|
(Quan vàrem visitar el municipi, el seu nom oficial era Sant Carles de la Ràpita) |
|
Terres de l'Ebre Montsià, Terres de l'Ebre |
Ajust pàgina (àèìòùáéíóú)
|
(Quan vàrem visitar el municipi, el seu nom oficial era Sant Carles de la Ràpita) |
|
Terres de l'Ebre Montsià, Terres de l'Ebre |
|
Terme Municipal
Sant Carles, la badia dels Alfacs, la punta de la Banya des de la Torre de la Guardiola |
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 13/04/2014 Antigament el poble era anomenat la Ràpita dels Alfacs, i a dia d'avui és general anomenar-lo la Ràpita. El terme municipal limita al Nord amb Amposta, a l'Est amb el Mediterrani, al Sud amb Alcanar i Ulldecona i a l'Oest amb Freginals. Història, cultura, economia La presència humana al terme de La Ràpita es remunta al paleolític, ja que s'ha trobat una pintura rupestre que representa un bou en posició vertical de color negre, a la cova del Tendo. Aquesta pintura és la més antiga de Catalunya, actualment ja desapareguda. Els ibers van habitar la zona, als quals s'atribueix la creació de la ciutat ibera anomenada Ibera, que es creu que podria ésser Amposta o la Ràpita. Musulmans i romans foren altres dels que també habitaren la zona. Durant la invasió musulmana es construí al terme rapitenc una ràpita, és a dir, una torre defensiva, i d'ací el nom de la població. Els cristians conqueriren el territori el 1097 a mans del comte Ramon Berenguer III, i des d'aleshores el territori fou canviant d'amo: el monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès, l'ordre de Sant Joan de Jerusalem, Jaume el Just, les monges Santjoanistes provinents de Santa Maria de Sixena i, finalment, al segle XVIII es varen convertir en territori públic, quan els treballadors van anar a construir el canal de la Dreta de l'Ebre i s'establiren tot creant una nova població fent honor a Carles III. Anys més tard es va anar fortificant el port i la Ràpita obrí comerç amb Amèrica. A la segona meitat del segle XVIII el rei Carles III projectà la construcció d'un gran port al delta de l'Ebre, i ordenà que al lloc de pescadors de la Ràpita fos construïda una gran ciutat, que en honor seu s'anomenà Sant Carles de la Ràpita. Es construí el canal de navegació d’Amposta als Alfacs, perquè el monarca ambicionava de poder convertir el port dels Alfacs en un dels més importants de la Mediterrània. Malgrat tot, els diferents projectes posats en marxa per la monarquia borbònica no van acabar de reeixir. Un altre fet destacat de la història de la Ràpita és el desembarcament de Carles Lluís de Borbó i de Bragança i Ferran de Borbó i de Bragança, pretendents carlins, per organitzar un cop militar contra la reina espanyola Isabel II. Foren detinguts i se'ls féu renunciar als seus drets. El port de La Ràpita és un dels més importants de Catalunya pel seu volum de captures i el gran nombre de barques que hi ha. Són molt importants les captures de llagostí i de marisc. El cultiu d'arròs es va introduir a la zona a mitjan segle XIX, i aconseguí la seua màxima producció durant la Primera Guerra Mundial. Encara que l'arròs és el principal cultiu, també es troben explotacions dedicades a olivera i garrofer. Fou també durant el segle XIX quan es va iniciar l'explotació de les salines de la Trinitat per a la producció i exportació de sal. La Ràpita és un centre destacat turístic gràcies al contrast entre mar i muntanya, les seues platges i la seua localització a prop del Delta de l'Ebre. Al desembre de 2013 s'inaugurà Museu del Mar de l'Ebre, adaptant l'edifici de les Casotes, gràcies a una inversió de 500.000 euros a càrrec de l'ajuntament local. Personatges il·lustres Sebastià Juan i Arbó (1902-1984), escriptor. Comentaris i dites Vivències, curiositats i llegendes Festes, Fires, Mercats i Tradicions Sant Antoni, Gener Mare de Deu del Carme, 16 de Juny Sant Jaume “Festes Majors”, 25 Juliol Mare de Deu de la Ràpita, 8 setembre Entorn, que veure, què fer? Mirador de la Torre de la Guardiola. Mirador de la Foradada. L'Església Nova. Les platges d'arena fina. La Serra del Montsià. El Museu de la Mar de l’Ebre amb una important col·lecció malacològica. El passeig marítim i el port pesquer. Links d’interès i documentació adjunta
Punts d'interes a Google Maps;
Que veure i mapa de La Ràpita;
Mapa del municipi.
Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2)
, Copilot (.trp)
, Google (.kml)
i Mapfactor_Navigator( (.xml) |
|||||||||||||||||||
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com
Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/
Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.
Informació extreta de http://www.larapita.cat/; http://www.turismelarapita.com/; http://jaum12.wix.com/; https://pccd.dites.cat/; http://www.viulebre.com/ http://ca.wikipedia.org; http://cultura.gencat.cat/; http://www.municat.gencat.cat/ i d'altres webs i blogs d'accés públic.
Data de visita: 13/04/2014 Data de publicació: 25/04/2014 Data de revisió: 23/09/2024
