|
á Nalec Àmbit de Ponent - Terres de Lleida Comarques de Ponent, Urgell, Lleida |
Ajust pàgina áéíóúàèìòùÁ
|
á Nalec Àmbit de Ponent - Terres de Lleida Comarques de Ponent, Urgell, Lleida |
|
|
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 1 d' Abril de 2015 És el municipi més petit de la comarca de l'Urgell.Limita al Nord amb el terme de Verdú, al Sud amb Vallbona de les Monges, a l’Est amb Ciutadilla i a l’Oest amb Sant Martí de Riucorb. Història, cultura, economia Els primers pobladors els trobem a la partida dels Recots. S'hi van trobar materials arqueològics de l'època del bronze amb restes de sílex i de ceràmica. A la vall dels Vilars, al marge dret entre el riu i l'actual carretera, es trobaren restes d'una possible vila romana. Per això es creu que a la vall del riu Corb hi devia passar la via romana que comunicava les ciutats de Barcino i Ilerda. Aquestes terres van estar sota domini àrab tal com ho mostren les llindes que es troben en diferents racons del poble i la possible construcció del pou, que encara avui abasteix el poble d'aigua. L'origen de poble de Nalec comença amb la construcció d'una torre de defensa, que més tard es convertí en castell. Vers el 1079, el castell pertanyia al Monestir de Ripoll i cap al 1082 fou assignat com a dotació del Monestir de Sant Pere el Gros de Cervera, antic priorat filial de Ripoll. Posteriorment, a mitjan segle XII, per una permuta amb Ripoll passà a propietat de Vic fins a la desaparició de les senyories. Quan el canonge Ramon d'Anglesola fou elegit bisbe de Vic l'any 1261, Berenguer de Jorba li reté homenatge pel terme i el castell de Nalec que tenia en feu. Al segle XIV el feudatari del molí i les propietats eren del bisbe de Vic, Ramon de Rocamora. La major part del terme es dedica a l'agricultura, encara que hi ha una zona de bosc de pins i alguns terrenys erms. És un lloc de caça abundant, sobretot de conills, llebres i perdius. Els conreus propis d'aquestes terres de secà són els cereals, l'olivera, la vinya i l'ametller. Hi ha també una part de terres de regadiu al costat del riu dedicada a la vinya, als cereals i a les hortalisses. Vivències, curiositats i llegendes El Ball de les ForquesSegons el Costumari Català de Joan Amades, a Nalec es dansava el ball de les forques que havia restat en l'oblit i que gràcies a l'empenta del jovent del poble, el 2011 va ser recuperat. En origen, l'acostumaven a ballar els joves pagesos a les eres, un cop acabada la jornada de batuda del cereal. La tonada es fa a ritme del "Ball de Sant Farriol" i consta de tres compassos. Actualment es balla el dia de la festa major a la plaça de l'església. Festes, Fires, Mercats i Tradicions La festa major es celebra per Sant Jaume, el 25 de juliol. Festa Major de Sant Concordi, copatró de Nalec. Aplec al santuari de Bovera. Entorn, què veure, què fer Creu de terme. Església de Sant Jaume. Font de la Ginesta. La Peixera. La Bassa. Links d’interès i documentació adjunta |
|||||||||||||
|
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Informació extreta de http://nalec.cat/; http://www.lleidaalminut.com; http://ca.wikipedia.org; http://www.enciclopedia.cat/; http://www.festacatalunya.cat/ i altres webs i blocs d’accés públic Data de visita: 01/04/2015 Data de publicació: 10/04/2016 Data de revisió: 12/06/2020 |
||||||||||||||
