Ajust pàgina áéíóúàèìòùÁ
á Agramunt Àmbit de Ponent Terres de Lleida, Urgell, Lleida |
|
|
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 29 i 30 de Març de 2015 Limita al Nord amb els termes noguerencs d’Oliola i Artesa de Segre, a l’Oest amb Preixens (de la Noguera) i Castellserà, al Sud amb la Fuliola, a l’Est amb Puigverd d’Agramunt i al Sud-est amb Tornabous. L’enclavament de Montclar, al Nord-est del territori principal del municipi, confronta amb Foradada (Oest i Nord), Artesa de Segre (Nord i Est) i Preixens (S). Hi trobem les següents entitats de població: Agramunt, Almenara Alta, Donzell d'Urgell, Mafet, Montclar i les Puelles. Història, cultura, economia La Història d'Agramunt comença vers el 1070, quan el comte d'Urgell Ermengol IV l'ocupà i la fortificà per fer front als àrabs que encara es movien pel Pla d'Urgell i per la part baixa de la Ribera. Un segle més tard, l'any 1163, lliures aquestes terres del perill musulmà, Ermengol VII concedí a la vila una Carta de Població curulla de privilegis, la qual impulsà el seu desenvolupament en tots els aspectes. Es planeja aleshores un ambiciós eixample urbanístic que tindrà vigència sis-cents anys; es fonamenta l'activitat comercial; propera l'artesanat; es bat ací la moneda del Comte i s'aplega a la vila un Call jueu important. A la vegada s'inicia la construcció del temple parroquial de Santa Maria i a l'empar de l'esperit religiós floreixen les iniciatives comunitàries, des de la Confraria del Sant Esperit fins al poderós Gremi de Teixidors. Hi ha constància que a l'any 1128 ja se celebrava mercat; les fires foren autoritzades pel comte Ermengol X l'any 1309 i la Paeria és establerta a la vila l'any 1253 pel comte Alvar de Cabrera. La vila d'Agramunt ocupa un lloc preeminent dintre el comtat d'Urgell i els agramuntins saben agrair amb la seva fidelitat els nombrosos privilegis que una i altra vegada els Comtes els han concedit. Quan a començaments del segle XV la casa comtal d'Urgell desapareix, Agramunt queda com a cap de demarcació territorial, la qual cosa afavoreix el prestigi i les possibilitats de la vila durant els segles següents. Al llarg del segle XVIII Agramunt participa en la recuperació econòmica i demogràfica general a Catalunya, s'edifica en molts espais encara lliures del recinte emmurallat i es comença a construir a extramurs. El Decret de Nova Planta, l'any 1716, modifica les estructures administratives de Catalunya, la Vegueria d'Agramunt és suprimida i el seu territori agregat al Corregiment de Cervera. El segle XIX s'inicia amb optimisme, es desborden les antigues muralles per la banda de llevant, es comença la construcció del Mercadal-- una de les primeres places catalanes edificades d'acord amb un projecte previ-- i d'un espaiós edifici destinat a Casa-Escola. Dels trastorns bèl·lics del segle XIX nomes es recorda el famós Foc de Sant Ramon, el dia 31 d'agost del 1875. L'arribada de l'electricitat el 1899 possibilità la industrialització i l'agricultura aconseguí un nou impuls amb la introducció dels adobs químics i la millora dels conreus. La construcció de la carretera de Cervera afavorí l'expansió urbanística a la banda de migdia i el 1936 s'eixamplà la plaça del Pou. La guerra 1936-39 truncà la prosperitat que ací es gaudia. A les frustracions i calamitats d'aquells anys a Agramunt cal afegir-hi els intensos bombardeigs aeris que la vila hagué de suportar l'any 1938, que la deixà pràcticament destruïda. L'entrada de les tropes nacionals es produí el dia 12 de gener de 1939. Entre els factors determinants la lenta recuperació, econòmica i demogràfica, cal esmentar a més de l'esperit emprenedor dels agramuntins, les obres públiques realitzades per l'organisme estatal " Regiones Devastadas " i l'afluència massiva d'immigrants. La història recent està caracteritzada per una expansió en tots els ordres, expansió que podem qualificar de moderada demogràficament, lenta i progressiva en la industrialització, ben remarcable en els aspectes culturals i esportius, i extraordinària en el que es refereix a l'urbanisme. Agramunt és la població capdavantera de la comarca natural de la Ribera del Sió. Situada en el punt de confluència de l’Urgell, la Segarra i la Noguera, entre les serres d’Almenara i de Montclar, té com a eixos principals el riu Sió i el Canal d’Urgell, que rega bona part del seu terme municipal. La seva economia es basa principalment en l’agricultura, la indústria metal·lúrgica i de serveis i els petits comerços, tot i que el sector del torró i la xocolata a la pedra han esdevingut un sector important i de sempre han estat un pol d’atracció per a visitants. Personatges il·lustres Vivències, curiositats i llegendes Festes, Fires, Mercats i Tradicions Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Segon cap de setmana d'Octubre. Mercat setmanal. Cada dimecres al casc antic. Malacatum. Festa de la diversitat. Un diumenge del mes de Maig. Paella popular de Sant Joan. 24 de Juny. Festa Major. Primer cap de setmana de Setembre. Mercat de Nadal. El 8 de Desembre. Entorn, que veure, què fer Visitar alguna de les fàbriques de torrons i Xocolates. Links d’interès i documentació adjunta Que fer a Agramunt, Mapa de punts d'interés. Itineraris: Google Maps; Copilot, TomTom |
|||||||||||||
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Informació extreta de http://www.agramunt.cat/; http://ca.wikipedia.org; http://www.enciclopedia.cat/; http://www.festacatalunya.cat/ i altres webs i blocs d’accés públic Data de visita: 29 - 30/03/2015 Data de publicació: 05/04/2015 Data de revisió: 15/06/2020 |