La Fatarella

Ajust pàgina (àèìòùáéíóú)

á La Fatarella


Terres de l'Ebre


Terra Alta, Tarragona

INICI


Terra Alta


Totes les fotografies de la Fatarella


La Fatarella


Perxe de Ca Belart


Cal Xico


Carrer Sant Antoni


Església de Sant Andreu


Vista del poble des de la Misericòrdia


Totes les fotografies de la Fatarella


Localització i dades demogràfiques

Etimologia
La inicial “Al-Fatriyya” (torre), segons Josep Alanyà i Roig, podria haver derivat a Torre Fatorella i posteriorment a la Fatarella.
El nom àrab de la sinia: “Al-Hattar(a)él-lah“(sénia divina) li donà peu a Joan Coromines per establir lorigen del topònim actual.
Margarida Castells, professora de Filologia Àrab a la UB, agafà com a referent “al-khattaara” (la senieta).

En la documentació antiga Çalfatera (s.XIII), que és un nom dorigen aràbic.


Gentilici

Fatarellut, fatarelluda.          Fatarellenc, fatarellenca.

Agermanament

Fonsorbes (França).

Puerto Cabezas, Nicaragua.

Renom col·lectiu

A la Fatarella, fan l'estofat amb paella.

A la Fatarella, molt cul i molta mamella.

A la Fatarella ni ruc ni somera.

Les dones de la Fatarella són dones de molta trassa, que a cops de cul van fer una bassa.

Parla loca

Català occidental.

Lema

Municipi Ecològic.


Data de visita:            25/11/2018


Limita al Nord amb els termes de Riba-roja dEbre, en un punt, al Nord-Est amb Flix, a lEst amb Ascó i Móra dEbre tots de la Ribera dEbre, al Sud amb Corbera dEbre i al Sud-Oest i a lOest amb Vilalba dels Arcs.

El terme comprèn el nucli principal de La Fatarella i el petit nucli de Les Camposines.


Lentorn físic

El terme municipal, a  cavall entre la Serra de la Fatarella (Coll de les Paumeres, 565 metres) i la plana de les Camposines, té un relleu força irregular, atapeït de barrancs, colls i muntanyes. En els fons de valls i rieres, on s'hi troba aigua disponible per regar, hi trobem petits horts. Els principals conreus són lametlla, seguida dels olivers, avellaners, i la vinya.

El clima de la Fatarella és mediterrani amb una tendència a la continentalitat, caracteritzat per un període d'eixutesa estival i una baixa humitat relativa. Això determina el medi natural present, amb plantes amb fulles petites i endurides per evitar la pèrdua d'aigua a l'estiu. La vegetació consisteix majoritàriament en conjunts arbustius baixos, les brolles i garrigues, on abunden plantes com el garric, el romaní i el bruc d'hivern, i en denses pinedes de pi blanc. De tant en tant, apareix alguna alzina o roure de fulla petita, vestigi de la vegetació existent en temps llunyans.

La interacció de l'activitat humana amb el medi natural original ha anat configurant al llarg dels segles una diversitat de paisatges rurals força harmoniosos. Així, l'aprofitament agrícola fa que una bona part del terme, la que se situa en les planes i vessants de les muntanyes, es correspongui amb camps de conreu de secà d'avellaners, oliveres, ametllers i vinya. En els fons de valls i rieres, on es troba aigua disponible per regar, hi trobem petits horts.


Història, cultura, economia

“Es diu, es creu i no ho sabem” és el que més hem de repetir quan volem parlar de la història de la Fatarella, ja que tota la documentació tan la de larxiu municipal com la de leclesiàstic es va cremar durant la Guerra Civil.

Existeixen indicis de pobladors a lèpoca dels ibers, mentre que a les Camposines shan trobat restes de lEdat de Bronze.

No disposem de massa informació del període de dominació àrab, per bé que el llegat daquella gran civilització es nota en el sector agrícola, en la cuina i en la rebosteria locals.

Al segle XII, amb la conquesta cristiana, el territori passa a ser domini de lOrdre del Temple. El 1204 es concedeix la carta de poblament a les Camposines (vila independent fins el 1842 que, després de les guerres carlines, fou annexionada a la Fatarella). Posteriorment, lany 1228 li fou lliurada a la Fatarella la seva carta població.

A partir de la carta de població templera, un grup de repobladors sestabliren en aquestes terres. El nucli inicial seguí els patrons establerts a ledat mitjana, amb un recinte tancat format per les  mateixes parets de les cases, amb murs dentre 80 i 120 cm damplada i uns portals daccés al recinte que sobrien en sortir el sol i es tancaven a la seva posta. De portals només en queda un, ja que la resta van ser derruïts durant la guerra civil.

El gran creixement de la població en el segle XVII obligà a ultrapassar aquest recinte i configurar el poble actual.

En començar el segle XX es viu una època d'esplendor del sector agrícola, i l'any 1920 s'arriba a una població màxima: 2.497 habitants. Amb la crisi de la fil·loxera primer i després amb la Guerra Civil espanyola, es comença una davallada econòmica i demogràfica.


Gastronomia

Clotxa: Pa de pagès en el que es buida la molla i s'omple amb arengada o sardina a la brasa, alls i tomàquets escalivats. També s'hi pot posar botifarra de ceba. Després es rega amb oli d'oliva verge extra i es tapa amb la molla de pa que s'havia tret. Actualment s'ha convertit amb el plat típic de l'esmorzar popular de la Festa de l'Oli.

Tortada. Espècie de pastis de tres pisos on a dalt de tot hi va una figura (normalment sant Blai).

Romesco: Fesols amb fetge i retalls de carn de porc amb una picada.

Truita amb suc: Truita de patata i ceba guisada amb una picada d'all i julivert, safrà, tomàquet i farina.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festes de Sant Blai (Festes Majors d'hivern). Patró de la Fatarella. El cap de setmana més proper al dia 3 de febrer que és la festivitat de Sant Blai.

Romeria de Sant Francisco, el primer dissabte després de Pasqua.

Festes Majors d'estiu en Honor a la Mare de Déu de la Misericòrdia, el primer cap de setmana dagost.

Festa de l'Oli. Primer cap de setmana de desembre.


Entorn, que veure, què fer

Església parroquial de Sant Andreu.

La Casa Consistorial.

Capella de la Mare de Déu de Misericòrdia.

Cabanes de Pedra Seca.


Links dinterès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Què fer a la Fatarella. La Fatarella, el nostre poble. Ruta de la Pau.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Copilot (.trp), Google earth (.kml) i Google (.kmz).


Mapa de punts d'interès



Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com. Al bloc http://www.municipiscatalans.com/bloc. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans o a Twitter: https://twitter.com/municatalans

Informació extreta del llibre Topònims catalans: etimologia i pronúncia per Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas; del butlletí no 9 i 10 del centre d'estudis de la terra alta; del llibre Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965  i dels webs http://www.lafatarella.cat/; http://www.ebre.com/; http://www.terra-alta.org/; www.vegueries.com; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.