Olot

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia	Diverses hipòtesis: En la documentació Antigua Olotis (s IX), que probablement és un nom d’origen preromà o indoeuropeu. Olotum i Olot (s. X i XI). Dels noms antics Aulot, Alot vindria Ala que es representa a l’escut. Olot va ser fundat per Ulo, antic rei de la dinastia dels atlants, (després anomenat Sícul), amb el nom d'Ulot. De l’antic basc : oloa (civada) i leku (lloc), el resultat final és oleku que va derivar a olek, olok i finalment, olot. També es diu que ve d'"ollot", d'olla, perquè està envoltat de muntanyes.
	Gentilici	Olotí, olotina.
	Agermanament	Tuïr (Rosselló-França). Notre-Dame-de-Bondeville (Normandia - França).
	Malnom	Borratxos
	Dites	D'Olot, ni dona ni porc, ni home tampoc. El tren d'Olot, surt quan vol i arriba quan pot. Els olotins són amics de l'aigua, per refrescar el vi. Els olotins són amics de tiberis. L'apotecari d'Olot, preu per preu, els ho fotia pel tarot. Qui no carda a Olot, no carda enlloc. Qui no és estat a Olot, no és estat enlloc. A Olot, barretines de pertot. El vicari d'Olot, no té pèls al ninot.
	Llengua, dialecte	Garrotxí.
	Lema	La ciutat dels detalls.
	Subcomarca	La Plana d'Olot.

Data de visita: 28-29 de juliol i 5 d'agost de 2019

El municipi comprèn la ciutat d'Olot, cap de comarca, i els pobles de Sant Cristòfol les Fonts i l'antic terme i veïnat de Batet de la Serra, els antics pobles i veïnats (Sant Roc d'Olot, Sant Andreu del Coll, Closells), que formen una conurbació al voltant de la ciutat, i diverses urbanitzacions (les Fonts, el Mas Bernat, les Planoles, etc.).

Termeneja al Nord amb la Vall de Bianya, al Nord i a l'Est amb Sant Joan les Fonts, al Sud-est amb Santa Pau, al Sud amb les Preses i a l'Est amb la Vall d'en Bas i Riudaura.

L’entorn físic

La ciutat d'Olot està situada en una plana envoltada per les serres de Sant Valentí, Aiguanegra, l'altiplà de Batet, Marboleny i Sant Valentí de la Pinya. La plana és travessada pel riu Fluvià i la riera de Riudaura. La presència de materials volcànics contribueix a donar acusada personalitat al paisatge. Dins la ciutat d'Olot hi ha quatre volcans: el Montolivet, el Montsacopa, la Garrinada i el Bisaroques. El Fluvià, de règim mediterrani, té un cabal no gaire important.

Pel que fa al clima, la zona de la comarca de la Garrotxa contrasta amb les comarques veïnes per l'elevada humitat. La pluja anual oscil·la al voltant dels 1.000 mm. Popularment, es diu que "Si no plou a Olot, no plou enlloc".

Història, cultura, economia

Orígens:

El primer document escrit en què s’esmenta la ciutat d’Olot és de l’any 871, o del 873, segons estudis més recents. Es tracta d’una donació de Carles el Calb a l’abat Racimir, de Sant Aniol d’Aguges. La població estava incorporada al comtat de Besalú fins que, l’any 1097, es va fer la cessió del domini a l’abat de Ripoll. Aquests nous amos hi van bastir un palau que avui dia ja no existeix, però que encara dóna nom a la plaça Palau.

És evident que alguna cosa hi havia abans d’aquest primer escrit i les restes d’indústria lítica trobades a la serra de Batet, un jaciment conegut des dels anys trenta, confirmen que en el paleolític superior, com a mínim, ja hi havia ambient a la zona. Els sàpiens que es movien per la comarca en el tram final del paleolític, entre 10.000 i 30.000 anys enrere van tenir el privilegi de contemplar les últimes erupcions del Croscat.

àpiens que es movien per la comarca en el tram final del paleolític, entre 10.000 i 30.000 anys enrere van tenir el privilegi de contemplar les últimes erupcions del Croscat.

La vila d’Olot passarà la major part del període feudal sota el domini dels abats de Ripoll, tot i que al segle XIV ja s’havia creat la Universitat, avantpassat de l’Ajuntament, amb el poder municipal a les seves mans. Poc abans s’havia creat la Pia Almoina del Pa Comú, una important institució de caràcter benèfic. Aquests anys van ser de lluita constant entre els abats i el monarca, amb la noblesa, la pagesia i els artesans pel mig, per aconseguir el poder i els beneficis de la vila.

L’època crucial en el desenvolupament de la vila d’Olot comença el 15 de març del 1427, amb la primera sacsejada forta dels terratrèmols anomenats de la sèrie olotina, moviments sísmics que van afectar bona part de les comarques de la Selva i la Garrotxa entre els anys 1425 i 1428. En els anys 1427 i 1428 van tenir la màxima virulència i van enderrocar gran part de la vila olotina.

Evolució:

Immediatament després dels terratrèmols es van iniciar el treballs de reconstrucció. Els terrenys escollits per aixecar-hi la nova ciutat van ser els de la Pia Almoina, fora de la jurisdicció dels abats ripollesos. D’aquesta manera, al costat de la vila vella es va anar aixecant, a poc a poc, la vila nova, de traçat ortogonal, articulada a l’entorn del carrer Major. En el llarg període en què es va dur a terme la reconstrucció es van produir conflictes important que van afectar la vida dels olotins, molt especialment l’aixecament dels pagesos de remença contra els antics privilegis feudals. Un dels cabdills pagesos més destacats, Verntallat, va néixer prop de la ciutat d’Olot, en una masia de Sant Privat. Les tropes d’aquest, addictes al rei, van tenir la major part del temps a la vila d’Olot sota el seu control.

Les crisi dels segles XIV i XV, amb guerres, terratrèmols i epidèmies, van mantenir la població estancada i amb retrocessos esporàdics. Després d’una lenta recuperació, a començaments del XVI, les guerres i la pesta, que va afectar la vila l’any 1650, amb la mort de quasi la tercera part de la població, van tornar a frenar el creixement. El 1553 Olot tenia 1.500 habitants. El 1718, en tenia 2.627. La immigració francesa, de gent que fugia de les guerres del país veí, va contribuir a l’augment.

En aquest segle, el XVIII, es va produir un salt demogràfic molt important gràcies a la prosperitat econòmica. Tot i això, les guerres del final de centúria van tornar a aturar el creixement. La ciutat havia arribat als 10.000 habitants, xifra que es mantenia en la segona meitat del XIX, quan va començar una nova davallada, i que ja no es recuperaria fins ben entrat el segle XX.

Entre els anys 1920 i 1988 la població d’Olot es va triplicar fins arribar als 28.000 habitants de l’actualitat.

Cultura:

Olot és una ciutat amb una forta activitat cultural i artística, d'on han sorgit moviments històrics com les escoles d'imatgeria o l'Escola paisatgística d'Olot. Durant el Renaixement i el Barroc va proliferar una internacionalment reconeguda escola d'imatgeria religiosa, que es va dedicar principalment a la creació de retaules per esglésies i figuretes de pessebre, així com de talles molt treballades i decorades. Un dels més importants imatgers fou Ramon Amadeu. Aquesta tradició va perdurar durant diversos segles. Joaquim Vayreda, va ser l'impulsor, a finals del segle XIX, gràcies a la lluminositat i diversitat dels paisatges de la zona, d'una escola paisatgística on van participar pintors de renom com Modest Urgell o Aristides Maillol, entre d'altres. Actualment l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot s'ha convertit en el centre d'ensenyament d'arts de la província de Girona i ofereix des de Batxillerat d'Arts fins a Estudis de Grau Superior. Des del curs 2010-11 imparteix estudis de Grau en Disseny com a co-seu de l'Escola Superior d'Arts Plàstiques de Catalunya. També hi ha el teatre principal on durant tot l'any es fan representacions de teatre i altres activitats culturals.

Economia:

L’agricultura es basa sobretot farratge i cereals i en menys quantitat el blat, el sègol, la civada, el blat de moro, el fajol, els naps, etc.

Els sectors ramaders més importants són el boví, tant de carn com de llet, el d’engreix de porcs, l’oví.

La base econòmica de la població és la intensa dinàmica industrial d’iniciativa autòctona, molt lligada a l’aprofitament dels recursos hidràulics del Fluvià. Actualment hi trobem indústries tèxtils, alimentàries (d’embotits, etc.), del sector del metall, del paper i de materials per a la construcció.

Darrerament, la ciutat ha donat impuls al comerç, incidint en la promoció dels seus productes més tradicionals (embotits, ratafia, tortells, figures de pessebre, etc.). El centre de la ciutat concentra una gran quantitat de comerços especialitzats.

El paisatge volcànic, els monuments, els museus, les fires i la gastronomia) han afavorit l’impuls de les activitats turístiques i l’establiment de diversos tipus d’allotjament (hotel, alberg, càmping, cases rurals, etc.). El turisme més important és el que arriba d’altres zones de Catalunya, però també n'hi ha d’estranger, sobretot holandesos i alemanys, i de la resta de l’Estat espanyol.

La Industrialització:

Enmig d’una comarca eminentment agrícola, la ciutat d’Olot ha tingut, d’antic, una notable activitat industrial. Els artesans hi van tenir un paper decisiu al llarg de l’època medieval. A partir del segle XVI, l’activitat artesanal derivada de la llana va créixer de manera notable, fins a la segona meitat del XVIII, en què es va transformar decididament en una activitat industrial.

En el darrer quart d’aquesta centúria, es van produir innovacions tecnològiques importants, sobretot en el sector del tèxtil. El 1774 va començar la fabricació de mitges de teler i en una dotzena d’anys els telers es van multiplicar per deu. A les fàbriques hi anava a parar una mà d’obra barata, formada per dones i nens principalment. Complementàriament, molts telers i màquines es van escampar per les cases de pagès, i la gent del camp es va acostar a la indústria.

Tot i aquests començaments prometedors, Olot va perdre el tren de la industrialització en els anys vint del segle XIX, i no el va tornar recuperar fins a començaments del XX, amb l’electrificació, l’arribada del tren i la millora de les carreteres. Aquells anys es van posar les bases de l’indústria olotina actual, molt més diversificada, amb un pes important, encara, del tèxtil, però amb sectors com la carn, les arts gràfiques, l’electrònica o el metall molt desenvolupats.

Tot i això, actualment la indústria va perdent terreny respecte al sector serveis, que, l’any 1996, ja ocupava gairebé tanta gent com la indústria. A poc a poc, Olot es va convertint en una ciutat de serveis, en el centre comercial més important per a la majoria de la comarca. El turisme, tot i l’enorme potencial de la ciutat, continua amb taxes d’ocupació molt baixes, comparades amb el conjunt gironí o català. Segons el pla director de l’Institut Municipal de Promoció de la Ciutat, Olot, dins l’àmbit turístic comarcal, encamina més les seves actuacions cap a la consolidació del model de ciutat de cultura i serveis.

Fills il·lustres i adoptius

El 18 de juny de 1915, la sessió plenària del consistori, presidida per l'alcalde Eveli Barnadas, va aprovar el reglament que havia de regular la inclusió del retrat de personatges notoris de la societat local. El criteri adoptat primava el reconeixement del mèrit “demostrado por obras o instituciones debidos a un talento o caridad que sean de interés y dominio público” en els camps de la ciència, la literatura, les arts o la beneficència. La galeria es va inaugurar el 5 de desembre d'aquell any. Els primers quadres d'homenatjats que van ingressar a la galeria olotina van ser els del jurista Joan Pere Fontanella (1575-1649) i el filantrop Camil Mulleras Garrós (1844-1909), pintats per Francesc Vayreda, i del literat Pau Estorch i Xiqués (1805-1870), obra de Rogeli López. Actualment, comprèn divuit olotins il·lustres (a més dels citats, el pintor i escriptor Josep Berga i Boix, l'escultor Miquel Blay, l'escriptor Jaume Bofill, el farmacèutic i botànic Francesc Xavier Bolòs, l'escultor Josep Clarà, el metge i historiador Joaquim Danés, la terciària Lliberada Ferrarons, l'empresari i filantrop Manuel Malagrida, l'eclesiàstic Joaquim Masmitjà, el banquer i historiador Francesc Monsalvatje, el pedagog i historiador Esteve Paluzie, el religiós i músic Antoni Soler, l'escriptor Joan Teixidor –l'última incorporació, el 2013–, el pintor Joaquim Vayreda i l'escriptor Marià Vayreda. L'artista Bartomeu Mas Collellmir (les Preses, 1900-Olot, 1980) és autor de vuit dels retrats de la galeria. La Galeria d'Olotins Il·lustres està ubicada al Saló de Sessions de l'Ajuntament d'Olot i consta d'un retrat de cadascun realitzat per algun artista.

Comentaris

Gastronomia

Ratafia d'Olot: un licor elaborat amb aiguardent, nous verdes, herbes i espècies. Una beguda dolça i amb propietats digestives.

Coca de llardons i tortell de matafaluga d'Olot: fets de manera tradicional, tal com s'ha transmès de pares a fills durant generacions.

Embotits d'Olot: com la llonganissa, la baiona o la botifarra d'ou, tot elaborat amb carn de porc. El més conegut és el fuet d'Olot.

Patates d'Olot: s'han convertit en un dels plats més coneguts i reconeguts de la cuina volcànica que es fa a la Garrotxa. Es tracta de patates laminades farcides amb carn i arrebossades amb ou i farina.

Fajol: en forma de farina és utilitzat per flequers i restauradors. El producte més conegut fet amb fajol són les farinetes que es poden elaborar fregides amb oli i endolcides amb sucre, mel o reducció de ratafia.

Vivències, curiositats i llegendes

Segons una tradició del segle XV, un bou anava cada dia a gratar el terra del mateix lloc. L'amo del bou, estranyat de la insistència de l'animal, va cavar en aquell punt i va trobar la imatge de la Mare de Déu. D'aquesta llegenda en prové el nom actual, ja que Tura, en català significa bou.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major per els volts del 8 de setembre.

Festes del Tura.

Fira de Sant Lluc: data de 1314 el 18 d'octubre.

Fira del Primer de Maig o Fira de la Primavera.

Fira de l'Embotit: es celebra pel mes de març.

Mercat de Nadal i Mercat d'Artesania: es celebren al desembre (Pel pont de la Purissima,6-7-8 de Desembre).

Aplec del Roser: es celebra el dilluns de Pasqua Florida.

Festa del Corpus.

Cornamusam d'Olot el tercer cap de setmana de juny.

Mercat setmanal del dilluns al passeig de Miquel Blay (sector alimentació), i al passeig de Ramon Guillamet (roba i complements).

Fira Orígens.

Fira de Sant Lluc el cap de setmana més proper al 18 d’octubre.

Campanya turística OLOTx2 el febrer, paga un i en tens per dos.

Festival VEUS, durant el pont de la puríssima (desembre) amb concerts vocals de qualitat.

Entorn, que veure, què fer

Volcà Montsacopa.

Les Torres Carlines: dues torres, miradors amb vistes espectaculars de l'Alta Garrotxa i la muntanya del Canigó.

L'església de Sant Francesc, dins el recinte fortificat i amb vista panoràmica d'Olot.

L'Espai de memòria històrica de la Guerra Civil, un rècord a totes les víctimes de la Guerra al cementiri de la ciutat, situat al peu del volcà Montsacopa.

Hospici: edifici de finals del segle XVIII destinat a beneficència.

Església de la Mare de Déu del Tura: La Mare de Déu del Tura és la patrona d'Olot.

Claustre de l'antic Convent del Carme: és un dels pocs claustres renaixentistes conservats a Catalunya.

Església parroquial de Sant Esteve: l'edifici actual data del 1763. Al Museu Tresor Parroquial hi destaca un Crist abraçat a la creu d'El Greco.

El modernisme: Casa Pujador, , Casa Escubós, Façana lateral de l'església de Sant Esteve, Casa Gaietà Vila, Casa Solà Morales, Casa Gassiot i diferents obres modernistes al Museu de la Garrotja.

Museus: Casa Museu Can Trincheria, Museu de la Garrotxa, Museu dels Sants d'Olot, Museu dels Volcans i la

Col·lecció Bartomeu Pairó i Pont.

Galeria d’Olotins il·lustres: Està ubicada al Saló de Sessions de l'Ajuntament d'Olot i consta d'un retrat de cadascun realitzat per algun artista.

Els parcs de la Moixina i el Parc Nou.

Batet i fageda amb la colada del volcà Croscat i la Fageda d’en Jordà.

Via Verda d'Olot a Girona.

Links d’interès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que fer a Olot. Olot_itinerari modernista, Olot_monuments_urbans_ruta_1, Olot_monuments_urbans_ruta_2, Olot_monuments_urbans_ruta_3, Olot_monuments_urbans_ruta_4, Olot_monuments_urbans_ruta_5.

Itineraris per a Navegadors. TomTom-carrers(.ov2), Copilot-carrers(.trp), Sygic -carrers(.itf), TomTom-punts(.ov2), Copilot-punts(.trp), Sygic -punts(.itf), TomTom-Olot(.ov2), Copilot-Olot(.trp), Sygic-Olot(.itf), Google-Olot(.kml), Google-Olot(.kmz).

Mapa interactiu

Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta del llibre “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas i dels webs http://www.olot.cat/; http://www.turismoruralgarrotxa.com; https://www.garrotxa.cat/; http://www.apuntsdunnummulit.com/; http://topica.dites.cat/; http://tematic.dites.cat/; https://www.racocatala.cat/; https://www.enciclopedia.cat/; http://www.wikiwand.com/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.

Data de visita: 28-29/07/2019 i 05/08/2019 Data de publicació: 26/08/2019 Data de revisió: 29/06/2020

Etimologia

Diverses hipòtesis:

En la documentació Antigua Olotis (s IX), que probablement és un nom d’origen preromà o indoeuropeu. Olotum i Olot (s. X i XI).

Dels noms antics Aulot, Alot vindria Ala que es representa a l’escut.

Olot va ser fundat per Ulo, antic rei de la dinastia dels atlants, (després anomenat Sícul), amb el nom d'Ulot.

De l’antic basc : oloa (civada) i leku (lloc), el resultat final és oleku que va derivar a olek, olok i finalment, olot.

Olotí, olotina.