á Alcanar

TORNAR A L'INICI

ANAR AL MONTSIÀ

Terres de l'Ebre

Montsià, Terres de l'Ebre

Totes les fotografíes

Alcanar

Torre del Moro

Port de Les Cases d'Alcanar

Carrer de Trafalgar (Cases d'Alcanar)

Escultura a la dona Canavera

Església de Sant Miquel

Carrer del Rocall

Oliveres mil·lenàries

Totes les fotografíes

Localització i dades demogràfiques

Data de visita:            14/04/2014

Limita al nord amb Sant Carles de la Ràpita, per l'interior amb Ulldecona, al sud amb Vinaròs i a l'est, la Badia dels Alfacs i el mar obert de la Mediterrània. Es el poble mes meridional de Catalunya.

Entitats de població: Alcanar, Alcanar-Platja, les Cases d'Alcanar i la Selleta.

Història, cultura, economía

Els orígens històrics d’Alcanar es troben al poblat ibèric ilercavó de la Moleta del Remei (segles VII-II a. de JC), la població del qual va baixar posteriorment a la plana en època romana: la prova és que, molt a la vora de l’actual nucli urbà d’Alcanar, s’han descobert les restes d’una vila, a banda d’un seguit d’indicis més.

El lèxic, la toponímia, la indumentària i les tècniques més tradicionals de la pagesia canareva conserven abundoses reminiscències dels cinc segles de presència islàmica: des de principis de la vuitena centúria fins a l’any 1148 (en que Tortosa va ser conquerida pel comte català Ramon Berenguer IV), el terme municipal canareu va albergar una estesa d’alqueries (els noms de les quals són coneguts gràcies a un document de donació atorgat per Ramon Berenguer III el Gran a l’estiu de l’any 1097) habitades tant per la població aborigen iberoromana com per clans berbers, on l’agricultura de regadiu va experimentar-hi una embranzida sense precedents.

Després d’haver estat una insegura i inhòspita “terra de frontera” en els anys a cavall dels atzarosos segles XII i XIII, i d’haver fracassat l’intent repoblador assajat a través de la Carta de Població del 28 de febrer del 1239 (atorgada per Hug de Folcalquer, mestre de l’orde dels cavallers de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem), finalment la donació documentada l’11 de maig del 1252 va reeixir, i Alcanar va esdevenir un nou “lloc” de la puixant confederació catalano - aragonesa.

Durant els segles següents, el nucli primitiu d’Alcanar es va emmurallar (es conserva la Torre del Carrer Nou, un dels cantons de la muralla renaixentista) i al llarg del seu litoral es van alçar un seguit de torres de defensa contra els atacs dels pirates turcs, algerians, genovesos… Una de les torres costaneres de més importància estratègica per a la defensa de la vila, la torre de Sant Pere (més tard dita Torre de Sant Felip) esdevindria el bressol d’un nou nucli dedicat a la pesca i a la navegació de cabotatge: Les Cases d’Alcanar.

Malgrat haver-se situat oficialment al bàndol borbònic durant la Guerra de Successió (1705-1714), Alcanar no en va treure gens de profit. Un segle més tard la Guerra del Francès suposaria, a més del trasbals de les operacions bèl·liques, una convulsió social considerable, que estaria a l’origen de la posició adoptada pels habitants de la vila durant les successives Guerres Carlines del segle XIX.

Un parell de dècades després de l’última guerra civil (1936-1939), amb l’extensió del regadiu i del conreu de cítrics i de planter, Alcanar va experimentar un fort creixement econòmic gràcies a haver-se abocat a un monocultiu llavors d’allò més rendible; el futur del qual, però, s’està replantejant seriosament avui.

Personatges il·lustres

Comentaris i dites

A Alcanar fa de bon anar i de bon tractar.

A Alcanar me'n vull anar, a veure les cosidores que cusen sense didal i tallen sense estisores.

D'Alcanar, deixa-ho anar.

Vivències, curiositats i llegendes

Alcanar va celebrar el passat 28 de febrer (2014) la commemoració dels 775 anys de la fundació del municipi. El 28 de gener de 1239 fra Hug de Folcalquer, mestre de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem al regne d’Aragó i a Catalunya, va atorgar la Carta de població del lloc del Canar a un grup de vint-i-u pobladors.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festes de maig (Sant Isidre).

Festes d'agost de Les Cases d'Alcanar (Mare de Deu d'Agost)

Festes d'octubre (Mare de Déu del Remei)

Festes Quinquenals (entorn del 7 d'octubre, anys acabats amb 4 i 9)

Entorn, que veure, què fer?

Moleta del Remei : poblat íber, preparat per les visites i amb visites guiades.

Casa O'Connor : uns dels darrers exemples que queden del barroc valencià, propietat de l'Ajuntament, avui dia s'hi celebren exposicions. (c/ de la Generalitat, 14)

Cisterna del Vall : cisterna de 35 metres de llargària, 5 d'amplada i 7 de profunditat, on avui dia se celebren casaments civils, exposicions i concerts. ((c/ de la Generalitat)

Torre del carrer Nou: també dita Torre del Moro, és un reducte de la protecció de la ciutat. (Carrer Nou / Carrer del Raval)

Torre del Moro III ó l'Última Torre.

Torre d'en Morralla.

Pont dels estretets: per on durant segles es travessava el riu Sénia, únic reducte arquitectònic de l'època romana.

Casa del Marquès de les "Atalayuelas". Situat a la plaça Major i propietat de Catalunyacaixa. (Pl. Major - c. Sebastià Anglès)

El Rocall: barri molt característic del nucli principal, producte del primer eixamplament extramurs del poble i format per cases entre mitgeres.

Església de Sant Miquel: renaixentista/neoclàssica.

Església del Calvari: Església-capella situada al Calvari d'Alcanar. De construcció popular. No s'hi celebren oficis.

Ermita de la Mare de Déu del Remei.

Església de Sant Pere: a Les Cases, situada al costat del port.

Port esportiu pesquer: a Les Cases

Links d’interès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Mapa punts d'interès; Que veure a Alcanar

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Copilot (.trp), Google (.kml) i Mapfactor_Navigator( (.xml)