Ajust pàgina (àèìòùáéíóú)

á Lleida (Paeria)


PONENT, TERRES DE LLEIDA


Comarques de Ponent, Segrià, Lleida


INICI

Anar al Segrià


Totes les fotografies Google+: Lleida - Raïmat - La seu Vella

Totes les fotografies a flickr


Lleida


La Seu des del Castell de Gardeny


Estàtua d'Indíbil i Mandoni


Interior de la Paeria


Plaça de Sant Joan


Campament de La Canadiense


Raïmat


La Seu Vella


Totes les fotografies Google+: Lleida - Raïmat - La seu Vella

Totes les fotografies a flickr


Localització i dades demogràfiques

Etimologia
Dun remot nom ibèric Ilerta, Ilerda, Lersda, capital dels ilergets.
Uns el tradueixen com a “edificada al turó”. La llegenda el fa venir del nom de la flor dita lliri, perquè la ciutat fou fundada en un lloc on hi abundaven, i per això hi són representats, a lescut. Observeu també la semblança del topònim amb llera, “llit dun riu”, ¡ llerg, llerga, veus dialectals de “llarg, llarga”. També sel suposa format pels mots ibèrics ili, “ciutat, poble”, tir, “riu”, i tar, “gran”; o sigui. “ciutat del gran riu”. (*)
Trobem Leyda (s. XIII) del llatí Ilerda, nom dorigen preromà; en ibèric apareix documentat en la forma Iltrida de significat desconegut.

Gentilici

Lleidatà, lleidatana; ilerdenc, ilerdenca; ilerdense

Agermanament

Foix (França), Ferrara (Itàlia), Lérida (Colòmbia)

Canvis de nom

Lérida  Lleida (16/07/1980)

Malnom


Dites

A Lleida vas? El cap o la cabellera perdràs.

A Lleida vas, pèl o borra hi deixaràs.

La raó, a Lleida, la van tirar daltabaix del pont.

Si vols la veritat, vés a cercar-la a Lleida.

Lleida, la terra ferma que gaudeix de nou mesos d'hivern i tres d'infern.

Sobrenom

Capital de Ponent.

Subcomarca

Pla de Lleida


Data de visita:            25/11/2013


Limita al Oest amb Tamarit de Llitera de l'Aragó, al Nord amb els termes municipals de Almacelles, Torrefarrera, Alpicat, Torre-serona i Alcoletge, al Est amb Bell-lloc dUrgell, els Alamús i Torregrossa i al sud amb Artesa de Lleida, Aspa, Alfés, Albatàrrec, Montoliu de Lleida, Sudanell, Alcarràs i Gimenells i el Pla de la Font.

El terme municipal està format per les Basses d'Alpicat, Butsènit, Gualda, la pròpia ciutat de Lleida, Llívia, Raimat, Sucs i les Torres de Sanui.


Lentorn físic

La ciutat és al voltant d'un turó esglaonat situat a la vora del riu Segre. Aquest turó és conegut com el turó de la Seu, on es troba la seu vella. Se situa a 154,65 metres sobre el nivell del mar (al pòrtic de la seu nova). El terme municipal és situat a l'oest de Catalunya, a la depressió central, dins l'àmbit funcional de Ponent i a la subcomarca segrianenca del Pla de Lleida. S'estén a banda i banda del riu Segre, única via fluvial del municipi juntament amb el Noguerola.

El seu extens terme municipal és el més gran i poblat de la comarca.

Les terres més properes a la ciutat conformen l'Horta de Lleida.


Història, cultura, economia

Els ilergets, d’origen iber, formen un poble constituït a mitjans del segle VI aC. El seu hàbitat se situa en llocs elevats, per tant, és fàcil imaginar Iltrida al cim de la Roca Sobirana.

Els seus cabdills més significatius van ser Indíbil i Mandoni, que van defensar els ilergets dels cartaginesos i dels romans. Un cop vençuts, pels volts de l’any 205 de la nostra era, la ciutat passa a anomenar-se Ilerda. Les cròniques romanes parlen d’una ciutat fortificada amb un pont de pedra que constituïa un municipi creat en temps de l’emperador August. El municipi posseïa hortes fèrtils que, a les acaballes del segle III, foren destruïdes per bandes de bàrbars germànics.

Cap als anys 716-719, Lleida va ser ocupada pels sarraïns. Quatre segles de convivència marcaren el caràcter de la ciutat.

A l’octubre de 1149, la ciutat es va rendir a les tropes de Ramon Berenguer IV i d’Ermengol VI d’Urgell. S’atorga la Carta de Població a la ciutat l’any 1150.

L’any 1300, Jaume II establí el famós Estudi General, que serà l’únic centre d’ensenyament superior de la Corona d’Aragó fins a finals del segle XV.

El segle XV suposa un període de proliferació de grans obres arquitectòniques que han perdurat fins als nostres dies, com ara l’Hospital de Santa Maria, seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs des de la seva creació l’any 1942.

Amb el decret de Nova Planta (1714) Lleida va perdre les llibertats, el règim foral de la Paeria i la Universitat. La Seu Vella, tancada al culte des de 1797, es converteix en una caserna militar.

Al segle XVIII, la ciutat recupera la seva imatge i dimensió. Sota el regnat de Carles III es construeix la Catedral Nova. Al començament del segle XIX, Lleida pateix una nova invasió, la napoleònica. 

El ferrocarril arriba a la ciutat el 1860. El 1864 s’inauguren els jardins dels Camps Elisis.

El començament del segle XX suposa la reafirmació de l’Estat català amb la Mancomunitat de Catalunya. La Guerra Civil (1936-1939) destrueix de nou la ciutat que, amb 40.000 habitants l’any 1940, necessita l’esforç de tothom per aconseguir un creixement urbanístic, comercial i demogràfic.


Actualment, la ciutat de Lleida, amb uns 140.000 habitants, ha adequat les seves infraestructures per acollir els diferents barris que s’han unit al centre gràcies a la construcció del Pont Nou (1973), el Pont de la Universitat (1993), del Pont de Pardinyes (1995), la passarel·la de Blondel (1997) i la passarel·la de l’avinguda del Segre (2003).

L’agricultura te un paper primordial, la fruita , sobretot les pereres i les pomeres i presseguers.

La resta de conreus es distribueixen entre el farratge, principalment alfals, els cereals (ordi, blat i blat de moro) i la vinya.

La ramaderia també hi és present, el major nombre de caps es concentra amb la cria d’aviram, el porcí i en menor grau el boví i l’oví.

La indústria representa una part important de l’economia, i es veu afavorida pel fet de ser un nus viari important, cosa que genera una facilitat de transports que atreu noves empreses a la ciutat. El sector més important és l’agroalimentari.  Trobem altres indústries que deriven del sector primari que es dediquen més a transformació de productes. També te una certa importància el ram del metall.

El sector terciari, comerç, és per als lleidatans la font econòmica principal. Lleida actua com a centre comercial i de serveis d’una gran àrea que ultrapassa els límits comarcals i que afecta poblacions de les comarques veïnes i territoris de la comunitat aragonesa.

En el sector dels serveis i turisme és on realment s’aprecia que Lleida és el centre d’una gran àrea d’influència terciària, amb bona part de la població ocupada en el sector dels serveis.


Fills il·lustres i adoptius

Emili Alzamora (Lleida, 22/05/1973). Pilot de Motos. Campió del Món de 125cc el 1999. Va ser, juntament amb Champi Herreros, campió del Món sense haver guanyat cap Gran Premi durant la temporada.

Enric Granados i Campiña, (Lleida, 27/07/1867 – Canal de la Mànega, 24 de març de 1916). Compositor i pianista català. Juntament amb Albéniz fou el creador de l'escola catalana moderna de piano.

Joan Oró i Florensa, (Lleida, 26 d'octubre de 1923 - Barcelona, 2 de setembre de 2004) fou un bioquímic, els estudis del qual han estat claus per entendre l'origen de la vida al nostre planeta.·


Comentaris


Gastronomia

La fruita dolça.

El vi (DO Costers del Segre) i l'oli d'oliva (DOP Garrigues).

Coques de recapte, panadons d'espinacs, panses, pinyons i Granados, uns dolços d'ametlla que duen el nom del reconegut músic de Lleida.

Lleida és la capital de la cuina del caragol. El caragol es pot cuinar a la llauna, i es menja acompanyat d'allioli o vinagreta, amb samfaina, a la brutesca, a la gormanda, etc.


Vivències, curiositats i llegendes

Per paeria s'entén la casa del paer en cap, terme amb què són anomenats els batlles dels ajuntaments de Lleida i Cervera. El terme paer procedeix de la paraula llatina paciarium, que significa home de pau. Aquesta forma d'anomenar els batlle, en el cas de la ciutat de Lleida és un privilegi atorgat l'any 1264 pel rei Jaume I als antics cònsols de la ciutat.

El poble de Raïmat va quedar despoblat a la Guerra dels Segadors on només quedava un castell àrab mig en runes. El 1914, Manuel Raventós i Domènech va adquirir 3.200 hectàrees de terres ermes, hi va portar aigua i va construir lactual poble de Raimat i el colonitzà amb famílies de treballadors procedents de tot arreu de Catalunya i dEspanya  el que es convertiria en un cas únic de colonització agrària a l'Europa del segle XX.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa de Sant Antoni al gener.

Festa Major. 11 de maig (Sant Anàstasi). Festes de Maig.

Festa de Moros i Cristians.

Aplec de Caragol. Diumenges propers a l11 de maig.

Festes de Tardor. 29 de setembre (Sant Miquel).

Hi ha mercat dijous i dissabte.


Entorn, què veure, què fer

El Palau de la Paeria (ajuntament).

La Seu Vella.

La catedral Nova.

Convent del Roser.

Església de Sant Llorenç.

El Castell de Gardeny.

LHospital de Santa Maria

La Llotja.

El Portal de Magdalena.

La Suda de Lleida

El carrer Major i entorns.

El dipòsit del Pla de l'Aigua.


Links dinterès

Plànol de punts dinterès; Que visitar a Lleida.

Itinerari per a Navegadors. TomTom (.itn), Sygic (.itf), Google Maps (.kml) i Google Earth(.kmz)



Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta de http://www.paeria.es/; http://www.turismedelleida.cat/; http://ca.wikipedia.org; http://www.enciclopedia.cat/ i d'altres webs i blocs d'accés públic.

Data de visita: 20/11/2010; 09/03/2013; 25/11/2013 Data de publicació: 12/03/2017 Data de revisió: 24/06/2020

(*) Origen dels noms geogràfics de Catalunya de  Manuel Bofarull i Terrades