Ajust pàgina áéíóúàèìòùÁ

á Puigverd d'Agramunt


Àmbit de Ponent


Terres de Lleida, Urgell, Lleida

INICI


Tornar enrere



Totes les fotografies


Puigverd d'Agramunt


Vistes del poble


Carrer del poble


Castell


Muralla


Totes les fotografies



Localització i dades demogràfiques

Etimologia

Aglutinació de «puig» i «verd», escrit amb grafia antiga fonètica Puigvert, forma que va ser oficial fins al 1983.

Darrer canvi de nom

De "Puigvert de Agramunt" a "Puigverd d'Agramunt" (11/02/1983)

Gentilici

De Puigverd d'Agramunt

Mal nom

Vivanders


Data de visita:            30/03/2015

Limita al Nord amb els termes dAgramunt i Oliola (Noguera), a lEst amb Ossó de Sió, Tàrrega i Tornabous, al Sud amb Barbens (Pla dUrgell) i a lOest amb Agramunt i lenclavament de Tarròs (del municipi de Tornabous).


Història, cultura, economia

En el terme de Puigverd d'Agramunt s'hi han trobat paviments de mosaic corresponents a una antiga vila romana. Les primeres notícies corresponen a la conquesta del terme per Ermengol IV d' Urgell, el qual el va cedir a un noble del llinatge de Puigverd (probablement originari de Puigverd d'Occitània) donant nom al poble. D'aquest llinatge destaquen molts dels seus membres: Pere de Puigverd participà al setge de Lleida l'any 1149. Guillem de Puigverd signà la carta de poblament d'Agramunt l'any 1163. Pere de Puigverd, abat de Santes Creus (1158-85). Pere de Puigverd, bisbe d'Urgell (1204-1230). Berenguer Puigverd, home de notable influència política en temps de Pere I. L'any 1314, el llinatge dels Puigverd va perdre el domini i passà als comtes d'Urgell fins al 1413, any en què es desféu el comtat. La baronia de Puigverd era de Pere de Queralt-Perellós (1468), descendents seus van ser els marquesos de Santa Coloma i van disposar del poble fins al segle XVII, que passà a la família Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà.

Les activitats agràries són la base econòmica del terme. Els conreus són en la seva majoria extensius, tant al secà (ordi i ametllers), com a les terres de regadiu (hortalisses). Altres conreus són la fruita dolça (pomeres, pereres), lalfals, i residualment alguna hectàrea d'olivera i vinya. Destaca la cria de bestiar porcí i daviram.

El poble de Puigverd dAgramunt es troba enfilat en un tossal que saixeca a la dreta del Sió, presidit pel que resta de lantic castell de Puigverd, lesglésia parroquial de Sant Pere i la plaça. Els carrers, amb un traçat en ziga-zaga per suavitzar els pendents, davallen fins al pla del riu. En temps antics, el poble ocupà només el planell més elevat i anà després creixent i estenent-se pels vessants del tossal. De la primitiva església romànica, a penes queda algun rastre a lactual sagristia, separada de lactual, refeta al segle XVIII. Als afores hi ha una capella dedicada a Sant Miquel. Prop del riu es conserva el massís edifici del que fou molí de farina i els grans murs que feien de contrafort a la gran bassa del molí.


Personatges il·lustres


Comentaris i dites


Vivències, curiositats i llegendes


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major destiu per Sant Mateu el tercer cap de setmana de setembre.

Festa Major dhivern el segon diumenge de maig, pel Roser.


Entorn, que veure, què fer

Castell de Puigverd.

Església de Sant Pere.

Ermita de Sant Miquel.

Molí de Puigverd, Molí del Siscà, Molí del Senyor.


Links dinterès i documentació adjunta

Que fer a Puigverd dAgramunt. Mapa de punt d'interés

Itineraris: Google Earth, CoPilot, TomTom

Per a contactar amb nosaltres envieu un correu a municipiscatalans@gmail.com o contacte@municipiscatalans.com

Informació extreta de http://puigverdagramunt.ddl.net/; http://ca.wikipedia.org; http://www.enciclopedia.cat/ i altres webs i blocs daccés públic.