|
á Bellpuig Àmbit de Ponent, Terres de Lleida Terres de Lleida, Urgell, Lleida |
|
Ajust pàgina áéíóúàèìòùÁ
|
á Bellpuig Àmbit de Ponent, Terres de Lleida Terres de Lleida, Urgell, Lleida |
|
|
|
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 30 i 31 de Març de 2015 Limita al Nord amb Barbens, a l'Oest amb Ivars d’Urgell, Castellnou de Seana i Vilanova de Bellpuig, pertanyents a la comarca del Pla d’Urgell, al Sud amb Belianes i a l'Est amb Anglesola, Preixana i Vilagrassa. El municipi comprèn l’antic terme i actual barri de Seana i les restes d’època romana trobades prop de la masia de Can Simó, just al lloc on es trobava l’antic poble de Seana. Història, cultura, economia L'evolució històrica del terme s'inicia amb la cessió per part dels comtes de Barcelona, ja abans del 1079, d'un ample territori a ponent de Tàrrega, però la baronia de Bellpuig no es configura fins al 1139, quan el seu descendent Berenguer Arnau veié confirmada l'anterior donació . Les pretensions dels senyors de Bellpuig sobre pobles del comtat d'Urgell feren aixecar amenaces d'excomunió des de Roma, però posteriorment intervingueren (Guillem d'Anglesola) en la creació de la comanda templera de Barbens (1161) i el 1224 Guillem II i Sibilia de Cardona fundaren el priorat de Sant Nicolau al terme de Fondarella. El 1386, en morir Ramon d'Anglesola, senyor de Bellpuig i vescomte de Vilamur, sense descendència, heretà la baronia la seva germana Beatriu, vídua d'Hug I. Un membre més destacat fou Ramon Folch III de Cardona-Anglesola i Requesens, nascut el 1467 a Bellpuig, que des de petit governà els seus dominis i al servei com a militar de Ferran II féu victorioses campanyes al Nord d'Àfrica i a Itàlia; mort a Nàpols el 1522 (ja duc de Somma des del 1502 i comte de Palamós per matrimoni) la seva vídua Elisabet de Requesens encomanà una sepultura digna a Giovanni Merliano da Nola, dins el més pur estil renaixentista, en marbre de Carrara, que després fou portada (a peces i per mar i terra) a Bellpuig, on el cos del Cardona fou inhumat el 1531 (inicialment al convent franciscà). El seu net Antoni fou, a més dels títols rebuts, el primer duc de Sessa, títol que sempre empraren des d'aleshores els senyors de Bellpuig. Des del segle XVI els seus sojorns a la vila escassejaven i des del XVII visqueren pràcticament a la cort de Castella. El títol passà als Ossorio de Moscoso, ducs d'Altamira (1768) i la senyoria es mantingué fins a la fi de l'Antic Règim. L’economia ha estat de sempre basada en la terra; primer fou una agricultura de subsistència limitada per l’absència d’un mercat important i l’escassa circulació monetària. Al llarg de la primera meitat del segle XX augmentà el nivell de vida amb la diversificació econòmica dirigida sobretot vers la transformació de productes del camp. Des de mitjan segle, amb alts i baixos, s’afermà el sector industrial i posteriorment sorgí amb més força el sector de serveis, especialment el comerç. L’agricultura de Bellpuig, de caràcter extensiu, en conjunt té un alt rendiment per la qualitat de la terra i la mecanització del camp. Per a millorar el rendiment dels regadius es van construir per tot el terme, formant part de la xarxa de sèquies, bassals de dipòsit (pantans) que acumulen l’aigua a la nit per no haver de regar fora de les hores de sol. Els conreus més importants són els cereals (ordi, blat de moro, blat), els farratges (alfals), la fruita dolça (pomeres), la fruita seca (ametllers) i les oliveres. Modernament, dins el teixit industrial del terme destaquen les fàbriques de dolços Viuda Pifarrer i Indústries Sol, les teuleries i les bòbiles, la pedrera extractora d’arena i grava, la foneria d'alumini, la indústria de derivats del porc, les serralleries, la farinera, una empresa de plàstics i una de llavors. Hom celebra mercat setmanal a la vila tots els dimarts. Però un dels màxims exponents del sector comercial fou la creació a l’any 1969 de la Llotja Avícola i Ramadera. La Llotja abastava inicialment les comarques de Ponent, i actualment abasta totes les comarques de Catalunya i part de l’Aragó. Personatges il·lustres Comentaris i dites Vivències, curiositats i llegendes Destacar la Llotja de Bellpuig, agrícola, avícola i ramadera, un dels mercats de referència a nivell estatal. Quan visitavem el castell per fora, ja al capvespre uns nois, en veurens tafanejar, ens van convidar a entrar a veure les sales hàbils convertides en espasi lùdics, on en aquells moments estaven jugant a ping-pong i ens van explicar algunes curiositats. Festes, Fires, Mercats i Tradicions Entorn, que veure, què fer Església de Sant Nicolau, el seu orgue i el sepulcre de Ramon Folch de Cardona. El castell. El convent de Sant Bartomeu i els seus claustres. Centre urbà, entorns de la plaça de Sant Roc, la casa dels consellers, l’hospital de Sant Josep, la capella de Sant Roc. Seana. Links d’interès i documentació adjunta |
|||||||||||||
|
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Informació extreta de http://www.bellpuig.cat/; http://ca.wikipedia.org; http://www.enciclopedia.cat/; http://www.catalunya.com/; http://www.festacatalunya.cat/ i altres webs i blocs d’accés públic Data de visita: 30-31/03/2015 Data de publicació: 29/05/2016 Data de revisió: 12/06/2020 |
||||||||||||||
