Ajust pàgina (àèìòùáéíóú)

á Batea


Terres de l'Ebre


Terra Alta, Tarragona

INICI


Terra Alta


Totes les fotografies de Batea a Google Photos


Batea


Carrer Major


Porxos carrer Major


Torre del Castellà


Carrer dels Cavallers


Portal de l'Àngel


Font de Llavar


Vista del poble


Totes les fotografies de Batea a Google Photos


Localització i dades demogràfiques

Etimologia
Apareix com a Batea el s. XII, probablement prové de làrab batia tina, conca.
Sel fa procedir de làrab: per uns dal-batia, “tina grossa”, recipient per a recollir aigua de pluja”; per altres. dal-wathija, “indret molt fèrtil”. Popularment sel relaciona amb batre, abatre, per això a lescut shi representa un braç empunyant una destral en actitud de batre un tros de tronc vertical.

Gentilici

Bateà, bateana.

Renom col·lectiu

Tabolls.

Dites

A la vila de Batea hi ha cinc coses d'interès: lo vi, l'església, les dones, la plaça i els seus carrers.

Batea primer que res en gent, en vi i en tot lo demés.



Data de visita:            24/11/2018


Limita al Nord amb la Pobla de Massaluca, al Nord Est i a l'Est amb Vilalba dels Arcs i Gandesa, al Sud Est amb Bot i al Sud amb el terme de Caseres. Ja dins la comarca del Matarranya, pertanyent administrativament a l'Aragó, limita a l'Oest amb el municipi de Maella i al Nord Oest amb Favara de Matarranya i Nonasp.

El municipi comprèn la vila i cap administratiu de Batea, els antics pobles de Pinyeres i Algars i alguns masos disseminats com són el Mas de la Fosqueta, el Mas de la Fam, el Mas del Llorac, el Mas del Paganet, les Masies de l'Isidre i la Masia de Mossèn Miquel.


Lentorn físic

La vegetació potencial mediterrània que dominaria al territori, condicionada bàsicament pel clima i els sòls i si lhome no hi intervingués, seria una màquia de garric i arçot al sector nord-occidental, mentre que a la resta de les terres hi apareixeria un carrascar (Quercetum rotundifoliae).


Història, cultura, economia

Alguns historiadors han identificat Batea amb una important ciutat dIlercavònia (citada per Ptolomeu) coneguda per “Adeba”. Hi ha dubtes sobre aquest supòsit, però és obvi que Batea, com la resta de les poblacions de la comarca de la Terra Alta, és dorigen protohistòric.

Lhistoriador Pare Faci, en el seu pas per aquestes terres lany 1739, va dir que Adeba significava embarcació i Batea recorda una gran barca, el cap de la qual és la unió de dues valls, la Vall Major i la Vall de les Paumeres.

El jaciment de la Torre Madrina dels s. VIII i VII a. C., és el primer indici constatat de població a la zona. Hi ha també el jaciment del Tossal del Moro que es tracta dun poblat ibèric datat del s. VII i principis del s. VI a.C.

Al sud-oest de la partida de Benufets, hi ha una gran població totalment destruïda amb vestigis grecs, fenicis i romans, coneguda pel Coll del Moro del Borrasquer. Té una font molt a prop del recinte urbà, avui pràcticament seca , i una gran bassa construïda sobre la roca viva. Algunes edificacions més recents recorden habitatges dels pagesos dels s. VI o VII.

També hi ha vestigis dun tram de 3 km de lantiga via romana que comunicava el port de Dertusa (Tortosa) amb les ciutats de linterior de la província Tarraconense, com Ilerda (Lleida) i Cesaraugusta (Saragossa). Aquesta via era una alternativa al riu Ebre durant lestiu que portava poc cabal. El traçat es correspon amb lantic camí dels Massalocans, que va de Batea a la Pobla de Massaluca.

Aquests són els únics vestigis que resten de lèpoca compresa des dels romans fins, a la conquesta cristiana a dins la vila.

Després dhaver pres el territori als àrabs, lany 1153, Batea es cita per primer cop en un document escrit de donació de Ramón Berenguer IV als Templers de Miravet. Lany 1181, hi ha dues concessions dAlfons I referents a Batea i al riu Algars, en les quals satorga carta de poblament als futurs residents sota el fur de Saragossa, però alhora concedeix els 2 castells al cavaller Bernat Granell, el qual va exercir lautoritat, però aviat els templers van recuperar el domini de Batea i Algars i van concedir una nova carta de població el 1205 a un grup de 60 nous pobladors, i hi va haver noves cartes de poblament a territoris propers, la Vall Major, Mas de Sant Joan, els Massalocans, Pinyeres, etc.

Quan el 1317, els hospitalers van heretar els béns dels templers, Batea, Pinyeres i Algars formaven part de la Batllia de Miravet, la qual es coneixeria més endavant com la Castellania dAmposta.

Lany 1358 hi havia 214 focs a Batea, 29 a Pinyeres i 22 a lAlgars. Lany 1378, després de fortes epidèmies, Batea tenia 94 focs, Pinyeres 33 i Algars 13. Però durant els s. XVIII i XIX els 2 darrers nuclis van anar perdent població a favor de Batea, que va esdevenir la única població.

El poble es veurà afectat al llarg dels anys per diversos conflictes bèl·lics. Així al S. XV, els partidaris de Joan II incendiaren la població. La guerra dels Segadors, al s. XVII té un testimoni contemporani en la figura dun il·lustre bateà, el doctor de teologia i rector de Gandesa, el Sr. Onofre Català, que explica com al gener de 1642 les tropes castellanes del marquès de la Hinojosa, que es dirigia a Flix amb un exèrcit de 6.000 homes, van trobar resistència al seu pas per la vall de Batea. La població es va fortificar a la vila, aleshores, emmurallada i reforçada per soldats francesos i de la Generalitat de Catalunya. Després de 4 dies de lluita, els castellans van entrar a la Vila Closa. Batea fou cruelment saquejada on van morir unes 200 persones.

La jurisdicció va continuar en mans dels hospitalers dins la Castellania dAmposta, però Algars ja no apareix en les relacions del S. XVII. Segons Miret i Sans, Batea i Algars constituïren una comanda hospitalera al s. XVIII, dins la Batllia de Miravet, però tots els béns i les dominicatures de lordre passaren a la corona , el 1820, sota el regnat de Carles IV.

Durant el S. XVIII la prosperitat econòmica i demogràfica es fa palesa en la construcció de la nova església parroquial de sant Miquel.

Les guerres carlines tornares a produir lluites i enfrontaments a la vila.

Durant la guerra civil, 1936-1939, la vila es trobava a la rereguarda del front de lEbre, ple dhospitals de campanya.


L'economia de Batea és bàsicament agrària. El 70% de la població activa treballa en l'agricultura, especialment en el conreu de la vinya, i en l'elaboració de vins. Actualment a Batea hi ha vint cellers.

La collita anual de raïm oscil·la entre els 18.000.000 i 22.000.000 de quilos.

El terme de Batea té unes 4.000 hectàrees de vinya i unes dimensions de 127,55km2. Els conreus, dedicats principalment al cultiu de la vinya, ocupen més de la meitat del total de la superfície municipal, tot i que també trobem conreus d'oliveres, ametllers i alguns arbres fruiters.

El baix índex de pluviositat i l'elevada irradiació de sol fa que amb els raïms que s'hi obtenen s'elabori una àmplia gamma de vins d'excel·lent qualitat.

La indústria consta de petites empreses vinculades principalment al món de la construcció. La població activa masculina treballa bàsicament entre la construcció i lagricultura. També és important la cunicultura, el sector porcí i lavícola.


Gastronomia

El vi és el producte per excel·lència de Batea. La seva enorme concentració de vinya, fa que tot el poble estigui bolcat en la seva cura i qualitat, esdevenint un vi saborós i distingit.

Mantecado. Pasta típica a la península, que especialment selabora a Batea. Està feta amb mantega i cereals; i es consumeix tot lany, especialment al Nadal.

Rodotets. Pastes típiques de la Terra Alta fetes amb ingredients bàsics: ous, farina, oli i sucre que posteriorment es fregeix.

La coca de sardina i pimentó i les coquetes d'aiguardent.


Vivències, curiositats i llegendes

El renom col·lectiu que saplica als habitants de Batea és el de "tabolls". Aquest és un adjectiu que significa “curt denteniment” en aquella zona. La facècia que sexplica i que justificaria aquest malnom és coneguda pertot arreu. Es tracta de la història del ruc que és penjat al campanar perquè es mengi una herba que hi ha crescut, fins que al final el pobre animal acaba escanyant-se.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Sant Isidre, dissabte més proper al 15 de maig.

Mercat Medieval, primer cap de setmana del mes de juliol

Sant Cristòfol, primer dissabte més proper al 10 de juliol.

Festa Major. Festa en honor a Sant Miquel Arcàngel, primera quinzena dagost.

El Mercat setmanal té lloc els dimarts, dijous i dissabtes al matí a la Plaça de Catalunya.

Visitar les restes dels diferents poblats ibèrics.


Entorn, que veure, què fer

La Vila Closa.

Centre d'interpretació Hospitals de Sang.

Turó del Calvari.


Links dinterès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps. Què veure a Batea. Turisme Batea (http://turismebatea.com/).

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Copilot (.trp), Google earth (.kml) i Google (.kmz).


Mapa de punts d'interès


Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com. Al bloc http://www.municipiscatalans.com/bloc. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans o a Twitter: https://twitter.com/municatalans

Informació extreta del llibre de Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes de Manuel Bofarull i Terrades; Gentilicis, renoms col·lectius i dites tòpiques de la comarca de la terra alta Pere Navarro Gómez i de http://www.batea.altanet.org/; http://turismebatea.com/; http://www.diccionariosdigitales.net/; elrefranyer.com/; http://topica.dites.cat/; http://www.enciclopedia.cat/; http://www.viulebre.com/; http://www.ebre.com/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.