Anoia
Mapa de Catalunya

Anoia

Escut de l'Anoia

LA GEOGRAFIA

Limita al nord amb el Solsonès; a I ‘oest amb la Segarra, la Conca de Barberà i l'Alt Camp; a sud amb el Alt Penedès, i a I ‘est amb el Baix Llobregat i el Bages.

La comarca actual difereix lleugerament de la considerada fins fa uns anys, resultat de la divisió comarcal de 1936 reformada el 1987. Per una llei de gener de 1990, la Generalitat de Catalunya modifica els límits d'algunes comarques, entre les quals hi ha l'Anoia. El municipi de la Molsosa se segrega de la comarca de l'Anoia i s'agrega a la comarca del Solsonès.

La comarca es constitueix en tres unitats geogràfiques bàsiques; la Conca d'Òdena, situada a la part central, l'Alta Segarra i el Pla de Montserrat, que és la part que limita amb el Baix Llobregat a partir del "congost de Capellades" o zona de transició entre el Penedès, la vall del baix Llobregat i el Vallès. Fora d'aquestes tres unitats trobem el Bruc, que es troba una vegada passat el Port del Bruc, i la Llacuna, entre Montserrat i el Pla de Montserrat.

La meitat nord conforma l'Alta Segarra, part de la qual no vol pertànyer a l'Anoia sinó a aquesta comarca històrica, i orbita vers Cervera i Manresa, mentre que la meitat sud de l'Anoia pertany al territori històric del Penedès.

L’actual comarca comprèn el sector central o conca d’Òdena, una gran fossa ovalada de 500 m de profunditat on és situada Igualada; part de l’altiplà segarrenc, que ocupa el sector nord i occidental de la comarca i on es troba la vila de Calaf, i el sector de Capellades i Piera, encarat a la depressió del Penedès i que pertany al Sistema Mediterrani. El fons de la cubeta central es troba a 300 m, mentre que la màxima altitud de la comarca s’assoleix a la muntanya de Montserrat, a 1 298 m. El 80% del terreny és de sedimentació terciària amb predomini dels conglomerats de l’Eocè i Oligocè. El 20% restant és d’estructura secundària i primària i s’arrenglera marginalment a la faixa que fa de confí amb el Penedès. Aquesta darrera conté ereccions, particularment roques calcàries del Tries, que es prolonguen amb les d’esquists paleozoics i la petita clapa granítica del congost de Capellades, i queden cara a la Depressió Prelitoral les superfícies miocèniques i quaternàries de Vallbona, Piera i Pierola.


EL RELLEU

Les principals unitats de relleu son: la Serra de Miralles, la Serra de Rubió, la Serra del Bruc, la Serra de la Llacuna i Montserrat.

La muntanya més alta de la comarca és el cim de Sant Jeroni (1.236 metres), situat a la Muntanya de Montserrat, seguit pel Puig Castellar (943 m, Serra de la Llacuna), el Turó de Boixadors (848 m, Serra de Castelltallat), i el de la Còpia de Palomes (837 m, Serra de Rubió).


LES AIGUES

L'Anoia no és pas l'únic riu que recorre la comarca. Pel nord trobem el Llobregós, que recull les aigües d'un sector de l'altiplà de Calaf, cap al Segre. La capçalera de la riera de Rajadell, afluent del Llobregat, penetra pel sector nord-est, també a l'altiplà de Calaf. al sud-oest, el Gaià entra a la comarca amb la conca de la riera de Bellprat.

L'Anoia recull les aigües de bona part de la comarca mitjana els seus nombrosos afluents. Destaquen les rieres de Clariana, Tous i Carme per la dreta, i el riu Òdena i la riera de Castellolí per l'esquerra. Les dimensions petites de la conca hidrogràfica i l'escassetat de les precipitacions fan que el cabal de l'Anoia sigui molt reduït. Malgrat tot, un aprofitament intensiu de les seves aigües ha permès, des de molt antic, la instal·lació de nombrosos molins paperers, drapers i fariners i diverses adoberies, punt d'arrencada de l'actual activitat industrial de la comarca.


EL CLIMA

El clima de l'Anoia és mediterrani. Els hiverns són freds amb glaçades freqüents. Els estius són secs i calorosos. Les precipitacions són en general escasses.

El clima és de transició, entre el típic mediterrani i el més cru i irregular de la Depressió Central, amb influències continentals. La pluviositat és de 450 mm/any, inferior a la del Penedès, però superior a la de la Segarra, amb illes pluviomètriques d’altitud com Montserrat, que aconsegueix els 700 mm/any a un extrem, i Calaf, que arriba als 600 mm/any a l’altre. La temperatura mitjana a Igualada és de 14°C, amb màximes mitjanes entorn dels 31°C i mínimes mitjanes que a penes s’acosten a 0°C. A l’altiplà de Calaf la mitjana és de 9,8°C, amb freqüents glaçades, que arriben a setanta l’any, i predomini de boires. 


LA VEGETACIÓ

La vegetació de l’Anoia és principalment mediterrània septentrional, poc humida i de matís ibèric continental.

El paisatge actual de l'Anoia és constituït sobretot per brolles i garrigues amb pins. La vegetació natural seria dominada per boscos d'alzina, carrasca i roure valencià. Hi ha una estreta relació entre el canvi progressiu del clima, d'un clima mediterrani d'influència continental, amb els canvis en la vegetació.

A la franja sud-est dominaria una vegetació d'alzinars, que arriben fins als cims de Montserrat. Progressivament les alzines són substituïdes per carrasques, arbre més ben adaptat a un clima més sec i contrastat. De fet, la carrasca seria l'arbre dominant en el paisatge natural de l'Anoia. Resten alguns fragments de carrascars en els vessants de les serres més seques que voregen la conca. A la calma de Calaf i a tota la franja que constitueix l'Altiplà Central, en contacte amb el Solsonès, la Segarra i la Conca de Barberà, la vegetació espontània estaria constituïda per boscos de roure valencià.


LA FAUNA
Les espècies d'animals que hi ha a l'Anoia en abundància són el porc senglar, el conill de bosc i la guineu. De manera no tan abundant, també hi ha el cabirol a la zona del Bruc i de la Serra de Rubió, la cabra salvatge al massís de Montserrat, i també alguna mostela. Quant a les aus, habiten a la comarca el pardal, el rossinyol, la perdiu, el picot, el falcó, el pit roig, etc.


LA HISTÒRIA

Fa molts i molts anys que el territori, on es troba la comarca de l’Anoia, està habitat. Actualment es poden trobar molTs rastres dels primers habitants que van poblar el nostre territori, l’Abric Romaní de Capellades, el Centre de Restauració i Interpretació Paleontològic dels Hostalets de Pierola, la Vil·la Romana de l’Espelt o diversos dòlmens o sepulcres megalítics en són alguns exemples.

De la prehistòria a la conquesta

La comarca ha conservat un dels vestigis més antics de poblament a Catalunya, del Paleolític mitjà, a l'abric Romaní de Capellades, on foren descobertes indústries mosterianes. Però el poblament sistemàtic sembla que començà amb la civilització dels pagesos del pla, conegut a través dels sepulcres de fossa, identificats a Castellolí, el Bruc, Santa Maria de Miralles i la Llacuna. Els vestigis de les primeres edats dels metalls són escassos, però hi ha testimonis de l’edat del bronze i de la primera edat del ferro, a la cova del mas Vilar de Santa Maria de Miralles. Durant l’època ibèrica la comarca sembla que fou dels lacetans. El nucli urbà més destacat del període romà fou els Prats de Rei, que tenia la categoria jurídica de municipi, mentre que, en canvi, la resta del poblament devia ésser en vil·les, algunes de les quals han estat descobertes. Al darrer terç del segle X, passats dos-cents cinquanta anys de la conquesta islàmica i retirats els musulmans que poblaven la conca del Llobregat des del segle IX, fou iniciat el repoblament cristià de la comarca amb la construcció de castells roquers a les muntanyes que l’envoltaven, els quals sofriren, tanmateix, les represes sarraïnes. La part plana de la conca d’Òdena fou colonitzada al segle següent amb terra campa i vinyes.

De l’època dels comtats ençà

Els territoris d’aquesta comarca compresos aigua amunt de Capellades pertangueren al comtat de Manresa (nom que prengué el sector occidental del comtat d’Osona), i la part més propera al Penedès i al Baix Llobregat al comtat de Barcelona (aquesta divisió s’ha mantingut en la divisió entre les diòcesis de Vic i de Barcelona); finalment, un petit sector de l’extrem septentrional, a l’est de Calaf (Castellfollit de Riubregós, Pujalt), pertanyia a la marca de Berga, del comtat de Cerdanya, i es mantingué, fins al segle XVI, dins la diòcesi d’Urgell. En la divisió del Principat de Catalunya en vegueries, tal com fou estructurada a partir del s XIII, el sector d’Anoia a l’est de Rubió, Jorba i Tous era inclòs en la vegueria de Vilafranca del Penedès, dins la qual la zona al voltant d’Igualada constituí la sotsvegueria d’Igualada; el sector a l’oest d’aquestes poblacions fou atribuït a la vegueria de Cervera, i dins aquesta, la zona més pròxima als Prats de Rei formà, igualment, una sotsvegueria. Aquesta divisió fou vigent fins al s XVIII, sense altra modificació important que el pas de la sotsvegueria d’Igualada, de la vegueria de Vilafranca, a la de Barcelona, probablement d’ençà que Igualada esdevingué carrer de Barcelona el 1381. Amb l’establiment, el 1716, de la divisió borbònica en corregiments, la vegueria de Vilafranca i la sotsvegueria d’Igualada integraren el nou corregiment de Vilafranca del Penedès, amb una alcaldia major a cada lloc; el corregiment de Cervera comprengué les antigues vegueries d’Agramunt i de Cervera i la sotsvegueria dels Prats de Rei, amb alcaldes majors a les dues primeres poblacions, però no als Prats, que restà adscrita a l’alcaldia major de Cervera. Les divisions territorials de l’època napoleònica respectaren, fonamentalment, aquesta divisió de la comarca entre el sector més segarrenc, a l’oest de Jorba, i a la resta de la comarca, més lligada a Barcelona. En canvi, en les divisions provincials del 1822 i del 1833, aquesta encara vigent, la totalitat d’Anoia (excepte Bellprat en la del 1822) formà part de la província de Barcelona; el partit judicial d’Igualada, tal com quedà després de les segregacions de Monistrol de Montserrat, d’Esparreguera i de l’alta vall del riu de Bitlles, serví de base a la limitació de la comarca d’Anoia decretada pel govern de la Generalitat de Catalunya el 1936, amb la inclusió, tanmateix, del municipi de la Molsosa, el qual, l’any 1990 fou incorporat al Solsonès.


La demografia

A la meitat del segle XIV ja eren constituïdes totes les localitats actuals amb un conjunt de 1 666 focs, xifra que davallà a un miler en el curs del segle següent. S'inicià després una recuperació i la comarca assolí uns 2 000 focs l’any 1553. D’acord amb la tendència general a Catalunya, el segle XVIII s’inicià un fort creixement demogràfic (el 1718 tenia 11 082 h, i a mitjan segle XIX 44 723 h) i davallà a continuació fins el 1900, en què la població es reduí a 35 987 h, afectada per la crisi de la fil·loxera. Al llarg del segle XX l’augment fou progressiu, especialment durant les dues darreres dècades del segle: 78.004 h el 1981, 82.450 h el 1991 i 93.529 h el 2001, any en què la densitat de població era de 107,9 h/km2. L’increment de la població per al decenni 1991-2001 fou del 13,4%. Des del principi del segle XX, la població de l’Anoia gairebé s’ha triplicat. Es confirma la concentració de la població a l’àrea central de la comarca, al voltant d’Igualada i als nuclis situats al llarg de l’Anoia, a la zona industrial de la comarca. Igualada, Òdena, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí concentren (2001) el 58,8% de la població comarcal. Cal destacar, però, l’estancament d’Igualada, que a l’últim decenni del segle XX només havia crescut un 1%. Tot i això, la ciutat encara aglutina el 35,3% de la població comarcal. Cal esmentar, però, que l’èxode rural afecta molts municipis de la faixa muntanyenca, com Argençola, Bellprat, Cabrera d’Anoia, Copons, Pujalt, Santa Maria de Miralles, i que Igualada n'absorbeix una gran part. El 1996 el 2,8% de la població activa treballava en el sector primari, el 49,1% en la indústria, el 7% en el sector de la construcció i el 41% en el terciari. A la zona occidental i l’altiplà de Calaf té més pes l’agricultura, mentre que a la rodalia d’Igualada i al sud de la comarca predomina la indústria. D’altra banda, Igualada com a centre de serveis, aplega més població dedicada al sector terciari.


L'ECONOMIA

Els conreus ocupen el 34% (29.526 ha el 1999) de la superfície comarcal. Hi predomina el secà: cereals (21.231 ha), vinya (3.286 ha), ametllers (727 ha) i olivera (460 ha), i també tenen una certa presència e n l’agricultura comarcal el farratge (449 ha) i els conreus industrials (505 ha). Pel que fa als conreus es poden distingir dues zones clarament diferenciades: la zona de la calma de Calaf, molt més lligada a la comarca de la Segarra, dedicada exclusivament als cereals (blat, ordi), i la zona de la conca d’Òdena, on és tradicional la trilogia mediterrània (cereals, oliveres i vinya). El règim de les explotacions agràries predominant és la propietat. En les activitats ramaderes es destaquen les granges d’aviram (608.260 caps el 1999) i de porcí (96.873 caps), a més del bestiar boví (7.141 caps) i l’oví (16.674 caps). La indústria, el sector més important de la comarca, és documentada des de molt antic a les vores de l’Anoia i els seus afluents més importants, en els quals apareixen molins des de l’inici de la Reconquesta. La indústria tèxtil (principalment gèneres de punt i pell) és la branca del sector secundari més important a la comarca. Malgrat que des del 1981 la comarca acusés amb força la crisi, general a tot Catalunya (de la qual derivà una forta disminució dels ocupats, sobretot en els subsectors tèxtil i de la pell), des del 1984 s’inicià una tímida recuperació, si bé cal notar que globalment el sector perd pes en favor dels serveis. Tradicionalment, la ciutat d’Igualada concentrà la producció de les pells adobades. Segueixen en importància les indústries mecàniques, les foneries i les bòbiles. A les localitats del congost de Capellades (Carme, la Torre de Claramunt i la Pobla de Claramunt, Capellades) hi ha establert un important nucli paperer. És característic l’aprofitament de les guixeres, sobretot als voltants d’Igualada. A més del guix, hom extreu calç i fabrica ciment. També és produïda ceràmica i rajoleria en diverses localitats i hom extreu lignits intermitentment als altiplans de l’inici de la vall de l’Anoia. Cal destacar, també, els sectors agroalimentari, de la construcció, la decoració i la restauració de mobles. El gran mercat comarcal se centra a Igualada i, amb menor intensitat, persisteix el de Calaf, que estén la seva influència a la perifèria i havia tingut una gran consideració per la Segarra. Als confins amb el Penedès, hi ha un petit mercat a Capellades.


LES COMUNICACIONS

Travessa la comarca la ruta mil·lenària de Barcelona a Lleida, que en temps més recents es convertí en la N-II i actualment és autovia. Mes recent és la C-37 que va de l'Alt Camp a la Garrotxa passant per Igualada. Una xarxa d’altres carreteres conflueix radialment a Igualada. Els Ferrocarrils de la Generalitat, inaugurats l’any 1983, uneixen Igualada amb Martorell i Barcelona, mentre que la línia de RENFE de Barcelona a Lleida passa per Calaf.

A dos km d'Igualada se situa l'Aeròdrom d'Igualada-Òdena General Vives, que compta amb un projecte per convertir-se en l'Aeroport Corporatiu Empresarial d'aviació privada, amb capacitat per operar amb vols de curta, mitjana i llarga distància, majoritàriament a Europa i Espanya. A l'aeròdrom hi ha l'única fàbrica de globus aerostàtics que existeix a Espanya, i la segona del món per xifra de negocis.


COSTUMS I FESTES

La Mostra d’Igualada és el mercat de referència de les arts escèniques per a tots els públics de Catalunya. El mes de març o abril.

Festa del Timbaler del Bruc, amb la fira d’època corresponent, commemoren els fets ocorreguts el juny de 1808. El primer cap de setmana de juny.

Festival de Llegendes a Sant Martí de Tous. Convertint-se en la capital de les Llegendes de Catalunya. El primer cap de setmana de juliol.

Mercat Modernista a Hostalets de Pierola. Un viatge extraordinari pel Modernisme! Cap de setmana proper a l'11 de setembre.

Concurs de Teatre Amateur. A Piera. Una representació cada dissabte durant els mesos d'hivern.

rrrrec festival. A Igualada. Festival que marca la fi de l’estiu pel que fa a la música en directe a l’aire lliure. Finals d'agost.

Ball de Faixes de Sant Martí de Tous. És una dansa que es va recuperar fa mig segle i que recull el Costumari de Joan Amades. Cap l'11 de novembre.

Caramelles a l’Anoia. Per Setmana Santa, cantada de Caramelles a diversos municipis de l’Anoia.

Diada castellera Natividad Yarza a Bellprat. A Bellprat. Jornada festiva i de reivindicació de la memòria històrica i de la lluita de les dones per assolir papers de rellevància en el món polític, econòmic i social. El 12 d'octubre.

Fira de la Vinyala (cargols). Òdena. Artesania, el lleure i la gastronomia. Setembre.


GASTRONOMIA

La gastronomia de la comarca és fronterera entre la cuina de terra endins i la de litoral, entre tradició i modernitat.

Parlar de gastronomia a l’Anoia és parlar de tradició i de modernitat, del cigronet de l’Alta Anoia, i de la ceba farcida dels cereals, com l’ arròs paperer, o la gustosa botifarra de Calaf, fins a la mel de mil flors o l’ oli d’oliva i del pa de l’Anoia, i del pa culet, pans que es barregen amb els més tradicionals. Parlar de gastronomia a l’Anoia també és degustar plats fondos, aus i caça, conill, bacallà i porc. De gran tradició són els embotits, els fuets, les llonganisses i la botifarra blanca i negra. Dels seus vins amb cellers repartits per tota la comarca.


A l'Anoia hi ha 33 municipis:

Argençola, Bellprat, el Bruc, Cabrera d'Anoia, Calaf, Calonge de Segarra, Capellades, Carme, Castellfollit de Riubregós, Castellolí, Copons, els Hostalets de Pierola, Igualada (la capital), Jorba, la Llacuna, Masquefa, Montmaneu, Òdena, Orpí, Piera, la Pobla de Claramunt, els Prats de Rei, Pujalt, Rubió, Sant Martí Sesgueioles, Sant Martí de Tous, Sant Pere Sallavinera, Santa Margarida de Montbui, Santa Maria de Miralles, la Torre de Claramunt, Vallbona d'Anoia, Veciana i Vilanova del Camí.


Informació extreta del treball "L'anoia, la nostra comarca" de Joan Manel Navarro Cano i dels webs: http://www.anoia.cat/http://mediambient.gencat.cat/http://cuinacatalana.net/https://www.idescat.cat/; http://classicsalaromana.blogspot.com/; https://anoiaturisme.cat/; https://www.barcelonaesmoltmes.cat/; http://www.enciclopedia.cat/https://www.festacatalunya.cat/; https://anoiaturisme.cat/https://ca.wikipedia.org/;  


Video de l'Anoia de la sèrie de TV3 "Catalunya des de l'aire".













Etimologia: Prové del llatí vulgar Amnucula que vol dir riu petit, rierol derivat del llatí clàssic amnis ’riu’. Pel riu petit que hi ha.

Gentilici:  Anoienc, anoienca.

Dites:A Capellades tots són lladres; a la Pobla, encara més; a Vilanova, cucales, i a Igualada, figueters.

A Capellades, molins, i a La Beguda, raïms.


🔰     🔰      Punxeu aquí sota, sobre el municipi desitjat, per veure el resum que hem fet       🔰     🔰

Argençola

Argençola

Calaf

Calaf

Castellfollit de Riubregós

Castellfollit de Riubregós

Igualada

Igualada

Montmaneu

Montmaneu

la Pobla de Claramunt

la Pobla de Claramunt

Sant Martí Sesgueioles

Sant Martí Sesgueioles

Santa Maria de Miralles

Santa Maria de Miralles

Vilanova del Camí
Bellprat

Bellprat

Calonge de Segarra

Calonge de Segarra

Castellolí

Castellolí

Jorba

Jorba

Òdena

Òdena

els Prats de Rei,

els Prats de Rei,

Sant Martí de Tous

Sant Martí de Tous

la Torre de Claramunt

la Torre de Claramunt

el Bruc

el Bruc

Capellades

Capellades

Copons

Copons

la Llacuna

la Llacuna

Orpí

Orpí

Pujalt

Pujalt

Sant Pere Sallavinera

Sant Pere Sallavinera

Vallbona d'Anoia

Vallbona d'Anoia

Cabrera d'Anoia

Cabrera d'Anoia

Carme

Carme

els Hostalets de Pierola

els Hostalets de Pierola

Masquefa
Piera

Piera

Rubió

Rubió

Santa Margarida de Montbui

Santa Margarida de Montbui

Veciana

Veciana

Vilanova del Camí

Aquesta web fa servir galetes, aquí trobaràs la nostre política de galetes Si continues navegant estàs acceptant-la
Política de cookies +