Ajust pàgina áéíóúàèìòùÁ

á Maldà


Àmbit de Ponent


Terres de Lleida, Urgell, Lleida

INICI


Tornar enrere 



Totes les fotografies


Maldà


Maldà des de la carretera


Castell


Antic ajuntament


Mural d'homenatge a la dona


Cases del poble


Totes les fotografies



Localització i dades demogràfiques

Etimologia

Apareix com a Amaldà (s.XI), llatinitzat 'Amaldanus'. Uns el fan venir del cèltic 'madl' (reunió, assemblea) i d'altres de l'àrab 'al-malàcin' (els refugis, els albergs).

Gentilici

Maldanenc, maldanenca

Dites

MALDÀ ES EL SENYOR DE LA MARINADA (perquè sempre hi bufa aquest vent)



Data de visita:                30 de Març de 2015


Limita al Nord amb Belianes i Sant Martí de Riucorb, que també hi confronta per l’Est, per on també limita amb el terme de Vallbona de les Monges i els Omells de na Gaia, al Sud també amb els Omells de na Gaia, l’Espluga Calba i els Omellons i a l’Oest amb el terme d’Arbeca, aquests tres darrers de la comarca de les Garrigues.

El terme comprèn el poble de Maldà, cap de municipi, i el despoblat de Maldanell. 


Història, cultura, economia

Els primers vestigis són de l'època ibèrica i es troben al paratge del Maldanell. Antigament hi havia hagut un poblat i un castell o torre de guaita que estava al cim del turó on avui s'hi alça l'ermita de Sant Joan del Maldanell. Prop d'aquest lloc s'hi ha trobat moltes restes de gran interès arqueològic i històric.

Hi resten un dolmen, tombes excavades a la roca i mostres de ceràmica. També s'han trobat restes romanes, tombes del segle II al paratge de l'Oliva.

Els Cardona, vescomtes d'Osona, foren els primers que senyorejaren el terme i el castell de Maldà. És probable que ells fossin els endegadors i repobladors del lloc vers el 1040, data en la qual feren donacions de béns de Maldà a l'església de Sant Vicenç de Cardona, amb motiu de la seva consagració. Aquesta possessió fou confirmada l'any 1082 quant els comtes de Barcelona, els germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, amb la comtessa Mafalda donaren a Ramon Folc, vescomte de Cardona, el castell de Maldà, el lloc i el castell del Maldanell. L'any 1273 vengueren les propietats al rei Jaume I, i no fou fins que en els temps de Jaume II aconseguiren de nou els castells de Maldà i Maldanell. Més tard, els béns passaren a mans dels senyors de Ponts. L'any 1585 passà a mans d'Antoni de Frígola i l'any 1667 als Cortada. L'any 1868 heretà la baronia Josep de Càrcer i d'Amat.


Les activitats agràries són la base econòmica del municipi. Les terres de conreu estan destinades als cereals (principalment l’ordi), els ametllers, l’olivera i la vinya (macabeu i xarel·lo). Hi ha un sector de regatge al costat del Riu Corb i del Maldanell. Destaca la cria de bestiar porcí i d’aviram. Hom comercialitza els productes a través de la Cooperativa del Camp de Maldà. Aquesta cooperativa elabora oli amb la Denominació d’Origen Garrigues, amb l’oliva arbequina. A l’Oest del cap de municipi hi ha la Farinera de Maldà, que forneix farina a diverses comarques del país i de fora.


Personatges il·lustres


Comentaris i dites


Vivències, curiositats i llegendes

El pare del cantant Sergio Dalma és natural d'aquest poble. De fet, el cognom Dalma (cognom fictici) resulta de la combinació alterada de les lletres del nom de Maldà, en homenatge al pare del cantant.

Antigament, Maldà pertanyia a la comarca de la Segarra i l'església parroquial de Santa Maria era popularment anomenada "la catedral de la Segarra", a causa de les seves grans dimensions.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major el tercer diumenge d'Agost.


Entorn, que veure, què fer

Les Esglésies de Sant Pere i de Santa Maria.

L'Ermita de Sant Joan Maldanell.

El castell.

El parc de la Font Vella.

Nucli antic i la plaça de la Font Nova.


Links dinterès i documentació adjunta

Que fer a Maldà

Per a contactar amb nosaltres envieu un correu a municipiscatalans@gmail.com o contacte@municipiscatalans.com

Informació extreta de http://malda.ddl.net/; http://www.urgell.cat/; http://ca.wikipedia.org; http://www.enciclopedia.cat/; del llibre 'Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes--' de Manuel Bofarull i Terrades i d'altres webs i blocs daccés públic