Priorat | Municipis Catalans

EL PRIORAT

La comarca

Aquesta és una mirada a un país petit, que fou habitat des d’antic i que ha viscut l’esdevenir de la història amb l’afany ferm d’existir, lluny d’aquell món on la vida és accelerada i canviant.

Una terra de costers; feréstecs cingles i esquerps rocams. D’amagats fondals i barrancs frescals. De feixes planes com la mà, riuets netíssims i trossos assolellats i ben conreats.

Un món de poblets que cap plaga, ni gelada; ni conquesta ni aiguat, n’han minvat la força. Des dels temps en què es visqué en coves, els que construïren marges i espones. Des dels dies en què desemboscaren serres i plantaren costers, els que bastiren ponts, ermites i castells.

Conegueu doncs els homes i dones de la comarca del Priorat que han conreat l’amor a la terra i la vida al camp. I els nouvinguts que s’han vist per sempre més seduïts per la màgia d’un lloc on els àngels pugen escales i la sang té gust de vi.

Història i patrimoni al Priorat

El Priorat, situat al sud del Principat, forma part de les comarques de la Catalunya Nova, el territori ocupat pels sarraïns fins al s.XII. Conserva vestigis d’èpoques pretèrites que ens fan viatjar en el temps, entre els més llunyans la fortalesa sarraïna de Siurana, capital de l’extens valiat del mateix nom, a l’interior de la qual s’hi han trobat les restes d’una de les mesquites més antigues de Catalunya. La reconquesta cristiana, iniciada pel rei Ramon Berenguer IV, va comportar l’edificació d’esglésies i monestirs per tal de difondre la nova fe.

L’església de Siurana n’és un bon exemple, construïda al s.XII, és una de les poques esglésies d’estil romànic que es conserven al sud de Catalunya. La cristianització va llegar-nos el monument més destacat de la comarca: la Cartoixa de Santa Maria d’Escaladei. Fundada a finals del s.XII, inicialment de dimensions reduïdes, va ser ampliada i reformada al llarg dels segles fins a arribar a tenir l’aspecte neoclàssic que avui podem entreveure.

El Priorat d’Escaladei fou durant segles una administració poderosa que entrà sovint en conflicte amb la casa de Prades, senyors de bona part de la resta del territori prioratí. El comtes de Prades bastiren el castell que domina la vila de Falset al s.XII, que passà de família en família fins a arribar a mans dels últims senyors de la població, els Medinaceli. Aquests feren aixecar al s.XVII el seu palau a la plaça de la Quartera (actual Ajuntament), una de les places més boniques del Priorat, ben a prop de la qual, una altra família noble, els Azara, construïren la seva residència (actual seu del Consell Comarcal del Priorat). Són testimonis d’aquest esplendor les belles façanes d’ambdós edificis.

La industrialització de Catalunya del s.XIX també arribà al Priorat, tot i que modestament. L’explotació minera de la conca del Siurana, ens ha llegat un complex miner - metal·lúrgic dels més importants del país al poble de Bellmunt.

Els aires de modernitat i les noves tendències avantguardistes d’inicis del s.XX, juntament amb el moviment cooperativista, van deixar la petjada d’arquitectes rellevants com Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí. Pare del modernisme rural, va projectar les anomenades catedrals del vi, concretament al Priorat, els cellers cooperatius de Falset i Cornudella de Montsant.

Pel que fa el s.XX, destacar l’obra d’artistes transgressors com l’escultor Marçà Giné, l’obra del qual es pot admirar al museu local de Marçà.

La cultura

Una comarca amb moltes tradicions, variada gastronomia, festes tradicionals...

Festes i Tradicions

De festes al Priorat n’hi ha moltes i variades: festes majors, romeries, aplecs… La majoria de les festes majors tenen lloc als mesos d’estiu, juliol i agost, principalment. Festes que solen incloure ball, sardanes i actes per a la mainada. Cal esmentar una jornada especial que té lloc en molts pobles, el “dia dels dropos”, últim dia de la festa major, on es juga a les “cucanyes”, jocs per a la canalla, d’arrel popular. Les romeries i els aplecs solen realitzar-se en les ermites, molt nombroses a la comarca i situades en indrets de gran bellesa. Però si cal destacar alguna festa, proposem quatre dates que us acostaran a les tradicions i productes de la nostra terra:

- Cap de setmana més proper a Sant Antoni, 17 de gener: L’Encamisada de Falset

- Segon diumenge de març: Festa de la Truita amb Suc d’Ulldemolins

- Primer cap de setmana de maig: Fira del Vi de Falset

- Segon dissabte de setembre: Festa de la Verema a l’Antiga de Poboleda

Gastronomia

Cassoles fidels, sense adjectius, vingudes d’uns fogons càlids, llunyans: conills, caragols, suquets, bolets i, encara més, rovellons de Montsant, extracte concentrat de la potència de la terra; truites en suc, bacallà i restes antigues de tonyina salada. Els romescos, marca d’una cuina. Sopes, brous i escudelles, àrea de confluència del millor del rebost. I sempre, la presència del vi, intens, que taca l’àpat amb el seu punt agradablement aspre.

Els dolços, símbol indiscutible d’hospitalitat i rebuda, delícia pensada de la qual podem presumir amb orgull els habitants del sud, empremta d’altres pobles, des dels romans fins als àrabs: els orellons, les coques o trossets, el regust de matafaluga i celiàndria, heretat de generació en generació. Els cócs ràpids, el codonyat, el pa de figa que ens retroba amb la totalitat mediterrània. L’ametlla que configura tot un tractat de pastisseria: tornos, panellets, barretets, garrapinyades. I, a les darreries, els descans dels vins rancis, vells, generosos, resum d’un món petit i esplèndid.

(Pròleg de Mariona Cuadrada, extret del llibre Priorat a taula de Minerva Pi Arbonès).

Monuments, museus i elements patrimonials

El Priorat conserva vestigis d’èpoques pretèrites que ens fan viatjar en el temps, entre els més llunyans la fortalesa sarraïna de Siurana. Acosteu-vos al conjunt històric i paisatgístic de Siurana i descobrireu la llegenda de la reina mora Abdelazia, que abans de veure’s sotmesa als cristians, va preferir estimbar-se d’un cingle amb el seu cavall.

La cristianització va llegar-nos el monument més destacat de la comarca: la Cartoixa de Santa Maria d’Escaladei. Passegeu per Escaldei i coneixereu que de Provença vingueren els monjos de l’Ordre de la Cartoixa a construir un monestir fundant la primera cartoixa de la península ibèrica.

L’explotació minera de la conca del Siurana, ens ha llegat un complex minerometal·lúrgica dels més importants del país al poble de Bellmunt. Disfruteu en família de les galèries subterrànies que guarda la Mina Eugènia.

Pel que fa el s.XX, destacar l’obra d’artistes transgressors com l’esculptor Marçà Giné, l’obra del qual es pot admirar al museu local de Marçà.

Natura

La comarca del Priorat té un gran patrimoni que les muntanyes han preservat. Pel sud, les serres de Llaberia i la Mola, Pradell i l’Argentera. A l’est, les muntanyes de Prades. I al cor, el Montsant.

Mil excursions que us portaran a través de la xarxa de camins fins a l’últim racó de la comarca. Camins històrics, camins de memòria, camins del vi i de l’oli.... Camins per a tots els gustos i per a totes les cames, camins centenaris que us permetran anar de poble a poble descobrint l’increïble paisatge vitivinícola de la comarca.

El Montsant

El Montsant fou “muntanya de benedicció” per als àrabs i “santa” per als cristians. Un autèntic santuari; morada dels déus i reducte de la vida contemplativa; reialme del silenci, la solitud i l’austeritat. Un gran bastió de roca amb nou ermites, de la Foia a Sant Salvador, i de Sant Bartomeu a la Mare de Déu del Montsant. Serra de natura verge i protegida amb més de 9000 hectàrees de parc natural. Mil paratges que impressionen i molt ben conservats: de les cadolles fondes al congost de Fraguerau, del toll de l’Ou al clot de Cirer, de la Cogulla al pi del Cugat.

La serra de Llaberia

Llaberia és espai d’interès natural i paradís d’excursionistes. Des del barranc del Torto a la Fou. Les vistes són esplèndides als Montals i la Miranda, on s’amagava el llegendari guerriller Carrasclet, un refugi d’espècies protegides i vegetació mediterrània a cavall entre comarques.

Economia

Viticultura

Negre, blanc, rosat. Després, els iniciats entren en la dimensió del vermell porpra, els tons cirera, els grocs palla, els daurats...

Tanmateix, per copsar el caràcter dels vins de la comarca del Priorat, cal haver viscut l’experiència dels verds tendres de la primavera, de les garnatxes tintades amb els morats del sol post, de les muntanyes d’aram de què parlava el poeta, de les oliveres de plata que fan tertúlia amb els ceps...

Diuen que els vins són vius, que dins de cada ampolla hi ha l'hivern, la primavera, l'estiu i la tardor de cada anyada. Hi són les pluges anhelades, les calors rigoroses, els freds afilats... També hi és l’explosió dels ferments i els dies de repòs dins les bótes, dins la calma ombrívola dels cellers.

En degustar-los, els vins parlen de dies de sol, de llum, de pluja, de colors...

Una comarca, dues denominacions d'origen

La DOQ Priorat i la DO Montsant són les dues denominacions d'origen vinícoles que acull la comarca del Priorat i que comparteixen una història vinícola que es remunta al segle XII.

La DO Montsant

Als territoris de la DO Montsant el vi és sinònim de vida i d'esforç, de tenacitat i d’il·lusió. La importància del treball cooperatiu i el creixement del nombre de cellers en els darrers anys n’és una bona prova. Va constituir-se l’any 2001 i compta amb 2.006 ha de vinyars dins una extensió de 35.676 ha. Agrupa l'antiga subdenominació Falset de la DO Tarragona i abraça, també, una petita franja de la Ribera d'Ebre.

La DOQ Priorat

La Denominació d’Origen Qualificada Priorat abasta un territori petit, que no arriba a les 20.000 ha, de les quals solament 1.600 ha estan plantades de vinya. L'orografia és molt accidentada, "cataclismàtica" en paraules de Josep Pla. Això fa que el conreu de la vinya sigui complicat, exigent i molt costós.

Oleïcultura

Arbres sagrats, fruit de divinitat.

Les oliveres us parlaran d’una altra comarca, feta de marges de pedra seca, aljubs, coves; bosquets entre conreus i el Montsant. Paisatge mediterrani ple d’arbres blaus, que feren ombra als déus, tot creixent lent i amb tenacitat. I si algun fred, pesta o incendi les mata, l’arbre per la soca sempre torna a brostar.

Les velles oliveres de fermes soques, troncs amples i revinclats, són pentinades branca a branca cada tardor, cuidadosament per no fer-los mal. I les olives de mil colors van caient: arbequines, fargues i rojals. I ben premsades esdevenen dolcencs olis verges d’intens aroma afruitat.

Olis que amaniran els plats més típics: arengades amb fesols, sopes de brosses i de pa; patates de festa major; crestes i orelletes. I, sobre tot, donarà el toc especial a la reina de les menges de la comarca del Priorat, la truita a la cassola d’espinacs amb suc, que és única però mai no és igual.

Hi trobem els següents municipis: Bellmunt del Priorat, la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Montsant, Falset, la Figuera, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Masroig, el Molar, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, la Torre Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella alta i la Vilella Baixa.

Per a contactar amb nosaltres envieu un correu a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Informació extreta de http://priorat.cat/; http://ca.wikipedia.org/; http://www.turismepriorat.org/; i altres webs i blocs d’accés públic.