Vilalba dels Arcs

Totes les fotografies a Google Photos

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia	Vilalba, en la documentació antiga Villa Alba (s. XII). La forma actual correspon a la grafia aglutinada de Vila Alba "Vila Blanca". Per la seva banda arcs, segons versions prové de l'àrab al-arkh "les ovelles", o potser de la combinació ibèrica formada per ark que vol dir "font" i es , "tancat" o simplement del plural d'arc o potser fa al·lusió a les restes de l'antic poblat.
	Gentilici	Vilalbi, vilalbina.
	Canvis de nom	Villalba de los Arcos ' Vilalba dels Arcs (11/02/1983)
	Renom col·lectiu	Catxaps. (Conills menuts).
	Parla local	Català occidental.
	Dites	Al bon vilalbí li sap més greu donar un got d'aigua que de vi.

Data de visita: 24/11/2018

Limita a l'Est amb lo terme de la Fatarella, al Sud-Est amb Corbera d’Ebre, al Sud amb Gandesa, al Sud-Est i a l’Oest amb Batea, al Nord-Oest amb la Pobla de Massaluca i al Nord amb lo municipi de Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre).

El terme comprèn la vila i cap administratiu de Vilalba dels Arcs, únic nucli de població dins les terres municipals.

L’entorn físic

Es troba coronant l’altiplà, rodejada d’un mosaic de paisatge preciós, amb vinyes, oliveres i ametllers que creixen sota els imponents aerogeneradors, empesos pel cerç i la garboinada, els vents que dónen caràcter a la comarca i la seua gent.

S'estén entre la vall de Voravall, riu que vessa les seves aigües al pantà de Riba-roja i que forma en bona part el límit occidental del municipi, i una sèrie d’elevacions a llevant i que formen part de les muntanyes de la Fatarella, entre les quals destaca el tossal de la Gaeta (548 m). Tot el territori és molt trencat i solcat pel barranc de les Capçades i d’altres que porten les aigües a l’Ebre a través de la vall de Voravall i la vall de les Comes. Els materials geològics que hom pot trobar al terme pertanyen a formacions de l’època oligocènica del període terciari. Bona part de les terres es troben al límit de la vegetació potencial mediterrània dominada per l’alzinar amb marfull i el domini del carrascar.

Història, cultura, economia

Lo municipi de Vilalba dels Arcs formà part dels extensos dominis que els templers tenien dins la batllia o comanda de Miravet, i fou lo comanador de Miravet Bernat de Campanisa qui atorgà la carta de poblament de Vilalba el 1224 a quatre pobladors segons lo document que es conserva publicat per Font i Rius. Al passar els béns de l'extingit ordre del Temple als hospitalers, lo 1317, continuà sota el domini d'estos en l'anomenada Castellania d'Amposta i depenia directament de la comanda hospitalera d'Ascó.

La despoblació del segle XIV provocada per les epidèmies féu perdre la condició d'universitats o municipis autònoms. Al final del segle XV hom creà la comanda de Vilalba dels Arcs, i segons l'historiador gandesà Anton Monner el primer comanador fou Joan de Liany (1485) i el darrer, Gaspar Català (1787), encara que la comanda deixà de tenir vigència efectiva amb la desamortització. La comanda representà una època d'esplendor per a la població que es palesà en la construcció de la nova església, el segle XVII.

En la Guerra dels Segadors, lo 10 de gener de 1643, les tropes castellanes saquejaren la vila. Un cop acabada, el 1652, operaren, sobretot per Vilalba i la Fatarella, bandes de miquelets, fins al 1685, alguns dels quals moriren lluitant contra les tropes del rei, i d'altres enforcats a la plaça pública.

Durant la Guerra de Successió, a l'hospital de la vila moriren molts de soldats malferits i al fossar de la Confraria de Nostra Senyora de Gràcia foren enterrats nombrosos morts d'un i l'altre bàndol. Lo 29 de gener de 1706, los castellans ocuparen la població, que no pogué ser recuperada per la Generalitat. Fins al 1759 hi hagué una tropa d'ocupació de 50 soldats.

En les guerres carlines, la vila es fortificà; la població era favorable als carlins, encara que un bon nombre de vilalbins lluitaren contra Cabrera en los setges de Gandesa.

En la darrera guerra civil, al llarg dels mesos de juliol-novembre de 1938, fou un dels punts on s'estabilitzà el front republicà en la duríssima batalla de l'Ebre a l'indret conegut pels Quatre Camins, fet que comportà la destrucció d'una bona part de la vila.

D’entre les entitats més antigues de la vila destaca el centre cultural i recreatiu dit El Rossinyol, inaugurat el 1910. Cal esmentar el Museu del Camí Xacobeo de l’Ebre.

Actualment la principal base econòmica és l'agricultura amb un predomini de la producció vinícola, també s'hi cultiva ametllers i oliveres. La Cooperativa Agrícola de la Germandat, actualment CoVilalba, fou fundada el 1961 i elabora essencialment vins blancs, principalment varietat garnatxa blanca i macabeu de la Denominació d'Origen Terra Alta, i olis dintre de la Denominació d'Origen Protegida de l'Oli Terra Alta. D'altra banda hi ha una incipient economia basada en la producció de tallers de confecció.

Gastronomia

Es caracteritza per plats casolans com la truita en suc (truita a la qual s’afegeix una salsa especial), l’arròs amb abadejo, el conill a la cassola o el cóc amb sardina.

Pel que fa als dolços, les casquetes de cabell d’àngel o la coca tova, en són un exemple.

No podem deixar de banda els fruits secs.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

La Passió de Vilalba dels Arcs. És una representació dels darrers dies de la vida de Jesucrist que té lloc lo Dijous Sant a la nit i el Dissabte Sant a la tarda a Vilalba dels Arcs.

Sant Sebastià, Festa Major d'hivern. Se celebra el quart cap de setmana de gener.

Santa Àgueda, festa de les dones. Principis de febrer.

Romeria a Santa Maria Magdalena de Berrús. Primer dissabte després de Pasqua.

Sant Isidre. El diumenge més proper al 15 de maig.

Sant Joan. Revetlla el 23 de juny a la Plaça de la Vila amb botifarrada popular.

Festa Major de Sant Llorenç, patró de la vila. Del 7 al 15 d'agost.

Entorn, que veure, què fer

Porxos de la Plaça.

Església Parroquial de Sant Llorenç.

Església de Nostra Senyora de Gràcia.

Lo Calvari.

La Font, rentadors públics.

Lo Perxe del Bassot.

Ermita de Sant Pau.

Vilalba la Vella.

Casa de la Vila.

Links d’interès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que fer a Vilalba dels Arcs.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Copilot (.trp), Google earth (.kml) i Google (.kmz).

Mapa de punts d'interès

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Data de visita: 24/11/2018 Data de publicació: 08/09/2019 Data de revisió: 29/06/2020

Etimologia

Vilalba, en la documentació antiga Villa Alba (s. XII). La forma actual correspon a la grafia aglutinada de Vila Alba "Vila Blanca".

Per la seva banda arcs, segons versions prové de l'àrab al-arkh "les ovelles", o potser de la combinació ibèrica formada per ark que vol dir "font" i es , "tancat" o simplement del plural d'arc o potser fa al·lusió a les restes de l'antic poblat.

Vilalbi, vilalbina.