|
Àmbit de Ponent Terres de Lleida, Urgell, Lleida |
|
Ajust pàgina áéíóúàèìòùÁ
|
Àmbit de Ponent Terres de Lleida, Urgell, Lleida |
|
|
|
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 29 de Març de 2015 Limita al Nord amb els municipis de Preixens (Noguera) i Agramunt, a l’Est també amb Agramunt, a l’Oest amb Penelles (Noguera) i al Sud altra vegada amb Penelles i la Fuliola. Història, cultura, economia Els vestigis documentats de l'edat del Bronze donen pas a restes d'un poblat ibèric, al voltant del qual es constata una vila romana, de la qual resta una singular làpida funerària. Ocupat el lloc pels àrabs el terreny fou conquerit pel comte Armengol IV, el de Gerp, cap a finals del 1080. La localitat, davallant envers el pla, s'anà formant a redós de la primitiva torre de defensa anomenada Torre dels Canonges, que esdevingué la fortalesa del lloc. Dels Montcada, senyors de Castellserà, a finals del segle XII, el castell i la localitat, passen, durant el segle XIII, a mans de diferents nobles i finalment el es comprat per l'abat Copons del Monestir de Poblet. La localitat creix fins al principi del segle XIV. A finals d'aquest segle la pesta causà estralls, ja que si el 1.318 es comptaven uns 180 habitants, el 1.378 eren només uns 50 habitants. Durant al segle XV torna a créixer espectacularment, es construeix la muralla, que encercla molt terreny badívol i es traslladen els dos portals als dos laterals de la plaça Major, un al final del carrer Major, amb el portal de les Basses i al seu extrem oposat, el portal Nou. Durant tots aquests anys els castellseranins vivien de l'agricultura i de la ramaderia. Conreaven principalment productes de secà, cereals (blat, civada, mill, lli, safrà,...), vinya i oliveres, ja que el terme, tret de la part baixa que es regava amb les aigües de l'Aigüera de la bassa i del Reguer, no disposava de terres de reg. El bestiar que més abundava, a part dels muls i someres per les tasques agrícoles, eren les ovelles i també hi havia bous i vaques. Es nomenaven cada any dos paers que s'encarregaven, amb l'acord del Consell de la Vila o dels representants de tota la població, que la gent de la localitat tinguessin tots els serveis necessaris: carn (hi havia una carnisseria que era municipal), botiga (per a vendre queviures), forn (per a fer i vendre pa), molí (per a moldre les olives i tenir oli), duler (era qui cuidava dels animals en acabar les feines del camp), metge, comprar la neu per a conservar els aliments, etc. Fou al final del segle XV quan, com a resultat de la Guerra Civil entre el rei Joan II i la Generalitat, una colla de soldats mercenaris incontrolats capitanejats per Esteve Gau i Lluís Mudarra, que havien estat contractats pel rei, s'apoderaren de Castellserà, la Fuliola i Penelles, demanant al rei, a canvi de deixar lliure la seva gent, la quantitat de 7.000 lliures que corresponia a la paga que els devia. Aquest fet inicia sobre la localitat el que serà constant durant el segle XVI, les accions dels bandolers. No hi hagué prou amb les partides de malfactors que sovint passaven pel terme, sinó que Perot d'Argençola, fill de Castellserà, cap al 1500, capitanejà una d'aquestes colles i féu del poble i de les poblacions veïnes el centre de les seves escomeses. La situació ja fou insostenible quan el 1548 el bandoler Pere Bardina atacà de nou la població. La gent, per poder defensar-se, s'organitzava al toc de sometent. Quan tocaven les campanes tots els homes havien de sortir amb les seves armes i a cavall, a perseguir els bandits. Sovint, amb l'ajut de l'abat de Poblet es formaven sometents que s'agrupaven amb els sometents de les localitats veïnes. La Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió trasbalsà la localitat ja que va sofrir el pas dels exèrcits, havent d'allotjar els soldats, cosa que provocà la ruïna de molts pagesos, morts violentes, pèrdues de collites i enderrocament d'edificis com per exemple l'hospital. El segle XIX aportà un canvi profund a la localitat. Les noves lleis estatals havien d'acabar amb la possessió del poble per part de Poblet. La localitat ja no tenia amo o senyor. Per primer cop es podrien elegir lliurement els regidors i el batlle i no s'havia de pagar res al monestir. Amb la llei de desamortització totes les possessions, cases i terres que eren dels monestirs i de les parròquies passaven a ser de l'Estat i a continuació es subhastaven entre els particulars. Amb la construcció del Canal d'Urgell les terres que eren majoritàriament de secà passaven a ser de regadiu. Com a conseqüència s'incrementà notòriament la població i s'aconsegueix millores econòmiques i socials que es completen a principis del segle XX. El 1898 es construí el primer dipòsit municipal d'aigua potable. L'any 1905 s'inaugurà el nou cementiri, el 1912 es construí l'escorxador públic, el 1914 s'inaugurà la il·luminació elèctrica pels carrers de la vila, el 1926 es fundà l'Agrupació Coral, el 1923 es realitzà un plànol del poble preveient la seva crescuda, que és interrompuda per la Guerra Civil. Finalitzada aquesta, esdevé una lenta recuperació amb la vinguda de noves famílies emigrants. Es fundà la Cooperativa del Camp l'any 1950 i posteriorment, el 1963, es comencen a pavimentar els carrers, aconseguint, cap a la dècada dels 70, amb la introducció del cultiu dels arbres fruiters, una etapa de prosperitat econòmica. L’economia de Castellserà no es centralitza en un sol sector, sinó que es reparteix equilibradament entre la indústria, els serveis i el sector primari. Tot i així cal esmentar el domini del sector industrial. Les terres llaurades estan ocupades majoritàriament per conreus de regadiu. Entre aquests com a conreus predominants hi ha els cereals (blat de moro, blat, ordi) i els farratges. Altres conreus són la fruita dolça (pereres, pomeres), ametllers i oliveres. La ramaderia, com a complement de l’agricultura, es dedica preferentment al porc, tant truges com engreix, i a l’aviram. La indústria més característica de Castellserà fou la fabricació de guix a partir de l’explotació de les guixeres de la serra. Modernament hom pot destacar indústries del sector metal·lúrgic, maquinària agrícola i auxiliars de la construcció. Els ramaders disposen de la fàbrica de pinsos de la cooperativa agrícola de la localitat, que subministra pinsos i presta serveis als socis. El sector comercial i de serveis és abundant i variat i atén totes les necessitats locals. Vivències, curiositats i llegendes Segons la llegenda, després de la reconquesta un cavaller hi volia construir un castell però el prior dels templers volia un monestir. Es va imposar el primer sentenciant «castell serà!». Festes, Fires, Mercats i Tradicions Festa del patró, Sant Sebastià, el 20 de Gener. Festa del bandoler el segon cap de setmana de Maig. Festa Major per Santa Maria Magdalena, el cap de setmana més proper al 22 de juliol. Entorn, que veure, què fer Links d’interès i documentació adjunta Que fer a Castellserà, Mapa de punts d'interès. |
|||||||||||||
|
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Informació extreta de http://www.castellsera.cat/; http://www.lleidaalminut.com; http://ca.wikipedia.org; http://www.enciclopedia.cat/; http://www.festacatalunya.cat/ i altres webs i blogs d’accés públic Data de visita: 29/03/2015 Data de publicació: 12/04/2015 Data de revisió: 15/06/2020 |
||||||||||||||
