Riudaura

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia	En la documentació antiga Riodazari (s. IX), compost de riu i l’antropònim medieval Àzar. També trobem amb el nom “Riodesari”, “Riodezari”, “Riudeazar” o més endavant d’arrel llatina com “Rividairus” o Rivo de Azar, o sigui, “riu d’Àzar”.
	Gentilici	Riudaurenc, riudarenca.
	Canvis de nom	Oficialment el municipi porta el nom de Riudaura, tot i que durant temps o fins i tot molta gent, empra el mot "ridaura". Un mot derivat de documents del segle IX.
	Dites	Els de Riudaura, quan plou la deixen caure.
	Subcomarca	La Plana d'Olot.

Data de visita: 31 de juliol de 2019

Hi trobem les següents entitats de població: El Bac d'en Deu, el Clot de la Plana, la Fajula, Riudaura i el Solei.

Limita al Sud amb la Vall d'en Bas i amb Vidrà (Osona), a l'Est amb Olot, al Nord amb la Vall de Bianya i amb Sant Joan de les Abadesses i a l'Oest amb Vallfogona de Ripollès, aquests dos últims del Ripollès.

L’entorn físic

Municipi situat a l'oest de la comarca de la Garrotxa que limita amb la Vall de Bianya, pel nord; amb Olot, per l'est; amb la Vall d'en Bas i Vidrà (Osona) pel sud; amb Vallfogona del Ripollès (Ripoll), per l'oest, i amb Sant Joan de les Abadesses (Ripoll), pel nord-oest.

La comarca de la Garrotxa gaudeix d'un clima mediterrani de tipus prepirinenc. Hi plou de forma abundant, especialment a la primavera, l'estiu i la tardor. Els hiverns són secs i freds, amb temperatures mitjanes que oscil·len entre els quatre i els set graus centígrads. Els estius són càlids i les temperatures mitjanes es mantenen en un rang d'entre els disset i els vint-i-dos graus.

Història, cultura, economia

El topònim més antic de la contrada es refereix a una vall "erma i deserta" de nom "Riodazzari" (etimologia encara discutida), i s'esmenta en l'acta de fundació del monestir, l'any 852 pel comte Vifred de Besalu.

El monestir de santa Maria (actual església) és sens dubte una de les més antigues fundacions monàstiques de la Garrotxa, malgrat avui en dia el que en resta és fruit de les diverses reformes i modificacions. Durant segles, Riudaura fou un priorat depenent del monestir de "La Grassa" (Occitània), i posteriorment del de Sant Joan de les Abadesses. Al segle XIX, fruit de les desamortitzacions, van marxar els darrers monjos i el monestir com a tal va desaparèixer, restant només l'església de santa Maria i alguns "emprius" (terres d'ús comunal) que passaren a mans particulars en diferents moments del segle XIX i XX.

La vila de Riudaura, cresqué probablement fruit de la influència del monestir, i es configurà el nucli urbà a l'entorn de la capella de sant Marçal (actualment l'edifici de l'ajuntament). El terme de Riudaura s'ha mantingut gairebé invariable des de la seva fundació al segle IX.

Durant el segle XIV, els terratrèmols que van provocar estralls a tota la comarca també van fer-ho a Riudaura, fet que juntament amb la prosperitat i el creixement econòmic de segles posteriors, explica la manca de vestigis remarcables anteriors a aquesta època.

Durant les guerres carlines, Riudaura tingué un paper important, esdevenint un feu de resistència carlina fins al darrer moment, no en va, la fi de la tercera guerra carlina es firmà Riudaura, a l'hostal de la corda el 1875.

Durant el segle XIX la població va créixer i va arribar a tenir poc més de 1000 habitants, aquesta dinàmica però es va acabar amb la mecanització del camp i la industrialització, que van comportar l'emigració cap a les ciutats i el despoblament rural, també a Riudaura.

L'economia del municipi es basa en l'agricultura i la ramaderia. S'hi conreen cereals, blat de moro i farratges, encara que la major part del terreny no boscós està dedicat a pastures. La ramaderia és ovina, bovina i porcina.

Des de finals del segle XX s'han anat reformant nombroses masies per adaptar-les al turisme rural.

Fills il·lustres i adoptius

Comentaris

Gastronomia

Vivències, curiositats i llegendes

Entre les tradicions de Riudaura destaca la festa del Roser, al maig, en la qual es balla el ball del gambeto. Els homes van abillats amb barret de copa, una capa llarga negra (el gambeto) i un cigar a la boca i les dones amb faldilla llarga, caputxa blanca i mantó brodat sobre l'esquena.

També és remarcable la llegenda de la cova del Drac, situada prop del coll de Canes, segons la qual al segle XIII el cavaller Dolcet va matar un drac d'un ensurt ensenyant-li la seva pròpia imatge en un mirall.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

La festa del Roser (diumenge de Pentecosta) amb el tradicional ball del Gambeto.

La festa de Sant Sebastià.

L'aplec de Font de Joan.

Festival de música tradicional "D'aquí estant veig una estrella".

Festa Major (al Setembre, després de les Festes del Tura)

Entorn, que veure, què fer

Església parroquial de Santa Maria de Riudaura.

Església de Sant Miquel del Mont. Any 958.

Santuari de la Font de Joan. Segle XII.

Plaça del gambeto.

El vell Teix (exemplar de teix d'uns 300 anys).

Puig Estela.

Recórrer els camins del municipi per gaudir dels boscos i descobrir el ric patrimoni arquitectònic tradicional de les seves masies.

Links d’interès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Riudaura; Plànol Riudaura; Mapa del municipi.

Itineraris per a Navegadors. TomTom(.ov2), Copilot(.trp), Sygic(.itf), Google(.kml), Google(.kmz).

Mapa interactiu

Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta del llibre "Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes" de Manuel Bofarull i Terrades i dels webs http://www.riudaura.cat/; http://www.icgc.cat/; https://www.enciclopedia.cat/; https://www.onomastica.cat/; https://www.garrotxa.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.

Data de visita: 31/07/2019 Data de publicació: 19/04/2020 Data de revisió: 29/06/2020

Etimologia

Riudaurenc, riudarenca.