LA GARROTXA
SITUACIÓ:
Situada al Nord-Est de Catalunya limita al Nord amb l'Alt Empordà, el Pla de l'Estany i el Gironès, al Sud amb La Selva, a l'Oest amb Osona i el Ripollès i en una petita franja, pel Nord amb el Vallespir (França)
EL MARC FÍSIC
Geografia
El territori no és homogeni i es pot considerar, tant des del punt de vista físic com humà, dues subcomarques: el sector que s'estén al nord de la vall del Fluvià, denominat sovint alta Garrotxa, i el que ocupa la part meridional, conegut correntment per comarca d'Olot.
Al sector occidental, la cubeta d'Olot-Santa Pau, la presència de materials volcànics contribueix a donar acusada personalitat al paisatge. Les formes que més ressalten en el paisatge són els cons volcànics, uns 40, entre els quals destaquen el Croscat i el volcà de Santa Margarida.
El Fluvià, de règim mediterrani, té un cabal no gaire important (1,07 m3/s a Olot).
La Garrotxa contrasta amb les comarques veïnes per l'elevada humitat. La pluja anual oscil·la al voltant dels 1.000 mm. Es diu: Si no plou a Olot, no plou enlloc.
Pel que fa a les temperatures, a Olot la mínima de gener és de 0,09 °C, i la màxima d'agost, de 27,7 °C. Les freqüents formes de cubeta hi ocasionen inversions tèrmiques, i el relleu a l'alta Garrotxa i al Puigsacalm, particularment, una variant climàtica de muntanya, amb importància de les precipitacions de neu.
La vegetació segueix les línies del clima. Hi ha un sector de caràcter mediterrani, que s'estén per l'alta Garrotxa i est de la comarca, mentre que la resta és coberta per vegetació submediterrània que passa a atlàntica en els punts més humits.
El Parc Natural de la Zona Volcànica
És un dels espais protegits més singulars de Catalunya, ja que es tracta del conjunt volcànic més ben conservat de la península ibèrica i un dels més representatius de l’Europa continental.
El territori del parc ocupa uns 150 km2 on viuen unes 40.000 persones distribuïdes en 11 municipis.
Al seu interior hi ha 26 reserves naturals i destaquen uns 40 volcans i 20 colades basàltiques.
El Croscat és, potser, un dels volcans més coneguts. Va tenir dues erupcions, la primera i més important fa 17.000 anys i la segona fa 11.500. És de tots els volcans el més jove i actualment es pot veure un secció del mateix atès les extraccions de greda que s’havien fet, temps enrere.
Sta. Margarida és també un volcà cobert per la vegetació, amb un gran prat al mig del cràter i una ermita al mig que li dóna el nom.
Un altre dels atractius del Parc és la Fageda d’en Jordà. Aquest bosc és excepcional perquè creix tan sols a 550 metres d’altitud, en una plana i damunt la colada de lava del volcà del Croscat.
La fageda és un ecosistema únic. Podem passejar a peu o en carruatge entre l'esclat de colors que presenten els faigs, llegint de tant en tant versos del poeta Joan Maragall.
La Vall d’en Bas
Hostalets d’en Bas és una de les millors postals de la Garrotxa. Aquest petit nucli de la Vall d’en Bas és un focus d’atracció per la conservació del poble. El Mallol, Joanetes, la Pinya, Puigpardines, Sant Privat d’en Bas i Falgars són altres zones de la Vall que reclamen atenció.
El seu ric patrimoni juntament amb la vida a la pagesia fan d’aquest espai un veritable paradís natural.
Per la Vall d'en Bas pasa la via verda de la Ruta del Carrilet que recorre l'antiga via de tren que unia Olot i Girona. Un passeig agradable a peu o en bicicleta.
EL CLIMA
Pel que fa a les temperatures, a Olot la mínima de gener és de 0,09 °C, i la màxima d'agost, de 27,7 °C. Les freqüents formes de cubeta hi ocasionen inversions tèrmiques, i el relleu a l'alta Garrotxa i al Puigsacalm, particularment, una variant climàtica de muntanya, amb importància de les precipitacions de neu.
La Garrotxa contrasta amb les comarques veïnes per l'elevada humitat. La pluja anual oscil·la al voltant dels 1.000 mm. Es diu: Si no plou a Olot, no plou enlloc.
LA VEGETACIÓ
La vegetació segueix les línies del clima. Hi ha un sector de caràcter mediterrani, que s'estén per l'alta Garrotxa i est de la comarca, mentre que la resta és coberta per vegetació submediterrània que passa a atlàntica en els punts més humits.
LA POBLACIÓ
Els nuclis de població concentrada són molt poc importants. El 1986 el 9,4% de la població activa treballava en el sector primari, el 59,4% en el sector secundari i el 31,2% restant en el terciari. La superfície conreada ha anat disminuint. Així i tot, és la primera comarca productora de blat de moro de secà de Catalunya. La ramaderia presenta una forta expansió i una acusada modernització tècnica, particularment pel que fa al porcí i el boví. La indústria va rebre un impuls decisiu després del 1940. Actualment el sector tèxtil, sobretot el de filats i gèneres de punt, l'alimentari (la indústria càrnia) i el metal·lúrgic (la metal·lúrgia de transformació) són els més importants. En un segon lloc hi ha els sectors de les arts gràfiques i el paper, i el químic i el dels plàstics. L'activitat industrial es concentra a la ciutat d'Olot i els municipis veïns de Sant Joan les Fonts i Besalú.
L'ECONOMIA
Fins al segle XVIII els conreus foren els tradicionals dels països mediterranis: cereals, vinya i oliveres. A partir del segle XVIII s’introduí el del blat de moro i de les patates, i el de la vinya i de les oliveres experimentaren un retrocés. Al segle XIX hom feu una nova plantació de vinya en el moment de la crisi de la fil·loxera a França, però la durada fou curta, puix que el 1879 la fil·loxera penetrà per l’Empordà. Fins el 1960, aproximadament, els conreus seguien la rotació normal a base de blat i després blat de moro de rostoll amb fesols o naps o bleda-raves i blat de moro de primavera. La superfície conreada ha ant disminuint i el 1986 només ocupava el 13% de la superfície total de la comarca. El total de terres conreades el 2003 era de 8.900 ha (7.562 ha de secà i 1.338 h de regadiu). Els conreus principals foren els cereals (4.625 ha), especialment el blat de moro (2.472 ha), l’ordi (1.038 ha) i el blat (659 ha), i també se censaren 1.170 ha de farratge. És la primera comarca productora de blat de moro de secà de Catalunya. La ramaderia presenta una forta expansió i una acusada modernització tècnica, particularment pel que fa al porcí i el boví. El 2003, es comptabilitzaren 9.847 caps de bestiar porcí, 31.832 de boví (amb una producció lletera de 33.670 tones, que representava el 5,2% del total que es produïa a Catalunya), 28.319 d’oví i 2.214 de cabrú. Els boscs actualment són subexplotats, particularment els alzinars, dedicats en un altre temps a una intensa producció de carbó. Les primeres notícies de la indústria són del segle XV, que hi havia florents gremis de sastres, calceters, pelleters i paraires. La indústria tèxtil hi ha estat sempre la més important. El 1803 ja hi havia un miler de telers rodons dedicats a la producció de mitges, guants i barretines. Vinculada a aquesta indústria es desenvolupà la de tints. Els pelleters també hi han tingut força importància. La indústria paperera es localitza a Sant Joan les Fonts (al segle XIX hi havia nou molins paperers). En iniciar-se la lluita entre els partits carlí i liberal (1820) s’hi originà una forta emigració i una acusada decadència industrial. El 1880 hi començà a funcionar el primer teler mogut per vapor. A partir del 1914 s’hi inicià la producció de regenerats, base de la nova indústria olotina. La indústria imatgera, que tanta d’importància tingué fins el 1950, s’hi inicià a la fi del segle XIX. La indústria olotina rebé l’impuls decisiu després del 1940. Actualment el sector tèxtil (sobretot el de filats i gèneres de punt), l’alimentari (la indústria càrnia i lletera) i el metal·lúrgic (la metal·lúrgia de transformació) són els més importants. En un segon lloc hi ha els sectors de les arts gràfiques i el paper, i el químic i el dels plàstics. Predomina la petita empresa de menys de menys de 50 treballadors. L’activitat industrial es concentra a la ciutat d’Olot i els municipis veïns de Sant Joan les Fonts i Besalú. El turisme ha estat un motor per a la comarca en els últims anys, especialment el turisme rural. Hi ha una quantitat important de residències, cases de pagès, hotels, restaurants i càmpings.
TRADICIONS
El jovent, i els no tan joves de la Garrotxa han sabut des de sempre crear una oferta d'oci i de festa al marge de tot allò oficial, organitzat o institucional. Al llarg de la història, sobretot pel que fa a la més recent, l'autoorganització ciutadana ha estat una constant per crear l'alternativa.
Des de fa anys, nombroses trobades i aplecs amb els músics de muntanya servien als nostres avis per divertir-se, i fins i tot burlaven (i encara avui) la frontera per agermanar catalans del nord i del sud a Sant Aniol d'Aguja (Alta Garrotxa).
Avui dia, però, si hem de parlar de les festes amb més seguiment per part del jovent de la comarca, hem de parlar sens dubte de les petites festes de poble, si bé totes tenen el seu encant i el seu seguiment, cal remarcar especialment les festes dels pobles de la Vall d'en Bas a l'estiu, on el jovent, vingut de tota la comarca es troba cada cap de setmana a un poble diferent, ballant tota la nit fins ben entrat el matí.
Aquestes festes culminen cada estiu amb les 24 hores de volei, a Olot, que marquen al preludi a les esperades Festes del Tura. I és que no es pot parlar de festa a la garrotxa sense parlar de les Festes del Tura.
Al marge d'allò normalment dit o conegut, a les Festes del Tura hi ha una sèrie d'esdeveniments molt populars i arrelats que són gairebé d'obligada assistència pel jovent; la Turinada i el posterior Ball de l'Hora, el birra-crucis, la tancada d'ànecs, etc..
A banda, al llarg de l'any, són variades (tot i que no pas moltes) les opcions d'oci alternatiu a la comarca, algunes ben curioses com el sopar rural de Riudaura, i altres molt populars com poden ser el Carnestoltes “brutes, tous i poca-soltes” a Olot, o l'empenya't.
MOVIMENTS SOCIALS
La Garrotxa és una comarca amb una tradició associativa important. El teixit associatiu és dens, i arriba a tota mena d'àmbits, des de les associacions de veïns, passant per les colles dels pobles, associacions de comerciants, de productors, d'oficis, d'aficions, esportives, culturals, polítiques, solidàries, etc.
Així doncs, recorrent la història més recent de la comarca no és estrany trobar un intens moviment social organitzat en col·lectius diversos, dels quals destaquem el següents:
El moviment Escolta, present a la comarca des de l'any 1953 ha marcat diverses generacions a través de la formació de ciutadans lliures i compromesos amb el territori i la identitat; així mateix, ha esdevingut l'embrió, parcial o total, de molts moviments socials, com per exemple els Amics de l'Alta Garrotxa, entitat que promou l'adequació d'ermites i la preservació d'aquest indret, o el MCO (monitors cooperants d'Olot), que sorgiren a més de l'escoltisme dels Esplais de la Garrotxa. Aquesta ONG va desenvolupar un intens treball de conscienciació a la població Garrotxina i diferents treballs de cooperació, sobretot a Nicaragua.
La denominada Esquerra Independentista (EI) tingué un ressò important a la comarca sobretot a partir de la darreria dels anys '90, especialment a Olot amb el bar i casal independentista Terra Aspra. Aquest bar fou la culminació de diferents casals i projectes comuns de l'Assemblea de Maulets de la Garrotxa i la CEPC (Coordinadora d'Estudiants dels Països catalans). Ambdues associacions (encara existents avui, però amb menys pes) tingueren un ampli ressò mediàtic, sobretot arran de la demanda de presó a Toti Juanola per unes pintades amenaçadores (que ell negà rotundament haver fet, i que finalment quedà absolt). I la conseqüent llarga i intensa campanya pro-absolució. A banda d’això, també marcaren un abans i un després amb la organització d'actes diversos com la Calçotada popular, les vagues d'estudiants (de seguiment massiu) contra la LOU i contra la guerra d'Iraq, els enterraments a la constitució espanyola, etc...
Actualment L'associació Greda ha pres part del relleu del casal independentista de la Garrotxa, amb l'obertura de l'Ateneu popular 217 al nucli antic d'Olot, en col·laboració amb el SEPC (antiga CEPC) i Maulets Garrotxa, i organitza alguns dels actes dels que es feia càrrec el casal, tot i que la Greda aposta principalment per la cultura popular com a eina de conscienciació.
Cal destacar també la presència a la comarca d'organitzacions solidàries amb altres pobles oprimits com el català, com serien l'Associació d'Amics del Poble Saharaui, que cada any porta mainada dels camps de refugiats a passar l'estiu en acollida amb famílies de la comarca, o l'associació pels drets del poble Amazig a Catalunya, que defensa els drets d'aquest col·lectiu molt nombrós a la comarca, i que col·laboren estretament amb l'associació Greda.
LA GASTRONOMIA
Als tradicionals embotits, les carns a la brasa, les coques de llardons i els tortells d'anís, s'ha d'afegir la popular ratafia, beguda tradicional elaborada amb nous tendres i plantes aromàtiques.
La terra dels volcans, aquesta terra fèrtil i plena de vida on arrela el blat de moro, els fesols, el fajol, la patata, el nap, la ceba, la tòfona, l'escarlot i la castanya, ha esdevingut en una cuina anomenada cuina volcànica a la que acompanyen el porc, el cargol i el senglar.
Una cuina propera i contundent, nascuda i cuinada aquí, per llepar-se els dits.
A destacar les Patates d'Olot i els Fesols de Santa Pau.
Els dolços són un dels puntals més representatius de la gastronomia de la garrotxa, tenint com a més famosos els tortells adobats, les coques de llardons, els xuixos, les galetes i els bescuits olotins. A Besalú s'elaboren uns dolços anomenats modernistes.
LA HISTÒRIA
De la prehistòria a la romanització
El procés del poblament prehistòric i antic de la Garrotxa no és gaire ben conegut, puix que les excavacions hi han estat escasses. Hi ha indicis del Paleolític (cova dels Ermitons de Sadernes), i vestigis de poblament de les primeres edats del metall, amb coves sepulcrals, com la cova del Bisbe, de Sales de Llierca, i també del temps de les transformacions dels indoeuropeus (necròpolis hallstàttica del pla de Gibrella, a Capsec). L’època ibèrica és coneguda a través de diversos poblats, a Besalú, Mieres, etc., i per troballes monetàries (tresorets de les Encies i de Segueró). Un plom escrit d’Empúries es refereix als olossitani, probable precedent del nom d’Olot, que devien dur els habitants de la comarca. La romanització es manifesta pel poblament rural en vil·les, com la de Can Ring, prop de l’actual Besalú.
De l’edat mitjana ençà
El territori que forma la Garrotxa correspon, juntament amb la vall de Camprodon, el Pla de Banyoles i la part de l’Alt Empordà des d’Agullana, Figueres i Bàscara cap a l’oest, al pagus o nucli primitiu del comtat de Besalú; en restava fora, altrament, la vall d’Hostoles i una part del terme de Sant Aniol de Finestres, que pertanyien al comtat de Girona. El sector sud-occidental de la comarca constituí el vescomtat de Bas, territori patrimonial dels antics vescomtes de Besalú. En la divisió del Principat de Catalunya en vegueries, vigent el 1304, la Garrotxa (excepte la vall d’Hostoles, que pertanyia a la vegueria de Girona) restà inclosa en la vegueria de Besalú. A la fi de l’edat mitjana Olot i les valls de Bianya i de Riudaura passaren a la vegueria de Camprodon, mentre que la demarcació passava a sotsvegueria de Besalú, dependent de la vegueria de Girona, que des del 1716 fou una alcaldia major (la capital de la qual, a causa de la decadència de Besalú, fou traslladada aviat a Figueres), dins el corregiment de Girona. Amb la divisió provincial, la Garrotxa restà dins la província de Girona, de la qual constituí un partit judicial (1835) amb capital a Olot, que ja feia temps que havia esdevingut centre econòmic d’una gran part de la comarca. El 1936, en la divisió de Catalunya decretada per la Generalitat, fou constituïda la comarca de la Garrotxa, amb els mateixos municipis que el partit judicial, excepte Sant Miquel de Campmajor, que fou atribuït al Gironès. El 1937 fou modificada la demarcació amb l’agregació de Dosquers, segregat de l’Alt Empordà. El 1969 tornà a modificar-se la demarcació quan el municipi de Bassegoda fou annexat oficialment al d’Albanyà (Alt Empordà) i el de Beget al de Camprodon (Ripollès).
LLOCS D'INTERÈS
Els indrets d'interès mes significatius son: Besalú, Castellfollit de la Roca, Santa Pau, L'Alta Garrotxa centrada en Montagut i Oix i el Romànic de Beuda.
Els museus, Casa Museu can Trincheria d'Olot, Museu Comarcal de la Garrotxa a l'Antic Hospici d'Olot. Museu dels Sants a la casa Vayreda d'Olot, Museu dels Volcans a la casa Sureda-Castanys d'Olot.
FIRES, FESTES I TRADICIONS
Entre els mes populars trobem els següents.
Festes: La Cua del Drac a Olot, Festes del Tura, festa major a Olot, Veus, Festival de Grups Vocals de Catalunya a Olot, Pessebre Vivent de Santa Pau, Pessebre Vivent de Joanetes.
Fires: Fira Internacional de Bruixeria a Sant Joan les Fonts, Fira de Sant Lluc d'Olot, Orígens- Fira Agroalimentària de Productes de Qualitat a Olot, Fira de Sant Nicolau de la Vall d'en Bas, Fira del Pessebre a Olot.
La Garrotxa la formen un total de 21 municipis: Argelaguer, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, la capital, Olot, Les Planes d'Hostoles, Les Preses, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Tortellà, Vall d'en Bas, Vall de Bianya.
Informació extreta de:
www.vegueries.com; https://www.garrotxa.cat/; https://www.enciclopedia.cat/; https://www.elcami.cat/; https://www.festacatalunya.cat/; http://elrefranyer.com/; https://ca.wikipedia.org/
Video de la Garrotxa de la sèrie de TV3 "Catalunya des de l'aire"
Etimologia: El nom "garrotxa" significa terra aspra, trencada, de mala petja.
Gentilici: Garrotxí, garrotxina.
Frases fetes:
Els de Riudaura la deixen caure, els de Sant Joan la van parant; però que burros són els d'Olot que la paren amb un got.
