Ajust pàgina (àèìòùáéíóú)

á Ponts


Ponent, Terres de Lleida


Comarques de Ponent, Noguera, Lleida




INICI



Noguera


Àlbum de Ponts: Google Photos / Flickr

Àlbum de Col·legiata de Sant Pere: Google Photos / Flickr


Ponts


Edifici Plaça Planell


Arcs a la Plaça Planell


Antics portics (S.XI-XII) al carrer Major


Plaça del Blat


Guarderia Laboral Germandat de Jesús Maestro


Col·legiata de Sant Pere de Ponts


Pica Baptismal


Interior de la Col·legiata


Àlbum de Ponts: Google Photos / Flickr

Àlbum de Col·legiata de Sant Pere: Google Photos / Flickr


Localització i dades demogràfiques

Etimologia
En documents medievals apareix documentada amb la forma d'ablatiu plural Pontibus.

Plural de pont.


Gentilici

Pontsicà, pontsicana.

Canvis de nom

Pons  -- >  Ponts   (11/02/1983)

Subcomarca

Segre mitjà.

Malnom

Saboners


Dites

De Ponts nera Pilat.



Data de visita:         6/10/2018


A migdia i a llevant el municipi és envoltat pel dOliola, al Nord limita amb la Baronia de Rialb i Tiurana, i a lOest amb Artesa de Segre.

Entitats de població: El Tossal, la Força, Ponts, Torreblanca.


Entorn físic

Ponts és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, que es localitza en la seva part oriental i que en configura un dels nuclis més importants i un eix de comunicació destacable que connecta la muntanya occidental catalana amb la plana de Lleida i la Catalunya Central. Se situa a l'indret i comarca natural prepirinenca del Segre Mitjà.


Història, cultura, economia

A ledat de bronze, lexistència del dolmen de Sols de Riu, ja indica la presència per les nostres contrades de pobladors transhumants 2.500 anys aC.

Cal dir també que entre el Calcolític i lEdat de Bronze antic, pels gravats trobats a Mas den Olives se sap de lexistència dun santuari religiós en aquell indret. Això passava 1800 anys aC.

Edat de ferro.- Cap al segle III aC, sabem que hi havia pobladors ibèrics al Castell.

L'any 449 la vila estava en poder dels gots, qui ocupaven les terres compreses entre els Pirineus i els rius Llobregat i Segre. Ja en el 797 passaren per aquesta comarca els francs, que conduïts, segons uns, per Ludovic, i segons altres, per Guillem de Tolosa, travessaren el Pirineu, ocuparen la ciutat d'Urgell i s'estengueren després per la conca del Segre, fins a la ciutat de Lleida. En els anys 888 i 890 tingué lloc la dotació de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll, al qual donaven, en la Marca, l'església de Santa Maria de Ponts.

El 909 Muhammad al Tàwil, reietó d'Osca, emprengué una ràtzia per la frontera, conquerint els castells i llocs d'Oliola, Ponts i Alguaire. En el 1057, la comtessa Ermessenda, esposa de Ramon Borrell de Barcelona, traspassà al seu nét Ramon Berenguer I de Barcelona els drets que posseïa sobre el castell de Ponts i el 1061 Pere Mir de Ponts llegà el castell de Ponts en testament i d'altres més que en posseïa. Al llarg del segle XI s'instal·laren a Ponts pagesos provinents de la serra del Cadí i de la vall de Lord. Durant aquest segle corrien per Catalunya els diners d'argent de Ponts. El 1185, el castell i vila de Ponts pertanyien a Elvira de Subirats, la qual el rebé del seu marit, Ermengol VIII. A llur filla Aurembiaix d'Urgell, fou arrabassat el comtat pel vescomte d'Àger, Guerau de Cabrera, i el rei Jaume emprengué una lluita contra l'usurpador, que es feu fort al castell de Ponts (1228).

Durant l'any 1628, la vila de Ponts, defensada pel canonge Pau Claris, va perdre el seu plet de lluició contra el senyor, el comte Dalmau III de Queralt i de Codina, segon comte de Santa Coloma i baró de Ponts, que efectuà represàlies. El Consell General de la Vila decidí que els habitants de Ponts se separessin de l'obediència del comte i s'incorporaren a la Generalitat i a la Corona d'Aragó. El 1643, en un document datat a París, el mes de juliol, el rei Lluís XIII, manifestà una especial predilecció per la vila de Ponts, a qui va oferir.li la seva regia protecció, declarant-la "vila regia amb mer i mixte imperi". L'any següent fou terriblement estèril, per manca de pluges, i en tot el terme de Ponts no es colliren més de quaranta quarteres de gra de totes classes. El 1708 en plena Guerra de Successió, durant una de les ofensives borbòniques, el 13 d'Agost d'aquest any, entrà a Ponts una forta columna formada per alemanys i miquelets, defensors de la causa de l'arxiduc Carles, després de vèncer l'heroica resistència dels defensors de la vila. Més tard la població fou saquejada i incendiada en dos ocasions, produint-se també execucions sumàries.

Durant el decurs de la primera guerra Carlina, la vila fou testimoni d'alguns fets d'armes d'especial rellevància, inclòs l'incendi i saqueig que tingué lloc el mes de març. Foren les forces de la primera divisió d'avantguarda del comte d'Espanya, sota les ordres del general Pérez Dávila. De les 300 cases que hi havia a la població només en quedaren 150 dempeus. L'església de Sta. Maria, gòtica del segle XIV, quedà totalment destruïda, exceptuant-ne el retaule del Roser, que fou protegit pels "espardenyers", que tenien la Verge del Roser com patrona. El 1888 s'inaugurà la carretera Ponts-Calaf i durant el 1896 finalitzà la construcció de la carretera que va des de Ponts a la Seu d'Urgell.

Ja en el segle XX i malgrat la guerra civil, Pont trobà el seu signe d'identitat i estabilitat i afronta el futur amb el millor optimisme i esforç de superació.


L'agricultura és fonamentalment de secà (cereals, oliveres, ametllers i vinyes) i de regadiu a l'horta propera al Segre (hortalisses, trumfos, panís i gira-sols). I pel que fa a la ramaderia, aquesta és ovina, porcina i avícola.

La indústria s'orienta cap a l'alimentació, el tèxtil i els gèneres de punt, els materials de construcció, la fusta, el metall i l'electricitat.

Finalment, els serveis, on és el turisme el sector amb més auge: en gran mesura mercès a l'eix de carreteres que travessa el poble, fet que propicia la revitalització de l'economia de la zona en sectors com el comerç i la restauració. Això no obstant, la futura construcció d'una carretera variant que evitarà passar pel centre de la vila, farà replantejar l'enfocament i les vies de desenvolupament de l'economia pontsicana.

Personatges il·lustres

Antoni Samarra i Tugues (1886 - 1914), pintor, escultor, escriptor i artista.

Josep Comabella i Rabassa (1908 - 1981), periodista i polític.

Joan Benlloch i Vivó (1864 - 1926), eclesiàstic, bisbe i cardenal.


Comentaris

Vàrem tindre la sort de poder fer una visita guiada molt detallada a la Col·legiata de Sant Pere de Ponts amb una colla damics amb els que desprès de visitar també les restes del monestir de Santa Maria de Gualter vam fer un bon dinar.


Vivències, curiositats i llegendes

La tradició explica que allí nasqué el cònsol romà Ponç Pilar, de qui prengué el nom, i que també hi mori, ple de remordiment després de llançar-se al riu Segre.


Fires i Festes

Mercat els dimecres a lAvinguda Font de Valldans, Passatge de Pinyola i Plaça Planell.

El Carnaval anomenat Ranxo se celebra de divendres a dimarts de Carnaval.

La Mostra: des de la primavera de 2004 se celebra any rere any aquest festival de música, on hi participen alumnes d'escoles de música de Catalunya que interpreten cançons tradicionals.

Cantada de Caramelles: com en molts pobles catalans, el diumenge de Pasqua.

Aplec a la Col·legiata de Sant Pere: l'1 de maig, amb activitats diverses com una tradicional cursa atlètica.

Festa del Roser: primer diumenge després del Corpus.

Festa Major: durant el 14 de setembre (festivitat de l'Exaltació de la Creu) i dies propers.

Mercat setmanal tots els dimecres de l'any.


Entorn, Que veurei

Nucli històric amb els antics pòrtics del Carrer Major (s. XI-XII)., prop de la Plaça del Blat. Passeig de Ponts.

Col·legiata de Sant Pere de Ponts (s.XI-XII).

Ruïnes del Castell de Ponts.

Torre del Cargol (s. XI).

St. Bartomeu del Tossal (s.XI).

Parròquia de Sta. Maria de Ponts (s. XVII).

Retaule de la Mare de Déu del Roser (s.XVII).

Creu den Samarra (s.XX).

Museu Boncompte.

Gravats del Mas de n'Olives, es tracta d'un total de 81 gravats rupestres prehistòrics.

Pou de Gel.

Embassament de Rialb.

Parc del Segre: Parc de la Roca del Call i Canal dAigües Braves.

“El Bosquet” (Circuit de motocros).


Links dinterès i documentació adjunta

Mapa de punts d'interès; Què fer a Ponts.

Itineraris: TomTom_Punts(.ov2); TomTom_Itinerari(.ov2); CoPilot(.trp); Google(.kml); GoogleMaps(.kmz); Sygic(.itf)




Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com. Al bloc http://www.municipiscatalans.com/bloc; A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans; a Twitter: https://twitter.com/municatalans; A instagram municipis_catalans_

Informació extreta de http://www.ponts.cat/; https://diputaciolleida.cat/; https://www.enciclopedia.cat/; http://pieraedicions.com/http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.