|
PONENT, TERRES DE LLEIDA Comarques de Ponent, Segrià, Lleida |
|
Ajust pàgina (àèìòùáéíóú)
|
PONENT, TERRES DE LLEIDA Comarques de Ponent, Segrià, Lleida |
|
|
Totes les fotografies Google+: Lleida - Raïmat - La seu Vella Totes les fotografies a flickr
La Seu des del Castell de Gardeny
Totes les fotografies Google+: Lleida - Raïmat - La seu Vella Totes les fotografies a flickr |
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 25/11/2013 Limita al Oest amb Tamarit de Llitera de l'Aragó, al Nord amb els termes municipals de Almacelles, Torrefarrera, Alpicat, Torre-serona i Alcoletge, al Est amb Bell-lloc d’Urgell, els Alamús i Torregrossa i al sud amb Artesa de Lleida, Aspa, Alfés, Albatàrrec, Montoliu de Lleida, Sudanell, Alcarràs i Gimenells i el Pla de la Font. El terme municipal està format per les Basses d'Alpicat, Butsènit, Gualda, la pròpia ciutat de Lleida, Llívia, Raimat, Sucs i les Torres de Sanui. L’entorn físic La ciutat és al voltant d'un turó esglaonat situat a la vora del riu Segre. Aquest turó és conegut com el turó de la Seu, on es troba la seu vella. Se situa a 154,65 metres sobre el nivell del mar (al pòrtic de la seu nova). El terme municipal és situat a l'oest de Catalunya, a la depressió central, dins l'àmbit funcional de Ponent i a la subcomarca segrianenca del Pla de Lleida. S'estén a banda i banda del riu Segre, única via fluvial del municipi juntament amb el Noguerola. El seu extens terme municipal és el més gran i poblat de la comarca. Les terres més properes a la ciutat conformen l'Horta de Lleida. Història, cultura, economia Els ilergets, d’origen iber, formen un poble constituït a mitjans del segle VI aC. El seu hàbitat se situa en llocs elevats, per tant, és fàcil imaginar Iltrida al cim de la Roca Sobirana. Els seus cabdills més significatius van ser Indíbil i Mandoni, que van defensar els ilergets dels cartaginesos i dels romans. Un cop vençuts, pels volts de l’any 205 de la nostra era, la ciutat passa a anomenar-se Ilerda. Les cròniques romanes parlen d’una ciutat fortificada amb un pont de pedra que constituïa un municipi creat en temps de l’emperador August. El municipi posseïa hortes fèrtils que, a les acaballes del segle III, foren destruïdes per bandes de bàrbars germànics. Cap als anys 716-719, Lleida va ser ocupada pels sarraïns. Quatre segles de convivència marcaren el caràcter de la ciutat. A l’octubre de 1149, la ciutat es va rendir a les tropes de Ramon Berenguer IV i d’Ermengol VI d’Urgell. S’atorga la Carta de Població a la ciutat l’any 1150. L’any 1300, Jaume II establí el famós Estudi General, que serà l’únic centre d’ensenyament superior de la Corona d’Aragó fins a finals del segle XV. El segle XV suposa un període de proliferació de grans obres arquitectòniques que han perdurat fins als nostres dies, com ara l’Hospital de Santa Maria, seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs des de la seva creació l’any 1942. Amb el decret de Nova Planta (1714) Lleida va perdre les llibertats, el règim foral de la Paeria i la Universitat. La Seu Vella, tancada al culte des de 1797, es converteix en una caserna militar. Al segle XVIII, la ciutat recupera la seva imatge i dimensió. Sota el regnat de Carles III es construeix la Catedral Nova. Al començament del segle XIX, Lleida pateix una nova invasió, la napoleònica. El ferrocarril arriba a la ciutat el 1860. El 1864 s’inauguren els jardins dels Camps Elisis. El començament del segle XX suposa la reafirmació de l’Estat català amb la Mancomunitat de Catalunya. La Guerra Civil (1936-1939) destrueix de nou la ciutat que, amb 40.000 habitants l’any 1940, necessita l’esforç de tothom per aconseguir un creixement urbanístic, comercial i demogràfic. Actualment, la ciutat de Lleida, amb uns 140.000 habitants, ha adequat les seves infraestructures per acollir els diferents barris que s’han unit al centre gràcies a la construcció del Pont Nou (1973), el Pont de la Universitat (1993), del Pont de Pardinyes (1995), la passarel·la de Blondel (1997) i la passarel·la de l’avinguda del Segre (2003). L’agricultura te un paper primordial, la fruita , sobretot les pereres i les pomeres i presseguers. La resta de conreus es distribueixen entre el farratge, principalment alfals, els cereals (ordi, blat i blat de moro) i la vinya. La ramaderia també hi és present, el major nombre de caps es concentra amb la cria d’aviram, el porcí i en menor grau el boví i l’oví. La indústria representa una part important de l’economia, i es veu afavorida pel fet de ser un nus viari important, cosa que genera una facilitat de transports que atreu noves empreses a la ciutat. El sector més important és l’agroalimentari. Trobem altres indústries que deriven del sector primari que es dediquen més a transformació de productes. També te una certa importància el ram del metall. El sector terciari, comerç, és per als lleidatans la font econòmica principal. Lleida actua com a centre comercial i de serveis d’una gran àrea que ultrapassa els límits comarcals i que afecta poblacions de les comarques veïnes i territoris de la comunitat aragonesa. En el sector dels serveis i turisme és on realment s’aprecia que Lleida és el centre d’una gran àrea d’influència terciària, amb bona part de la població ocupada en el sector dels serveis. Fills il·lustres i adoptius Emili Alzamora (Lleida, 22/05/1973). Pilot de Motos. Campió del Món de 125cc el 1999. Va ser, juntament amb Champi Herreros, campió del Món sense haver guanyat cap Gran Premi durant la temporada. Enric Granados i Campiña, (Lleida, 27/07/1867 – Canal de la Mànega, 24 de març de 1916). Compositor i pianista català. Juntament amb Albéniz fou el creador de l'escola catalana moderna de piano. Joan Oró i Florensa, (Lleida, 26 d'octubre de 1923 - Barcelona, 2 de setembre de 2004) fou un bioquímic, els estudis del qual han estat claus per entendre l'origen de la vida al nostre planeta.· Comentaris Gastronomia La fruita dolça. El vi (DO Costers del Segre) i l'oli d'oliva (DOP Garrigues). Coques de recapte, panadons d'espinacs, panses, pinyons i Granados, uns dolços d'ametlla que duen el nom del reconegut músic de Lleida. Lleida és la capital de la cuina del caragol. El caragol es pot cuinar a la llauna, i es menja acompanyat d'allioli o vinagreta, amb samfaina, a la brutesca, a la gormanda, etc. Vivències, curiositats i llegendes Per paeria s'entén la casa del paer en cap, terme amb què són anomenats els batlles dels ajuntaments de Lleida i Cervera. El terme paer procedeix de la paraula llatina paciarium, que significa home de pau. Aquesta forma d'anomenar els batlle, en el cas de la ciutat de Lleida és un privilegi atorgat l'any 1264 pel rei Jaume I als antics cònsols de la ciutat. El poble de Raïmat va quedar despoblat a la Guerra dels Segadors on només quedava un castell àrab mig en runes. El 1914, Manuel Raventós i Domènech va adquirir 3.200 hectàrees de terres ermes, hi va portar aigua i va construir l’actual poble de Raimat i el colonitzà amb famílies de treballadors procedents de tot arreu de Catalunya i d’Espanya el que es convertiria en un cas únic de colonització agrària a l'Europa del segle XX. Festes, Fires, Mercats i Tradicions Festa de Sant Antoni al gener. Festa Major. 11 de maig (Sant Anàstasi). Festes de Maig. Festa de Moros i Cristians. Aplec de Caragol. Diumenges propers a l’11 de maig. Festes de Tardor. 29 de setembre (Sant Miquel). Hi ha mercat dijous i dissabte. Entorn, què veure, què fer El Palau de la Paeria (ajuntament). La Seu Vella. La catedral Nova. Convent del Roser. Església de Sant Llorenç. El Castell de Gardeny. L’Hospital de Santa Maria La Llotja. El Portal de Magdalena. La Suda de Lleida El carrer Major i entorns. El dipòsit del Pla de l'Aigua. Links d’interès Plànol de punts d’interès; Que visitar a Lleida. Itinerari per a Navegadors. TomTom (.itn), Sygic (.itf), Google Maps (.kml) i Google Earth(.kmz) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com
Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/
Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.
Informació extreta de http://www.paeria.es/; http://www.turismedelleida.cat/; http://ca.wikipedia.org; http://www.enciclopedia.cat/ i d'altres webs i blocs d'accés públic.
Data de visita: 20/11/2010; 09/03/2013; 25/11/2013 Data de publicació: 12/03/2017 Data de revisió: 24/06/2020
