Ajust pàgina áéíóúàèìòùÁ

á Nalec


Àmbit de Ponent - Terres de Lleida


Comarques de Ponent, Urgell, Lleida



INICI







Tornar a l'Urgell



Totes les fotografies


Nàlec


Carrers del poble


Vista  des de l'entrada


Ajuntament


Totes les fotografies



Localització i dades demogràfiques

Etimologia

Hi ha documents antics dels segles XI i XII que l'anomenaven Analec o Anàleg i es creu que era d'origen àrab i volia dir les dependències o els llocs subordinats. També s'han trobats documents del segle XIV on s'escrivia Gualech.

Darrer canvi de nom

Nalech --> Nalec (11/02/1983)

Gentilici

de Nalec

Malnom (Gentilici)

Bufons


Data de visita:            1 d' Abril de 2015


És el municipi més petit de la comarca de l'Urgell.

Limita al Nord amb el terme de Verdú, al Sud amb Vallbona de les Monges, a l’Est amb Ciutadilla i a l’Oest amb Sant Martí de Riucorb.


Història, cultura, economia

Els primers pobladors els trobem a la partida dels Recots. S'hi van trobar materials arqueològics de l'època del bronze amb restes de sílex i de ceràmica.

A la vall dels Vilars, al marge dret entre el riu i l'actual carretera, es trobaren restes d'una possible vila romana. Per això es creu que a la vall del riu Corb hi devia passar la via romana que comunicava les ciutats de Barcino i Ilerda.

Aquestes terres van estar sota domini àrab tal com ho mostren les llindes que es troben en diferents racons del poble i la possible construcció del pou, que encara avui abasteix el poble d'aigua.

L'origen de poble de Nalec comença amb la construcció d'una torre de defensa, que més tard es convertí en castell. Vers el 1079, el castell pertanyia al Monestir de Ripoll i cap al 1082 fou assignat com a dotació del Monestir de Sant Pere el Gros de Cervera, antic priorat filial de Ripoll. Posteriorment, a mitjan segle XII, per una permuta amb Ripoll passà a propietat de Vic fins a la desaparició de les senyories. Quan el canonge Ramon d'Anglesola fou elegit bisbe de Vic l'any 1261, Berenguer de Jorba li reté homenatge pel terme i el castell de Nalec que tenia en feu. Al segle XIV el feudatari del molí i les propietats eren del bisbe de VicRamon de Rocamora.


La major part del terme es dedica a l'agricultura, encara que hi ha una zona de bosc de pins i alguns terrenys erms. És un lloc de caça abundant, sobretot de conills, llebres i perdius. Els conreus propis d'aquestes terres de secà són els cereals, l'olivera, la vinya i l'ametller. Hi ha també una part de terres de regadiu al costat del riu dedicada a la vinya, als cereals i a les hortalisses.


Vivències, curiositats i llegendes

El Ball de les Forques

Segons el Costumari Català de Joan Amades, a Nalec es dansava el ball de les forques que havia restat en l'oblit i que gràcies a l'empenta del jovent del poble, el 2011 va ser recuperat. En origen, l'acostumaven a ballar els joves pagesos a les eres, un cop acabada la jornada de batuda del cereal. La tonada es fa a ritme del "Ball de Sant Farriol" i consta de tres compassos. Actualment es balla el dia de la festa major a la plaça de l'església.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

La festa major es celebra per Sant Jaume, el 25 de juliol.

Festa Major de Sant Concordi, copatró de Nalec.

Aplec al santuari de Bovera.


Entorn, què veure, què fer

Creu de terme.

Església de Sant Jaume.

Font de la Ginesta.

La Peixera.

La Bassa.


Links dinterès i documentació adjunta

Mapa de punts d'interès, Què fer a Nalec.

Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com,.Al bloc http://www.municipiscatalans.com/bloc. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans o a Twitter: https://twitter.com/municatalans

Informació extreta de http://nalec.cat/; http://www.lleidaalminut.com; http://ca.wikipedia.org; http://www.enciclopedia.cat/; http://www.festacatalunya.cat/ i altres webs i blocs daccés públic