Localització i dades demogràfiques
|
Etimologia
|
Corbera, probablement en el sentit de ‘niu de corbs’ o bé de ‘roca corbada’; d’Ebre a partir del nom del riu a la conca del qual pertany aquest terme.
|
|
|
Gentilici
|
Corberà, corberana. Corberenc, corberenca.
|
|
Agermanament
|
Rimont, França
|
|
Canvis de nom
|
Durant la república 1931-1936 es va dir Corbera de Terra Alta.
Corbera de Ebro à Corbera d’Ebre (18/04/1984).
|
|
Sobrenom
|
Del poble vell, "la foradada" o "La Muntera".
|
|
Malnom
|
Dimonis.
|
|
Renom col·lectiu
|
Fardatxos
|
|
Dites
|
De Corbera, ni boig ni ximple.
De Corbera, ni dona ni somera.
|
|
Parla local
|
Català occidental.
|
Data de visita: 26/11/2018
Limita a l'Est i al Sud-Est amb Móra d'Ebre i Benissanet respectivament, municipis tots dos de la Ribera d'Ebre; al Sud i al Sud-Oest, amb les terres de Gandesa; al Nord-Oest amb Vilalba dels Arcs; al Nord amb la Fatarella, i al Nord-Est amb el sector de les Camposines (la Fatarella).
El terme comprèn la vila i cap administratiu de Corbera d’Ebre, únic nucli de població.
L’entorn físic
Es troba al sector de llevant de la comarca , en contacte amb la Ribera d’Ebre, entre Gandesa i Móra d’Ebre. La vall del Riu Sec el travessa en direcció Oest a Eest entre els contraforts septentrionals de les serres de Cavalls i de la Torre. Els sectors de la vall del riu voregen els 300 m, i la plana que s’estén al Nord-oest de la vila, ondulada per petits turons, sobrepassa els 400 m.
La vila antiga s'aplega en un tossal a 337 metres d'altitud, el turó de la Muntera, a la vora de la serra de Cavalls. L'església del poble està dedicada a sant Pere Apòstol. Fou escenari de la Batalla de l'Ebre a la Guerra Civil espanyola, entre el juliol i el novembre de 1938 i va quedar completament destruïda.
La vila nova se situa a la part baixa del turó, a banda i banda de la carretera.
Història, cultura, economia
L’origen del lloc fou un poblat ibèric o un castell protohistòric (entre el primer mil·lenni a C. i la conquesta romana). El castrum de Corbera apareix per primera vegada en un document escrit el 1153, citat a la carta de donació del castell de Miravet, cedit per Ramon Berenguer IV als templers. No es coneix, però la carta de poblament de Corbera que podria datar-se cap a finals del segle XII. Si més no, d’aquesta època són les úniques restes del castell desaparegut que encara es conserven: les pedres d’una esplèndida galeria, els capitells de la qual estan decorats amb la creu de l’Orde del Temple.
El 1317 la jurisdicció de Corbera i la resta de la Batllia de Miravet va passar els hospitalers i des d’aleshores formà part de la Castellania d’Amposta.
La vila ha estat destruïda en diferent ocasions. El 1463, a la guerra contra Joan II, l’arquebisbe de Tarragona, Pere de Urrea, reduí “per combat i amb força d’armes” Corbera, Ascó, Vilalba, Batea i La Fatarella, partidaris de la Generalitat de Catalunya. També va compartir amb la resta de la comarca el trasbalsos de la Guerra dels Segadors. Durant la Guerra de Successió les tropes franco-castellanes ocuparen la vila definitivament el 6 de febrer de 1707.
La Guerra Civil de 1936-39 va portar a Corbera el pitjor desastre de la seva història: durant la Batalla de l’Ebre el poble quedà pràcticament enderrocat.
Després de la batalla de l'Ebre i del final de la Guerra Civil, Corbera havia perdut ben bé una tercera part de la població. Amb el pas dels anys, els corberans va anar abandonant les cases mig enrunades de la Muntera i es va anar traslladant a cases noves edificades a la part baixa del turó, on actualment hi ha el poble. Els darrers habitants del poble vell van abandonar-lo l'any 2008.
La base econòmica del terme és l’agricultura. Gairebé la totalitat de les terres de conreu són de secà i dedicades al cultiu de la vinya, les oliveres, els ametllers i algun avellaner. Els cereals són poc significatius, tot i que destaca el conreu de l’ordi. El regadiu no té massa incidència dins la totalitat dels conreus. Els presseguers i els cirerers són els fruiters més extensos al terme.
Pel que fa a la ramaderia, és relativament poc important, encara que hi ha un predomini de la cria de conills, de bestiar porcí, i, tot i que amb menys incidència, de bestiar oví.
L’activitat industrial depèn directament del sector agrícola. D’ací que la Cooperativa Agrícola Corbera d’Ebre s’encarregui de la recollida dels productes (raïm, olives i ametlles), l’elaboració, la producció i la comercialització. D’altra banda, la proximitat de Gandesa té una forta incidència, ja que atreu un important nombre de població que es desplaça al cap comarcal per a treballar. La vila de Corbera celebra mercat setmanal el dimecres i el dissabte.
Fills il·lustres, predilectes i adoptius
Jaume Ferran i Clua (Corbera d'Ebre, 1851 - Barcelona, 1929), metge.
Gastronomia
A Corbera d’Ebre s’elabora un vi de qualitat amb Denominació d’Origen Terra Alta, així com mistela i vi ranci que acompanyen les pastes típiques del poble: els “mostatxons”, les casquetes, les capsetes i els carquinyolis.
La truita de patates té un valor especial, s’elabora la truita amb suc, feta amb uns condiments especials i es cuina també el crestó, un cabrit blanc dels Ports d’ Horta de Sant Joan
També podem trobar embotits artesanals de molt bona qualitat.
Vivències, curiositats i llegendes
La foradada:
Corbera d'Ebre, la foradada. Abans de la guerra, Corbera semblava un turó ple de forats vist des de la Serra de Cavalls. Els forats eren les finestres, balcons i portes. Arran de l'ofensiva de la Batalla de l'Ebre, els forats causats pels obusos i bombes van desfigurar per sempre la gràcia d'aquella vila de carrers costeruts. Es pot veure perfectament en fotografies d’abans de la guerra.
El poble vell:
El parlament de Catalunya va declarar “Lloc d’interès històric” al poble de Corbera d’Ebre (Terra Alta) que descansa al cim d’un turó a 337 metres d’alçada; on una munió de cases en runes donen constància d’allò que fins 1938 va ser la vila de Corbera d’Ebre. Allí descansa el seu símbol, l’església de “Sant Pere” des d’on es pot contemplar les abruptes muntanyes de la Serra de Cavalls i Pàndols (indrets on es van produir els combats més intensos i brutals de la batalla) i gran part del terreny que va ser l’escenari principal dels 115 dies d’enfrontament que va durar la Batalla de l’Ebre.
A la Guerra Civil espanyola, la Batalla de l’Ebre va ser un dels episodis més importants, tant per la violència i la durada dels combats com per les conseqüències que se’n van derivar. La batalla, va començar el juliol de 1938 i va acabar a mitjans de novembre del mateix any. Van morir milers de combatents dels dos bàndols i va determinar la caiguda de Catalunya i, posteriorment, l’enfonsament de la resta del front republicà.
Per a Espanya, la derrota va provocar la desaparició de la II República. Per Catalunya, va representar la pèrdua dels seus òrgans de govern, un greu obstacle per al manteniment i progrés de la seva cultura, una alteració demogràfica, un trasbals econòmic i la pèrdua de l’oficialitat del seu idioma.
Festes, Fires, Mercats i Tradicions
Santa Madrona. Se celebra el tercer diumenge de març, amb la tradicional romeria i la xocolatada popular
Sant Marc Se celebra el diumenge següent al 25 d’abril. Es cuina una paella a l’ermita de Santa Madrona.
Sant Pere i Sant Pau. S’acostuma a celebrar el dissabte o el diumenge següent al 29 de juny.
Sant Cristòfol El dissabte després del dia 6 de juliol se celebra aquesta festa amb la tradicional benedicció de vehicles.
Del 15 al 19 d’agost tenen lloc les festes majors, amb una gran quantitat d’activitats culturals i recreatives adreçades a persones de totes les edats.
Festa de la verema. Se celebra l’últim cap de setmana d’octubre.
Entorn, que veure, què fer
El Poble vell dit també “La Muntera”.
Escultura “La Bota”
L’ermita de Santa Madrona.
L’ermita del Calvari.
Centre d'Interpretació 115 Dies,
Links d’interès i documentació adjunta
Punts d'interès a Google Maps; Què fer a Corbera d'Ebre
Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Copilot (.trp), Google earth (.kml) i Google (.kmz), TomTom Poble Vell (.ov2), Copilot Poble Vell (.trp).
Mapa de punts d'interès
|