VAL D'ARAN
La Val d’Aran és una comarca d'alta muntanya, a l'extrem occidental dels Pirineus catalans, fronterera amb França, la vall es capçalera de la Garona, que té la particularitat de ser una vall atlàntica, al vessant nord de la serralada, oberta a les planures d'Aquitània. En són conseqüència el clima, més fred i nival, i la parla dels habitants, una variant de la llengua gascona, de la família de l'occità, que es troba en situació de cooficialitat amb el català i el castellà. Voltada de cims altíssims (tuc de Molières, Besiberri, Gran Tuc de Colomers, amb importants circs glacials (Saboredo, Colomers, Restanca, Mar, etc.), hi neixen, a més de la Garona, que forma l'eix de la vall on es concentra la població, la Noguera Pallaresa (NE) i la Noguera Ribagorçana (S), afluents del Segre. El port de la Bonaigua és el pas tradicional envers Catalunya, i el túnel de Vielha ha facilitat modernament les comunicacions. Havia format part del comtat medieval de Comminges, però des del segle XII s'integrà a la corona catalanoaragonesa.
Les activitats agropecuàries i l'aprofitament del bosc han donat pas els darrers decennis al turisme, atret per la bellesa del paisatge, la pràctica de l'excursionisme i l'esquí, els esports d'aventura i la riquesa monumental.
El territori es caracteritza per l’arquitectura romànica i l’ampli patrimoni cultural repartit per tota la comarca. A més de l’oferta cultural de monuments i museus, la Val d’Aran ofereix les instal•lacions de la magnífica estació d’esquí Baqueira Beret, amb tots els serveis i activitats que es poden necessitar per gaudir plenament de l’esquí.
Imprescindibles
Visitar el patrimoni romànic de la comarca, en el qual destaca l’església de Bossòst.
Passejar pels carrers del nucli antic de Canejan.
Visitar el Museu de la Val d’Aran, a Vielha.
Apuntar-se a activitats a Baqueira Beret.
Gaudir de la gastronomia de la comarca.
Què veure-hi
La comarca de la Val d’Aran ofereix molts atractius per als visitants, per aquest motiu el turisme constitueix el principal motor econòmic de la vall. El patrimoni arquitectònic de la zona, característic i únic, combinat amb el contacte amb la natura i una gastronomia plena de sabors i delícies fan de la comarca una destinació obligada.
Vielha, la capital comarcal i centre de serveis, atresora monuments com l’església de Sant Miquèu, d’estil gòtic i amb detalls interessants, com el crist romànic de Mijaran o el retaule gòtic. O la Tor deth Generau Martinhon, casa senyorial amb el museu etnogràfic, i un grup d’esglésies romàniques als agregats del municipi.
Són molts els exemples de l’arquitectura de la Val d’Aran, com el santuari d’Era Artiga de Lin, prop del bell paratge dels Uelhs deth Joeu, a Es Bòrdes. Altres mostres són les esglésies romàniques de Salardú, Vilamòs i Bossòst, aquesta darrera, la millor de la vall. Cal destacar també l’antic balneari i les cases senyorials de Les, o Canejan, un nucli històric que bé mereix una visita.
Què fer-hi
La Val d’Aran no només constitueix una destinació perfecta per al descans i la tranquil•litat, sinó que és un indret immillorable per als visitants que vulguin estar en contacte amb la natura i practicar esports.
La comarca ofereix els serveis de diverses empreses d’esports d’aventures que oferiran als participants diverses activitats per gaudir de l’emoció del descens per aigües braves, l’esquí extrem i d’altres, incloses les més relaxades com el senderisme o la bicicleta de muntanya o la travessa Carros de Foc. De fet, la Val d’Aran conté un centre BTT on consultar rutes i buscar informació relacionada.
La comarca també ofereix una àmplia oferta d’esports d’esquí a les instal•lacions del gran complex d’esports d’hivern Baqueira Beret, amb tots els serveis necessaris per gaudir d’unes vacances a la neu.
Per descansar de l’esport o com a primera opció, l’oferta cultural de la Val d’Aran també s’estén als museus, com el Museu Eth Corrau, a Naut Aran, el Musèu dera Val d’Aran, a Vielha e Mijaran, o l’Ecomuseu de Çò Joanchiquet, al municipi de Vilamòs.
La gastronomia sempre és una bona opció, tant si s’és esportista com si no, per la qual cosa es recomana tastar les delícies pròpies de la zona, com l’olha aranesa, truhada (patates farcides), caulets (col farcida) i soufflés d’influència gascona, entre altres plats, així com les postres, crespèths, milhes o la crema aranesa.
La llengua aranesa
Element molt important del fet diferencial i característic de la Val d'Aran és la llengua: l'aranès, llengua oficial de la Val d'Aran compartida amb l'espanyol i el català. Pertany al tronc lingüístic Occità i és una varietat del gascó.
És una llengua viva parlada habitualment per la gent del país, i utilitzada a les escoles, institucions, mitjans de comunicació, ...
La llengua d'Oc, l'occità o llengua d'Occitània és una de les més destacades llengües romàniques o neollatines i es la llengua, o conjunt de dialectes de la zona meridional de França, la qual es caracteritza per l'ús de l'adverbi afirmatiu ôc a diferència de l'antic francès que utilitzava Oil i d'altres llengües romàniques que s'utilitzen Sí.
L'extensió lingüística de l'occità es situa al terç sud de França, a algunes valls italianes i, a Catalunya a la Vall d'Aran.
En l'edat mitja els dialectes occitans van tenir una certa unitat i van ser la llengua dels trobadors al mateix temps que la llengua de l'administració. Al S.XV la seva fragmentació va donar lloc a la formació de 3 conjunts dialectals: l'occità del nord, occità meridional i el gascó, del qual la llengua de la Vall d'Aran és una variant.
El Parlament de Catalunya va aprovar el 1990 la Llei de Règim Especial de la Vall d'Aran, en el que es reconeix l'aranès com a llengua pròpia.
Els terçóns
Un terçó (en aranès terçon) és una divisió geogràfica pròpia de la Vall d'Aran. Va estar vigent des de la concessió de la Querimònia, el 1313, fins a l'abolició el 1834 amb la nova divisió provincial. S'ha mantingut tradicionalment com a element identitari i es va restaurar el 1990 com a circumscripció electoral per al Conselh Generau d'Aran (Consell General d'Aran).
Inicialment eren tres demarcacions, d'aquí el nom de terçons: Garòs, Viella i Bossòst. Els tres terçons es corresponien a les tres àrees geogràfiques de la vall: Naut Aran (Alt Aran), Mijaran (Mig Aran) i Baish Aran (Baix Aran). Al segle XVI cada terçó es va subdividir en dos sesterçons que es van continuar anomenant habitualment també com a terçons:
De Garòs: Arties (avui Arties e Garòs) i Pujòlo.
De Viella: Marcatosa i Viella o Castièro.
De Bossòst: Irissa (o Lairissa) i Quate Lòcs (o Quatrellocs)
Municipis
A la Vall d'Aran hi trobem els seguents municipis: Arres, Bausen, Bossòst, Es Bòrdes, Canejan, Les, Naut Aran, Vielha e Mijaran i Vilamós.
Informació extreta de http://aran.ddl.net/; http://www.visitvaldaran.com/; http://www.lavalldaran.com/; http://ca.wikipedia.org; http://www.enciclopedia.cat; http://www.catalunya.com/ i altres webs i blogs d’accés públic.
Video de la Vall d'Aran de la sèrie de TV3 "Catalunya des de l'aire"..
Aran és un mot d'origen preromà que ve del basc "aran" que significa "vall", essent per tant el nom un pleonasme en significar Vall de la Vall.
Gentilici ........: Aranès, aranesa.
