La Vall d'en Bas

Ajust pàgina

La Vall d'en Bas


Comarques Gironines Pirineus


La Garrotxa, Comarques de Girona

INICI


Anar a la Garrotxa


Totes les fotografies de la Vall d'en Bas Google Fotos


Els Hostalets d'en Bas


Carrer Teixeda


Monument a la família pagesa


Església de Sant Esteve d'en Bas


Carrer de Sant Esteve


Sant Privat d'en Bas


Totes les fotografies de la Vall d'en Bas Google Fotos




Localització i dades demogràfiques

Etimologia

De Vall i de Bas. En la documentació antiga in (valle) Basso (s. IX), d'origen incert.

Gentilici

De la Vall d'en Bas. Gentilici de l'antic terme de Sant Esteve d'en Bas: basenc, -a que molts utilitzen també per la Vall d'en Bas.

Agermanament

Zigoitia (Euskal Herria).


Malnom

Lletissons, als de Sant Esteve d'en Bas.

Sargantanes, als de Joanetes.

Dites

Si llampegà al Macià, pluja demà.

Si llampega a Cabrera, garbes a l'era.

Al Mallol de bruixes n'hi ha un vol; a Sant Privat, de bruixes n'hi ha un braçat.

Sant Privat, poble ben acabat.

A Puigpardines, de noies les més fines.

Subcomarca

La Plana d'Olot.


Data de visita:                     31 de juliol de 2019


El terme, creat el 1968, aglutina les entitats de població de la Pinya, Sant Privat den Bas, Joanetes i Sant Esteve den Bas. A pesar de la quantitat dindrets, cada poble manté la seva identitat. També shi conserven llocs força interessants, com el nucli dels Hostalets den Bas o el conjunt històric del Mallol.

Els límits del terme municipal són al nord amb Riudaura, a lest amb Olot, les Preses i Sant Feliu de Pallerols, al sud amb Rupit i Pruit i lEsquirol i a lOest amb Sant Pere de Torelló i Vidrà.


Lentorn físic

La Vall den Bas és un municipi de les terres volcàniques de la Garrotxa, a pocs quilòmetres al sud de la capital comarcal i al nord-oest de Girona. Ocupa bona part duna fèrtil plana. A lest sobre la serra del Corb, al nord hi ha el pla dOlot, i a loest, els cingles de Puigsacalm, que amb 1.515 metres és la cota més elevada del municipi, la serra de Llancers i la de Sant Miquel. Al sud sobre el massís de la serralada Transversal de Collsacabra. El riu Gurn travessa el terme dest a oest fins a desembocar al riu Fluvià, a lest del municipi.

El clima de la Vall den Bas és mediterrani de muntanya, amb una certa continentalitat. Presenta pluges durant bona part de lany (una mitjana anual que supera els mil mil·lilitres). Les temperatures són suaus, encara que a lhivern les glaçades són freqüents. Lestació més plujosa és la primavera, mentre que lestiu té les nits fresques i agradables.


Història, cultura, economia

El topònim apareix documentat per primera vegada lany 872. La plana de Bas va ser el centre dels dominis dels vescomtes de Besalú, important jurisdicció feudal dins el comtat homònim.

Incloïa un extens territori, on es trobaven Sant Esteve i Sant Privat den Bas, Ridaura, Puigpardines, Olot, Sant Julià de Cabrera, Falgars den Bas, les Preses, Joanetes, la Pinya, Sant Joan dels Balbs, Sant Andreu del Coll, Finestres i Castelló den Bas, així com Rupit (Osona).

Amb la desaparició del comtat de Besalú i la seva integració a la casa de Barcelona, al segle XII, el vescomtat va adoptar el nom de Bas. Al llarg daquella centúria, el vescomtat de Bas va passar a la nissaga dels Cervera. Al segle XIII van tenir el títol els comtes dEmpúries, i al segle XIV, els Cabrera.

Els comtes de Modica van rebre més endavant els vescomtats de Bas i Cabrera, que van passar encara als Montcada i finalment, per enllaç matrimonial, als ducs de Medinaceli (segle XVIII).

Els episodis històrics més destacats ocorreguts al terme són dues batalles contra les tropes franceses. El 1695, durant la Guerra dels Nou Anys, una columna francesa de més mil homes va ser derrotada pels miquelets de la contrada. I el 1813, durant la Guerra del Francès, els sometents del país van ser vençuts per les tropes del general Petit.


El turisme de segona residència i les cases de colònies, càmpings i allotjaments rurals fan que el sector serveis sigui molt dinàmic.

Però lagricultura i la ramaderia i la seva indústria derivada també tenen molta importància. Lagricultura és essencialment de secà: cereals, oliveres, vinya i ametllers. La ramaderia porcina i ovina, lavicultura i la cunicultura i lexplotació del bosc (serradores) complementen el ventall econòmic del municipi.

La Cooperativa Agrària de la Vall d'en Bas creada l’any 1971 i formada actualment per l'associació de 310 socis, aglutina les activitats agràries i ramaderes de la comarca, i s’orienta cap a la comercialització de productes alimentaris mitjançant el model d'agrobotiga.

El polígon industrial de la Serra aglutina diverses empreses dels sectors de la indústria i serveis.


Fills il·lustres i adoptius

Francesc de Verntallat, (Sant Privat d'en Bas, entre 1426 i 1428 - Sant Feliu de Pallerols, entre 1498 i 1499). noble català que va participar en la Guerra dels remences.

Josep Estartús i Aiguabella, (Sant Privat d'en Bas, 1811 - Sant Privat d'en Bas, Garrotxa 1887) va ser un capitost carlí.

Francesc Gay i Coll, (Calella, 14 de març de 1889 - la Pinya, 12 d'agost de 1936) fou un eclesiàstic i escriptor català i rector de La Pinya.

Mercè Bayona i Codina, (casa pairal dels Carbonell, Els Hostalets d'en Bas, 3 de juliol de 1903 - Cogolls, 30 de setembre de 1972) fou una poetessa catalana.


Comentaris


Gastronomia


Vivències, curiositats i llegendes

Pels volts de Mallol hi ha el mas de Verntallat, abans casa de la família de Francesc Verntallat, el cabdill remença que va ser nomenat vescomte d'Hostoles per Joan II. El mas té una capella dedicada a la Mare de Déu dels Dolors.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Dia de la Dalla a finals de maig o principis de juny.

Festa Major de Joanetes, el darrer cap de setmana de juliol.

Festa Major de la Pinya, la primera setmana d’agost.

Festa Major dels Hostalets d’en Bas, el 15 d’agost.

Festa Major de Puigpardines, el 15 d’agost.

Festa Major de Sant Privat d’en Bas, la tercera setmana d’agost.

Festa Major de la Vila de Mallol la quarta setmana d’agost.

Festa Major de Falgars, el 4 de juliol.

Festa Major de Sant Esteve d’en Bas, el tercer diumenge de setembre.

Festa Major del Mallol el 6 i 7 de desembre.

Pessebre Vivent de Joanetes. De Nadal fins a Cap d'any.

Fira de Sant Nicolau el 6 de desembre.


Entorn, que veure, què fer

Vila del Mallol. Catalogada de conjunt històric artístic.

Nucli dels Hostalets d'en Bas. Catalogat de conjunt històric artístic.

Església de Sant Pere de Falgars. Segle XI.

Església de Sant Esteve d'en Bas. Segle XII.

Església de Sant Privat. Any 1017.

Església de Santa Maria de la Pinya. Segle X, consagrada per l'abat Oliba en l'any 1022.

Església Sant Romà. Segle XII.

Església de Sant Joan dels Balbs. Segle X.

Antic monestir de Santa Maria de Puigpardines. Segle XII.

Ermita de Sant Quintí d'en Bas. Finals del segle X.

Ermita de Sant Miquel de Castelló.


Links dinterès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a la Vall d'en Bas; Mapa del municipi.

Itineraris per a Navegadors. TomTom(.ov2), Copilot(.trp), Sygic(.itf), Google(.kml), Google(.kmz).


Mapa interactiu




Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web https://www.municipiscatalans.com. Al bloc https://bloc.municipiscatalans.com/. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans. A Twitter: https://twitter.com/municatalans. A Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta dels llibres "Topònims catalans: etimologia i pronúncia" de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas i dels webs http://www.vallbas.cat/; https://www.verntallat.cat/; http://www.icgc.cat/; https://www.festacatalunya.cat/; http://esadir.cat/; http://www.trianglegironi.cat/; http://www.catalunya.com/; http://www.apuntsdunnummulit.com/; https://www.poblesdecatalunya.cat/; https://www.garrotxa.cat/; http://ca.wikipedia.org; i d'altres webs i blocs d'accés públic.