Corbera d'Ebre

Ajust pàgina (àèìòùáéíóú)

Corbera d'Ebre


Terres de l'Ebre


Terra Alta, Tarragona

INICI


Anar a la Terra Alta


Totes les fotografies de Corbera d'Ebre Poble

Corbera d'Ebre -2- Poble Vell

Poble Vell: Abecedari de la Llibertat


Corbera d'Ebre


Vista del poble


Creu de Terme


Passejant pel poble


Centre d’Interpretació 115 dies.


Mapa del poble vell


Vista del poble vell


Església de Sant Pere


La G


Totes les fotografies de Corbera d'Ebre Poble

Corbera d'Ebre -2- Poble Vell

Poble Vell: Abecedari de la Llibertat


Localització i dades demogràfiques

Etimologia

Corbera, probablement en el sentit de niu de corbs o bé de roca corbada; dEbre a partir del nom del riu a la conca del qual pertany aquest terme.


Gentilici

Corberà, corberana.            Corberenc, corberenca.

Agermanament

Rimont, França

Canvis de nom

Durant la república 1931-1936 es va dir Corbera de Terra Alta.

Corbera de Ebro  à  Corbera dEbre   (18/04/1984).

Sobrenom

Del poble vell, "la foradada" o "La Muntera".

Malnom

Dimonis.

Renom col·lectiu

Fardatxos

Dites

De Corbera, ni boig ni ximple.

De Corbera, ni dona ni somera.

Parla local

Català occidental.


Data de visita:            26/11/2018


Limita a l'Est i al Sud-Est amb Móra d'Ebre i Benissanet respectivament, municipis tots dos de la Ribera d'Ebre; al Sud i al Sud-Oest, amb les terres de Gandesa; al Nord-Oest amb Vilalba dels Arcs; al Nord amb la Fatarella, i al Nord-Est amb el sector de les Camposines (la Fatarella).

El terme comprèn la vila i cap administratiu de Corbera dEbre, únic nucli de població.


Lentorn físic

Es troba al sector de llevant de la comarca , en contacte amb la Ribera dEbre, entre Gandesa i Móra dEbre. La vall del Riu Sec el travessa en direcció Oest a Eest entre els contraforts septentrionals de les serres de Cavalls i de la Torre. Els sectors de la vall del riu voregen els 300 m, i la plana que sestén al Nord-oest de la vila, ondulada per petits turons, sobrepassa els 400 m.

La vila antiga s'aplega en un tossal a 337 metres d'altitud, el turó de la Muntera, a la vora de la serra de Cavalls. L'església del poble està dedicada a sant Pere Apòstol. Fou escenari de la Batalla de l'Ebre a la Guerra Civil espanyola, entre el juliol i el novembre de 1938 i va quedar completament destruïda.

La vila nova se situa a la part baixa del turó, a banda i banda de la carretera.


Història, cultura, economia

Lorigen del lloc fou un poblat ibèric o un castell protohistòric (entre el primer mil·lenni a C. i la conquesta romana). El castrum de Corbera apareix per primera vegada en un document escrit el 1153, citat a la carta de donació del castell de Miravet, cedit per Ramon Berenguer IV als templers. No es coneix, però la carta de poblament de Corbera que podria datar-se cap a finals del segle XII. Si més no, daquesta època són les úniques restes del castell desaparegut que encara es conserven: les pedres duna esplèndida galeria, els capitells de la qual estan decorats amb la creu de lOrde del Temple.

El 1317 la jurisdicció de Corbera i la resta de la Batllia de Miravet va passar els hospitalers i des daleshores formà part de la Castellania dAmposta.

La vila ha estat destruïda en diferent ocasions. El 1463, a la guerra contra Joan II, larquebisbe de Tarragona, Pere de Urrea, reduí “per combat i amb força darmes” Corbera, Ascó, Vilalba, Batea i La Fatarella, partidaris de la Generalitat de Catalunya. També va compartir amb la resta de la comarca el trasbalsos de la Guerra dels Segadors. Durant la Guerra de Successió les tropes franco-castellanes ocuparen la vila definitivament el 6 de febrer de 1707.

La Guerra Civil de 1936-39 va portar a Corbera el pitjor desastre de la seva història: durant la Batalla de lEbre el poble quedà pràcticament enderrocat.

Després de la batalla de l'Ebre i del final de la Guerra Civil, Corbera havia perdut ben bé una tercera part de la població. Amb el pas dels anys, els corberans va anar abandonant les cases mig enrunades de la Muntera i es va anar traslladant a cases noves edificades a la part baixa del turó, on actualment hi ha el poble. Els darrers habitants del poble vell van abandonar-lo l'any 2008.


La base econòmica del terme és lagricultura. Gairebé la totalitat de les terres de conreu són de secà i dedicades al cultiu de la vinya, les oliveres, els ametllers i algun avellaner. Els cereals són poc significatius, tot i que destaca el conreu de lordi. El regadiu no té massa incidència dins la totalitat dels conreus. Els presseguers i els cirerers són els fruiters més extensos al terme.

Pel que fa a la ramaderia, és relativament poc important, encara que hi ha un predomini de la cria de conills, de bestiar porcí, i, tot i que amb menys incidència, de bestiar oví.

Lactivitat industrial depèn directament del sector agrícola. Dací que la Cooperativa Agrícola Corbera dEbre sencarregui de la recollida dels productes (raïm, olives i ametlles), lelaboració, la producció i la comercialització. Daltra banda, la proximitat de Gandesa té una forta incidència, ja que atreu un important nombre de població que es desplaça al cap comarcal per a treballar. La vila de Corbera celebra mercat setmanal el dimecres i el dissabte.


Fills il·lustres, predilectes i adoptius

Jaume Ferran i Clua (Corbera d'Ebre, 1851 - Barcelona, 1929), metge.


Gastronomia

A Corbera dEbre selabora un vi de qualitat amb Denominació dOrigen Terra Alta, així com mistela i vi ranci que acompanyen les pastes típiques del poble: els “mostatxons”, les casquetes, les capsetes i els carquinyolis.

La truita de patates té un valor especial, selabora la truita amb suc, feta amb uns condiments especials i es cuina també el crestó, un cabrit blanc dels Ports d Horta de Sant Joan

També podem trobar embotits artesanals de molt bona qualitat.


Vivències, curiositats i llegendes

La foradada:

Corbera d'Ebre, la foradada. Abans de la guerra, Corbera semblava un turó ple de forats vist des de la Serra de Cavalls. Els forats eren les finestres, balcons i portes. Arran de l'ofensiva de la Batalla de l'Ebre, els forats causats pels obusos i bombes van desfigurar per sempre la gràcia d'aquella vila de carrers costeruts. Es pot veure perfectament en fotografies dabans de la guerra.


El poble vell:

El parlament de Catalunya va declarar “Lloc dinterès històric” al poble de Corbera dEbre (Terra Alta) que descansa al cim dun turó a 337 metres dalçada; on una munió de cases en runes donen constància dallò que fins 1938 va ser la vila de Corbera dEbre. Allí descansa el seu símbol, lesglésia de “Sant Pere” des don es pot contemplar les abruptes muntanyes de la Serra de Cavalls i Pàndols (indrets on es van produir els combats més intensos i brutals de la batalla) i gran part del terreny que va ser lescenari principal dels 115 dies denfrontament que va  durar la Batalla de lEbre.

A la Guerra Civil espanyola, la Batalla de lEbre va ser un dels episodis més importants, tant per la violència i la durada dels combats com per les conseqüències que sen van derivar. La batalla, va començar el juliol de 1938 i va acabar a mitjans de novembre del mateix any. Van morir milers de combatents dels dos bàndols i va determinar la caiguda de Catalunya i, posteriorment, lenfonsament de la resta del front republicà.

Per a Espanya, la derrota va provocar la desaparició de la II República. Per Catalunya, va representar la pèrdua dels seus òrgans de govern, un greu obstacle per al manteniment i progrés de la seva cultura, una alteració demogràfica, un  trasbals econòmic i la pèrdua de loficialitat del seu idioma.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Santa Madrona. Se celebra el tercer diumenge de març, amb la tradicional romeria i la xocolatada popular

Sant Marc Se celebra el diumenge següent al 25 dabril. Es cuina una paella a lermita de Santa Madrona.

Sant Pere i Sant Pau. Sacostuma a celebrar el dissabte o el diumenge següent al 29 de juny.

Sant Cristòfol El dissabte després del dia 6 de juliol se celebra aquesta festa amb la tradicional benedicció de vehicles.

Del 15 al 19 dagost tenen lloc les festes majors, amb una gran quantitat dactivitats culturals i recreatives adreçades a persones de totes les edats.

Festa de la verema. Se celebra lúltim cap de setmana doctubre.


Entorn, que veure, què fer

El Poble vell dit també “La Muntera”.

Escultura “La Bota”

Lermita de Santa Madrona.

Lermita del Calvari.

Centre d'Interpretació 115 Dies,


Links dinterès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Què fer a Corbera d'Ebre

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Copilot (.trp), Google earth (.kml) i Google (.kmz), TomTom Poble Vell (.ov2), Copilot Poble Vell (.trp).


Mapa de punts d'interès



Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com. Al bloc http://www.municipiscatalans.com/bloc. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans o a Twitter: https://twitter.com/municatalans

Informació extreta del llibre Topònims catalans: etimologia i pronúncia per Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas, del llibre Gentilicis, renoms col·lectius i dites tòpiques de la comarca de la terra alta Pere Navarro Gómez i dels webs http://www.corbera.altanet.org/; http://www.ebre.com/; https://www.festacatalunya.cat/; http://ipcite.cat/; http://www.apuntsdunnummulit.com/; http://www.aguaita.cat/; http://www.terra-alta.org/; http://www.idescat.cat/; http://www.poblevell.cat\; http://www.enciclopedia.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.