Vall de Bianya

Ajust pàgina

Vall de Bianya


Comarques Gironines Pirineus


La Garrotxa, Comarques de Girona

INICI


Anar a la Garrotxa


Totes les fotografies de Vall de la Bianya a Google Fotos


La Vall de Bianya


Hostal de Bianya


Banc al parc del nucli de Sant Salvador


La Torre de Sant Pere


Sant Martí de Capsec


Mas la Riba


Mas Sobeies, el casal de Socarrats


Totes les fotografies de Vall de la Bianya a Google Fotos




Localització i dades demogràfiques

Etimologia

Documentat Biannia el s. XV.

1.Nom del municipi que compren aquesta vall; Bianya, en la documentació antiga Bianna (s, IX), que probablement és d'origen preromà indoeuropeu.

2.Valle Biania apareix documentat l'any 958. Uns el fan venir del nom de lloc cèltic Vianna, que es conserva a França sota la forma Vienne i altres el lliguen amb via, "camí". Així Bianya o Vianya significaria "via d'Annia", en que Annia és nom personal.

També se l'ha suposat procedent de l'antropònim àrab Abu Gàniya.

Gentilici

Bianyenc, bianyenca.

Canvi de nom

Vall de Bianya  -->  La Vall de Bianya   (11/02/1983).

Sant Salvador de Bianya  --> Els Hostalets de Capsacosta  (Durant la Guerra Civil Espanyola).

Agermanament

Yoshino (Japó).

Subcomarca

Alta Garrotxa.



Data de visita:                       3 d'agost de 2019


Hi trobem les següents entitats de població: La capital, l'Hostalnou de Bianya, els pobles de la Canya, Capsec, Castellar de la Muntanya, Sant Andreu de Socarrats, Sant Martí del Clot, Sant Pere Despuig, Sant Salvador de Bianya, Santa Margarida de Bianya i la Vall del Bac i el veïnat de Llocalou.

Limita al Nord i al Nord-Oest amb Camprodon (Ripollès), al Nord-Est amb Montagut i Oix, a Sud-Est amb Sant Joan les Fonts i Olot, al Sud-Oest amb Riudaura i a l'Oest Sant Pau de Segúries i Sant Joan de les Abadesses, aquets dos últims del Ripollès.


Lentorn físic

La Vall de Bianya és un municipi format per petites i grans valls on es combinen prats, boscos i rierols. La mateixa vall de Bianya, la vall del Bac, la vall de Carrera, la vall de Sant Ponç són les quatre valls que formen aquest municipi.

El municipi està format per diversos nuclis de població tots escampats pel territori i la majoria al voltant d'una església romànica.

Històricament aquesta vall té moltes coses per explicar, ja que per ella passa la via romana del Capsacosta, una via secundària que enllaçava amb la Via d'Augusta que portava a Roma.

També podem trobar una quinzena d'esglésies romàniques que esquitxen les valls amb la seva bellesa i enriqueixen aquest paisatge idíl·lic amb aquest valuós patrimoni cultural.

El clima de la Vall de Bianya és mediterrani de muntanya amb una certa continentalitat, i presenta pluges durant bona part de l'any (una mitjana anual que supera els mil mil·lilitres). Les temperatures són suaus, encara que a l'hivern les glaçades són freqüents. L'estació més plujosa és la primavera, mentre que l'estiu té nits fresques i agradables.


Història, cultura, economia

Al terme municipal de la Vall de Bianya s'han trobat diversos jaciments prehistòrics pertanyents al període neolític (a la Coromina, Llongarriu, la Coma, la Bedosa, les Corominotes).

Al pla de Gibrella hi ha l'estació hallsttàtica de la Coma de Can Xervanda, la més important de la comarca.

De l'època de la romanització s'ha citat la torre de guaita de Sant Miquel del Mont, a part la via que enfilava cap a Capsacosta, que ja existia.

El territori que ara forma el municipi de la Vall de Bianya va formar part del Comtat de Besalú. La implantació del comtat va provocar l'organització del territori en villas o districtes rurals, on es van construir grans cases senyorials, i en grans masies (villare), destinades a conreadors de la terra. La família Bianya, que vivia en una casa senyorial a prop de l'església de Sant Pere Despuig, disposava d'un franc alou en l'actual territori de la Vall de Bianya.

El 1396, el rei Martí l'Humà va incorporar a la Corona d'Aragó boa part de la Vall de Bianya. Durant el segle xv, els forts terratrèmols que van assetjar les terres garrotxines van afectar la Vall de Bianya, amb moltes morts i deixant de desperfectes importants a la majoria d'esglésies bianyenques.

La nova Constitució Espanyola de 1869 i les reformes de 1870 i 1875 van conformar el municipi només amb les absències d'el municipi de Sant Salvador de Bianya i el municipi de Capsec, aquest darrer es va integrar al municipi l'any 1911.

Durant la Guerra Civil espanyola es van malmetre moltes de les esglésies i registres parroquials a mes de les infraestructures viaries deixant el municipi molt empobrit. A partir dels anys 1950 s'inicia una gradual recuperació econòmica que va permetre la construcció de diversos ponts que van millorar les comunicacions entre diferents pobles bianyencs i masies disseminades. Durant els anys 1960 destaquen les obres d'urbanització a la Canya, Llocalou i l'Hostalnou.

El municipi va adquirir la seva extensió actual l'any 1970, quan a través d'un decret, es va annexionar Sant Salvador de Bianya al municipi de la Vall de Bianya.


Majoritàriament ocupat per boscos d'alzines, pins roigs i roures, i camps de pastura. Hi predominen els conreus de secà, de cereals, farratges, patates i llegums, principalment. El conreu de regadiu es limita a petits sectors d'hortalisses. La ramaderia bovina és important per a la producció de llet i carn, també la porcina.

Juntament amb les tradicionals activitats agrícoles, el municipi té una indústria diversificada, situada al sector més pròxim a Olot i Sant Joan les Fonts (entre l'Hostalnou de Bianya, Llocalou i la Canya), amb petites empreses del sector tèxtil i alimentari (embotits), empreses dedicades a l'elaboració de metall i productes plàstics, i uns laboratoris que fabriquen productes de veterinària.

La bellesa del paisatge i dels seus monuments històrics han afavorit l'impuls del turisme rural al municipi, amb la presència de diversos tipus d'allotjaments (càmpings, nombroses residències en masos, cases de colònies) i també restaurants, entre els quals cal destacar el de Ca l'Enric, amb una estrella Michelin. Durant els últims anys, l'ajuntament ha potenciat el sector turístic amb la rehabilitació d'una antiga escola com a punt d'informació turística i amb l'adequació de les diferents esglésies per poder visitar-les.

La bona situació econòmica del municipi es va reflectir en un estudi en el qual va obtenir la màxima puntuació entre tots els municipis catalans, i situant-se en el vuitè lloc a nivell d'Espanya.


Fills il·lustres i adoptius


Comentaris

La industrialització experimentada a la riba del Fluvià a partir del segle XIX va fer néixer i créixer el nucli de població més gran del terme, la Canya.


Gastronomia

El Farro és la farina de blat de moro bullida amb brou bufat (suc de bullir botifarres els dies de matança) tot i que actualment és substituït per un farro fet amb brou d'escudella.


Vivències, curiositats i llegendes

Joan Antoni Borràs que va portar des de l'any 1997 la cuina de l'hostal Sant Salvador de Bianya, el 2006 va aconseguir la primera estrella Michelin de la Garrotxa a la qual va renunciar el 2008.

Recuperat d'una intervenció quirúrgica de risc, la seva salut l'obligava a portar una vida més calmada, el que sembla, una cosa impensable quan es vol conservar l'estrella i segurament estressant quan es vol aconseguir una altra més. Va explicar: «El món de l'hostaleria és així, treballes moltíssimes hores. I amb l'estrella, que desitjava molt, va arribar l'esclavitud total, el no viure. Em ficaria al cementiri ». I ara, què? «Seguiré cuinant. Però per gust».


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa major de la Vall de Bianya, es celebra el 15 de maig, en honor a sant Isidre.

Festes majors de diferents pobles.

Fira del Farro, el primer cap de setmana de febrer.

Romànic Extrem, marató i mitja marató que es celebren al municipi el primer cap de setmana d'abril.

La Bianyal, és un esdeveniment cultural celebrat un cap de setmana d'octubre que busca donar a conèixer el patrimoni del municipi.


Entorn, que veure, què fer

Fer la ruta per la via romana de Capsacosta.

Visitar les esglésies romàniques de Santa Margarida de Bianya, Sant Martí de Solamal i Sant Pere Despuig.

Veure les masies de Sobeies, l'Esparc i el Colomer.

Visitar el Centre d'Interpretació de la Vall de Bianya, a Sant Salvador de Bianya.



Links dinterès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a la Vall de Bianya; Mapa del municipi.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Copilot (.trp), Sygic (.itf), Google (.kml), Google (.kmz).


Mapa interactiu




Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web https://www.municipiscatalans.com. Al bloc https://bloc.municipiscatalans.com/. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans. A Twitter: https://twitter.com/municatalans. A Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta dels llibres “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas i “Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes” de Manuel Bofarull i Terrades i dels webs http://ajuntament.valldebianya.org/; http://www.valldebianya.com/; http://www.idescat.cat/; https://www.icgc.cat/; https://www.enciclopedia.cat/; https://www.naciodigital.cat/; https://www.garrotxadigital.cat/; https://gastronomiaycia.republica.com/; https://www.elperiodico.cat/; http://www.catalunya.com/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.