Ajust pàgina (àèìòùáéíóú)

á Castelló de Farfanya


INICI

Noguera

PONENT, TERRES DE LLEIDA

Comarques de Ponent, Noguera, Lleida  


Totes les fotografíes


Castelló de Farfanya


Castell i església de Santa María


Font barroca a la plaça de l'Església


Torre de la Vila Baixa i runes del castell


Església de Santa Maria en reconstrucció


Ajuntament


Retaule de pedra de l'església de Sant Miquel


Totes les fotografíes


Localització i dades demogràfiques

Etimologia
Apareix com a Castelion (s.XI), que és derivat de castell. Farfanya, farfagna (s.XII) d'origen insert, potser aràbic, nom del riu que passa pel terme.

Gentilici

Castelloní, castellonina

Canvis de nom

Castelló de Farfaña  -->  Castelló de Farfanya (03/04/1981)

Subcomarca

Els Aspres de la Noguera o Noguera estricta; Alta Noguera (part de Castelló)

Malnom

Caragolers.


Dites

De Castelló, blat sí, dona no.



Data de visita:            24/11/2013


Limita al Nord i a lEst amb Os de Balaguer, a l'Est  amb Balaguer, al Sud amb Menàrgens, i a l'Oest amb Algerri i Albesa.

Entitats de població: Castelló de Farfanya i Torredà.


Història

Com el seu nom indica, Castelló de Farfanya deu el seu origen a una antiga fortalesa, potser ja existent els anys de la resistència dels ilergets contra la dominació romana. Els àrabs, en temps dels Banu¯ Qası¯ (segle IX), hi bastiren una fortalesa per tal de defensar el valiat de Lleida-Balaguer contra els cristians d'Urgell i de Barcelona.

Castelló formava part de la cadena defensiva que els sarraïns fortificaren (amb els castells de Corbins, Balaguer, Os, Algerri, Albesa, Llorenç, Santalinya i altres) per oposar-se a les empreses guerreres d'Arnau Mir de Tost, el conqueridor d'Àger vers la meitat del segle XI. Segons Pere Sanahuja, Castelló de Farfanya fou conquerida el 1116 pel vescomte Guerau (II) de Cabrera.

Al llarg del regnat de Jaume I i durant tot el segle XIII la vila de Castelló visqué una gran puixança econòmica, política i artística, ja que els comtes d'Urgell manifestaren la seva preferència per la població. El comte Ermengol IX, que era també vescomte d'Àger, fou sepultat el 1243 a l'església de Santa Maria de Castelló. El succeí el seu germà Àvar d'Urgell, d'altre nom Roderic, al voltant del qual es congrià la conspiració de Castelló de Farfanya el 1259 (en la qual participà també Ramon Folc IV de Cardona), per la qual diversos nobles pretenien de deseixir-se del vassallatge reial. Jaume I els presentà batalla i s'apoderà dels castells d'Oliana, Linyola, Agramunt i, finalment, de Castelló de Farfanya. L'any 1268, Jaume I agregà la vila a la corona i confirmà els seus privilegis i franqueses.

Pere el Gran, el 1278, infeudà el comtat d'Urgell, amb la vila de Castelló, a Ermengol X, bé que la jurisdicció, fins al regnat d'Alfons el Benigne (1327-36), pertanyia a la vegueria reial de Lleida.

El comtat d'Urgell passà a Ferran el d'Antequera (les bombardes que aquest emprà contra el comte d'Urgell havien estat fabricades a Castelló), el qual el 1415 permutà amb el comte de Foix la vila i el castell de Castelló de Farfanya, amb totes les rendes i jurisdiccions, pel preu de 34 000 florins d'or aragonesos, en canvi dels drets que el dit comte de Foix tenia en la baronia de Castellvell de Rosanes. Mentrestant, Alfons el Magnànim, el 1424, concedí a Castelló el privilegi de celebrar fires de vint-i-quatre dies seguits a partir de santa Cecília (22 de novembre), fet que provocà la protesta dels paers de Balaguer, perquè coincidien amb les fires balaguerines de santa Llúcia.

La senyoria de Castelló, integrada als dominis dels Foix, revertí a la fi del segle XV al Regne de Navarra fins que el 1512 Ferran el Catòlic desposseí els reis navarresos de les terres d'ençà dels Pirineus i incorporà Castelló de Farfanya novament a la corona; la senyoria de Castelló fou encomanada a Lluís de Beaumont, comte de Lerín, gran prior i conestable de Navarra,. Després, unit aquest llinatge amb la casa dels ducs d'Alba, aquests exerciran el domini de la vila des del 1596 fins al 1835, quan fou incorporada al partit judicial de Balaguer.

En la guerra dels Segadors, la fortalesa fou assetjada i presa per les forces del general Felipe de Silva (1644), després que els francesos l'haguessin abandonada. El mariscal La Mothe-Houdancourt, que hi inicià una dura repressió essent lloctinent general de Catalunya, hi estigué uns quants dies malalt. El castell patí també la guerra de Successió (1710) i l'ocupació francesa (1810-13), a més de la primera guerra Carlina, i durant els atacs dels carlins a la Vall d'Àger i a les guarnicions de Balaguer i de Castelló (1836-38) la fortalesa restà del tot malmesa i abandonada.


Personatges il·lustres


Comentaris

Les activitats agràries són la base econòmica del municipi. Bona part de les terres de conreu són de secà, tot i que també és important l'extensió dedicada al regadiu, afavorida amb la construcció del canal d'Algerri-Balaguer.


Vivències, curiositats i llegendes

Es varen firmar a Castelló de Farfanya el 19 de Maig de 1.187 les Constitucions de Pau i Treva fetes per la cort del comte d'Urgell, Ermengol, amb consell de l'arquebisbe de Tarragona i del bisbe d'Urgell, per la qual manifesta la seva adhesió al vescomte Ponç de Cabrera.


Fires i Festes

Festa Major el 15 d'Agost.

Festes de Sant Antoni amb els tres tombs.

Festa de les Àguedes per carnestoltes.


Entorn, Que veure

Església de Sant Miquel, segle XIII

Castell de Castelló, runes

Església gòtica de Santa Maria amb retaule de pedra gòtic, segle XV

Font barroca a la plaça de l'Església

Palau setcentista dels Ducs d'Alba

Casals renaixentistes - Casa de la Inquisició, Casa de la Vila

Carrers porticats, carrer Major, del Pont i de la Saleta.

De Castelló de Farfanya procedeix el retaule gòtic pintat per Jaume Ferrer - Museu Episcopal de Vic.


Links dinterès i documentació adjunta



Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com. Al bloc http://www.municipiscatalans.com/bloc. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans o a Twitter: https://twitter.com/municatalans

Informació extreta de  http://www.ccnoguera.cat/castellofarfanya/; http://ca.wikipedia.orghttp://www.enciclopedia.cat; http://www.comarcalia.com; http://mdc.cbuc.cat/ i d'altres webs i blocs d'accés públic.