> Sant Feliu de Pallerols

Ajust pàgina

Sant Feliu de Pallerols


Comarques Gironines Pirineus


La Garrotxa, Comarques de Girona

INICI


Anar a la Garrotxa


Totes les fotografies de Sant Feliu de Pallerols Google Fotos


Sant Feliu de Pallerols


L'embarcador


Cases a la Plaça del Firal


Carrer Cantons estrets


Pescallunes sobre el riu Brugent


Sant Miquel


Totes les fotografies de Sant Feliu de Pallerols Google Fotos




Localització i dades demogràfiques

Etimologia
De Feliu i del llatí palearios, “cabanes o bordes amb el sostre de palla”, amb el sufix nominatiu olos.

O be de Sant Feliu, titular de la parròquia; Pallerols, derivat diminutiu plural de paller.

Gentilici

Feliuà, feliuana; feliuenc, feliuenca; santfeliuenc, santfeliuenca; Pescallunes

Canvis de nom

Es va anomenar Hostoles durant la Guerra Civil Espanyola.

De San Feliu de Pallarols a Sant Feliu de Pallerols  (16/01/1981)

Dites

Sant Feliu de Pallerols és una vila que no deixa indiferent, més aviat et sorprèn i finalment et pesca!

Els de Sant Feliu / van a pixar al riu, / i els de Les Planes / es beuen el llexiu.


Sobrenom

Pescallunes.

Subcomarca

La Plana d'Olot.


Data de visita:                     30 de juliol de 2019


Hi trobem les següents entitats de població: Bastons, la Fàbrega, Pallerols, la Salut, la vila de Sant Feliu de Pallerols, Sant Iscle de Colltort, Sant Miquel de Pineda i la Torra.

Els límits del terme municipal són al Nord amb Les Preses i Santa Pau, a l'Est amb Sant Aniol de Finestres i les Planes d'Hostoles, al Sud amb les Planes d'Hostoles i Rupit i Pruit i a l'Oest amb Rupit i Pruit i la Vall d'en Bas.


Lentorn físic

Situat a la vall d'Hostoles, s'estén per les valls del riu Brugent i del seu afluent, el Sant Iscle, accidentat per les serres del Corb i de Fontpobra i els volcans de Can Tià i Traiter, dintre del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Destaquen els cims de Collsacabra al sud del terme i el Santuari de La nostra Senyora de la Font de la Salut a 1.030 metres d'altitud. A nivell geològic, una de les particularitats del municipi és que s'hi troba la rara mica amb liti, anomenada lepidolita.

El poble es troba en una zona de transició entre la vegetació mediterrània i la vegetació pròpia de climes humits.

La primera, més solella, comprèn des del brugent fins al límit nord del municipi. És una zona muntanyosa i irregular. Al vessant sud de les carenes hi ha vegetació mediterrània, amb alzina, boix i boix marí. A la part superior de les carenes la vegetació esdevé més escassa, ja que és la que més pateix la calor de l'estiu. Al vessant nord hi trobem bosc caducifoli: sobretot rouredes, tot i que a l'extrem nord es converteixen en fagedes per sobre dels 700 metres. També hi trobem til·lers i avellaners. A les fondalades s'hi troben verns, pollancres i trèmols. Als terrenys planers hi predominen els conreus i les pastures.

La segona comprèn la meitat sud del municipi, als peus de la muntanya de la Salut. A la part més propera al poble hi trobem pastures, boix, boix grèvol alzines i roures, tot i que així que pugem de cota és només roureda. Des del poble fins a la casa del Vallac (actualment en ruïnes), al voltant de la cota 700, perviuen restes de les feixes que abans es cultivaven. Aquesta zona s'utilitza com a pastura, tot i que està sent ràpidament reemplaçada pel bosc. Un cop arribem a la cota 700-800, apareix la fageda, que arriba fins a la carena. Just a la carena hi trobem una barreja de pastures, bedolls, roures i faigs. Als torrents hi abunden els verns.

Les precipitacions hi són abundants, per sobre dels 1.000 l/m2 anuals, concentrades a la primavera i a la tardor.


Història, cultura, economia

En alguns sectors s'han fet troballes arqueològiques que proven l'existència d'assentaments datats entre els segles VII i VIII a.de C. Ja a l'edat mitjana, el 1184, Dolça, senyora de la Vall i del castell d'Hostoles, llega diversos masos d'aquesta parròquia a la seva filla Ermessenda. En aquella època, el poder civil era exercit pel senyor d'Hostoles i el poder eclesiàstic pel monestir benedictí de Santa Maria d'Amer.

Els segles XIV-XV les revoltes remences van sacsejar la vall. El famós Francesc de Verntallat en va ser el cabdill. Va ser una època dolenta per les guerres i els terratrèmols.

A partir del segle XVI fins el XVIII va ser una època de prosperitat tot i les adversitats que varen afrontar; sequeres, plagues, pestes, la guerra amb França, la des Segadors, la de Successió… L'explotació de la terra i del bosc, la potent indústria del drap, va propiciar un augment important de la demografia del lloc. Sant Feliu va arribar a ser la capitat de la Vall i d'una subcomarca molt extensa que incloïa, fins i tot, el Collsacabra.


El 1888 es va fer una reestructuració del terme i es van crear dos ajuntaments: Sant Feliu i els agregats de Sant Iscle de Colltort i Sant Miquel de Pineda, i els de les Planes, amb les Encies i Cogolls.


Poble de músics importants i artistes destacats. De tradició mil·lenària amb una faràndula espectacular: cal veure  el Ball  dels Cavallets, els Gegants i la Mulassa que junt amb la Festa Major ha estat declarat pel govern de la Generalitat de Catalunya festa patrimonial d'interès nacional. Amb una llegenda que li dóna identitat, els santfeliuencs són coneguts arreu com els pescallunes.


L'activitat econòmica ha estat tradicionalment l'agricultura, l'explotació forestal, la construcció i la indústria. Els conreus fonamentals són l'ordi, el blat de moro, les lleguminoses, els farratges, les hortalisses i els fruiters. Pel que fa a la ramaderia, és important el bestiar boví, oví, porcí, i l'aviram. Al sector industrial, abans de la crisi del tèxtil, destacaven els establiments dedicats al gènere de punt, avui però, les fàbriques que dominen són les d'embotits. El sector turístic també té un pes molt important.


Fills il·lustres i adoptius

Narcís Paulís i Vila, (Sant Feliu de Pallerols, 22 de juny del 1908 - 12 de març del 1988). Intèrpret de flabiol, violinista i compositor.

Josep Saderra i Puigferrer, (Sant Feliu de Pallerols, 20 de febrer de 1883 - Banyoles, 22 d'abril de 1970). Músic i compositor de sardanes.

Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà, (Sant Feliu de Pallerols, 1878 - Olot, 1 de maig 1928). Escriptor.

Llorenç Espígol, (Sant Feliu de Pallerols, ? - ?, després del 1499). Síndic remença.


Comentaris


Gastronomia


Vivències, curiositats i llegendes

A la gent de Sant Feliu de Pallerols també se'ls coneix històricament com a "Pescallunes".

<<S'explica que una nit de lluna plena, un santfeliuenc vorejava el riu Brugent quan va veure reflectida la lluna en l'aigua de la riera. Tan embadalit en va quedar de la bellesa de l'astre que molt brillava en la foscor de l'aigua que va decidir pescar-la amb un cove. Però no aconseguia ficar-la-hi. Algú va veure-ho i, en to burleta, li preguntà si volia pescar la lluna.>>

Des d'aleshores als de Sant Feliu de Pallerols ens diuen "PESCALLUNES": gent que s'il·lusiona i té somnis, romàntica, amb ambició i molts projectes, gent que no s'atura, que mira sempre endavant".


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major, se celebra cada any entre mitjan de maig i mitjan de juny, coincidint amb la festivitat de la Segona Pasqua o Pasqua Granada.

Festa petita, l' 1 d' agost (festivitat del màrtir Sant Feliu, patró i titular del poble i la parròquia).

Festa de Sant Miquel de Pineda, Primer diumenge d'octubre

Festa de Iscle de Colltort, últim diumenge de setembre

Fira de Santa Llúcia, primer diumenge després del 13 de desembre.


Entorn, que veure, què fer

Església de Sant Feliu de Pallerols. Segle XVII, reconstruïda sobre una d'anterior romànica.

Església de Sant Iscle de Colltort. Segle XV.

Església de Santa Cecília.

Església Sant Miquel de Pineda. Segle XI.

Castell d'Hostoles. Fortalesa medieval en semi ruïna.

Santuari de Nostra Senyora de la Font de la Salut. Vistes magnífiques.


Links dinterès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Sant Feliu de Pallerols; Mapa del municipi.

Itineraris per a Navegadors. TomTom(.ov2), Copilot(.trp), Sygic(.itf), Google(.kml), Google(.kmz).


Mapa interactiu




Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com. Al bloc http://www.municipiscatalans.com/bloc. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans o a Twitter: https://twitter.com/municatalans

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta dels llibres “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas i “Origen dels noms geogràfics de Catalunya i “Dites, refranys i malnoms de la Garrotxa” de Jordi Pujiula, i dels webs http://www.santfeliudepallerols.cat/; https://lagarrotxa.net/; https://www.garrotxa.cat/; http://www.trianglegironi.cat/; http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/; https://www.enciclopedia.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.        

Data de visita: 30/07/2019 Data de publicació: 22/09/2019 Data de revisió: 29/06/2020