Les Planes d'Hostoles

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia	Les Planes, en la documentació antiga Planis (s. XII) ‘plans’; Hostoles, en la documentació antiga Ostoles (s. XI), que és un nom d’origen insert. Hostoles, de vegades s’escriu Hostòles. Documentat al s. XIV com a Castri de Hostalesio. S’el fa derivat del llatí staulas, d’stabulas, “estable”, lloc on hom allotja es bestiar.
	Gentilici	Planenc, planenca.
	Canvis de nom	Durant la segona república espanyola, a partir del 1933 es va anomenar Les Planes d'Hostoles. Las Planas --> Les Planes d'Hostoles (21/04/1982).
	Malnom	Nyerros.
	Dites	A Les Planes, no te’n vinguin ganes.
	Llengua, dialecte	Garrotxí.
	Lema	Les Planes d'Hostoles, Naturalment!
	Subcomarca	La Plana d'Olot.

Data de visita: 30 de juliol de 2019

Comprèn, a part el poble de les Planes d'Hostoles, que n'és el cap, i l'antic castell d'Hostoles, els pobles de Cogolls i les Encies, els veïnats de Sant Pere Sacosta i de Pocafarina, les colònies de Dusol i Paulí, la urbanització del Jonquer, l'indret de la Farga i l'antic castell de Puig-alder.

Termeneja a l'Oest i al Nord amb Sant Feliu de Pallerols, a l'Est amb Sant Aniol de Finestres, al Sud amb Amer i Susqueda, aquests dos de la comarca de la Selva, i a l'Oest amb Rupit i Pruit, d'Osona, només per un petit sector.

L’entorn físic

Situat en plena Vall d'Hostoles, té unes fronteres orogràfiques naturals com la Serra de les Medes (nord) , la Serra Pelada, Serra d'Oliveres i Serrat dels Crous (est) i el més imponent, la Serra del Puig del Moro on s'alça majestuosa la cinglera de roca calcària que en el seu extrem es troba el Santuari de la Mare de Déu del Far (1123 m), pertanyent a la parròquia de Sant Martí Sacalm, dins el municipi de Susqueda.

El relleu del municipi està dividit en zones planeres amb espais agrícoles conreats i formacions forestals molt frondoses combinades en zones de pastura i situades en els relleus muntanyencs.

Aquestes formacions forestals ocupen una part molt important de la superfície del municipi, quasi unes tres quartes parts, on les alzines i els roures en són els arbres més presents.

Un altre aspecte molt vinculat a la riquesa forestal és la fauna; que tot i no presentar especies animals especifiques de la zona, si que hi ha una presència de molt tipus d'animals ja siguin mamífers, depredadors, aus o rèptils entre molts altres.

El nombre de fonts naturals, igual que a Sant Feliu de Pallerols, és molt important amb quasi trenta punts on es situen al llarg del territori les diferents fonts que brolles aigües que recull la Vall d'Hostoles.

Història, cultura, economia

Durant l'edat mitjana les parròquies que integren l'actual municipi formaven part del terme de l'antic castell d'Hostoles, que, esmentat el 1021, pertangué originàriament als comtes de Besalú. Foren senyors del castell, a la primeria del segle XII, els Montcada; posteriorment passà als Hostoles, als Cartellà, als Serrallonga de Cabrenys i als Rocabertí.

El 1357 les set parròquies de la vall d'Hostoles van ser venudes per Pere el Cerimoniós, que necessitava recursos per a finançar la guerra contra Castella, a Guillem Galceran de Rocabertí. El 1416 els habitants de la vall d'Hostoles s'alliberaren de la jurisdicció senyorial, però només temporalment, ja que en el període de 1445-1565 el castell d'Hostoles era de Dalmau de Rocabertí. Esclatada la guerra de la Generalitat contra Joan II, Dalmau de Rocabertí va militar en el partit joanista, però caigué presoner, i el 1469 continuava pres a Barcelona. El castell va ser fortificat pels remences. El 1471 el rei Joan II va declarar incorporats a la corona el castell i el terme d'Hostoles. Tanmateix, poc temps després d'acabada la guerra, el 1474, el sobirà concedí el castell i la vall d'Hostoles al cabdill remença Francesc de Verntallat, atorgant-li el títol de vescomte d'Hostoles. El fet equivalia, com ha assenyalat Vicens Vives, al reconeixement d'un autèntic estat remença lliure de qualsevol intromissió de la policia reial o senyorial. El 1485 els remences de l'ala radical s'apoderaren del castell d'Hostoles i hi romangueren fins l'11 de juliol de 1486, que passà a mans del rei, després d'haver estat rescatat amb la intervenció d'Andreu Espígol i de la muller de Verntallat.

La senyoria del castell pertanyia, des de mitjan segle XVI fins al XVIII, als Sarriera, barons i després comtes de Solterra; però el 1698 la vall d'Hostoles era una batllia reial que comprenia els llocs i les parròquies de Sant Feliu de Pallerols, Sant Iscle de Colltort, Sant Miquel de Pineda, Sant Cristòfol de Cogolls, Santa Maria de les Encies, Sant Cristòfol de les Planes i Sant Pere Sacosta.

L'agricultura, localitzada al pla del fons de les valls, es dedica, sobretot, al conreu de cereals i farratge. Té una certa importància la ramaderia, sobretot la cria de bestiar porcí, oví i boví, i l'avicultura. La indústria ocupa una part important de la població del municipi. La industrialització s'inicià a partir de l'establiment d'empreses tèxtils, com és ara Dusol, fundada el 1886 i encara en funcionament. La crisi del sector tèxtil obligà a tancar moltes empreses, com és el cas de Majem, que havia arribat a ocupar 300 treballadors. Hi ha, a més, indústria del sector de l'alimentació (destaca la casa Pirene, d'embotits, constituïda el 1963), del metall, de la fusta (la casa Isidro Arnau es dedica a la producció de mànecs de fusta per a eines des del 1885) i de la construcció. La població celebra mercat el divendres.

Fills il·lustres i adoptius

Tomàs Recolons i Lladó, fill adoptiu de les Planes per haver espontàniament adquirit i donat al municipi el terreny on està emplaçada l’escola, la població de les Planes.

Valentí Carulla i Margenat (Sarrià, 5 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 d'octubre de 1923), “l’apostol de les escoles”. Fou un metge i farmacèutic català i rector de la Universitat de Barcelona. Ajudà a la construcció de les escoles de les Planes.

Comentaris

Gastronomia

Vivències, curiositats i llegendes

La llegenda de la mina del castell d'Hostoles:

El castell d'Hostoles era assetjat pel moros de la delegació de Girona. Era un castell situat en un lloc estratègic i el volien a qualsevol preu. Però era una plaça molt ben proveïda i admirablement dirigida. Les provisions, en un assetjament tan llarg s'anaven esgotant i, en veure-ho, el cap del castell ideà el següent estratagema: va fer treure tot el gra de les arques i manà omplir-les de terra, sorra i pedres, deixant un pam abans d'arribar al cim, que guardà per posar-hi el blat que quedava. De seguida manà a dos soldats, pescadors, que baixessin fins al riu, per la mina secreta que conduïa a les grutes de la torra travessant la muntanya del castell, i portessin peix i es proveïssin de verdures fresques. D'aquesta manera convidà el cap dels sarraïns a un àpat per parlamentar del setge. El sarraí acceptà pensant que era un principi per a la rendició del castell.

En l'àpat, el cap moro quedà bocabadat en veure els deliciosos plats que els havien preparat. Però no va acabar aquí: el cap cristià li ensenyà les arques plenes de gra de gom a gom. Al cap de tres dies es retiraven de l'assetjament ja que, a més, els havien dit que encara tenien provisions per a tres anys.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa major en honor de sant Jaume, al juliol, amb la carbassonada i el típic ball de gegants i capgrossos; aquests, creats per Josep Clarà el 1925, cremats durant la guerra civil de 1936-39, i recuperats el 1982.

Festa de la Santa Espina, amb desfilada de carrosses i una sardinada, se celebra el quart cap de setmana de setembre.

Festa de les Encies el segon diumenge de setembre.

Festa Major de Cogolls, Aplec de Sant Grau o Sant Pelegrí el Segon cap de setmana d'octubre.

El 1993 també es va recuperar el maniple de manaies de les Planes d'Hostoles de la processó del Divendres Sant, tradició de la qual se'n tenen records ja al començament del 1900.

Fira del bastó i la fusta on durant tot el dia s'hi podran trobar parades d'artesania, productes de la terra i escenificació de treballs antics se celebra en el mes de setembre.

Entorn, que veure, què fer

Castell de Puig-alder.

Castell d'Hostoles.

Església de Sant Cristófol de Cogolls.

Església de Sant Pere Sacosta.

Església de Santa Maria de les Encies.

Església parroquial de Sant Cristòfol de les Planes.

La Vall d'Hostoles.

Links d’interès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Què fer a Les Planes d'Hostoles; Plànols de les Planes d'Hostoles.

Itineraris per a Navegadors. TomTom(.ov2), Copilot(.trp), Sygic(.itf), Google-Olot(.kml), Google-Olot(.kmz).

Mapa interactiu

Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta dels llibres “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas, “Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes”, “Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 82, desembre 2016, p. 35-68” i “Dites, refranys i malnoms dels pobles de la Garrotxa” de Jordi Pujiula Ribera i dels webs http://www.lesplanes.cat/; https://www.onomastica.cat/; https://municat.gencat.cat/; http://www.apuntsdunnummulit.com/; https://www.enciclopedia.cat/; http://www.trianglegironi.cat/; https://www.garrotxa.cat/; http://ca.wikipedia.org.

Data de visita: 30/07/2019 Data de publicació: 22/09/2019 Data de revisió: 29/06/2020

Etimologia

Les Planes, en la documentació antiga Planis (s. XII) ‘plans’; Hostoles, en la documentació antiga Ostoles (s. XI), que és un nom d’origen insert.

Planenc, planenca.