Berguedà

Berguedà

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA

Limita al Nord amb la Cerdanya, i la línia divisòria és formada per la carena d’un tros de la serra de Cadí, la serra de Moixeró i la Tosa d’Alp. A l’Est limita amb el Ripollès i Osona, on, en un llarg tram, la riera de Merlès fa de partió entre les dues comarques. A l’Oest el Berguedà té com a veïns el Solsonès i l’Alt Urgell, que presenten uns límits ben irregulars, ja que són plens d’entrants i sortints. I al Sud la comarca entra en contacte amb el Bages.

És la més septentrional de les comarques de la província de Barcelona (amb l'excepció del municipi de Gósol, adscrit a la de Lleida). Està situat a l'interior de Catalunya i participa tant dels relleus enlairats del Prepirineu i del Pirineu com dels relleus planers del nord de la Depressió Central.

 

Hi ha dos sectors ben diferenciats: l’Alt Berguedà i el Baix Berguedà. El primer té per límit septentrional la carena dels Pirineus i comprèn dues valls allargades, la de l’inici del Llobregat i la del Bastareny, que s’uneixen a Guardiola de Berguedà, on el Llobregat segueix i rep poc després el riu de Saldes i continua engorjat fins a l’altura de Berga, on deixa els congostos estrets pels quals ha corregut entre els massissos calcaris plegats dels Prepirineus. De Berga en avall comença el Baix Berguedà, i el territori s’inscriu plenament en la Depressió Central Catalana, amb territoris més suaus, plataformes estructurals i relleus d’erosió, fins al punt que es fa difícil de poder marcar una barrera geogràfica entre el Berguedà i el Bages.

Com una mena de pont entre l’Alt i el Baix Berguedà hi ha la ciutat de Berga, que fa les funcions de cap de comarca. No hi ha dubte de la capitalitat d’aquesta població, i no solament perquè la comarca ha rebut el nom del gentilici de la ciutat o antic castell de Berga. Situada al peu de les primeres serres pirinenques, constitueix el punt d’enllaç entre l’Alt i el Baix Berguedà i el centre de comunicacions, comercial i de serveis de tota la comarca.

 

EL RELLEU

A la comarca del Berguedà es poden diferenciar tres unitats: els relleus pirinencs, que ocupen la part NE del territori, els Prepirineus, que corresponen a tota la resta de l’Alt Berguedà, i els territoris de la Depressió Central, que formen el Baix Berguedà.

La primera unitat és formada per la serra de Moixeró, amb 2.260m, la Tosa d’Alp, amb 2.531m, i el Puigllançada, amb 2.406m.

La segona unitat també és un conjunt de serres, com la serra de Cadí, que té com a cims de més altitud el Comabona, amb 2.530m, el Pedraforca, amb 2.497m, i els rasos de Peguera, amb 2.067m.

La tercera unitat forma part de la Depressió Central Catalana

 

LES AIGUES

Tota la xarxa hidrogràfica es concentra al Llobregat. Aquest riu neix en terres berguedanes, recull tots els seus torrents i rieres i és l’eix que vertebra la comarca i que a través de la seva vall i del congost li assegura una via tradicional de comunicació. Totes les rieres, que com el riu de Llinars o aigua d’Ora i l’aigua de Valls voregen el sector Oest de la comarca i li prenen les aigües d’algun petit sector comarcal, acaben essent tributàries del Llobregat a través del Cardener.

El Llobregat és, doncs, el riu per excel·lència, el que caracteritza la comarca. Les anomenades fonts del Llobregat indiquen el seu naixement. Són unes fortes ressurgències obertes en un clot de dures calcàries paleozoiques, situades sota la pleta Roja, de Castellar de n’Hug, a 1.295m.

En el seu recorregut més planer vers Guardiola de Berguedà rep per la dreta el petit Riutort, i a Guardiola de Berguedà, on gira el seu curs vers el Sud, es barreja amb el Bastareny i amb el seu afluent, el riu de Gréixer, els quals recullen les aigües d’un sector del Cadí i de la serra de Moixeró.

Un cop a Guardiola reb el Bastareny i el riu de Saldes, format als peus de Pedraforca i altres petits corrents com els de la Nou i de Malanyeu.

Mes endavant el riu entra sota la central tèrmica de Cercs i forma al pantà de la Baells, amb un cabdal 7,5 m3/seg.

En tot el seu recorregut el Llobregat és un riu feiner, que és captat ja per una gran canonada metàl·lica gairebé al seu naixement i continua movent fàbriques i indústries fins a la mar, és a partir del límit de Berga, o sigui des de la Fàbrica del Riu o de Cal Rosal, que el seu curs és seguit de fàbriques i rescloses com la Plana, l’Ametlla de Casserres, Gironella, el Bassacs, les dues Viladomiu, el Guixaró, Can Prat, Can Ponç, Can Marçal, Can Vidal, l’Ametlla de Merola, etc.; si bé avui dia moltes estan tancades, han assegurat feina i han donat vida a la major part de la població obrera de la zona.

 

EL CLIMA

El Berguedà, com a comarca bàsicament muntanyosa, presenta un important mosaic de microclimes.

Pel que fa al comportament de les precipitacions al llarg dels mesos de l’any, caracteritzades per una forta irregularitat típicament mediterrània, cal destacar que els màxims es donen sobretot a l’estiu, en especial a l’Alt Berguedà, com passa a la Pobla de Lillet, que té l’agost molt més plujós, amb 102,5 mm de mitjana. A mesura que hom baixa cap al udS, les precipitacions estivals tendeixen a disminuir i a igualar-se amb les de les estacions equinoccials.

Respecte al tipus de precipitacions, són majoritàriament pluges, però també hi destaquen les calamarsades, que perjudiquen notablement l’agricultura als mesos d’estiu. La neu només és freqüent a les cotes més altes, com a Gisclareny (1 339 m), que té una mitjana de 22 dies de neu, o als rasos de Peguera (1 510 m), que en tenen 34.

Les temperatures també segueixen una zonació Nord-Sud. Així, la mitjana anual a l’Alt Berguedà se situa al voltant dels 10°C, com per exemple a Borredà. Al Baix Berguedà la mitjana anual és d’uns 13°C. Respecte al ritme de les mitjanes mensuals, presenten un mínim al mes de gener, com els 3,2°C de Fígols, i un màxim al juliol o a l’agost, com els 19,9°C de Berga.

 

LA VEGETACIÓ

De Nord a Sud es passa de l’alta muntanya alpina a terres mediterrànies de caràcter sensiblement ibèric i continental. En la direcció dels paral·lels, el Berguedà ocupa l’extrem ponentí de l’àrea humida estesa pels vessants Sud i Est dels Pirineus orientals. El veïnatge del Ripollès, comarca molt més humida, es manifesta, per exemple, en l’existència de claps importants de fageda a les obagues, mentre que el caràcter més sec i continental del Solsonès és anunciat pel predomini de les pinedes, per l’atenuació de la vigoria de la vegetació forestal i per l’abundància de nombroses espècies amigues dels ambients secs, de les quals es podria prendre com a símbol l’espígol pirinenc.

La vegetació, la plana del Baix Berguedà encara és una terra mediterrània, que en estat natural hauria estat coberta d’alzinars de ibèrics sense gaires arbustos dels que caracteritzen el bosc d’alzina de les contrades marítimes. La relativa abundància de les pluges fa, però, que el bosc submediterrani de pinassa i de roures de fulla petita, principalment, ocupi extensions importants a les obagues i a les fondalades. conjunt, doncs, el paisatge és variat i molt agradable.

Una gran part del bosc primitiu del Baix Berguedà, sobretot dels alzinars de la plana, ha estat destruïda i transformada en camps de conreu. A les terres desforestades incultes, el sòl acostuma a ésser cobert per una pastura seca de fenàs de marge i jonça, que forma una catifa d’herba, certament no gaire tendra, però força contínua.

La vegetació subalpina que s’hi fa, per damunt de 1.600m, té com a element principal i característic el bosc de pi negre, molt sovint amb sotabosc herbaci d’ussona i seslèria. El ginebró, pot ésser freqüent a les clarianes de la pineda. En el paisatge actual no tot l’estatge subalpí és pineda. Als prats naturals de les carenes s’han afegit enormes superfícies desforestades per l’acció de l’home i cobertes ara pel prat d’ussona. El bosc submediterrani de pinassa amb roures de fulla petita, important, per exemple, a la Quar, sovint amb vegetació mediterrània d’alzinar als solells (l’alzina i el garric molt amunt, al solell de Queralt, per exemple), hom passa, en entrar a l’Alt Berguedà, a l’estatge submediterrani del roure martinenc (Quercus pubescens). La roureda amb boix, sovint degradada a pineda de pi roig o a boixeda.

 

LA HISTÒRIA

Prehistòria

Alguns indicis fan pressuposar el poblament del berguedà, al Paleolític Inferior. Són la peça trobada en una de les terrasses del Llobregat, prop de Gironella, que correspon a un poble de caçadors i recol·lectors de la cultura dels còdols treballats. Un jaciment a la font del Ros a Berga, descobert el 1988, va aportar dades del Paleolític Mitjà i del Superior.

A partir del neolític, la presència humana està més documentada amb sepulcres de fossa. En aquests sepulcres, la majoria de les restes humanes pertanyen a individus de la raça mediterrània gràcil (dolicocèfals i de poca alçada). Són sepulcres individuals, a l'indret de la Canal dels Avellaners i a la Cista de Sant Ignasi de Sorba; i sepulcres col·lectius al Coll de l'Oreller i la Tomba del Moro, entre d'altres. A finals del neolític, la cultura anomenada de Veraz, té un gran desenvolupament; al Berguedà n'hi ha testimonis a Can Maurí, a la Roca Roja i a la Canal dels Avellaners.

 

Edat Antiga

L'historiador romà Titus Livi parla de la tribu ibèrica dels bergistans, sotmesa primer per Anníbal (218 aC) i més tard per Cató (195 aC).

 

Edat Mitjana

Sota l'ocupació sarraïna, el Berguedà esdevingué territori de frontera fins a passar a dependre del Comtat de Cerdanya, del qual se separà per esdevenir, breument, Comtat de Berga a principis del segle XI. En aquest context cal situar la figura literària més gran d'aquestes terres: el trobador Guillem de Berguedà.

 

L'Edat Moderna

Durant els segles següents, el Berguedà coneixerà les epidèmies de pesta dels segles XIV i XV, el bandolerisme del XVI, i la guerra dels segadors al XVII.

A partir del XVIII, després de la Guerra de Successió, s'esdevé una època de creixement econòmic i demogràfic amb el desenvolupament de la indústria tèxtil, a la qual el Berguedà aporta la seva pròpia màquina de filar, la berguedana o maixerina.

Durant la guerra dels set anys (1833-1840), Berga fou un centre important de la insurrecció carlina; essent seu de la Junta carlina de Catalunya que tingué com a cap l Comte d'Espanya, famós per les seves arbitrarietats i crueltat, i assassinat en circumstàncies envoltades d'una aurèola llegendària. El Berguedà va seguir essent un enclau carlí destacat en les carlinades posteriors.

 

Segle XX

Com a fets destacables del segle XX, cal esmentar la revolta anarquista de Fígols, el 1932, que s'estengué a altres poblacions de la comarca. Els grupuscles anarquistes també varen protagonitzar col·lectivitzacions i episodis violents durant la guerra civil. Passada la guerra, la situació de la comarca la feu lloc ideal per a les activitats de contraban i també per a les accions dels maquis. La mineria i del tèxtil tornaren a ser la clau de l'activitat econòmica, fins que les crisis econòmiques dels 70 varen portar al seu enfonsament, amb la consegüent regressió econòmica i demogràfica. Actualment, el Berguedà busca desenvolupar-se a través de la diversificació d'activitats i mirant de potenciar el seu paisatge com a atractiu turístic.

 

L'ECONOMIA

Les principals activitats econòmiques del Berguedà són la indústria i la mineria, que han sofert fortes crisis en els darrers anys. Actualment, l'activitat industrial es localitza preferentment entre Berga i Puig-reig. La potenciació de l'eix del Llobregat amb l'obertura del Túnel del Cadí i la millora generalitzada de les carreteres que hi accedeixen han millorat també les seves perspectives d'activitat econòmica. L'agricultura, la ramaderia i l'aprofitament forestal són activitats complementàries. El turisme és un factor de retenció demogràfica a l'Alt Berguedà. Moltes cases de pagès s'estan reconvertint en residències de turisme rural i s'han obert establiments de restauració.

El comerç té una influència creixent en l’economia del Berguedà. Però, tot i ser una activitat cada vegada més important, encara es concentra en pocs municipis.

 

COSTUMS I FESTES

Els principals atractius del Berguedà son: El Massís del Pedraforca, el Centre Medieval i dels Càtars, el Monestir de Sant Llorenç, el Tren del Ciment. les Fonts de Llobregat, els Jardins Artigas a la Pobla de Lillet, l'església de Sant Jaume de Frontanyà, l'embassament de la Baells, la Patum de Berga, la Torre de l'Amo de Viladomiu Nou, l'Església de Cal Pons, el Museu de la Colònia Vidal, el Museu de les Mines de Cercs, l'Espai Actiu de Vallcebre i el Camí dels Bons Homes.

 

GASTRONOMIA

Els pèsols negres són un llegum que es cultiva gairebé en exclusiva al Berguedà. Només es fan a l'alta muntanya. De fet es tracta de pèsols deixats assecar com una altra llegum (cigrons, mongetes...) S'acompanyen amb un tros de cansalada ben rostida tambè se serveixen en guisats.

L'escudella de blat de moro escairat és el menjar típic de nadal a la comarca. Se sol fer exclusivament amb porc.

Les patates emmascarades són unes patates aixafades i barrejades amb sang de porc o botifarra negra. A vegades s'hi incorporen fredolics o d'altres bolets.

El trinxat de col i patates és un plat típic de muntanya compartit amb altres comarques. És anomenat trumfos amb col a Bagà, trinxat a la Pobla de Lillet, cànem i llana a Castellar del Riu,[3] i camamilla i baiton a Castellar de n'Hug.

El blat escairat se sol preparar com l'arròs, per exemple amb bolets o carn de caça.[4] Avui en dia, els plats d'arròs també són molt comuns.

El Confitat de porc en greix o tupina s'associava tradicionalment amb l'època de la sega, quan era consumida pels segadors per tenir força per treballar. Encara avui, el concurs de confit és una part important de la Festa del Segar i Batre d'Avià.

Les cuixes de granota es preparen tradicionalment a la paella.

 

El Berguedà te 31 municipis: Avià, Bagà, Berga que n'és la capital, Borredà, Capolat, Casserres, Castell de l'Areny, Castellar de N'Hug, Castellar del Riu, Cercs, L'Espunyola, Fígols, Gironella, Gisclareny, Gósol, Guardiola de Berguedà, Montclar, Montmajor, La Nou de Berguedà, Olvan, La Pobla de Lillet, Puig-reig, La Quar, Sagàs, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Santa Manria de Merlès, Vallcebre, Vilada, Viver i Serrateix

 

Informació extreta de: www.portaldecatalunya.cat; http://www.enciclopedia.cat/; https://ca.wikipedia.org/; http://www.diba.cat

 

Video del Berguedà de la sèrie de TV3 "Catalunya des de l'aire".

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Etimologia: De Berga, apareix documentat en llatí clàssic com a (Castrum) Bergium, es d'origen preromà i probablement deriva de l'arrel bhergh, "altura, muntanya".

Gentilici: Berguedà, berguedana

Dites: A la Pobla, poblatons; a Berga, bergadans, i a Bagà, són cap de matxos, perquè deixen cremar els sants.

Quan plou a Berga, plourà a Sagàs.

Vent berguedà, ni plou ni se n'està.

 

Avià

Avià

Capolat

Capolat

Castellar del Riu

Castellar del Riu

Gironella

Gironella

Montclar

Montclar

La Pobla de Lillet

La Pobla de Lillet

Saldes

Saldes

Vallcebre

Vallcebre

Bagà
Casserres

Casserres

Cercs

Cercs

Gisclareny
Montmajor

Montmajor

Puig-reig

Puig-reig

Sant Jaume de Frontanyà

Sant Jaume de Frontanyà

Vilada

Vilada

Berga

Berga

Castell de l'Areny

Castell de l'Areny

L'Espunyola

L'Espunyola

Gósol

Gósol

La Nou de Berguedà

La Nou de Berguedà

La Quar

La Quar

Sant Julià de Cerdanyola

Sant Julià de Cerdanyola

Viver i Serrateix

Viver i Serrateix

Borredà

Borredà

Castellar de N'Hug,

Castellar de N'Hug,

Fígols

Fígols

Guardiola  de Berguedà

Guardiola de Berguedà

Olvan

Olvan

Sagàs

Sagàs

Santa. Mª de Merlès

Santa. Mª de Merlès

Aquesta web fa servir galetes, aquí trobaràs la nostre política de galetes Si continues navegant estàs acceptant-la
Política de cookies +
Tremp