Solsonès

Solsonès

Mapa de La Selva

ENTORN

El Solsonès és una comarca situada entre la Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central. Està formada per les capçaleres de les valls del Cardener (afluent del Llobregat) i la Ribera Salada (afluent del Segre) i per l'extrem nord de l'altiplà de la Segarra.

La meitat oriental de la comarca correspon a la conca del Llobregat, a través del Cardener i dels seus afluents, com l'aigua d'Ora i el Negre. La part de ponent pertany a la conca del Segre, a través de la Ribera Salada i el Llobregós.

Limita al Nort amb l'Alt Urgell, a l'Est amb el Berguedà i el Bages, al sud amb l'Anoia i la Segarra i a l'Oest amb la Noguera

PAISSATGE I NATURA

El Solsonès és una comarca prepirinenca, en la qual es compaginen els camps de cultiu amb les grans extensions de bosc, els rius, les fonts i els paratges esquerps de l’alta muntanya.
Dels quinze municipis, solament sis tenen nucli de població, ja que la major part del territori està format per masies disseminades, algunes de les quals són bells exemplars de les construccions característiques de la Catalunya rural dels segles XV al XVIII.
El Solsonès, que per aquest motiu ha estat anomenat la comarca de les mil masies, conserva les seves manifestacions folklòriques més ancestrals i la configuració d’un paisatge de naturalesa intacta.
Lluny de les presses i el brogit de les grans ciutats, el Solsonès us convida a fer-hi estada; disposa d’un ampli ventall d’establiments turístics (hotels, càmpings, cases d’agroturisme, apartaments turístics, albergs i refugis) i, per als més menuts, té cases de colònies i granges escola.
Ofereix la possibilitat que tothom pugui practicar tot tipus d’esports, des dels més tradicionals per gaudir-ne tota la família, fins a d’altres només aptes per als més agosarats.
Permet descobrir paratges encara verges practicant el trekking o la bicicleta de muntanya, seguint el Camí dels Bons Homes (itinerari turístic entre el santuari de Queralt a Berga i el castell de Montsegur a França, últim reducte càtar), o senders de Gran recorregut com el GR7, el GR3, GR1, el centre BTT a Sant Llorenç de Morunys o bé la gran varietat de rutes que es troben a les Oficines de Turisme.
Tota la família des dels més petits fins als més experts podran practicar l’esquí en les instal.lacions de Port del Comte; fer travessies amb raquetes o passejades a cavall; jugar a golf en el camp de la Ribera Salada; practicar el piragüisme al embassament de La Llosa del Cavall; pescar; fer vols biplaça amb parapent; escalar a les roques de Canalda o fer espeleologia a l’avenc de Montserrat Ubach. Tots hi trobaran el seu esport preferit en aquesta terra plena d’excepcionals contrastos.

La Vall de Lord
Podrem visitar el nucli antic de Sant Llorenç de Morunys, el conjunt de l’església i el monestir, i també l’església de Santa Creu d’Ollers o el pont de Vall-llonga. Podrem arribar fins el santuari de Lord (15 minuts a peu), passant per la petita esglesiola romànica de Sant Serni de Vilamantells.
Contemplarem les magnífiques panoràmiques del pantà de la Llosa del Cavall, i al poble de la Coma, veurem l’església de la Pedra i la font Puda.
La ribera salada
Aquest recorregut ens permet descobrir un entorn de marcat caràcter rural on les masies i les esglésies esquitxen el territori formant part del seu paisatge incomparable.
Visitarem un gran nombre d'esglesioles, el llogaret de Cambrils amb l’església, el castell, les salines i la font Salada, incomptables fonts i miradors, el castell d'Odèn i travessarem la ribera Salada pel pont del Clop.


EL RELLEU

El terç nord de la comarca és part del Prepirineu, amb altituds que van dels 800 als 2.300 m. Les principals serralades que s'hi troben són les del massís del Port del Comte, la serra d'Odèn, la serra del Verd i la serra de Busa.

La resta de la comarca és un altiplà que forma part de la Depressió Central i que es veu solcat per un seguit de serres, turons i valls fluvials. Les altituds d'aquest altiplà estan entre els 600 i 800 m per bé que a les serralades que el solquen s'hi troben altituds entre els 800 i els 1.000 m. Les serralades més importants d'aquests 2/3 de la part meridional de la comarca són la serra de Pinós i el contrafort oriental de la Serra de Castelltallat, al sud, i un seguit de serres de direcció nord-sud que travessen la comarca com una mena d'espina dorsal de les quals cal esmentar la Serra de Clarà i la Serra de Llobera.


LES AIGUES

El territori del Solsonès pertany a dues conques hidrogràfiques, la conca del Segre i la del Llobregat. A grans trets, es podria dir que la primera recull les aigües de la meitat occidental del territori i la segona, les de la meitat oriental.

Tota la franja oriental pertany a la conca del Llobregat. L'eix fluvial més important és el Cardener. La capçalera del Cardener es troba entre les serres de Port de Comte, del Verd i Rasos de Peguera. El règim de precipitacions en aquestes serres, amb nevades a l'hivern, fa que el règim del cabal del Cardener sigui, aigües amunt del Pantà de Sant Ponç, de caràcter pluvio-nival. Els cabals màxims es registren entre els mesos de març i juny, en especial el maig. A l'hivern (gener i febrer) i a la darreria de l'estiu (juliol i agost) és quan el Cardener aporta menys aigua.

El màxim cabal de primavera és accentuat a causa de la fosa de la neu, com també el cabal mínim d'hivern és més baix, a causa de la retenció de la precipitació caiguda en forma de neu.

El Cardener té tres afluents principals, l'aigua de Valls, l'aigua d'Ora i el riu Negre. L'aigua de Valls prové dels vessants meridional i occidental del Pedraforca, al Berguedà. Comprèn la vall de Gósol (Berguedà), i després de passar per un pas engorjat entre les serres d'Ensija i del Verd penetra al Solsonès, on es veu obligada a canviar de direcció a causa de la presència de les serres de Bastets i de Busa, que li barren el pas. Desguassa al Cardener a prop de Sant Llorenç de Morunys.

L'aigua d'Ora també té la capçalera al Berguedà, on és coneguda amb el nom d'aigua de Llinars. Té un llarg recorregut pel Solsonès, però finalment desemboca al Cardener en terres de Bages, aigües avall de l'embassament de Sant Ponç.

El riu Negre té un cabal menor a causa de recórrer una conca amb precipitacions més baixes, al centre de la comarca, sense entrar en el sector de l'alta muntanya pirinenca. Neix prop de Lladurs, passa per Solsona i desguassa al Cardener aigües avall de l'embassament de Sant Ponç.

Els embassaments de la Llosa del Cavall (inaugurat el 1997) i amb una capacitat de 144,4 hectòmetres i el Sant Ponç (inaugurat definitivament el 1964) i amb una capacitat de 24.4 hectòmetres, són dos elements importants avui dia per l'abastament d'aigua de boca i regadiu al Solsonès i a les comarques veïnes. Foren construïts per a regular el cabal del Cardener i el Llobregat respectivament, al de Sant Ponç, al seu peu hi ha una central hidroelèctrica.

També al riu Segre hi van a parar diversos rius i rieres, que neixen a les serres del Solsonès i que recullen les aigües del sector occidental de la comarca. El curs més important és el de la ribera Salada, que neix als vessants meridionals de la serra d'Odèn. El nom de ribera és sinònim al de riu. El nom del curs fluvial li ve per la presència de diverses fonts amb un alt contingut de sals, que aboquen a la ribera, fins hi ha algunes salines, com les de Cambrils, ara totalment abandonades, dins el municipi d'Odèn. Per l'esquerra rep la riera de Canalda, que recull les aigües dels vessants meridionals de la serra de Port de Comte. La ribera Salada desguassa al Segre prop de Bassella (Alt Urgell).


EL CLIMA

El clima del Solsonès és mediterrani continental, amb estius calorosos i hivern freds. Les precipitacions (amb una mitjana de quatre dies de neu cada any) són més abundant a la primavera i a la tardor. Tot i això, el terç nord de la comarca és més humit que la resta (700 mm anuals que poden arribar a uns màxims de 900 mm front als 400–600 mm als dos terços meridionals.


LA VEGETACIÓ

El clima frescal del Solsonès fa que pràcticament tota la comarca es trobi dins del territori de les rouredes i pinedes montanes. Només alguns vessants assolellats poden incloure's dins del domini dels carrascars.

L'any 2006 el 79,36% de la superfície de comarca era ocupada per la vegetació natural (un 73,60% per bosc, majoritàriament pinedes), el 19,15% havia estat roturada per a fer-la apta per al conreu (el 99,7% de secà) i de la resta, un 1,42% corresponia a terreny sense vegetació natural i un altre 1,48% era ocupat per àrees urbanitzades o altres tipus d'infraestructures (carreteres, camins, etc.)


LA HISTÒRIA

De la prehistòria a la romanització

El poblament prehistòric és excepcionalment ben documentat d’ençà del Neolític, a través dels enterraments de la cultura dels sepulcres de fossa, que cobreixen la major part de la comarca, llevat de la muntanya septentrional, i que presenten una variant especial (en cista). La densitat continua durant el segon mil·lenni, amb la civilització megalítica, estesa arreu de la comarca, amb una de les densitats més altes del Principat de Catalunya en megàlits, i també, amb no tanta densitat, de coves d’enterrament col·lectiu. Després d’un període poc documentat, hom coneix el poblament ibèric a partir del segle VI aC, sobretot a través dels poblats del Vilaró o Enseresa, a Olius, i de Castellvell de Solsona. La romanització fou intensa i Solsona (l’antiga Setelsis lacetana) fou un petit nucli urbà, i són coneguts diversos jaciments rurals; però l’economia de l’època no era exclusivament agrícola, puix que han estat localitzats forns de ceràmica (terra sigillata) a Abella i a Solsona.


De l’edat mitjana ençà

El Solsonès pertangué, en la seva major part, al comtat de Cardona (després ducat), dins el qual comprenia la batllia de Sant Llorenç de Morunys, la de Solsona (excepte l’extrem nord-occidental), la part septentrional i occidental de la de Cardona i un petit sector de la de Torà. Tota la comarca, sense excepcions notables, formà part de la vegueria de Cervera, des de la Nova Planta, el 1716, del corregiment de Cervera. Amb la divisió provincial del 1833 restà dins la província de Lleida, malgrat les comunicacions i les relacions econòmiques amb Manresa, i formà el partit judicial de Solsona, juntament amb la vall del Llobregós (Torà, Biosca i Sanaüja, de la Segarra; Vilanova de l’Aguda, a la Noguera), un sector de la vall mitjana del Segre, entre Peramola (Alt Urgell) i Ponts (Noguera) i, a la zona del Cadí, els termes de Gósol (Berguedà) i Josa de Cadí (Alt Urgell). La divisió comarcal del 1936 inclogué a la comarca del Solsonès el terme de Llanera, el qual l’any 1968 fou annexat al municipi segarrenc de Torà de Riubregós, i la llei de modificació comarcal del 1990 hi agregà el municipi de la Molsosa, fins aleshores pertanyent a l’Anoia.


L'ECONOMIA

El Solsonès no forma unitat geogràfica, ni geològica, ni tampoc econòmica: a la meitat nord predominen l’explotació forestal i la ramaderia, i a la meitat sud, el conreu de secà, blat i sègol principalment, i també blat de moro, patates i llegums. Únicament a la zona de Clariana té un cert relleu l’horta, la vinya i l’olivera.

La base econòmica ha estat tradicionalment agrícola, amb conreus de secà: cereals, farratges i patates. L'explotació forestal té encara certa importància. La ramaderia porcina i l'aviram representen un complement de l'economia rural. La indústria, molt concentrada a Solsona i Sant Llorenç de Morunys, és primordialment derivada de l'explotació forestal i agricultura: serradores i fusteries, fabricació d'aglomerats, indústria alimentaria, pinsos, etc., encara que subsisteixen algunes fàbriques tèxtils (molt poques) de llarga tradició. La funció residencial i d'estiueig es desplega principalment als voltants de Solsona i Sant Llorenç de Morunys, mentre que al Port del Comte hi ha establertes diverses estacions per a la pràctica de l'esquí.


COSTUMS I FESTES

El Solsonès sempre ha mantingut un culte envers les tradicions populars més diverses.
Solsona és la ciutat de Catalunya amb més gegants i bestiari popular. A tota la comarca, les caramelles, les festes majors o els aplecs de les parròquies el dia del seu patró són autèntics aconteixements populars.
Els trabucaires són un altre element insubstituïble en el folklore de la comarca.


GASTRONOMIA

La cuina del Solsonès és rica i consistent, com correspon a una bona cuina de muntanya, i es basa principalment en productes de la terra, com les patates d’Odèn-Cambrils, les excel.lents carns, la caça o els formatges.
El porc i els seus productes, especialment els embotits, d’elaboració artesana mereixen especial atenció.
L’art culinari dels restauradors de la comarca es dóna a conèixer durant el gran esdeveniment gastronòmic de la tardor amb els bolets recollits en els boscos de la comarca, que es poden trobar a totes les cuines i preparats de les més diverses maneres.
Sense oblidar el diamant en brut que representa la tòfona, producte també recol.lectat en els nostres boscos.
També té una merescuda fama el bon fer dels artesans de la pastisseria del Solsonès; sembla que ningú pot marxar sense endur-se’n un dolç record. La barreja d’aquests ingredients donen com a resultat una gastronomia natural, saborosa i de qualitat.


LLOCS D'INTERES

Indrets d'interès paisatgístic

A la falda de les serres de Port del Comte i del Verd, la Vall de Lord, un paratge ric d'excursions i descobertes.
De Sant Llorenç de Morunys per la Pedra i la Coma i Coll de Port, a Tuixén (Alt Urgell).
De Sant Llorenç a Coll de Jou, Parc del Codó. Ruta paisatgística fins a Organyà, per Odèn.

Un itinerari remarcable: de Berga a Sant Llorenç, per Guixers: els cingles de la serra de Busa, a l'esquerra. Túnel de Coll de Jouet (246 m de longitud) anomenat la Mina.
Excursions interessants: a la Coma i Fonts del Cardener; als congostos de l'Aigua de Valls i l'Aigua d'Ora; al santuari de Lord, bona miranda; al tossal de Vall-llonga i pont romànic; a l'Avenc Montserrat Ubach a Casa de Cavallera (Canalda); a les fonts de Cap Rec (25 minuts), el Llevador (30 minuts), la Font Puda (45 minuts), medicinal des de Sant Llorenç de Morunys.
I a la vall d'Ora, a Sant Pere de Graudescales; al Pont Quebradiç; al Pla de Busa; a les fondalades de Vilamala, cova de les esglesioles, balma de la Bonica; a Prats de Bacies i la Bòfia: pou de glaç que durant segles proveí l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona (el glaç era baixat a sacs, amb cavalleries).
Reserva de caça: conills, llebres, perdius, i guatlles, senglars, guineus i genetes. Pesca de truites, barbs i anguiles.

Absis de Sant Esteve d'Olius
A Port del Comte hi ha una important estació d'esquí alpí (36 pistes) i nòrdic. També es poden practicar esports nàutics als embassaments de la Llosa del Cavall i el de Sant Ponç.


Monuments historicoartístics

Vestigis prehistòrics: dòlmens a Lladurs, Castellar de la Ribera, Llanera. Sobretot medievals.
Arreu restes de castells: Clariana de Cardener, Lladurs, la Pedra, Riner, Llobera, el Castellvell de Solsona... i el de Besora. I de torres de gaita: Ardèvol, Peracamps, Vallferosa... I vells ponts romànics i gòtics.
Les esglésies romàniques més remarcables són:

El monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers, a Llanera (actualment agregada a Torà de Riubregós de la Segarra.
El monestir de Sant Llorenç de Morunys.
Sant Pere de Graudescales, notable exemplar de romànic llombard.
Sant Esteve d'Olius, també llombard, amb una cripta romànica excepcional. Cementiri gaudinià, de Bernardí Martorell (1916).
El santuari del Miracle de Riner és centre de romeries provinents d'arreu del país. Església barroca, fastuós retaule, bella imatge de la Mare de Déu nena, del segle XV. La Casa Gran –antic alberg— és renaixentista.


MERCATS SETMANALS
-Dimarts i divendres: Solsona.
-Dijous i diumenge: St. Llorenç de Morunys.


FIRES

Fira de Sant Isidre de Solsona, de bestiar a mitjan maig.
La del darrer diumenge de maig i primer d'octubre, a Sant Llorenç.
la de Santa Llúcia, el segon diumenge de desembre a Navès.


Al  Solsonès  hi ha 15 municipis:

Castellar de la Ribera, Clariana de Cardener, la Coma i la Pedra, Guixers, Lladurs, Llobera, la Molsosa, Navès, Odèn, Olius, Pinell de Solsonès, Pinós, Riner, Sant Llorenç de Morunys i Solsona, la capital.


Informació extreta de:

http://turismesolsones.com/; http://www.vegueries.com/; http://solsones.ddl.net/; http://www.enciclopedia.cat/; https://ca.wikipedia.org/; 

Video del Solsonès de la sèrie de TV3 "Catalunya des de l'aire".












Etimologia: De Solsona.


Gentilici: Solsonenc, solsonenca; Solsoní, solsonina.


Frases fetes: A Solsona van matar el ruc, a Cardona el van salar i a la Coromina se'l van menjar.


🔰     🔰      Punxeu aquí sota, sobre el municipi desitjat, per veure el resum que hem fet       🔰     🔰

Castellar de la Ribera

Castellar de la Ribera

LLadurs

Lladurs

Odèn

Odèn

Riner

Riner

Clariana de Cardener

Clariana de Cardener

Llobera

Llobera

Olius

Olius

Sant Llorenç de Morunys

Sant Llorenç de Morunys

La Coma i la Pedra
La Molsosa

La Molsosa

Pinell de Solsonès

Pinell de Solsonès

Solsona

Solsona

Guixers

Guixers

Navès

Navès

Pinós

Pinós