Sant Joan les Fonts

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia	De Joan, nom de persona, i de l’expressió de les fonts, en que ha desaparegut la preposició. En la documentació antiga Sancti Joanis de Fontibus (s. XI), nom de l’antic monestir.
	Gentilici	Santjoanenc, Santjoanenca.
	Canvis de nom	Abans del 1936, el municipi s'anomenava Begudà, Entre 1936 i 1937, el municipi s'anomenà les Fonts de Begudà. El 1945 passa a anomenar-se Sant Joan les Fonts.
	Agermanament	Ydes (França).
	Subcomarca	Alta Garrotxa.

Data de visita: 3 d'agost de 2019

Està compost per tres nuclis principals que són Sant Joan les Fonts, la Canya i Begudà.

Els límits del terme municipal són al nord-oest amb La Vall de Bianya, al nord-est amb Montagut i Oix i Castellfollit de la Roca, al sud-est amb Santa Pau i al sud-oest amb Olot.

L’entorn físic

El terme és travessat pel Fluvià, al qual desguassa sota la població la riera de Bianya, que entra dins el terme des de la confluència amb el Ridaura, riu, aquest darrer, que marca un sector del límit occidental del terme. Tot el terme és força accidentat, i de poblament molt desigual.

Clima mediterrani de muntanya mitjana, amb precipitacions abundants durant tot l'any, que fan que els estius siguin frescos. L'hivern és l'estació més seca i més freda per la influència pirenaica.

Història, cultura, economia

L'àrea de l'actual municipi ja estava habitada en temps remots, com demostren les troballes de la cinglera de Fontfreda, els "camps dels ossos" a la zona de Mulleres, i en especial, el collet de Sant Cosme, on es va trobar un poblat neolític d'uns 7500 m², que des de la construcció de l'autovia ja no existeix. Romans i visigots també hi havien tingut presència ja que hi discorria part de la via romana del Capsacosta.

Durant el segle X, la vila de Sant Joan pertanyia als senyors de Vilademuls. Fou en aquesta època, concretament l'any 958, quan el bisbe de Girona Arnulf consagra el temple anterior a l'actual monestir de Sant Joan les Fonts, dedicat a Sant Esteve. Tot i això, el 1127 l'església ja s'anomena "de Sant Esteve o Sant Joan les Fonts" i constava Sant Joan com a patró, malgrat que l'altar major corresponia a Sant Esteve.

Històricament, el municipi ha estat dividit tant eclesiàsticament (parròquia) com civilment (universitat) en dues unitats independents: Begudà i Sant Joan les Fonts, que formaven part, abans del segle XV, de la jurisdicció del castell de Mont-ros, que pertanyia al comtat de Besalú. La jurisdicció civil i militar era dels vescomtes de Bas, mentre que la criminal era dels comtes de Besalú.

Els terratrèmols dels anys 1427 i 1428 van enderrocar la majoria dels edificis, inclòs el convent dels monjos de Sant Joan. Les esglésies del terme i l'estada de Juvinyà van patir molts desperfectes.

El 1716, amb el decret de Nova Planta, les universitats van ser suprimides i convertides en corregiments. Finalment, el 1811 es crea el municipi de Begudà, que també integrava Sant Joan les Fonts. La capitalitat va recaure, doncs, en Begudà, fins que degut al continu increment demogràfic i econòmic de Sant Joan les Fonts respecte a Begudà van propiciar que el 29 d'agost de 1946 el municipi es passés a denominar Sant Joan les Fonts, i s'hi va traslladar l'Ajuntament.

Durant el segle XVII es va viure una època de crisi, i la Guerra de Successió Espanyola la va agreujar. No hi va haver un creixement demogràfic fins al segle XVIII, amb la incorporació de nouvinguts al terme d'Olot i rodalia. La guerra gran va significar un altre descens de la població, que es va anar fent progressiu durant el segle XIX i l'epidèmia de còlera (1854) va fer estralls.

La Guerra Civil espanyola va ser especialment cruenta al municipi: el mossèn Joan Figueres va ser assassinat i es va convertir en el primer màrtir religiós del bisbat gironí, els dos vicaris també foren assassinats, i el convent de les monges va ser saquejat i es va convertir en refugi de guerra. Durant el conflicte, el poble de Sant Joan les Fonts va passar a anomenar-se les Fonts de Begudà. En finalitzar la guerra, les religioses van poder tornar al convent i reprendre les tasques docents, que van durar fins a l'any 1993, quan van marxar degut a la reforma educativa.

El sector més important és la indústria: tèxtil, d'embotits, de paper, de metall, de materials de construcció, de fusta i de ceràmica.

Malgrat ser un municipi fortament industrialitzat, des de finals del segle XIX l'Ajuntament ha apostat pel turisme per donar valor als tres elements patrimonials més importants del municipi: les tres colades volcàniques, els monuments històrics i les més de 250 fonts que donen nom al poble.

Quant a conreus, predominen els de secà (farratges, moresc, cereals i patates) sobre el regadiu (hortalisses). La ramaderia és principalment bovina i porcina. Les indústries són tèxtils, d'embotits, de paper, de metall, de materials de construcció, de fusta i de ceràmica.

Fills il·lustres i adoptius

Francesc Caula Vegas. (Osuna, Sevilla, 1887 - Barcelona, 1973). Historiador. (Fill predilecte).

Comentaris

Gastronomia

El millor aparador de la gastronomia local és la Fira del Tastet de Sant Joan les Fonts, se celebra el mes d'abril.

Vivències, curiositats i llegendes

La Canya està administrat per tres municipis: La Vall de Bianya, Sant Joan les Fonts i Olot. Els dos primers en posseeixen el poble, mentre que Olot té la zona industrial situada a l'oest.

El 2016 es va descobrir al municipi l'únic blíster volcànic de la península Ibèrica.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major de La Canya, 1 de maig per Sant Josep Obrer.

Aplec Mare de Déu d'Esperança al desembre a La Canya.

Festa del Roser 15 dies després del diumenge de Pasqua a Sant Joan les Fonts.

Festa Major de Sant Joan les Fonts el 24 de juny per Sant Joan.

La nit de les dones d'aigua, a Sant Joan les Fonts, la revetlla de Sant Joan.

Festa major de Begudà, últim cap de setmana de juliol.

Festa de Sant Cosme i Sant Damià a Begudà, el diumenge pròxim a la festivitat.

Sant Joan les Flors. Mostra de flors, plantes i bonsais, el mes de maig.

Fira Internacional de Bruixeria, a Sant Joan les Fonts, el primer cap de setmana d'octubre.

Mercat de Sant Joan les Fonts cada dimarts al matí a la plaça Major.

Mercat dels dissabtes a la Canya.

Entorn, que veure, què fer

Monestir de Sant Joan les Fonts.

Pont medieval.

Torre de Canadell.

Estada de Juvinyà.

Molí Fondo.

Fer la ruta de les Tres Colades.

Església de Santa Eulàlia de Begudà.

Links d’interès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Sant Joan les Fonts; Mapa del municipi.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Copilot (.trp), Sygic (.itf), Google (.kml), Google (.kmz).

Mapa interactiu

Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web https://www.municipiscatalans.com. Al bloc https://bloc.municipiscatalans.com/. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans. A Twitter: https://twitter.com/municatalans. A Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta dels llibres “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas i “Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes” i dels webs http://www.santjoanlesfonts.cat/; http://www.turismesantjoanlesfonts.com/; https://www.icgc.cat/; http://www.elpuntavui.cat/; https://www.elcami.cat/; http://www.idescat.cat/; https://www.ayuntamiento-espana.es/; http://revistes.iec.cat/; http://www.deulofeu.org/; http://www.catalunya.com/; https://ca.costabrava.org/; https://lagarrotxa.net/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.

Data de visita: 03/08/2019 Data de publicació: 31/05/2020 Data revisió: 26/06/2020

Etimologia

De Joan, nom de persona, i de l’expressió de les fonts, en que ha desaparegut la preposició.

Santjoanenc, Santjoanenca.