Sant Aniol de Finestres

Ajust pàgina

Sant Aniol de Finestres


Comarques Gironines Pirineus


La Garrotxa, Comarques de Girona

INICI


Anar a la Garrotxa


Totes les fotografies de Sant Aniol de Finestres Google Fotos



Sant Aniol de Finestres


Església de Sant Aniol


Monument al pagès a Sant Esteve de llémena


Ca l'Arrep


Pont de l’església de Sant Esteve


Totes les fotografies de Sant Aniol de Finestres Google Fotos




Localització i dades demogràfiques

Etimologia

Sant Aniol, titular de la parròquia; Finestres, en la documentació antiga Fenestras (s. X), plural de finestra, en el sentit de 'mirador', nom de la serra i de l'antic castell.

Gentilici

De Sant Aniol de Finestres.

Canvis de nom

Durant la guerra civil espanyola, s'anomenà "Finestres".

San Aniol de Finestras  '  Sant Aniol de Finestres (12/02/1983).

Dites

Beveu aigua de sant Aniol, que arregla el flabiol..

Subcomarca

La Plana d'Olot.


Data de visita:                     30 de juliol de 2019


El terme municipal inclou el nucli de Sant Aniol, que dóna nom al municipi i n'és la seu històrica, la Barroca, un extens altiplà molt poc habitat, i Sant Esteve de Llémena, que actualment és el nucli més poblat i actiu i s'ha convertit en la seu administrativa del terme.

Els límits del terme municipal són al nord amb Santa Pau i Mieres, a l'est amb Sant Martí de Llémena i Mieres, al sud amb Amer i a l'oest amb Sant Feliu de Pallerols i Les Planes d'Hostoles.


Lentorn físic

Sant Aniol de Finestres està accidentat al nord pels cims més alts de la Serra de Finestres: el Puig de Finestres, el turó del Faig Rodó i Puigsallança. A l'oest destaca la Serra de Medes coronada per la Tremoleda i el volcà Puig Rodó i al nord-oest hi ha el serrat de Sant Jordi, amb el volcà i el coll de Fontpobra, el volcà de Can Tià i el coll de Can Barranc. Això fa que el sector nord del terme estigui inclòs en el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.


Història, cultura, economia

La referència més antiga és del 906, en què apareix ja el castell de Finestres. De fet, sembla que el poble deu la seva existència al terme castral que donava suport al castell. Pocs anys després, concretament el 922, també apareix esmentada l'església de Sant Aniol.

De mica en mica el terme del castell es va anar eixamplant i se sap que el 1323 incloïa les parròquies de Sant Aniol, Santa Maria, Sant Esteve de Llémena, Sant Andreu de Sobre-roca, Santa Maria de Santa Pau i les Medes.

La seva situació estratègica, enmig de muntanyes, van convertir aquest territori en escenari important de destacats conflictes bèl·lics, com la revolta popular de les guerres remences del segle XV. El líder remença Francesc Verntallat va ocupar el castell el 1464 i el va convertir en un important centre d'operacions. Precisament, l'any 1471 Verntallat es va fer amb la ciutat de Girona, gràcies al suport vital que va rebre de la zona de Finestres. Dos anys després, el 1473, el castell va ser lliurat a la família dels senyors de Santa Pau, que en tenien els drets des del segle XI.

El 1698 les antigues parròquies i pobles del terme del Castell de Finestres formaven part, encara, de la baronia de Santa Pau, i el terme va començar un creixement poblacional que va assolir el seu nivell màxim el 1.860 arribant als 1.263 habitants. A partir d'aquí, però, va començar una progressiva pèrdua de població que va arribar al seu punt culminant a finals de la dècada dels 90 del segle XX, amb 251 habitants.

Igual com havia passat en les guerres remences, la serra de Finestres va ser una de les protagonistes de la tercera guerra carlina de finals de segle XIX. Els carlins es trobaven segurs en aquest espai geogràfic abrupte pel coneixement que tenien del territori, la dificultat que suposava pels enemics i també pel suport de la població local a la seva causa. Precisament va ser a l'ermita de Santa Maria de Finestres on l'Infant Alfons Carles va nomenar el general Francesc Savalls cap suprem de l'exèrcit carlí a Catalunya.


Pel que fa a l'economia hi destaca la planta embotelladora de les aigües de Sant Aniol.

L'economia de Sant Aniol és bàsicament agrícola, amb conreus de secà (cereals i farratge) i una petita extensió de regadiu. Les activitats derivades de l'agricultura i de la cria de bestiar porcí, oví i boví són els principals recursos econòmics. Hi ha empreses dedicades al sector alimentari, a més de la planta embotelladora d'aigües de Sant Aniol, que complementen l'economia juntament amb alguna iniciativa orientada al turisme rural.


Fills il·lustres i adoptius


Comentaris


Gastronomia


Vivències, curiositats i llegendes


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

1 de maig. Festa major de Sant Aniol.

7 de juny. Aplec de Santa Maria de Finestres.

Última setmana de juliol o primera d'agost. Festa major de Sant Esteve de Llémena.

Darrer diumenge d'agost. Aplec de la Barroca.


Entorn, que veure, què fer

Castell de Finestres.

Ermita de Bell-lloc de Llémena

Ermita de Sant Cebrià de Llémena, romànica del segle XII

Ermita de Sant Julià, romànica del segle XII

Ermita de Sant Roc de la Barroca

Església de Sant Andreu de la Barroca (segle XVII)

Església parroquial de Sant Aniol de Finestres, romànica datada l'any 992

Església parroquial de Sant Esteve de Llémena, barroca dels segles XVI-XVIII

Església Sant Joan de les Medes, romànica

Església de Santa Maria de Finestres, romànica consagrada el 947

Església de Sant Miquel de Bustins, romànica

Jaciment del Roc de la Melca. Epipaleolític i poblat indígena

Poblat de la Palomera o del Puig del Moro, poblat indígena

Santuari de la Mare de Déu de Puig d'Elena o de Lena, també conegut com a Santa Maria de Sobrerroca, romànic


Links dinterès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Sant Aniol de Finestres.

Itineraris per a Navegadors. TomTom(.ov2), Copilot(.trp), Sygic(.itf), Google(.kml), Google(.kmz).


Mapa interactiu




Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com. Al bloc http://www.municipiscatalans.com/bloc. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans o a Twitter: https://twitter.com/municatalans

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta dels llibres “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas i dels webs http://www.santaniol.cat/; http://www.turismesantaniol.cat/; https://www.femturisme.cat/; https://lagarrotxa.net/; https://www.enciclopedia.cat/; http://elrefranyer.com/; http://municat.gencat.cat/; http://www.icgc.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.