|
Penedès - Catalunya Central Anoia, Barcelona |
|
Ajust pàgina
Totes les fotos a Google Photos
Totes les fotos a Google Photos |
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 22 de setembre de 2018 El municipi de Masquefa està situat a l'extrem més oriental de la comarca de l'Anoia. A la banda nord confronta amb Hostalets de Pierola (Anoia); a la banda sud amb Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès); a la banda est amb Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat); a la part oest amb Piera (Anoia). El terme es troba repartit entre el nucli de la vila, la Beguda Alta, Can Valls, El Maset, Can Parellada i Can Quiseró i una vintena de masies més. L’entorn físic El torrent del Sastre i la riera de Masquefa escorren les barrancades al Llobregat i trenquen els alts de Masquefa, el punt més elevat és el Serral de Margall de 320 m, formats per estrats del miocè. Història, cultura, economia La història de la vila de Masquefa es remunta al març del 963 quan Miró, Comte de Barcelona, va vendre a Enyec Bonfill, el castrum Machicepfa (Castell de Masquefa), per la quantitat de 1.000 sous. Amb el castell també es posava en venda el seu terme, la jurisdicció parroquial i la primitiva església de Sant Pere. La conseqüència més immediata és que s'acabava el domini directe dels Comtes de Barcelona sobre el castrum i tota la seva jurisdicció. En el marc del feudalisme que es va implantar a Catalunya durant l'època, el monestir de Sant Cugat va ser adquirint, progressivament, la pràctica totalitat del territori, que es va iniciar l'any 975 quan Mambertus va fer donació de diferents cases i terres, propietats seves. El 998 passà al domini del monestir de Sant Cugat del Vallès. La seva possessió fou repetidament confirmada pels papes Silvestre II (1002), Joan XVIII (1007) i Urbà II (1098). Més tardanament, el rei Jaume I el Conqueridor, el 1234, també els reconegué el seu govern senyorial. Al fogatjament de 1365-70 figurà, dins la vegueria de Vilafranca del Penedès, el castell de Masquefa, que era del paborde del Penedès, i es repetiren els mateixos conceptes al fogatjament dimanat de la cort de Cervera, del 1359. En canvi, des del segle XVII figurà registrat entre els llocs que són del rei, i aquesta jurisdicció reial esdevingué la definitiva. Va pertànyer a la vegueria de Vilafranca del Penedès fins el 1716, i després, al corregiment vilafranquí fins el 1833. L'actual "Cementiri Vell", l'església romànica de Sant Pere, símbol emblemàtic del poble i un dels edificis més característics de finals del segle XII, principis del segle XIII, durant el regnat de Jaume I, es va construir coincidint amb la transició del romànic al gòtic. A partir dels anys 50 hi va haver un creixement econòmic a la zona, gràcies a la importància que estava prenent les indústries que s'anaven implantant al municipi. (Punxeu per més informació, web de l'ajuntament)
El conreu que domina és la vinya. El vi és el que té i ha tingut durant els últims cinc segles una importància decisiva com a primer producte agrícola, i avui en l'especialitat del vi. A més, produeix cereals d'hivern i també olives Ramaderia de bestiar vaqui, boví i oví, Cuniculicultura. En quan a l'activitat industrial, cal destacar que té una tradició industrial, degut a la indústria de Rogelio Rojo, originària de Barcelona, que s'instal·là en el poble l'any 1922 fabricant sivelles. A partir del anys 50 hi va haver una revifalla industrial amb l'obertura de noves fàbriques: la Findlay Indústries Espanya, dedicada al revestiment interior de cotxes; Facesa, dedicada a les càpsules d'alumini i Dismol dedicada als complements pel cava; indústria de la construcció i auxiliars de la construcció; petits tallers de serralleria i lampisteria. Personatges il·lustres Comentaris Gastronomia El vi masquefí porta la denominació d'origen Penedès. Vivències, curiositats i llegendes Quan vam visitar Masquefa, el 22 de setembre del 2018, la Beguda Alta que és un petit llogaret tenia la particularitat de pertànyer a tres municipis de tres comarques diferents: Masquefa, a l'Anoia; Sant Esteve Sesrovires, al Baix Llobregat; i Sant Llorenç d'Hortons, a l'Alt Penedès. Un mes després el 28 d'agost del 2018 el govern de la Generalitat va aprovar un decret per el que el nucli de població de la Beguda Alta quedà annexionat al municipi de Masquefa (BOE 3/10/2018 Referencia: BOE-A-2018-13447). Adjunt la imatge amb la nova delimitació municipal del terme de Masquefa a la Beguda Alta. Festes, Fires, Mercats i Tradicions Festa Petita. Sant Isidre Llaurador. Patró dels pagesos masquefins (15 de maig). Festa Major. Santa Magdalena (22 de juliol). Tots els dimarts al mati, a la plaça Josep M. Vila (plaça de l'Estació) i als seus voltants, s'instal·len les parades del mercat ambulant. Festa del raïm. Segon cap de setmana de setembre. Els diumenges al matí, a la Plaça de l'Anoia, també podeu trobar un mercat ambulant. Festa Major de la Beguda. Primer cap de setmana de setembre. Festa major petita de la Beguda Alta. Segon diumenge de maig. Entorn, que veure, què fer Església de Sant Pere i la Santa Creu. L'església parroquial de Sant Pere. Capella del Roser. CRARC, Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya. Links d’interès i documentació adjunta Ajuntament de Masquefa; Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Masquefa. Mapa del municipi. Nova delimitació municipal. Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Copilot (.trp), Google (.kml) i Google (.kmz). Mapa de punts d'interès |
|||||||||||||||||
|
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Informació extreta dels llibres “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas, "Diccionari de la llengua catalana" de Pere Labernia i dels webs http://www.masquefa.cat/; https://www.diba.cat/; http://www.enciclopedia.cat/; http://www.xinoxanopercatalunya.cat/; https://www.regio7.cat/; https://www.boe.es/; https://www.montserrati.cat/; https://www.icgc.cat/; http://www.iepenedesencs.org/ https://dcvb.iec.cat/; elrefranyer.com/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic. Data de visita: 22/09/2018 Data de publicació: 14/05/2016 |
||||||||||||||||||
