Ajust pàgina áéíóúàèìòùÁ

á Sant Martí de Riucorb


Àmbit de Ponent


Terres de Lleida, Urgell, Lleida

INICI


Tornar enrere 



Totes les fotografies


Sant Martí de Maldà


Vista del poble


Carrer Major i església


Molí Duran


Travessia del castell


Castell


Totes les fotografies



Localització i dades demogràfiques

Etimologia

Martí prové del nom de persona llatí Martinus. Corb prové del llatí curvus que vol dir "sinuós"; altres autors l’identifiquen amb l’àrab al-qarw , com un "abeurador" o fins amb qurb, en referir-se a un "veí" o "lloc proper"

Gentilici

Santmartinenc, santmartinenca.

Canvis de nom

Sant Martí de Maldà es va dir entre 1936 - 1939 Plana de Riucorb.

Sant Martín de Rio Corb --> Sant Martí de Riucorb (18/04/1984)


Data de visita:                 01/04/2015


El municipi limita al Nord amb Preixana, al Nord-est amb Verdú, a l’Est amb Nalec, al Sud amb Vallbona de les Monges i a l’Oest amb Maldà i Belianes.

El terme comprèn la vila de Sant Martí de Maldà, cap de municipi, i els pobles de Rocafort de Vallbona, Llorenç de Rocafort (o de Vallbona) i el Vilet


Història, cultura, economia

La població de Sant Martí de Maldà està situada al costat del riu Corb, en una petita serra de 417 m que domina la vall. Les terres de conreu es destinen a cereals, oliveres, vinya i ametllers. Actualment té una població de 493 habitants.

El terme formà part de la baronia d’Anglesola i després de la de Bellpuig. L’estructura del poble neix del nucli del castell, la part més antiga del poble té un traçat urbanístic irregular que s’adapta a un terreny lleugerament costerut. Entre els carrers més antics hi distingim els portals medievals de l’antiga vila closa de St. Martí de Maldà.

La història de Sant Martí de Maldà va anar marcada per la del seu castell. A la part alta del poble, vora la que encara s’anomena plaça del castell, se’n guarden algunes restes com el graner i la capella d’origen romànic molt transformada.

El castell es troba documentat des dels inicis del s.XIII. El castell i la població foren dominats per la baronia dels Anglesola i després de la de Bellpuig, caigué en mans dels Cardona que esdevingueren ducs de Sessa i Baena. Al segle XVI, els Cardona, senyors de la baronia, ordenaren fer desmuntar el castell, i   aprofitar les pedres per a la construcció del convent de Sant Bartomeu de Bellpuig. Només en resten els graners i la  capella romànica.

Les terres de conreu es destinen als cereals, oliveres, vinya i ametllers. La superfície regada és escassa, limitada per la depressió del riu Corb. El futur canal Segarra - Garrigues obre expectatives d’incrementar l’agricultura de regadiu.

Els productes del camp són comercialitzats per les cooperatives de Sant Martí de Maldà , Rocafort de Vallbona i Llorenç de Rocafort.

Les granges de bestiar (vedells, porcs i aviram) són un factor important de consolidació de la seva economia.


Personatges il·lustres


Vivències, curiositats i llegendes

Al Molí Duran ens van ensenyar una mica les instal·lacions i vàrem comprar oli verge per casa  que ens ha sortit molt be.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

FEBRER : Festa de Sta. Àgueda i festa dels caçadors.

MARÇ: Festa de la matança del porc.

MAIG: Peregrinació al Santuari del Tallat el segon diumenge de maig.

JULIOL: Setmana Cult–Rural.

NOVEMBRE : Festa Major de Sant Martí vers l’11 de novembre.


Entorn, que veure, què fer

Església parroquial de Sant Martí de Maldà. Segle XVII.

El campanar data de 1774 de l'arquitecte Josep Prat.

Castell de Sant Martí de Maldà. Any 1212.

Capella de Sant Roc de Sant Martí de Maldà. Segle XVIII.

Església de Santa Maria de Vilet. Segle XIII.

Església de Rocafort de Vallbona. Neoclàssica de la fi del segle XVIII.

Castell de Rocafort de Vallbona. Segle XIII.

Església de Llorenç de Rocafort. Segle XVII.

Museu d'eines del camp i de la construcció Josep Farreras Orrit


Links dinterès i documentació adjunta


Per a contactar amb nosaltres envieu un correu a municipiscatalans@gmail.com o contacte@municipiscatalans.com

Informació extreta de http://www.santmartiriucorb.cat/; http://www.urgell.cat/; http://ca.wikipedia.org; http://www.enciclopedia.cat/; i altres webs i blocs daccés públic