| Terres de l'Ebre Terra Alta, Tarragona |
|
Ajust pàgina (àèìòùáéíóú)
| Terres de l'Ebre Terra Alta, Tarragona |
|
Totes les fotografies de Batea a Google Photos
Totes les fotografies de Batea a Google Photos | Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 24/11/2018 Limita al Nord amb la Pobla de Massaluca, al Nord Est i a l'Est amb Vilalba dels Arcs i Gandesa, al Sud Est amb Bot i al Sud amb el terme de Caseres. Ja dins la comarca del Matarranya, pertanyent administrativament a l'Aragó, limita a l'Oest amb el municipi de Maella i al Nord Oest amb Favara de Matarranya i Nonasp. El municipi comprèn la vila i cap administratiu de Batea, els antics pobles de Pinyeres i Algars i alguns masos disseminats com són el Mas de la Fosqueta, el Mas de la Fam, el Mas del Llorac, el Mas del Paganet, les Masies de l'Isidre i la Masia de Mossèn Miquel. L’entorn físic La vegetació potencial mediterrània que dominaria al territori, condicionada bàsicament pel clima i els sòls i si l’home no hi intervingués, seria una màquia de garric i arçot al sector nord-occidental, mentre que a la resta de les terres hi apareixeria un carrascar (Quercetum rotundifoliae). Història, cultura, economia Alguns historiadors han identificat Batea amb una important ciutat d’Ilercavònia (citada per Ptolomeu) coneguda per “Adeba”. Hi ha dubtes sobre aquest supòsit, però és obvi que Batea, com la resta de les poblacions de la comarca de la Terra Alta, és d’origen protohistòric. L’historiador Pare Faci, en el seu pas per aquestes terres l’any 1739, va dir que Adeba significava embarcació i Batea recorda una gran barca, el cap de la qual és la unió de dues valls, la Vall Major i la Vall de les Paumeres. El jaciment de la Torre Madrina dels s. VIII i VII a. C., és el primer indici constatat de població a la zona. Hi ha també el jaciment del Tossal del Moro que es tracta d’un poblat ibèric datat del s. VII i principis del s. VI a.C. Al sud-oest de la partida de Benufets, hi ha una gran població totalment destruïda amb vestigis grecs, fenicis i romans, coneguda pel Coll del Moro del Borrasquer. Té una font molt a prop del recinte urbà, avui pràcticament seca , i una gran bassa construïda sobre la roca viva. Algunes edificacions més recents recorden habitatges dels pagesos dels s. VI o VII. També hi ha vestigis d’un tram de 3 km de l’antiga via romana que comunicava el port de Dertusa (Tortosa) amb les ciutats de l’interior de la província Tarraconense, com Ilerda (Lleida) i Cesaraugusta (Saragossa). Aquesta via era una alternativa al riu Ebre durant l’estiu que portava poc cabal. El traçat es correspon amb l’antic camí dels Massalocans, que va de Batea a la Pobla de Massaluca. Aquests són els únics vestigis que resten de l’època compresa des dels romans fins, a la conquesta cristiana a dins la vila. Després d’haver pres el territori als àrabs, l’any 1153, Batea es cita per primer cop en un document escrit de donació de Ramón Berenguer IV als Templers de Miravet. L’any 1181, hi ha dues concessions d’Alfons I referents a Batea i al riu Algars, en les quals s’atorga carta de poblament als futurs residents sota el fur de Saragossa, però alhora concedeix els 2 castells al cavaller Bernat Granell, el qual va exercir l’autoritat, però aviat els templers van recuperar el domini de Batea i Algars i van concedir una nova carta de població el 1205 a un grup de 60 nous pobladors, i hi va haver noves cartes de poblament a territoris propers, la Vall Major, Mas de Sant Joan, els Massalocans, Pinyeres, etc. Quan el 1317, els hospitalers van heretar els béns dels templers, Batea, Pinyeres i Algars formaven part de la Batllia de Miravet, la qual es coneixeria més endavant com la Castellania d’Amposta. L’any 1358 hi havia 214 focs a Batea, 29 a Pinyeres i 22 a l’Algars. L’any 1378, després de fortes epidèmies, Batea tenia 94 focs, Pinyeres 33 i Algars 13. Però durant els s. XVIII i XIX els 2 darrers nuclis van anar perdent població a favor de Batea, que va esdevenir la única població. El poble es veurà afectat al llarg dels anys per diversos conflictes bèl·lics. Així al S. XV, els partidaris de Joan II incendiaren la població. La guerra dels Segadors, al s. XVII té un testimoni contemporani en la figura d’un il·lustre bateà, el doctor de teologia i rector de Gandesa, el Sr. Onofre Català, que explica com al gener de 1642 les tropes castellanes del marquès de la Hinojosa, que es dirigia a Flix amb un exèrcit de 6.000 homes, van trobar resistència al seu pas per la vall de Batea. La població es va fortificar a la vila, aleshores, emmurallada i reforçada per soldats francesos i de la Generalitat de Catalunya. Després de 4 dies de lluita, els castellans van entrar a la Vila Closa. Batea fou cruelment saquejada on van morir unes 200 persones. La jurisdicció va continuar en mans dels hospitalers dins la Castellania d’Amposta, però Algars ja no apareix en les relacions del S. XVII. Segons Miret i Sans, Batea i Algars constituïren una comanda hospitalera al s. XVIII, dins la Batllia de Miravet, però tots els béns i les dominicatures de l’ordre passaren a la corona , el 1820, sota el regnat de Carles IV. Durant el S. XVIII la prosperitat econòmica i demogràfica es fa palesa en la construcció de la nova església parroquial de sant Miquel. Les guerres carlines tornares a produir lluites i enfrontaments a la vila. Durant la guerra civil, 1936-1939, la vila es trobava a la rereguarda del front de l’Ebre, ple d’hospitals de campanya. L'economia de Batea és bàsicament agrària. El 70% de la població activa treballa en l'agricultura, especialment en el conreu de la vinya, i en l'elaboració de vins. Actualment a Batea hi ha vint cellers. La collita anual de raïm oscil·la entre els 18.000.000 i 22.000.000 de quilos. El terme de Batea té unes 4.000 hectàrees de vinya i unes dimensions de 127,55km2. Els conreus, dedicats principalment al cultiu de la vinya, ocupen més de la meitat del total de la superfície municipal, tot i que també trobem conreus d'oliveres, ametllers i alguns arbres fruiters. El baix índex de pluviositat i l'elevada irradiació de sol fa que amb els raïms que s'hi obtenen s'elabori una àmplia gamma de vins d'excel·lent qualitat. La indústria consta de petites empreses vinculades principalment al món de la construcció. La població activa masculina treballa bàsicament entre la construcció i l’agricultura. També és important la cunicultura, el sector porcí i l’avícola. Gastronomia El vi és el producte per excel·lència de Batea. La seva enorme concentració de vinya, fa que tot el poble estigui bolcat en la seva cura i qualitat, esdevenint un vi saborós i distingit. Mantecado. Pasta típica a la península, que especialment s’elabora a Batea. Està feta amb mantega i cereals; i es consumeix tot l’any, especialment al Nadal. Rodotets. Pastes típiques de la Terra Alta fetes amb ingredients bàsics: ous, farina, oli i sucre que posteriorment es fregeix. La coca de sardina i pimentó i les coquetes d'aiguardent. Vivències, curiositats i llegendes El renom col·lectiu que s’aplica als habitants de Batea és el de "tabolls". Aquest és un adjectiu que significa “curt d’enteniment” en aquella zona. La facècia que s’explica i que justificaria aquest malnom és coneguda pertot arreu. Es tracta de la història del ruc que és penjat al campanar perquè es mengi una herba que hi ha crescut, fins que al final el pobre animal acaba escanyant-se. Festes, Fires, Mercats i Tradicions Sant Isidre, dissabte més proper al 15 de maig. Mercat Medieval, primer cap de setmana del mes de juliol Sant Cristòfol, primer dissabte més proper al 10 de juliol. Festa Major. Festa en honor a Sant Miquel Arcàngel, primera quinzena d’agost. El Mercat setmanal té lloc els dimarts, dijous i dissabtes al matí a la Plaça de Catalunya. Visitar les restes dels diferents poblats ibèrics. Entorn, que veure, què fer La Vila Closa. Centre d'interpretació Hospitals de Sang. Turó del Calvari. Links d’interès i documentació adjunta Punts d'interès a Google Maps. Què veure a Batea. Turisme Batea (http://turismebatea.com/). Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Copilot (.trp), Google earth (.kml) i Google (.kmz). Mapa de punts d'interès | ||||||||||||||
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com
Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/
Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.
Informació extreta del llibre de Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes de Manuel Bofarull i Terrades; Gentilicis, renoms col·lectius i dites tòpiques de la comarca de la terra alta Pere Navarro Gómez i de http://www.batea.altanet.org/; http://turismebatea.com/; http://www.diccionariosdigitales.net/; elrefranyer.com/; http://topica.dites.cat/; http://www.enciclopedia.cat/; http://www.viulebre.com/; http://www.ebre.com/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.
Data de visita: 24/11/2018 Data de publicació: 03/03/2019 Data de revisió: 29/06/2020
