MunicipisCatalans.com 

Moianès

INTRODUCCIÓ

La Comarca del Moianès va ser creada per la Llei 4/2015 de 23 d’abril, de creació de la comarca del Moianès, integrada pels municipis de Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l’Estany, Moià, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja i Santa Maria d’Oló. En data 20 de juliol de 2015 es constitueix formalment el Consell Comarcal del Moianès. 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA

El Moianès està situat a la Catalunya Central i té com a comarques veïnes El Bages, Osona, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Forma un altiplà amb una altura sobre el nivell del mar que oscil·la entre els 600 i els 900 metres. Tot i tenir una extensió relativament petita, presenta una geografia pròpia ben precisa.

Situada damunt d'un altiplà, la superfície de la comarca és de 337,9 km². La majoria de la comarca és part de la Depressió Central, excepte la part més meridional, que ho és de la Serralada Prelitoral.

RELLEU

Damunt les margues de l'Eocè i, amb més dificultat, damunt els gresos i les calcàries del mateix Eocè i de l'Oligocè, la riera de Calders i alguns cursos secundaris han excavat una conca d'erosió inclinada suaument (de 900 a 600 m) cap al Llobregat, que a llevant comprèn un relleu de costa que cau damunt la plana de Vic amb un front que voreja els 1.000 m amb relleus culminants al puig Rodó (1.057 m), la Montjoia (994 m), el Puigdegollats (1.004 m), el puig de l'Oller (1.061 m) i altres entre Collsuspina i l'Estany. Els relleus migjornencs que separen el vessant moianès (Llobregat) del vallesà (Besòs) no sobrepassen els 843 m (el Pedró, al nord de Granera).

LES AIGUES

La xarxa hidrogràfica és molt densa i s’encaixa fins a uns 200 m. L’eix és la riera de Calders (anomenada en el curs mitjà riera de la Golarda o de Marfà, i a la capçalera, riera de Fontscalents), que rep per la dreta el torrent Mal i les rieres del Gai, de Castellnou, de l’Om i el torrent de Riusec, i per l’esquerra, la riera de Sant Joan amb la de Talamanca. Hi ha fenòmens càrstics de circulació subterrània, com el del Toll de Moià, en relació amb el torrent Mal.

EL CLIMA

La comarca té clima mediterrani continental sub-humit condicionat per l'altitud i el relleu, amb precipitació mitjana anual entre els 600 i 700 mm i temperatura mitjana anual al voltant dels 12 °C. El règim pluviomètric mostra un mínim hivernal i màxims a la primavera i la tardor. Pel que fa a les temperatures, els hiverns són freds a tota la comarca i els estius càlids però amb nits molt suportables. L'amplitud tèrmica anual és elevada, de fins a 20 °C, i el període lliure de glaçades va de juny a octubre.

LA VEGETACIÓ

La vegetació de la comarca conserva alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. És predominantment forestal, dominada per les pinedes de pi roig i pinassa i les rouredes seques de roure martinenc en procés de regeneració. Aquest paisatge forestal es completa amb un mosaic de camps de conreu i prats de pastura (sobretot petits camps de cereals de secà) de gran interès per a la diversitat biològica.

LA FAUNA

La fauna de la comarca és molt diversa. Hom troba la fagina, la guineu, el cabirol, el conill, la llebre, la geneta i el llop, recentment detectat a la comarca. Pel que fa als ocells, destaquen el duc, l'àliga marcenca i l'àliga cuabarrada. Als rius també hi ha el cranc de riu i la llúdriga, així com altres peixos autòctons com la bagra o el barb cua-roig. També hi ha amfibis, com la salamandra, el tòtil, la granota verda i la reineta, aquesta última especialment present al municipi de l'Estany. 

HISTÒRIA

El Moianès no tingué mai, a part la sotsvegueria de Moianès, una unitat històrica ni administrativa definida, encara que sí una vinculació territorial estreta entre els municipis que la constitueixen.

Ja des del 1202 hom troba en funcions un veguer de Moià, que administrava justícia independentment dels castlans del terme del castell de Clarà, que l'envoltava. El 1285 és testimoniat un sotsveguer, però no consta el terme de la sotsvegueria, que el 1305 es considerava encara inclosa en la vegueria de Bages. Després d'una sèrie de vendes i d'empenyoraments (1289-1384) la sotsvegueria de Moianès obtingué una certa independència, confirmada per Joan I el 1393, quan concedí a Moià el dret de carreratge de Barcelona; el 1394 el rei decretà que la sotsvegueria de Moià i del Moianès fos sotmesa a la vegueria de Barcelona. Felip II donà, el 1567, més autonomia a la sotsvegueria i li uní els pobles de Calders, Monistrol de Calders i Viladecavalls. A la seva extinció pel decret de Nova Planta (1716), Moià i la seva sotsvegueria formaren part del corregiment de Manresa.

En resposta a una petició del territori de fa anys, que es reflectí, entre altres iniciatives, en la creació el 1995 del Consorci del Moianès, el 22 de març de 2015 hom celebrà una consulta no vinculant als deu municipis sobre si el Moianès havia de constituir-se en comarca independent. Amb una participació del 47,3%, el 80,4% dels votants votà afirmativament, i el 16,3%, negativament. De resultes de la consulta, el Parlament de Catalunya aprovà la creació de la nova comarca del Moianès a l’abril del 2015, vigent a partir del mes de maig, constituïda pels municipis de Moià, Calders, l’Estany, Monistrol de Calders i Santa Maria d’Oló (antigament del Bages); els de Castellcir, Castellterçol, Sant Quirze Safaja i Granera (Vallès Oriental), i Collsuspina (Osona). Igualment, s’aprovaren les modificacions corresponents de les comarques afectades.

La història que impregna aquest territori és  molt extensa, remuntant-se els primers vestigis de població a la Prehistòria. Diversos jaciments en són testimoni. Un dels exemples es troba a Collsuspina, on hi ha unes troballes arqueològiques i restes de tombes i habitatges que situen els orígens de població en època neolítica.

Per trobar els municipis documentats per primera vegada, ens hem de remuntar a finals del segle IX i X. Cap al 1380, la densitat de població no passava dels 3.000 habitants i va arribar al seu màxim, amb 10.713, l'any 1857.

La segona meitat del segle XIX va ser d'absentisme i despoblament fins arribar a 8.145 habitants, nombre mantingut sense gaires alteracions, tot i que començà a disminuir a la segona meitat del segle XX, quan va arribar a 6.936 habitants l'any 1981. El segle XXI s'inicia després d'una recuperació de dues dècades (15.828 habitants el 2000) i un posterior declivi que continua a l'actualitat (13.432 habitants el 2018).

ECONOMIA

L'agricultura és essencialment cerealícola (blat), en competència amb les patates i el blat de moro al sector septentrional. Hi havia hagut ametllers, oliveres i força vinya. La ramaderia, menys important que dècades anteriors, està dedicada de manera destacada a la cria d'aviram (Moià i Calders apleguen el nombre més alt de caps de bestiar) i de bestiar porcí (especialment a Moià i a Santa Maria d'Oló), sense menystenir el nombre de caps d'oví i boví.

L'explotació forestal ha decaigut, com també les antigues indústries tèxtils, que havien estat molt importants a Castellterçol i a Moià (llana). Han desaparegut els molins fariners, la rellotgeria i els pous de glaç. Les dades sobre la població ocupada per sectors indiquen que pel 2001 el sector primari ocupava només el 3,1 % de la població, i que la construcció donava feina al 10,9 %. Per la seva banda, la indústria i el sector de serveis són els que ocupen principalment a la població, amb el 32,9 % i el 52 %, respectivament. L'activitat turística no és especialment destacada pel que fa al nombre d'allotjaments. El 2014, la mitjana anual d'aturats era de 735 persones, el 5,6 % de la població comarcal. Moià és el mercat central de la comarca.

COSTUMS I FESTES

El Moianès és una comarca amb una arrelada vida social i cultural. Bona part dels seus ciutadans estan integrats en alguna entitat. Són entitats vives i amb empenta, que ofereixen activitats i festes al poble.
A les festes més tradicionals de tota la vida, s’hi han unit altres festes de caire cultural promogudes per entitats locals. Algunes de les més destacades són:

Festa dels Tres Tombs (Moià i altres municipis) - Una festa tradicional en honor a Sant Antoni Abat, amb desfilades de cavalls i carruatges pels carrers del poble.

Festa Major de Moià - Celebrada a finals de juliol, inclou actes com concerts, correfocs, balls populars i activitats infantils.

Fira de la Tòfona (Castellterçol) - Té lloc al desembre i és un esdeveniment dedicat a aquest preuat producte de la terra, amb degustacions i mercat.

Ball del Ciri (Castellterçol) - Una tradició ancestral que es fa per la Festa Major al voltant de l’agost. Els balladors, vestits amb robes tradicionals, ballen al ritme d'una música antiga.

Aplecs i romeries - En molts municipis del Moianès, com en Sant Feliu de Codines o l'Estany, es fan aplecs amb tradicions religioses, música i dinars populars.

Aquestes festes són una bona manera de conèixer la vida local i les tradicions més arrelades del Moianès.

PERSONATGES

Rafael Casanova (Moià, 1660-1743) - Un dels personatges més coneguts, va ser Conseller en Cap de Barcelona i figura clau durant la Guerra de Successió Espanyola (1714). Actualment és símbol de la resistència catalana.

Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del segle XIX.

Francesc Viñas (Moià, 1863-1933) - Famosíssim tenor d'òpera, reconegut a nivell internacional, que va cantar als principals teatres d'Europa i Amèrica. Cada any es fa un concurs de cant en el seu honor.

Lluís Bonet i Garí (1893 -1993), arquitecte, i l'urbanisme castellterçolenc. 

Anton Busquets i Punset (1876-1934), escriptor i mestre a Calders.

Màrius Torres (1910-1942), un poeta a Puig d'Olena.

László Kubala (1927 - 2002), una estrella del futbol al Moianès. 

Victoria de los Ángeles López García, coneguda internacionalment amb el nom artístic de Victoria de los Ángeles i a Catalunya Victòria dels Àngels (Barcelona, 1 de novembre de 1923 - Barcelona, 15 de gener de 2005), fou una soprano lírica i cantant d'òpera. Molt lligada al Moianès.

Perot Rocaguinarda (Oristà, Lluçanès, 1582 - Nàpols?, 1635?) va ser un bandoler català. Fou també conegut com a Perot lo Lladre.

LLOCS D'INTERÈS

Casa MuseuCasa Natal Rafael Casanova - Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià

Parc Prehistòric de les Coves del Toll.

Casa Museu Prat de la Riba.

Castell de Castellterçol.

Museu Municipal Espai Franc.

Monestir de Santa Maria de l’Estany.

Els nuclis antics de Santa Maria de l'Estany, Collsuspina i Santa Maria d’Oló.

Castell de Granera.

GASTRONOMIA

La producció agroalimentària té un pes cada vegada més important en el Moianès: des d’explotacions agrícoles i ramaderes que produeixen vedella, porc, aviram – convencional o ecològic-, passant per la gran tradició de cansaladers, forners, pastissers, xocolaters, formatgers i elaboradors de productes derivats de la soja, fins a distribuïdors i restauradors especialitzats en aquests productes de qualitat.

La Marca El Moianès ve de gust – creada des del Consorci del Moianès – ha afavorit que, en els darrers anys, els productes d’aquesta comarca i els plats que se’n deriven s’hagin convertit en un important element turístic i en un dinamitzador econòmic per als municipis del Moianès.
Al voltant d’aquests productes de qualitat del territori s’ha dissenyat una campanya anomenada Tasta'm.

Al Moianès hi ha 10 municipis: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l’Estany, Moià, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja i Santa Maria d’Oló.

Informació extreta: de: https://www.ccmoianes.cat/; https://moianesturisme.cat/; https://www.barcelonaesmoltmes.cat/; https://www.consorcidelmoianes.cat/; https://www.elmoianes.net/; www.catalunya.com/; www.enciclopedia.cat/; ca.wikiquote.org/; ca.wikipedia.org/; https://chatgpt.com/; www.diba.cat/; https://www.catalunyamagrada.cat/ i altres webs i blocs d'ús públic

🔰     🔰      Punxeu aquí sota, sobre el municipi desitjat, per veure el resum que hem fet       🔰     🔰