Ajust pàgina (àèìòùáéíóú)

á Amposta

TORNAR A L'INICI


TORNAR AL MONTSIÀ


  Terres de l'Ebre

    Montsià, Terres de l'Ebre


Amposta


Pont penjant


Castell i entorns


Cinemes Oscar Palace


Plaça d'Espanya


Càmara arrossera del Montsià


Ullals de La Carrova


Arrossars


Totes les fotografies



Localització i dades demogràfiques

Etimologia

ab posta o amni imposita, Emposta

Gentilici

Ampostí, ampostina

Agermanament

Saint-Jean-de-la-Ruelle (França)

Altitud

8 metres

Població

21.511 habitants (2013)

Superfície

138,30 Km2

Densitat

155,54 habitants / Km2


Data de visita:          16/04/2014


Limita al nord amb Tortosa, l'Aldea i Deltebre, a l'Est amb Sant Jaume d'Enveja i la mar  Mediterrània, al sud amb Sant Carles de la Ràpita i a l'Oest amb Freginals i Masdenverge. Es la capital de la comarca del Montsià i ocupa bona part la meitat sud del delta de l'Ebre.

Dins el terme hi estan inclosos els nuclis de Balada i Poblenou del Delta i les urbanitzacions de l'Eucaliptus i Favaret.


Història

Hi ha abundants indicis arqueològics, entre els quals un poblat ibèric amb set sitges de gra a la zona del castell, un altre a la zona del pla d'Empúries i una necròpolis a l'Oriola, que documenten la presència ibèrica al terme municipal.

Els romans es van establir en una vil·la a la vora del turó de la torre de la Carrova.

Durant l'època musulmana, pel que sembla els àrabs van establir una important fortificació de vigilància del riu, sobre l'antic poblat ibèric.

Les primeres notícies que posseïm d'Amposta daten del 1098 del comte de Barcelona Ramon Berenguer III.

L'any 1149 (el 1150 segons el calendari actual), Ramon Berenguer IV, fill de l'anterior, va fer la donació del castell d'Amposta i el seu terme a l'orde de Sant Joan de Jerusalem que convertiran la castellania d'Amposta en el centre de les seves possessions a la Corona d'Aragó.

El rei Pere el Gran, el 1280, fidel a la seva política de recuperar els llocs clau del país, va concedir als hospitalers els castells i viles d'Onda (País Valencià) i Gallur (Aragó), a canvi del castell i la vila d'Amposta, que lliuraven els hospitalers.

El 1461 comença la guerra civil catalana. Amposta pren partit pel fill del rei Joan II d'Aragó, Carles de Viana, i per aquest motiu el castell és posat a setge el 2 d'octubre de 1465, i no va ser fins vuit mesos després, el 21 de juny de 1466, que el castell no fou capturat per les tropes reials, comandades pel futur rei Ferran el Catòlic. Com a conseqüència de la destrucció del castell, Amposta desapareix com a punt estratègic militar.

Durant el segle XVI es reproduïren els atacs dels pirates barbarescs i otomans.

En els segles XVII i XVIII Amposta viu en una situació molt decadent.

De la segona meitat del segle XVIII daten diversos projectes de construcció d'un canal de navegació i les realitzacions de Carles III en aquest sector al decenni dels anys setanta tingueren beneficioses repercussions demogràfiques i econòmiques per a Amposta. Durant el segle XIX Amposta veié esdevenir-se una sèrie de transformacions de caràcter econòmic que repercutiren enormement en el desenvolupament demogràfic i urbà de la vila. Durant el segle XIX comença el creixement urbà i demogràfic de la ciutat. El 1860 s'acorda començar a cultivar la zona deltaica i plantar cultius d'arròs. Amposta també comptava amb diverses indústries com molins d'oli i d'arròs i de construcció aprofitant les matèries primeres del delta com la sosa i la canya.

A principis del segle XX Amposta obté el títol de ciutat d'acord amb un Reial Decret signat pel rei Alfons XIII i el creixement de la ciutat es comença a intensificar: construcció del pont penjant, de les escoles públiques i de la xarxa d'aigua, d'electricitat i d'enllumenat. A més, Amposta serà escollida capital del Montsià, amb la implantació de les comarques per la Generalitat republicana.

El creixement de la ciutat només va ser aturat per la guerra civil, que afectà durament Amposta, especialment durant la batalla de l'Ebre (estiu del 1938), quan el front s'estabilitzà en aquesta part del riu. La població hagué de ser evacuada. Els bombardeigs de l'aviació foren freqüents i com a conseqüència més important que va tenir sobre la ciutat va ser la destrucció el dia 10 de Març de 1938 del pont penjant per l'aviació italiana al servei de l'exèrcit nacional. El dia 18 d'abril de 1938 la ciutat és ocupada per l'exèrcit nacional, comandat pel general García Valiño.


Personatges il·lustres


Comentaris i dites


Vivències, curiositats i llegendes


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major el 15 dagost.

Fira de Mostres del 5 al 8 de desembre.

Mercat de Santa Llúcia.

Festa de la Carxofa (febrer), la Diada del Musclo (juny) i la Diada de lArròs (octubre).


Entorn, que veure, què fer?

Pont penjant.

Castell d'Amposta.

Museu del Montsià.

Casa de Fusta del Parc Natural del Delta de l'Ebre.

Cases modernistes per els carrers de la ciutat.

El Delta.


Links dinterès i documentació adjunta

Punts d'interes a Google Maps; Mapa punts d'interès; Que veure a Amposta

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Copilot (.trp), Google (.kml), Mapfactor_Navigator( (.xml).


Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  email a municipiscatalans@gmail.com

Informació extreta de http://www.amposta.cat/; http://www.turismeamposta.cat/; http://www.viulebre.com/ http://ca.wikipedia.org; http://cultura.gencat.cat/; http://www.municat.gencat.cat// i d'altres webs i blogs d'accés públic.