|
Àmbit de Ponent Terres de Lleida, Urgell, Lleida |
|
Ajust pàgina áéíóúàèìòùÁ
|
Àmbit de Ponent Terres de Lleida, Urgell, Lleida |
|
|
Monument a Lluís Companys. Tarròs
Guàrdia d'Urgell. Torre de la Guàrdia de Déu
|
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 29/03/2015 És constituït per dos sectors de dimensions molt igualades. Per una banda, el terme rural de Tornabous és un rectangle estirat en direcció Nordest-Sudoest, envoltat pels termes de Puigverd d’Agramunt, l’enclavament d’Aguilella (Barbens), Anglesola i Tàrrega. L’altre sector és l’enclavament de Tarròs, que comprèn els termes rurals de la Guàrdia d’Urgell i del Tarròs, i constitueix una llenca allargada que s’estira en la mateixa direcció, entre els termes d’Agramunt, Puigverd d’Agramunt, la Fuliola, Barbens i Ivars d’Urgell (els dos últims pertanyents a la comarca del Pla d’Urgell). La distància mitjana entre tots dos sectors és d’un quilòmetre i els separen exclusivament les terres de Puigverd d’Agramunt. Hi trobem Tornabous, cap de municipi, La Guàrdia d-Urgell i el Tarròs. Història, cultura, economia EL POBLE DE TORNABOUS Les primeres referències documentals diuen que Tornabous fou un territori repoblat pel cavaller Isart per encàrrec del comte Ermengol IV. El 1139 Ramon Arnau rebé del comte Ermengol IV les quadres de Tornabous i Almenara. Una altra notícia confirma que el 1163 Ramon Barrufell deixà aquest lloc a la seva filla Sança. Però la notícia més completa data del 1318 i diu que l'abat Copons de Poblet comprà a Pere Gener el poble de Tornabous. A partir d'aquí, el monestir de Poblet tindrà el terme a les seves mans fins a la desamortització al segle XIX. EL POBLE DE LA GUÀRDIA D'URGELL El seu nom prové del nom germànic watdja que volia dir construcció de defensa o vigilància. La seva existència es remunta al segle XI, ja que l'any 1063 s'esmenta com a Guàrdia de Déu entre les lluites territorials del castell d'Almenara. El nom de la Guàrdia de Déu s'esmenta a la carta de població de la Fuliola l'any 1808. El segle XII s'hi bastí una torre de defensa de planta rectangular que encara avui es conserva. EL POBLE DEL TARRÒS El nom del poble Tarròs o Terrós vol dir tros de terra que hom conrea. Immediatament a la conquesta del Tarròs, Ermengol IV, comte d'Urgell donà el terme a Guillem Isarn per a la seva defensa i població l'any 1080. El 1381 el castell del Tarròs pertanyia a l'abadessa de Santa Cecília, possiblement del monestir benedictí de Santa Cecília d'Elins a l'Alt Urgell. Més tard, l'any 1383 va passar a mans del monestir de Poblet. A partir del 1531 sembla que el poble i els seus habitants ja no eren del monestir de Poblet. Però vers el 1778 torna a ser de jurisdicció pobletana. Anys més tard va passar als marquesos de Barberà fins a l'abolició de les senyories l'any 1833. Es creu que la família del que fou president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover eren descendents dels primers posseïdors del terme per concessió dels comtes d'Urgell. L’agricultura i la ramaderia són la base econòmica del municipi. Bona part de les terres llaurades són de regadiu; les de secà són les que queden sobre el canal d’Urgell. Els principals conreus són la fruita dolça (pomeres, pereres), els cereals (blat, ordi, blat de moro), l’alfals i l’olivera. D’altra banda, les terres del sector del terme de Puigverd d’Agramunt, que divideix el municipi de Tornabous, són totes propietat dels veïns d’aquest darrer. S'observen, però, unes grans diferències en els conreus dels tres termes rurals que constitueixen el municipi. A la Guàrdia, amb explotacions bastant grans, es dediquen preferentment a conreus extensius: blat de moro, blat, alfals, entre d’altres. Al Tarròs hi ha una superfície fruitera important. I a Tornabous, la fruita és el conreu predominant, amb unes explotacions molt equilibrades quant a superfície, tecnologia i capacitat de conservació, la qual cosa permet de comercialitzar-la adequadament. Hi ha ramaderia de bestiar porcí i aviram. El sector comercial i de serveis és suficient per a atendre les necessitats de la localitat. Les instal·lacions frigorífiques per a la conservació de la fruita són la principal activitat industrial del municipi. Personatges il·lustres Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, va néixer al Tarròs. Salvador Seguí conegut com el Noi del Sucre, nascut a Tornabous. Comentaris i dites Vivències, curiositats i llegendes Festes, Fires, Mercats i Tradicions Festa Major de la Guàrdia d'Urgell el 15 de Juny. Festa Major del Tarròs el 8 de Juny. Festa Major de Roser a Tornabous i Mercat Ibèric el primer cap de setmana d'octubre. Entorn, que veure, què fer Descobrir i disfrutar de la fruita dolça. Rutes a peu i amb BTT. Links d’interès i documentació adjunta Que fer a Tornabous, Mapa de punts d'interés Itineraris: Google Earth, CoPilot, TomTom |
||||||||||
|
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Informació extreta de http://tornabous.ddl.net/; http://ca.wikipedia.org; http://www.enciclopedia.cat/ i altres webs i blocs d’accés públic. Data de visita: 29/03/2015 Data de publicació: 25/04/2015 Data de revisió: 15/06/2020 |
|||||||||||
