pou, Els Masos de Millà, Millà, La Régola, Sant Josep de Fontdepou i Vilamajor.


Història, cultura, economia

La vall d'Àger fou habitada almenys des de l'època neolítica i és probable que la vida urbana es formés a partir d'un poblat ibèric. Alguns vestigis, com la necròpolis trobada al costat de l'actual cementiri, donen fe d'un passat visigòtic..

La toponímia, les restes arqueològiques, el sarcòfag romà del s. III i el camí romà testimonien una intensa romanització que va ser seguida per la dominació islàmica durant els segles VIII, IX i X, període en què Ayera era base militar musulmana a la línia fronterera Àger-Artesa.

El 1042, Arnau Mir de Tost conquerí la vall, i es convertí en senyor de tota la frontera cristiana esdevenint el tronc de la nova nissaga del Vescomtat d'Àger i més tard del Comtat d'Urgell.

A començament del segle XV, amb la caiguda del Comtat d'Urgell, es clou el capítol més brillant de la història d'Àger que restarà com a senyoriu, juntament amb la resta de la vall, sota l'arquebisbat de Tarragona fins a la desamortització de Mendizábal.


L'economia del municipi es basa principalment en l'agricultura de secà i en la ramaderia, tot i que en els darrers anys el sector turístic n'està agafant una certa rellevància, sobretot pel que fa a la pràctica d'esports d'aventura (vols en parapent, globus, escalada...)


Personatges il·lustres

Arnau Mir de Tost (1000?-1072)

Arsenda d'Àger (?-1068)

Gaspar de Portolà (1717-1786)

Joan Castell ( 1802- 1891)

La Guillemota d'Àger


Comentaris


Vivències, curiositats i llegendes


Fires i Festes

La festa major d'estiu se celebra per la Mare de Déu d'Agost i la d'hivern per Sant Vicenç, al gener. En la primera es manté encara el tradicional i antic cós de la Cordera. Per Santa Àgueda (5 de febrer) es fa la festa de les Dones. Per Pasqua es canten caramelles i es fa un aplec a l'ermita de la Mare de Déu de Colobor, per la segona Pasqua un aplec a l'ermita de la Mare de Déu de Pedra, l'1 de juny i també el primer diumenge de setembre es fa un aplec a l'ermita de Sant Llobí i el diumenge pròxim al 29 de juny hi ha un aplec a la col·legiata.


Entorn, Que veure

Àger gaudeix de la presència imponent de la serralada del Montsec i de paratges dindubtable interès com lembassament de Canelles, la serra de Montclús

El conjunt monumental de Sant Pere, que inclou la col·legiata i el castell, lesglésia de Sant Vicenç, les ermites romàniques de la Mare de Déu de Pedra i de Sant Jaume de Cas, la muralla de la vila és també romànica, les restes de la vil·la romana (segle II dC) i les pintures murals de la capella del Calvari (segles XVIII-XIX). A més dels vestigis romans i visigòtics (hi ha visites guiades per el casc antic informació a l'ajuntament o al telèfon 973.455.004)

La vil·la històrica.

Les ermites

Arbrers singulars.

Parc astronòmic del Montsec

La antiga farmàcia Montardit.


Links dinterès i documentació adjunta

Informació itineraris de rutes, centre vil·la, arbrers singulars i ermites.

Que veure a Àger.

Mapa de punts d'interès.  Fitxer (gooleMaps).kml; Itinerari (TomTom).itn; Punts d'interès (TomTom).ov2; Itinerari (CoPilot).trp; Sigic.itf


Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com. Al bloc http://www.municipiscatalans.com/bloc. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans o a Twitter: https://twitter.com/municatalans

Informació extreta de http://www.ccnoguera.cat/ager/; http://ca.wikipedia.org; http://cultura.gencat.cat/; http://www.municat.gencat.cat// i d'altres webs i blocs d'accés públic.