|
á Maldà Àmbit de Ponent Terres de Lleida, Urgell, Lleida |
|
Ajust pàgina áéíóúàèìòùÁ
|
á Maldà Àmbit de Ponent Terres de Lleida, Urgell, Lleida |
|
|
|
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 30 de Març de 2015 Limita al Nord amb Belianes i Sant Martí de Riucorb, que també hi confronta per l’Est, per on també limita amb el terme de Vallbona de les Monges i els Omells de na Gaia, al Sud també amb els Omells de na Gaia, l’Espluga Calba i els Omellons i a l’Oest amb el terme d’Arbeca, aquests tres darrers de la comarca de les Garrigues. El terme comprèn el poble de Maldà, cap de municipi, i el despoblat de Maldanell. Història, cultura, economia Els primers vestigis són de l'època ibèrica i es troben al paratge del Maldanell. Antigament hi havia hagut un poblat i un castell o torre de guaita que estava al cim del turó on avui s'hi alça l'ermita de Sant Joan del Maldanell. Prop d'aquest lloc s'hi ha trobat moltes restes de gran interès arqueològic i històric. Hi resten un dolmen, tombes excavades a la roca i mostres de ceràmica. També s'han trobat restes romanes, tombes del segle II al paratge de l'Oliva. Els Cardona, vescomtes d'Osona, foren els primers que senyorejaren el terme i el castell de Maldà. És probable que ells fossin els endegadors i repobladors del lloc vers el 1040, data en la qual feren donacions de béns de Maldà a l'església de Sant Vicenç de Cardona, amb motiu de la seva consagració. Aquesta possessió fou confirmada l'any 1082 quant els comtes de Barcelona, els germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, amb la comtessa Mafalda donaren a Ramon Folc, vescomte de Cardona, el castell de Maldà, el lloc i el castell del Maldanell. L'any 1273 vengueren les propietats al rei Jaume I, i no fou fins que en els temps de Jaume II aconseguiren de nou els castells de Maldà i Maldanell. Més tard, els béns passaren a mans dels senyors de Ponts. L'any 1585 passà a mans d'Antoni de Frígola i l'any 1667 als Cortada. L'any 1868 heretà la baronia Josep de Càrcer i d'Amat. Les activitats agràries són la base econòmica del municipi. Les terres de conreu estan destinades als cereals (principalment l’ordi), els ametllers, l’olivera i la vinya (macabeu i xarel·lo). Hi ha un sector de regatge al costat del Riu Corb i del Maldanell. Destaca la cria de bestiar porcí i d’aviram. Hom comercialitza els productes a través de la Cooperativa del Camp de Maldà. Aquesta cooperativa elabora oli amb la Denominació d’Origen Garrigues, amb l’oliva arbequina. A l’Oest del cap de municipi hi ha la Farinera de Maldà, que forneix farina a diverses comarques del país i de fora. Personatges il·lustres Comentaris i dites Vivències, curiositats i llegendes El pare del cantant Sergio Dalma és natural d'aquest poble. De fet, el cognom Dalma (cognom fictici) resulta de la combinació alterada de les lletres del nom de Maldà, en homenatge al pare del cantant. Antigament, Maldà pertanyia a la comarca de la Segarra i l'església parroquial de Santa Maria era popularment anomenada "la catedral de la Segarra", a causa de les seves grans dimensions. Festes, Fires, Mercats i Tradicions Festa Major el tercer diumenge d'Agost. Entorn, que veure, què fer Les Esglésies de Sant Pere i de Santa Maria. L'Ermita de Sant Joan Maldanell. El castell. El parc de la Font Vella. Nucli antic i la plaça de la Font Nova. Links d’interès i documentació adjunta |
||||||||||
|
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Data de visita: 31/03/2015 Data de publicació: 18/07/2015 Data de revisió: 15/06/2020 |
|||||||||||
