Ajust pàgina áéíóúàèìòùÁ

á La Fuliola


Àmbit de Ponent


Terres de Lleida, Urgell, Lleida

INICI


Tornar enrere



Totes les fotografies


La Fuliola


Carrer Portal


Cal Farriol


Plaça del Portal


Església


Totes les fotografies



Localització i dades demogràfiques

Etimologia

Hi ha dues versions de la procedència del nom de la Fuliola. La primera prové de l'àrab al-folia que vol dir talaia o lloc; i l'altra es relaciona amb la paraula fulla o fulleta, d'aquí que en el seu escut hi ha un branquilló amb fulles.

Darrer canvi de nom

De "Fuliola" a "la Fuliola" (11/02/1983)

Gentilici

Fuliolenc, fuliolenca

Dites

A la Fuliola rosten la cassola.


Data de visita:            29 de Març de 2015


Limita, al Nord, amb el municipi dAgramunt, a lOest amb el de Penelles (Noguera), al Sud amb el dIvars dUrgell (Pla dUrgell) i lenclavament del Tarròs (del municipi de Tornabous), i a lEst també amb Tarròs.

El terme comprèn els pobles de la Fuliola, cap administratiu, i Boldú.


Història, cultura, economia

Segons la carta de població (1080) de la Fuliola, el comte d'Urgell Ermengol IV cedeix a Guillem d'Isarn la quadra de la Fuliola per bastir-hi una torre de defensa i repoblar-la. A la fi del segle s'havia construït la torre, l'església i alguns edificis formant un clos emmurallat. Després que la vídua Guiscarda (muller de Guillem) i els seus descendents heretaren el poble, passà a l'església de Solsona, el 1115. Les lluites nobiliàries a la successió del comtat, per part dels Cabrera deixaren despoblada la vila i el nou comte Ermengol X, amb ganes de refer-la, concedí una nova carta de població el 1280 per repoblar el lloc. El rei Pere II havia donat la Fuliola i Boldú a Pere Gener de Montblanc.

Fou de la jurisdicció de Poblet des del 1415. El nucli primitiu era tancat i voltat de muralles. Al segle XVI ja hi havia construccions fora de la muralla, a l'anomenat Raval.Com a tots els pobles de la contrada, l'arribada del canal d'Urgell, construït entre 1852 i 1862, transformà les terres eixutes en grans extensions de regadiu i va comportar un profund canvi en l'organització agrícola i l'evolució econòmica, així com un gran revulsiu demogràfic. Des d'aquell moment es manté el creixement urbanístic al peu de la carretera, que actualment divideix en dos el municipi i que ben aviat tindrà una variant que desviarà el trànsit pesat per fora de la població.

Les activitats agràries han estat la base econòmica tradicional del terme, tot i que en el decenni del 1990 es desenvolupà el sector dels serveis. Bona part de les terres llaurades són de regadiu i es dediquen principalment a conreus extensius: cereals (blat de moro, blat) i alfals. Altres conreus són la fruita dolça (pomeres, pereres) i residualment les hortalisses, els ametllers i les patates. Donades les petites dimensions de les explotacions, que no permetien un collita suficient pel manteniment duna família, a partir de la dècada de 1970 sincrementà la cria de bestiar, principalment porcí. Modernament, gairebé totes les explotacions agrícoles complementen la seva activitat amb la ramaderia i, com que el terme és petit, sexploten granges situades en termes veïns. La Societat Cooperativa Agrícola i Ramadera de la Fuliola agrupa gairebé tots els pagesos del poble i alguns de les localitats veïnes i disposa, entre altres seccions, duna fàbrica de pinsos compostos, farina, etc. El sector industrial és variat i atén les necessitats locals i de la immediata rodalia. Hom destaca indústries del sector de la confecció, agroalimentari i del metall.


Personatges il·lustres


Comentaris i dites


Vivències, curiositats i llegendes


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

26 de juliol - Santa Anna, Festa Major d'Estiu en honor a la patrona del poble.

13 de desembre - Santa Llúcia, Festa Major d'Hivern en honor a la patrona de l'església.

Festes del Segar i del Batre. El segar es celebra al juny i el batre al juliol.


Entorn, que veure, què fer

La Vil·la Closa i la Plaça del Portal

Col·lecció Josep Pané d'Armes Antigues i Eines del Camp.

Cases pairals.


Links dinterès i documentació adjunta

Que fer a La Fuliola, Mapa de La Fuliola i Boldú.

Per a contactar amb nosaltres envieu un correu a municipiscatalans@gmail.com o contacte@municipiscatalans.com

Informació extreta de http://fuliola.cat/; http://www.urgell.cat/; http://ca.wikipedia.org; http://www.enciclopedia.cat/; http://fuliola.webcindario.com/ i altres webs i blogs daccés públic.