Ajust pàgina (àèìòùáéíóú)

á La Sénia

TORNAR A L'INICI


TORNAR AL MONTSIÀ


 Terres de l'Ebre

  Montsià, Terres de l'Ebre


La Sénia


Aeròdrom militar (avui camp d'oliveres)


Sínia al parc municipal


Safareig de la Clotada


Carrer de la Sénia


Mirador de la Costa Dreta


Ajuntament vell i antiga presó


Torre de l'església de Sant Bartomeu


Font Vella


Safareig del Calvari


Forn d'en Raimundo


Totes les fotografies


Localització i dades demogràfiques

Etimologia

Del àrab saniya (Moli De Farina), azenia

Gentilici

Senienc, senienca

Altitud

269 metres

Població

5.987 habitants (2013)

Superfície

108,41 Km2

Densitat

55,23 habitants / Km2


Data de visita:          14/04/2014


Termeneja pel costat del Matarranya (Nordoest amb Beseit, pel del Baix Maestrat (Oest i Sud) amb Fredes, la Pobla de Benifassà, Bellestar de la Tinença i Rossell, amb Ulldecona (Sudest) i Mas de Barberans (Est) pel costat del Montsià i amb Roquetes (Nordest) i lenclavament de la Mola de Catí (Nord), que pertany al terme de Tortosa, pel costat del Baix Ebre.

Hi trobem els pobles de La Sènia i els Plans.


Història, cultura, economia

El 17 d'abril de 1232 va ser signada la Carta Pobla de la Sénia. A l'any següent, concretament el 13 de setembre, Pere Montcada va fer concessió feudal de la vila de la Sénia al tortosí Guillem de Moragues perquè la repoblés. El 25 de gener de 1336, Guillem va donar carta de poblament a 21 veïns i, així, la vila de la Sénia va quedar establerta dins la jurisdicció del castell d'Ulldecona (aquest es trobava sota el domini de l'Ordre de l'Hospital). Aquest encavalcament de dominis entre hospitalers, el castell d'Ulldecona i els Moragues, va provocar conflictes crònics sobre límits i competències en quant a la utilització de les aigües del riu Sénia i a la seva jurisdicció durant més de 200 anys. A la Guerra Civil catalana (1462), la Sénia va prendre part activa contra Joan II i la població va ser assetjada dues vegades per les tropes reials. El juny de 1466, es va rendir. La capitulació, però, va ser honrosa, ja que van aconseguir del monarca la promesa de que se'ls respectarien les llibertats i els antics privilegis, i que es faria definitiva la separació de la comanda d'Ulldecona; més tard, però, l'any 1536, la Sénia va ser incorporada a la comanda de Mirambel.

Quasi bé un segle més tard, va començar la Guerra dels Segadors, la població senienca va contribuir a les despeses de la lluita, tot i que no depenia del gran Priorat de Catalunya, sinó de la castellania d'Amposta. Més tard, l'any 1716, la població va perdre molts privilegis i bona part de les llibertats en implantar-se el Decret de Nova Planta de Felip V.

A la Guerra de la Independència (1808 1814), la Sénia va aportar fortes contribucions i, quan va ser conquerida (juntament amb la resta del Montsià i el Baix Ebre), va romandre inclosa al departament francès de les Boques de l'Ebre. Durant aquest període la població va adquirir importància per la seva indústria de construcció naval. Expulsats els francesos d'aquesta comarca, es va estrenar la democràcia promulgada per la Constitució de 1812.

L'any 1833, en dividir-se Espanya en províncies, a la Sénia li va correspondre pertànyer a la de Tarragona. Tres anys més tard van començar a succeir les Guerres Carlines; aquestes van tenir una incidència molt directa a la Sénia. L'ocupació que en va fer el general Cabrera va provocar el setge constant de la població per part de les tropes isabelines, fins que l'any 1840 el general O´Donnell va derrotar Cabrera, fet que es considera el final de la primera guerra carlina. A les guerres següents, la importància estratègica del lloc és menor i la població hi va jugar un paper més secundari. Els anys posteriors són temps de bandolers.

A principis del següent segle es va fundar la Banda Harmònica de la Sénia (1904) i va quedar instal·lada l'electricitat a la població (1907). L'any 1932, el Ministre d'Instrucció Pública de la República Espanyola, Marcel·lí Domingo, va inaugurar el grup escolar de la Clotada. Durant aquests anys, de les files del Centre Obrer va sortir la candidatura que va guanyar les eleccions municipals. Des de la seva creació i fins el seu tancament (1938) aquest centre es va distingir per la seva tasca política, social i cultural.

Durant la Guerra Civil (1936-1939) el Govern de la II República, per a defensar-se del cop militar rebel, va planejar la construcció duna sèrie daeròdroms militars a Catalunya. Un dels més importants fou el camp daviació de la Sénia, construït lany 1937. En ell van pilotar primer aviadors republicans i després els de la Legión Cóndor.

És un espai històric i patrimonial parcialment conservat i vinculat a la memòria recent de la població amb nombroses referències orals, documentals i gràfiques. El camp daviació estava format per una extensió de 90 ha de terreny i un perímetre irregular que recorda una estrella de cinc puntes.

Les tropes franquistes van entrar a la Sénia l'abril de 1938. Durant la postguerra es va fer notar a la població l'activitat dels maquis, que estaven refugiats pels Ports.

La Sénia és una vila i municipi de la comarca del Montsià situat al límit amb el País Valencià.

Des de mitjans del segle XX fins als nostres dies, la Sénia ha estat coneguda pel seu gran nombre de fàbriques del moble.

El nom prové de làrab saniya (molí fariner), passat a la forma romanç azenia a l'Edat Mitjana. La localitat comparteix el nom amb el riu de la Sénia, que travessa el municipi.

El riu Sénia constitueix el nexe dunió entre Catalunya i el País Valencià i és el límit administratiu dambdues comunitats. Deixant de banda els límits entre comunitats, el riu és la porta dentrada a la Tinença de Benifassà i laccés natural al massís dels Ports. Daltra banda, cal ressaltar la importància del riu com a corredor biològic entre les parts altes del massís muntanyós i les planes interiors per on discorre de camí a la mar.

Les curses de cavalls a la Sénia, que daten de temps immemorials, han esdevingut un dels actes que més caracteritza les nostres Festes Majors. Aquesta tradició prové de principis del segle XX, segons conten les cròniques dels més vells i els seus avantpassats.

L'afecció dels seniencs pels cavalls i, més concretament, per les curses, es manté constant any rere any, fet que encoratja a fer un esforç comú per a perpetuar un acte festiu que enorgulleix al poble i que invita a molts forasters a visitar-nos durant uns dies d'acolliment, festa i alegria.

L'existència del faig al massís dels Ports és una sorpresa, ja que són boscos propis de latituds més fredes i climes més humits. Per això, es troben al límit de la seva distribució geogràfica i, per tant, són unes de les més meridionals d'Europa.

Això fa que les fagedes dels Ports siguin molt especials i tinguin unes característiques molt concretes que les diferencien de la resta de fagedes europees. Sempre es troben orientades al nord per ser la vessant més humida, i busquen els fons dels barrancs. Així mateix, trobem el faig envoltat de cingles i en fortes pendents, quan les fagedes típiques acostumen a trobar-se en zones planeres.


Personatges il·lustres


Comentaris i dites


Vivències, curiositats i llegendes

El Tossal del Rei o popularment el Tossal dels Tres Reis, al massís dels Ports de Tortosa-Beseit, és una muntanya de 1.350 metres, punt més alt del Montsià i punt de confluència de Catalunya, País Valencià i Aragó. Els municipis que hi termenegen són La Sénia (Montsià), La Pobla de Benifassà, per la part del terme de Fredes (Baix Maestrat) i Vall-de-roures (Matarranya).


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Diada de Sant Antoni Abat, patró dels animals domèstics al Gener.

La Festa de Sant Gregori que protegeix dels animals danyosos, es celebra al maig.

Les Festes Majors se celebren a lagost dedicades als sants Roc i Bertomeu amb bous i carreres de cavalls.

La commemoració de la Verge de Pallerols, patrona del poble, a la seva ermita, el setembre.


Entorn, que veure, què fer?

Parc Natural dels Ports.
Camp daviació.
Olivera mil·lenària.
La creu del terme.
Lo Calvari.
El molí lAbella.
El molí Inguiot.
El casc medieval.
Ca Palau.
LAjuntament vell.
El casc antic.
Lesglésia de Sant Bertomeu.
La torre del campanar.
La Font Vella.
Els miradors i safareijos (encara es fan servir)
Les escales a Les Cases del Riu.
Les escoles velles.

El centre d'interpretació del Riu Sénia (Molí la Vella)


Links dinterès i documentació adjunta

Punts d'interes a Google Maps; Que veure a la Sénia; Ruta per la Sénia; Quadríptic de la Sénia

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Copilot (.trp), Google (.kml) i Mapfactor_Navigator( (.xml)


Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  email a municipiscatalans@gmail.com

Informació extreta de http://www.lasenia.cat/; http://jaum12.wix.com/; http://www.viulebre.com/ http://ca.wikipedia.org; http://cultura.gencat.cat/; http://www.municat.gencat.cat/: http://www.enciclopedia.cat/ i d'altres webs i blogs d'accés públic.