Ajust pàgina

Santa Pau


Comarques Gironines Pirineus


La Garrotxa, Comarques de Girona

INICI


Anar a la Garrotxa


Totes les fotografies de Santa Pau a Google Fotos Àlbum 1 / Àlbum 2 / Àlbum 3


Santa Pau


Carrer del Pont


Porta de Sant Anton


Ca l'Escalopé


Castell de Santa Pau


Portal de la Vila Vella


Volcà El Croscat


Totes les fotografies de Santa Pau a Google Fotos Àlbum 1 / Àlbum 2 / Àlbum 3




Localització i dades demogràfiques

Etimologia
En la documentació antiga, Santa Pace (s. IX), però no hi ha noticia de cap temple amb aquesta advocació.
Dues hipòtesis sobre l'origen del nom poc creïbles.
Per una banda, quan Bernat Tallaferro, que va derrotar els sarraïns. En signar-se la treva als territoris se'ls anomenà Santa Pau. Tot i això ja apareix documentat abans com Santa Pace.

Per altra banda d'una monja de Sant Joan les Abadesses, de nom Pau, que va desplaçar-se aquí per estovar l'intransigent cor del baró, aquest fet (considerat com un miracle) provocà que s'adoptés el seu nom a la baronia.

Gentilici

Santapauenc, santapauenca.

Canvi de nom

"Pau de Sert" durant la Guerra Civil Espanyola.

Malnom

Passabigues.

Dites

Santa Pau, vila de rocs, poca gent i molts badocs.

Santa Pau, vila merdera, poca gent i mentidera.

És com els fesols de Santa Pau, un bull i cuits.

Lema

El cor de la zona volcànica.

Subcomarca

La Plana d'Olot



Data de visita:                       1 d'agost de 2019


Hi trobem les següents entitats de població: La vila de Santa Pau i els pobles del Sallent i Sant Miquel Sacot.

El seus límits territorials són al nord amb el terme d'Olot, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts i Sant Ferriol. A l'est amb Sant Ferriol, Mieres. Al sud amb Sant Aniol de Finestres i Sant Feliu de Pallerols. A l'est amb les Preses i Olot.


Lentorn físic

Santa Pau ocupa el territori més ric i variat de la comarca en fenòmens volcànics i un terç de l'extensió total del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Al seu terme hi ha els cràters antics més importants de la zona, com el puig de Martinyà, el Croscat i el Santa Margarida.

També hi trobem la fageda d'en Jordà, un paratge carregat d'extensos boscos de faigs que s'estenen als peus del volcà del puig Jordà.

El clima és mediterrani de muntanya mitjana, amb precipitacions abundants durant tot l'any. L'hivern és l'estació més seca i també són freds per la influència pirenaica. A causa de les pluges freqüents, els estius són frescos.


Història, cultura, economia

La primera menció del topònim de Santa Pau es troba en un document del 878 en el qual el rei franc Lluís el Tartamut confirma al monestir de Banyoles les propietats que havien estat de l'abat Rímila de Sant Julià del Mont que es trobaven a la vall de Santa Pau; eren formades per Sant Vicenç de Sallent i el lloc de Riudeaza , amb la cel·la de Santa Maria. El castell de Santa Pau apareix ja en un document de vers 929-35, quan el rei franc Radulf el donà al seu fidel Oliba, senyor de Porqueres, tronc de la família dels castlans de Finestres. Aquesta família prengué el cognom de Santapau avançat el segle XIII, amb Ponç (III), senyor de Santa Pau i de Finestres, que decidí d'establir el centre dels seus dominis al castell de Santa Pau i el 1300 atorgà una carta de poblament als habitants de la cellera de la parròquia de Santa Maria (aleshores als Arcs) i als qui anessin a poblar la nova vila, amb exempció dels mals usos i exigències senyorials i determinats privilegis, carta confirmada el 1362 pel seu descendent Huguet de Santapau. La baronia de Santa Pau fou una important jurisdicció que comprenia les parròquies de Santa Maria de Finestres, Sant Aniol de Finestres, Santa Maria de Santa Pau, Sant Esteve de Llémena, Sant Andreu de Sobreroca, les Medes, Sant Miquel Sacot, Santa Maria de Batet, Sant Julià del Mont i Sant Vicenç del Sallent, o sigui els actuals termes municipals de Santa Pau i Sant Aniol de Finestres, i l'antic terme de Batet, incorporat a Olot el 1971.

La família Santapau s'emparentà amb les principals famílies de la noblesa catalana i els seus membres prengueren part activa en moltes de les empreses de la corona catalanoaragonesa, des de Barbaria fins a Sicília i Sardenya. A Sicília adquiriren béns importants, que el 1438 heretà Ramon de Santapau i Cardona, fill segon de Galceran (I) de Santapau, que fou el tronc de la línia secundària dels Santapau de Sicília, marquesos de Licodia i prínceps de Butera. La línia dels barons de Santa Pau continuà a través de Joana, germana de Galceran (I), casada amb Berenguer d'Oms, i els seus descendents s'anomenaren Oms de Santapau. El 1567 el baró Antoni I Oms de Santapau vinculà la baronia als seus descendents agnaticis i, si aquests faltaven, als descendents també agnaticis de la seva filla Anna. Al segle XVIII, el títol de la baronia passà als marquesos de Castelldosrius.

Durant la Guerra Civil espanyola, degut al context revolucionari contra l'hagiotoponímia, el municipi passà a anomenar-se Pau de Sert (on Sert fa referència al riu Ser).


Tradicionalment l'economia de Santa Pau s'ha basat en l'agricultura i la ramaderia, juntament amb les petites empreses familiars.

La part muntanyosa està coberta de boscs de faigs, roures i alzines, i als sectors més plans, en terrenys volcànics, hi ha els conreus de secà: fajol, blat, blat de moro, farratge, patates i mongetes, els fesols de Santa Pau son Denominació d'origen Protegida. S'hi cria bestiar boví, porcí i aviram.

Hi ha petites indústries d'embotits, tèxtils i derivades de la fusta, serradores i mobles.

El sector serveis, lligat al turisme, és molt actiu i ocupa gran part de l'activitat econòmica del municipi.


El municipi de Santa Pau compta amb una rica i potent societat civil que es tradueix en nombroses entitats i associacions que dinamitzen la vida pública i social del municipi.


Fills il·lustres i adoptius


Comentaris


Gastronomia

Fesols de Santa Pau, DOP, són blancs, menuts i arrodonits. Tenen un gust molt suau que els fa únics, gràcies a la terra volcànica de la Garrotxa en que són cultivats.


Vivències, curiositats i llegendes


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

La Fesolada: la festa dels fesols de Santa Pau, poc després de Sant Antoni..

Festa Major de Santa Pau: mitjans d'agost.

Pessebre vivent 8 i 9 de Desembre.


Entorn, que veure, què fer

Castell de la baronia de Santa Pau

Plaça major o Firal dels Bous.

Mare de Déu dels Arcs.

La Fageda d'en Jordà.

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa a destacar els volcans de Santa Margarida, el Croscat i les grederes volcàniques.

Conjunt historicoartístic. És important el patrimoni de llindes que coronen moltes portes de la vila.

Ruta dels Joves Artistes.

Esglésies, ermites.


Links dinterès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Santa Pau; Mapa del municipi.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Copilot (.trp), Sygic (.itf), Google (.kml), Google (.kmz).


Mapa interactiu




Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web https://www.municipiscatalans.com. Al bloc https://bloc.municipiscatalans.com/. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans. A Twitter: https://twitter.com/municatalans. A Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta dels llibres “Dites, refranys i malnoms dels pobles de la garrotxa” de Jordi Pujiula Ribera i dels webs http://www.santapau.cat/; http://visitsantapau.com/; https://www.icgc.cat/; https://www.elcami.cat/; https://www.parlament.cat/; http://www.idescat.cat/; http://www.apuntsdunnummulit.com/; http://elrefranyer.com/; https://www.enciclopedia.cat/; http://www.catalunya.com/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.úblic.

Data de visita: 01/08/2019 Data de publicació: 24/05/2020 Data de revisió: 29/06/2020