Ajust pàgina (àèìòùáéíóú)

á La Baronia de Rialb


Ponent, Terres de Lleida


Comarques de Ponent, Noguera, Lleida


INICI

Noguera


Àlbum de La Baronia de Rialb: Google Photos / Flickr

Àlbum de Santa Maria de Gualter: Google Photos / Flickr


La Baronia de Rialb


Carrer Major de Gualter


Santa Maria de Palau


La Torre de Rialb


Politg


Vistes del pantà des de la carretera Perimetral


Dolmen de Sòls de Riu


Claustre del monestir de Santa Maria de Gualter


Nau principal


Àlbum de La Baronia de Rialb: Google Photos / Flickr

Àlbum de Santa Maria de Gualter: Google Photos / Flickr


Localització i dades demogràfiques

Etimologia

Baronia, domini feudal. Rialb, nom del riu que passa pel terme.


Gentilici

Rialpenc, rialpenca.

Canvis de nom

Baronia de Rialp    La Baronia de Rialb  (11/02/1983)

Subcomarca

Segre mitjà.


Data de visita:         7/10/2018


Limita a lEst amb Peramola i Coll de Nargó de lAlt Urgell; al Nord-Oest amb Benavent de la Conca del Pallars Jussà; al Sud amb els municipis de Tiurana, Ponts i al Sud i Sud-Oest amb Artesa de Segre de la Noguera.

Entitats de població: El cap de municipi Gualter, La Serra, La Torre, Politg, Pallerols, Vilaplana, Bellfort, Palau, El Puig, St. Cristòfol de la Donzell i St. Martí.


Entorn físic

Els boscos com les pinedes de pinassa són potencialment predominants, especialment al centre i la zona septentrional del municipi. No obstant, al nord-oest i en petits reductes propers a la Serra de Sant Marc hi ha una important massa dalzinars i carrascars. Pel que fa als caducifolis, tan sols destaquen les 9 ha. de roureda de roure valencià o de fulla petita ubicades al límit nord-occidental del terme, a la Serra de la Conca. També destaca a un nivell més localitzat, a la Serra de Comiols, al nord-oest del terme, una zona de bosquines mediterrànies dominades per exemple, per ginebre, que és un hàbitat dinterès a causa de la seva raresa dins el marc territorial en el qual es localitza.

Al llarg del Rialb, i fins a lembassament, trobem un continu de bosc de ribera amb un grau de naturalitat elevat, caracteritzat per la presència de salzedes i alberedes. Aquest hàbitat també el trobem a les ribes del Segre, al límit sud del municipi. Finalment, cal esmentar, a la zona del congost del Rialb i el Forat de Buli es localitzen els únics hàbitats dinterès comunitari de roquissars que apareixen al municipi. Les roques calcícoles amb vegetació casmofítica termòfila o ombrejada de les contrades mediterrànies, es troben al Barranc del Foradot; mentre que les roques calcícoles amb vegetació casmofítica, de lalta muntanya pirinenca, es situen al Forat de Buli i a la zona de Rocablanca.

La Baronia de Rialb està dividida en dos parts ben diferenciades, el Rialb Jussà que compren les terres més baixes i orientals i el Rialb Sobirà que fa referència a les terres més alteroses i prou allunyades del curs del riu Segre.


Història, cultura, economia

Aquest extens municipi és format per una munió dantigues parròquies, pobles o caserius, masies, torres i fins antics monestirs dhistòria i passat divers, units en temps moderns dins daquest únic i gran terme. Antigament es diferenciava el terme originari en dues parts: el Rialb Jussà, que comprenia les terres més baixes i orientals, és a dir, els nuclis urbans o religiosos de la Torre, Politg, Sant Girvés, la Serra i lOliva, i el Rialb Sobirà, que feia referència a les terres més alteroses i prou allunyades del Segre.

La-TorreLa Baronia de Rialb pròpiament dita comprenia els nuclis de la Torre, Palau, Pallerols, el Puig, Guàrdia, Sant Martí, lOliva i el Cerdanyès, mentre que el terme de Bellfort formava part de la comanda hospitalera de Sant Salvador dIsot, fusionada molt aviat amb la de Susterris (Pallars Jussà); la Donzell amb Sant Cristòfol, que constituïen lantiga dotació del cenobi de Sant Cristòfol de Salinoves, eren una propietat del monestir dElins, després dels canonges de Castellbó i el 1685 la va comprar Joan Puig i Moles i passà als Cluet; Gualter i el seu terme era un antic priorat benedictí filial de Ripoll i, després del 1592, fou unit al capítol canonical de Solsona; i Vilaplana era un domini del baró o senyor de Tiurana. La fusió de tots aquests llocs en lactual municipi es va fer entorn del 1840, arran duna llei promulgada pel govern de Madrid.

El nom de Baronia, semblantment al de les baronies de Sant Oïsme o de La Vansa, li ve del fet que un bon sector del seu terme havia constituït un antic terme jurisdiccional o baronia, estructurada ja al segle XIV, que tingué com a primers barons els Ribelles, seguits daltres com els Alentorn, Rocabertí, Casaldàguila o Pinós i, com a darrers, els Mercader i Sadurní. El determinatiu de Rialb, comú a molts altres centres del terme, el té del riu Rialb o Riu Alb (de Rivo Albo en llatí), és a dir, el riu blanc.

Pel que fa a les fortificacions defensives de la demarcació de Baronia, els topònims com la Bastida, Bellfort, Guàrdia, Guardiola o la Torre, fan referència a antigues turres o torres de guaita i nuclis fortificats, els quals, conjuntament amb els castells refugi de Rialb, Salinoves o Tarabau, conformaven la xarxa de protecció i control de la vall del riu Rialb durant el període medieval. Aquest vell concepte de muntanya-refugi feia referència a lobstacle natural de les difícils i intricades comunicacions de la vall del Rialb. Un concepte, aquest, que retrobà la seva vigència en dos episodis de la nostra recent història col·lectiva: durant els anys de la Guerra Civil del 1936-1939, quan aquest marc geogràfic serví de refugi i emparament a nombrosos fugitius de la zona republicana, com a etapa prèvia per passar a Andorra i, posteriorment a la zona franquista; al cap dun temps, però aquesta vegada en sentit invers, la Baronia serví com a plataforma doperacions de les partides armades dels maquis republicans que provinents del sud de França envaïen el Pirineu i el Prepirineu lleidatà durant el 1944 i el 1945 per tal de combatre la dictadura franquista.


El sector primari és encara un dels que arrossega més ocupació al municipi. Un territori amb uns planells regables, unes solanes i unes carenes conreables, amb un nivell que va dels quasi 400 m a més dels 800 m daltitud de terra aprofitable, és apte per a conreus molts variats. Així, lagricultura és majoritàriament de secà (ordi, blat, civada, vinya, oliveres i ametllers) i de regadiu a prop del Segre, a lHorta de Gualter (hortalisses, panís i cirerers). I, en ramaderia, el sector porcí nés el principal, però també hi ha explotacions de bestiar oví, caprí, boví i avícola. Daltra banda, els boscos de coníferes (pinassa) han estat sempre un aprofitament notable per lexplotació forestal de fusta i, altres, com la de roure, alzina, ginebre o ametller per extreure llenya. I, també, laprofitament fluvial per produir electricitat en centrals hidroelèctriques com les de Rialb-1 i Rialb-2, construïdes juntament a les comportes del pantà de Rialb, i per la producció de truites de riu en piscifactories al Rialb.

El sector secundari és força limitat i aquest sorienta cap a subsectors com el de la construcció o el de lalimentació.

En làmbit dels serveis, bàsicament és la vila de Ponts i, en menor grau, Oliana, qui supleixen les deficiències dels pobles i els masos que hi ha dispersos per la Baronia.


Hi ha constituïdes la Associació dAmics i Protectors del Monestir de Santa Maria de Gualter i romànic de la Baronia de Rialb que es cuida del conjunt de patrimoni romànic del municipi i lAssociació dAmics del Camí de Pallerols a Andorra treballa en la recuperació i difusió dels fets, viaranys i llocs del camí que van emprendre el novembre i desembre del 1937 diferents fugitius de la Guerra de Franco. Són els encarregats de la neteja i marcatge del Camí i fer memòria dels qui van haver de fugir per aquestes muntanyes per tal de respectar tothom en la pau, la llibertat i la convivència.


Gastronomia

Productes autòctons com les hortalisses i verdures, els bolets, les olives, els fruits secs, la truita de riu… I pels paladars més exigents, destaca la Tòfona de la Baronia de Rialb, espècie Tubber melanosporum, cultivada a les terres del nord del municipi.

A més a més, també destaquen els productes delaboració pròpia, com els embotits,  loli doliva i les mels.


Comentaris

La visita a Santa Maria de Gualter la vam fer guiada amb un colla damics. Les explicacions per part del guia van ser complertes i interessants.


Vivències, curiositats i llegendes


Fires i Festes

Festa del Ranxo (Gualter), dimarts de Carnaval, febrer.

Aplec de Sant Marc (Pallerols), penúltim diumenge dabril.

Roser de la Baronia de Rialb (Palau), segon diumenge de maig.

Roser de la Cirera (Gualter), primer diumenge de juny.

Trobada Cultural al Monestir de Sta. Maria de Gualter, penúltim dissabte de juliol.

Trobada per la celebració de St. Josep Maria Escrivà (Pallerols), el diumenge més proper al 22 de novembre

Les diferents festes majors dels pobles.


Entorn, Què veure

Àrea del Dolmen.

Monestir de Santa Maria de Gualter.

El Romànic. 23 esglésies i ermites.

Retaule de St. Iscle i Sta. Victòria.

St. Esteve de Pallerols.

Practicar esports de natura.


Links dinterès i documentació adjunta

Què fer a La Baronia de Rialb, Mapa de punts d'interés, Mapa turístic de la Baronia de Rialb.

Itineraris: TomTom_Punts(.ov2); CoPilot(.trp); Google(.kml); GoogleMaps(.kmz); Sygic(.itf)


Mapa de punts d'interés


Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com. al bloc http://www.municipiscatalans.com/bloc. a Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a instagram: municipis_catalans_

Informació extreta del llibre “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” per “Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas i dels webs  http://www.baroniarialb.cat/; https://www.parlament.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.